Actualitzat a 31/12/2011
El Govern català acorda el març de 2011 modificar del Pla director urbanístic de la Val d’Aran amb l’objectiu de respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics del territori i reforçar l’autonomia municipal. El Pla es va aprovar el 2010 per tal de coordinar el planejament urbanístic de la vall.
Antecedents
2004,
2009,
2010
La Val d’Aran (10.192 habitants el 2011) se situa a l’extrem occidental dels Pirineus Catalans, es composa de nou municipis* i destaca pel fort pes dels habitatges de segona residència, que generen una ocupació estacional molt elevada els caps de setmana i festius d’hivern.
L’any 2004 la Generalitat va iniciar la redacció del Pla director urbanístic de la Val d’Aran com a instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa el
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPiA)**, aprovat el 2006. El juliol de 2009 es va aprovar inicialment i es va obrir el període d’informació pública en el que es van rebre 639 al•legacions -de les quals 596 presentades per particulars- que anaven sobretot orientades a reclamar que no es limités tant el creixement urbanístic i que es respectés l’autonomia municipal. Així, per exemple, es proposava que diversos sectors de sòl de protecció especial o territorial passessin a protecció preventiva, que no s’incorporessin mesures de protecció en alguns sòls urbanitzables o que s’eliminessin els espais de protecció patrimonial. El Pla tenia l’oposició de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que tenia l’alcaldia de Vielha i altres pobles, mentre que Unitat d’Aran, que llavors governava el Conselh Generau d’Aran, s’hi mostrava a favor tot i que amb matisos.
Les diverses al•legacions que es van presentar van ser acceptades només de manera parcial i el juny de 2010 el Pla director urbanístic es va aprovar provisionalment i definitivament.
Les propostes del Pla director
En el sistema d’assentaments es fixaven les estratègies de creixement dels nuclis, dels quals només quatre podien adoptar un creixement mitjà (Les i Bossòst) o moderat (es Bordes i Vilamós), mentre que la resta tenien estratègies de creixement més reduït (reequilibri i millora, millora urbana i compleció o canvi d’ús i reforma). Així mateix s’incloïa el document Fitxes de directrius i pautes d’ordenació dels pobles i viles de la Val d’Aran en les quals, nucli per nucli, es proposava la localització preferent de sòls de compleció o extensió perquè fossin tingudes en compte per a les futures revisions del planejament general i es fixaven entorns de protecció dels elements patrimonials d’interès. En alguns sectors de sòl urbanitzable s’incorporaven mesures de protecció per reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic. Així mateix es proposava la implantació de dos nous sectors d’activitat econòmica, un a Les (3,2 ha) i l’altre a Arties (5,3 ha).
A nivell d’infraestructures de mobilitat destacava la inclusió del
TÚNEL DE LA BONAIGUA, -que uniria el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran-, la creació de variants de l’N-230 i la
C-28 a l’àrea urbana de Vielha, l’ampliació i millora de l’heliport de Vielha i l’estudi d’un altiport a Baqueira.
En el sistema d’espais oberts –a part de distingir entre sòl de protecció especial, territorial i preventiva- es delimitava el Parc Territorial de la Garona, s’establia una normativa concreta per al sòl de protecció preventiva i s’incorporava un precatàleg d’elements arquitectònics patrimonials, conjunts urbanístics, senders i recorreguts.