Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA VAL D'ARAN
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011
El Govern català acorda el març de 2011 modificar del Pla director urbanístic de la Val d’Aran amb l’objectiu de respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics del territori i reforçar l’autonomia municipal. El Pla es va aprovar el 2010 per tal de coordinar el planejament urbanístic de la vall.
Antecedents 2004, 2009, 2010
La Val d’Aran (10.192 habitants el 2011) se situa a l’extrem occidental dels Pirineus Catalans, es composa de nou municipis* i destaca pel fort pes dels habitatges de segona residència, que generen una ocupació estacional molt elevada els caps de setmana i festius d’hivern.
L’any 2004 la Generalitat va iniciar la redacció del Pla director urbanístic de la Val d’Aran com a instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPiA)**, aprovat el 2006. El juliol de 2009 es va aprovar inicialment i es va obrir el període d’informació pública en el que es van rebre 639 al•legacions -de les quals 596 presentades per particulars- que anaven sobretot orientades a reclamar que no es limités tant el creixement urbanístic i que es respectés l’autonomia municipal. Així, per exemple, es proposava que diversos sectors de sòl de protecció especial o territorial passessin a protecció preventiva, que no s’incorporessin mesures de protecció en alguns sòls urbanitzables o que s’eliminessin els espais de protecció patrimonial. El Pla tenia l’oposició de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que tenia l’alcaldia de Vielha i altres pobles, mentre que Unitat d’Aran, que llavors governava el Conselh Generau d’Aran, s’hi mostrava a favor tot i que amb matisos.
Les diverses al•legacions que es van presentar van ser acceptades només de manera parcial i el juny de 2010 el Pla director urbanístic es va aprovar provisionalment i definitivament.
Les propostes del Pla director
En el sistema d’assentaments es fixaven les estratègies de creixement dels nuclis, dels quals només quatre podien adoptar un creixement mitjà (Les i Bossòst) o moderat (es Bordes i Vilamós), mentre que la resta tenien estratègies de creixement més reduït (reequilibri i millora, millora urbana i compleció o canvi d’ús i reforma). Així mateix s’incloïa el document Fitxes de directrius i pautes d’ordenació dels pobles i viles de la Val d’Aran en les quals, nucli per nucli, es proposava la localització preferent de sòls de compleció o extensió perquè fossin tingudes en compte per a les futures revisions del planejament general i es fixaven entorns de protecció dels elements patrimonials d’interès. En alguns sectors de sòl urbanitzable s’incorporaven mesures de protecció per reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic. Així mateix es proposava la implantació de dos nous sectors d’activitat econòmica, un a Les (3,2 ha) i l’altre a Arties (5,3 ha).
A nivell d’infraestructures de mobilitat destacava la inclusió del TÚNEL DE LA BONAIGUA, -que uniria el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran-, la creació de variants de l’N-230 i la C-28 a l’àrea urbana de Vielha, l’ampliació i millora de l’heliport de Vielha i l’estudi d’un altiport a Baqueira.
En el sistema d’espais oberts –a part de distingir entre sòl de protecció especial, territorial i preventiva- es delimitava el Parc Territorial de la Garona, s’establia una normativa concreta per al sòl de protecció preventiva i s’incorporava un precatàleg d’elements arquitectònics patrimonials, conjunts urbanístics, senders i recorreguts.
El Govern català acorda el març de 2011 modificar del Pla director urbanístic de la Val d’Aran amb l’objectiu de respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics del territori i reforçar l’autonomia municipal. El Pla es va aprovar el 2010 per tal de coordinar el planejament urbanístic de la vall.
Antecedents 2004, 2009, 2010
La Val d’Aran (10.192 habitants el 2011) se situa a l’extrem occidental dels Pirineus Catalans, es composa de nou municipis* i destaca pel fort pes dels habitatges de segona residència, que generen una ocupació estacional molt elevada els caps de setmana i festius d’hivern.
L’any 2004 la Generalitat va iniciar la redacció del Pla director urbanístic de la Val d’Aran com a instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPiA)**, aprovat el 2006. El juliol de 2009 es va aprovar inicialment i es va obrir el període d’informació pública en el que es van rebre 639 al•legacions -de les quals 596 presentades per particulars- que anaven sobretot orientades a reclamar que no es limités tant el creixement urbanístic i que es respectés l’autonomia municipal. Així, per exemple, es proposava que diversos sectors de sòl de protecció especial o territorial passessin a protecció preventiva, que no s’incorporessin mesures de protecció en alguns sòls urbanitzables o que s’eliminessin els espais de protecció patrimonial. El Pla tenia l’oposició de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que tenia l’alcaldia de Vielha i altres pobles, mentre que Unitat d’Aran, que llavors governava el Conselh Generau d’Aran, s’hi mostrava a favor tot i que amb matisos.
Les diverses al•legacions que es van presentar van ser acceptades només de manera parcial i el juny de 2010 el Pla director urbanístic es va aprovar provisionalment i definitivament.
Les propostes del Pla director
En el sistema d’assentaments es fixaven les estratègies de creixement dels nuclis, dels quals només quatre podien adoptar un creixement mitjà (Les i Bossòst) o moderat (es Bordes i Vilamós), mentre que la resta tenien estratègies de creixement més reduït (reequilibri i millora, millora urbana i compleció o canvi d’ús i reforma). Així mateix s’incloïa el document Fitxes de directrius i pautes d’ordenació dels pobles i viles de la Val d’Aran en les quals, nucli per nucli, es proposava la localització preferent de sòls de compleció o extensió perquè fossin tingudes en compte per a les futures revisions del planejament general i es fixaven entorns de protecció dels elements patrimonials d’interès. En alguns sectors de sòl urbanitzable s’incorporaven mesures de protecció per reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic. Així mateix es proposava la implantació de dos nous sectors d’activitat econòmica, un a Les (3,2 ha) i l’altre a Arties (5,3 ha).
A nivell d’infraestructures de mobilitat destacava la inclusió del TÚNEL DE LA BONAIGUA, -que uniria el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran-, la creació de variants de l’N-230 i la C-28 a l’àrea urbana de Vielha, l’ampliació i millora de l’heliport de Vielha i l’estudi d’un altiport a Baqueira.
En el sistema d’espais oberts –a part de distingir entre sòl de protecció especial, territorial i preventiva- es delimitava el Parc Territorial de la Garona, s’establia una normativa concreta per al sòl de protecció preventiva i s’incorporava un precatàleg d’elements arquitectònics patrimonials, conjunts urbanístics, senders i recorreguts.
A final de 2010 els advocats col•legiats a Lleida que exercien a la Val d’Aran (onze en total) van presentar un recurs contenciós administratiu contra el Pla director davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Denunciaven que el Pla envaïa competències municipals i qüestionaven els canvis en la qualificació d’algunes finques que havien passat a ser declarades no urbanitzables.
El Govern revisa el Pla director
Les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el novembre de 2010, van donar com a guanyador Convergència i Unió (CiU), que va formar govern. El referent de la coalició nacionalista a la Val d’Aran és Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que a les eleccions al Conselh Generau d’Aran celebrades el maig de 2011 va aconseguir la majoria absoluta i va desbancar Unitat d’Aran (UA).
Pocs mesos després de les eleccions al Parlament, el 18 de març de 2011, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va acordar modificar el Pla director urbanístic de la Val d’Aran amb l’objectiu de respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics de la comarca que consideraven que es vulnerava el principi d’autonomia municipal i les competències dels ajuntaments.
A nivell d’assentaments es pretenia reforçar l’autonomia municipal en quant a la localització d’equipaments locals, adaptar la normativa d’edificació –que fixa els paràmetres constructius més rellevants- a les característiques pròpies de cada àmbit territorial, reconèixer algun petit assentament al qual no s’havia assignat cap estratègia de creixement i formular propostes d’equipaments o d’activitats econòmiques –tot i que no residencials- a l’enclavament d’Era Bordeta (Vilamós), que no estava reconegut com a sòl urbà.
En espais oberts es proposava que fossin els ajuntaments, el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui fessin la delimitació exacta del Parc Territorial de la Garona, i no pas el Pla director. També es volia reforçar l’autonomia municipal per definir els usos concrets de les bordes i el nivell de protecció dels entorns dels conjunts patrimonials.
En mobilitat es volia incloure com a proposta el desdoblament de l’N-230 des del túnel de Vielha fins a la frontera francesa, amb un nou traçat al marge esquerre del riu Garona. També es pretenia posar de manifest que les infraestructures que es poden ubicar en sòl no urbanitzable (estacions d’esquí, serveis tècnics i accessos a nuclis) es podien seguir tramitant mitjançant els instruments urbanístics adients en funció de la legislació urbanística i sectorial.
Al llarg de 2011 la Direcció General d’Urbanisme va treballar en la redacció del nou document amb la participació dels ajuntaments afectats. Un cop estigui acabat es procedirà, de nou, a l’aprovació inicial del Pla director que se sotmetrà a un període d’informació pública abans de la seva aprovació definitiva. Amb tot, el procés de modificació no comportava la suspensió temporal del Pla director vigent.
Més informació
premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/03/18/14/16/2da37e6a-94ba-40a9-b925-59514dad911c.pdf
* Des del Baix Aran fins a l’Alt Aran: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran.
** Comprèn, a més de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà.
El Govern revisa el Pla director
Les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el novembre de 2010, van donar com a guanyador Convergència i Unió (CiU), que va formar govern. El referent de la coalició nacionalista a la Val d’Aran és Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que a les eleccions al Conselh Generau d’Aran celebrades el maig de 2011 va aconseguir la majoria absoluta i va desbancar Unitat d’Aran (UA).
Pocs mesos després de les eleccions al Parlament, el 18 de març de 2011, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va acordar modificar el Pla director urbanístic de la Val d’Aran amb l’objectiu de respondre a les crítiques plantejades per alguns sectors socials i polítics de la comarca que consideraven que es vulnerava el principi d’autonomia municipal i les competències dels ajuntaments.
A nivell d’assentaments es pretenia reforçar l’autonomia municipal en quant a la localització d’equipaments locals, adaptar la normativa d’edificació –que fixa els paràmetres constructius més rellevants- a les característiques pròpies de cada àmbit territorial, reconèixer algun petit assentament al qual no s’havia assignat cap estratègia de creixement i formular propostes d’equipaments o d’activitats econòmiques –tot i que no residencials- a l’enclavament d’Era Bordeta (Vilamós), que no estava reconegut com a sòl urbà.
En espais oberts es proposava que fossin els ajuntaments, el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui fessin la delimitació exacta del Parc Territorial de la Garona, i no pas el Pla director. També es volia reforçar l’autonomia municipal per definir els usos concrets de les bordes i el nivell de protecció dels entorns dels conjunts patrimonials.
En mobilitat es volia incloure com a proposta el desdoblament de l’N-230 des del túnel de Vielha fins a la frontera francesa, amb un nou traçat al marge esquerre del riu Garona. També es pretenia posar de manifest que les infraestructures que es poden ubicar en sòl no urbanitzable (estacions d’esquí, serveis tècnics i accessos a nuclis) es podien seguir tramitant mitjançant els instruments urbanístics adients en funció de la legislació urbanística i sectorial.
Al llarg de 2011 la Direcció General d’Urbanisme va treballar en la redacció del nou document amb la participació dels ajuntaments afectats. Un cop estigui acabat es procedirà, de nou, a l’aprovació inicial del Pla director que se sotmetrà a un període d’informació pública abans de la seva aprovació definitiva. Amb tot, el procés de modificació no comportava la suspensió temporal del Pla director vigent.
Més informació
premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/03/18/14/16/2da37e6a-94ba-40a9-b925-59514dad911c.pdf
* Des del Baix Aran fins a l’Alt Aran: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran.
** Comprèn, a més de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà.
Val d'Aran
