Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA RONDA DEL GUINARDÓ (BARCELONA)
Oscar Carracedo - Moisès Jordi
Tram de la ronda del Guinardó reformada entre Padeilla i Cartagena Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 27/2/2011

El febrer de 2011 s’inaugura la remodelació de la ronda del Guinardó entre els carrers Sardenya i Cartagena després de l’enderrocament del viaducte i la nova urbanització de l’àmbit que pretén facilitar la mobilitat dels vianants, pacificar el trànsit i reconvertir la ronda en una via d’unió del Baix Guinardó


Antecedents 2010

La ronda del Guinardó forma part de la ronda del Mig o Primer cinturó de Barcelona. Aquesta fou construïda els anys 70 pensada inicialment com a circumval•lació de Barcelona però convertida en els anys en una barrera que ha trencat la continuïtat urbana i ha dividit barris tradicionals de la ciutat.

Així la ronda del Guinardó generava un viaducte en l'encreuament amb la boca sud del túnel de la Rovira que perjudicava el barri ja que se situava molt a prop d'edificis i actuava com a barrera que dividia el Baix Guinardó de l'Alt Guinardó. L’any 1985 es van eliminar amb explosius la banda de mar de les vies elevades, que passaven a tocar de les cases.

El 10 de setembre de 2008 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte d’enderroc del viaducte de la ronda del Guinardó entre els carrers Sardenya i Cartagena i la urbanització de l’entorn. Es pretenia que la ronda del Guinardó esdevingués una via d’unió del barri, crear més zones verdes, implantar el carril bici, facilitar la mobilitat dels vianants amb la instal•lació d’ascensors i escales mecàniques i eliminar el pas subterrani del carrer Castillejos. A més aquestes obres formaven part d’un conjunt d’actuacions sobre tot el barri que preveien la remodelació de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat i el Parc de les Aigües, el nou mercat del Guinardó, la construcció d’equipaments i habitatges públics i l’arribada de la LÍNIA 9 DEL METRO.
 
Una vista del mur entre Sardenya i Cartagena Foto: Moisès Jordi
Primera fase: demolició del viaducte
El 23 de febrer de 2009 es van iniciar les tasques d’enderroc del viaducte de la banda de muntanya i la urbanització dels entorns. Les obres, encarregades a l’empresa BIMSA, es van desenvolupar en dues fases. La primera, amb un cost de 3,3 MEUR i amb una duració de sis mesos, corresponia a l’enderroc del tram de 700 m de viaducte de sis metres i mig d’alçada situat entre els carrers Sardenya i Cartagena, mitjançant una tecnologia punta de fil de diamant per tallar l’estructura i minimitzar les molèsties als veïns. Les obres es van acabar el setembre de 2009.

En el tram entre Padilla i Cartagena la configuració topogràfica, amb forts desnivells en el sentit mar-muntanya, va fer impossible enderrocar el mur de sis metres d’alçada que suportava el viaducte. La solució de l’Ajuntament a aquesta situació es va basar en construir una escala mecànica i un ascensor per superar la barrera, dissimular el mur amb jardineres i elements vegetals i col•locar elements d’insonorització. A més es va optar per situar els cinc carrils de circulació per la part baixa del mur, a la banda de mar, per alliberar espai per a vianants a la part alta de mur. Aquestes solucions van ser acceptades per l’Associació de Veïns del Baix Guinardó però no per una part dels veïns, especialment els del costat mar que quedaven més afectats pel soroll, que van reclamar l’enderroc íntegre del mur i, si no era possible, un rebaix d’aquest i una distribució alternativa del trànsit de vehicles, passant dos dels carrils de la part inferior del desnivell a la part superior. L’Ajuntament va rebutjar aquesta darrera proposta perquè eliminaria espai pels vianants i els veïns van respondre penjant banderoles de protesta on es podia llegir “Mur no. Nou projecte sí”,
Una imatge de la rotonda que dóna accés al túnel de la Rovira Foto: Moisès Jordi
La segona fase
Just després de l’acabament de la primera fase, a final de 2009, es va iniciar la segona, amb una previsió de 18 mesos de duració i 12,5 MEUR de cost corresponent a la urbanització del sector urbà comprès entre el carrer Cartagena fins el de Sardenya, i des de la boca sud del túnel de la Rovira fins al carrer Lepant.

El 27 de febrer es va inaugurar aquesta segona i darrera fase. La ronda del Guinardó quedava finalment amb dos carrils en sentit Llobregat i tres en sentit Besòs i amb una rotonda el•líptica –on s’havia deixat a mode de record un dels pilars que aguantaven el viaducte- que donava accés al túnel de la Rovira. Així mateix els treballs d’urbanització havien permès condicionar les voreres, implantar el carril bici, incorporar nou arbrat, crear una àrea nova per a jocs infantils i augmentar els espais d’estada i els bancs, en especial a l’àrea situada al costat del Parc de les Aigües que es consolidava com un ampli espai públic.

L’Associació de Veïns del Baix Guinardó va celebrar la inauguració de la nova ronda del Guinardó mentre els veïns del costat mar entre Padilla i Cartagena seguien lamentant que la solució final suposava que tot el trànsit passés per aquest sector.

Més informació
w3.bcn.cat/fitxers/home/110225dpinauguraciorondaguinardo.417.728.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès