Alguns dels experts van alertar d’algunes de les dificultats que es podria trobar el govern de l’àrea metropolitana. D’una banda, la geògrafa portuguesa Isabel Guerra avisava del creixent rebuig de la pràctica col•lectiva per part dels particulars. Per l seva banda, l’italià Francesco Indovina contradeia la majoria de ponents afirmant que la població sol preferir la ciutat dispersa perquè no suporta les aglomeracions. Altres experts catalans recordaven la importància industrial del Vallès i el Baix Llobregat, així com el pes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a referent territorial de la segona corona metropolitana. Segons l’arquitecte Antoni Font, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la planificació futura s’havia de fer necessàriament des d’una autoritat metropolitana, per tal de regular creixements inesperats i per reconduir les creixents desigualtats socioeconòmiques entre alguns barris i ciutats.
Un dels debats va ser protagonitzat per diferents alcaldes de l’àrea metropolitana. Entre ells, l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (de Convergència i Unió, CiU), va recriminar que des de Barcelona es tingués una visió localista i no metropolitana a l’hora de construir certes infraestructures, com ara l’estació del
FAV A LA SAGRERA. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), va reivindicar la vocació metropolitana de la ciutat i la necessitat que tota l’àrea metropolitana parli amb una sola veu davant la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea. També va afegir que convenia descentralitzar el turisme de Barcelona per tota l’àrea metropolitana, per tal de compartir-ne els beneficis i reduir-ne la massificació en alguns barris de Barcelona.
Cerdà i l’actualitat
Pocs dies després d’iniciar l’Any Cerdà, l’Ajuntament firmava un conveni amb el Ministeri d’Habitatge segons el qual li cedia una nau de
CAN BATLLÓ per construir-hi el Museu de l’Urbanisme, en el qual Cerdà tindria un paper destacat. Gairebé simultàniament, amb la unanimitat dels regidors de l’Ajuntament de Barcelona, acordaven iniciar el procés per dedicar una estàtua a Cerdà. Aquesta obra se situaria en algun punt de l’Eixample.
D’altra banda, tal com va explicar Lluís Permanyer en un dels actes de la festa major de l’Esquerra de l’Eixample, la manca actual d’espais verds a l’Eixample no es deu a una mala planificació de Cerdà, sinó a l’ocupació de molts dels interiors d’illa que ell havia previst com a horts i jardins. Tenint en compte la idea original de Cerdà, l’Ajuntament de Barcelona, en els darrers anys, ha aconseguit recuperar una quarantena d’aquestes illes interiors, retornant-los la seva funció original.
En una línia semblant, Francesc Magrinyà, un dels comissaris de l’exposició “Cerdà, 150 anys de modernitat”, explicava que Cerdà havia estudiat i dissenyat diferents possibilitats d’utilitzar els encreuaments més enllà del cotxe. Segons Magrinyà, seria positiu reduir el trànsit en algunes interseccions de carrers i dedicar-les a places públiques, tal com una publicació (
La Barcelona de Cerdà) demostrava que hauria volgut Cerdà, que inicialment havia previst construir dotze places semblants a l’actual plaça de Catalunya repartides per l’Eixample.
De fet, els darrers anys, aquesta política ja havia estat aplicada parcialment en les avingudes Mistral i Gaudí, on s’havia reduït el trànsit en benefici dels vianants i l’espai lliure, o en el carrer Enric Granados, que és d’ús preferent per a vianants i bicicletes. Coincidint amb l’inici de l’Any Cerdà, l’Ajuntament de Barcelona començava les obres per transformar el
PASSEIG DE SANT JOAN i l’avinguda Roma en dos nous “eixos cívics”, amb prioritat per als vianants. El mateix any 2010, l’Ajuntament va organitzar un referèndum sobre la
REFORMA DE L’AVINGUDA DIAGONAL, que va tenir una baixa participació i un resultat majoritàriament contrari a la reforma. Com a conseqüència d’això, l’Ajuntament va acabar suspenent alguns dels actes festius que preveia fer a la Diagonal en relació amb l’Any Cerdà.
Més informació
www.anycerda.org
www.proeixample.cat
www.tv3.cat/videos/2594859/Cerda-un-visionari-maleit
Permanyer, L. (2008). L’esplendor de la Barcelona burgesa, Angle Editorial
Sala, T. (2008).
El modernisme, Angle Editorial.
Santa-Maria, G. (2009).
Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859, Museu d’Història de Barcelona.
Edició facsímil de
Dietari de Cerdà, Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Solà-Morales, M. (2008).
Deu lliçons sobre Barcelona, Col•legi d’Arquitectes de Catalunya