Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA TABACALERA (TARRAGONA)
Oscar Carracedo
Actualitzat a 31/12/2010
El mes d’agost de 2010 s’inicien les obres de transformació de l’antiga fàbrica de la Tabacalera, amb la recuperació de dos dels magatzems fabrils i la urbanització d’espais públics. La nova seu del Museu Nacional Arqueològic prevista a la part noble de l’edifici i la resta d’equipaments encara no disposen d’un projecte ni d’un calendari concret, si bé el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona van signar el mes d’octubre un conveni genèric de col•laboració per cofinançar el projecte cultural.
Antecedents 2008
L’edifici de la Tabacalera, construït entre 1920 i 1931 i on es desenvolupaven les activitats de producció i distribució de tabac, alça els seus més de 40.000 m2 en uns terrenys guanyats al llit del riu Francolí, a la ciutat de Tarragona, gràcies al desviament de la desembocadura. L’edifici originari, aïllat en la seva parcel•la, s’articulava en forma de U al voltant d’un jardí, tot i que cadascun dels volums principals disposa també de diversos patis interiors. Aquesta edificació principal, catalogada com a bé cultural d’interès local (BCIL) de categoria B.1 (protecció integral) pel document inicial del POUM DE TARRAGONA, va ser sotmesa a ampliacions posteriors quan, per tal de configurar la nova façana de l’avinguda Vidal i Barraquer, s’hi van afegir una sèrie de nous volums, compostos per sis cossos de quatre plantes cadascun. Com a resultat de modernitzar i de situar de nou els processos de producció l’any 2007 l’edifici va posar punt final a la seva activitat.
L’ordenació del sector i la formalització del canvi de propietat
El desenvolupament urbà de la ciutat de Tarragona cap al riu Francolí va convertir la Tabacalera, inicialment aïllada i perifèrica, en un àmbit d’oportunitat i transformació. La importància de la peça, per les seves dimensions, la seva posició urbana i la necessitat de conservar-ne el valor patrimonial va fer que la ciutat es planteges la transformació i el canvi d’ús de l’àrea.
Aquesta voluntat va prendre forma en el document de modificació puntual del PGOU de Tarragona “PAU Antiga Fàbrica de Tabacs” de juliol de 2007, on es copsaven els principals objectius de la transformació, el canvi de qualificació de zona industrial de l’antiga fàbrica de tabacs a zona d’equipaments i la concreció de l’aprofitament privat que compensava les cessions per tal de donar compliment a les determinacions de la llei i la normativa urbanística vigents.
El document proposava destinar tot l’edifici de la Tabacalera a equipaments, i transformar els espais lliures de l’antic jardí central de l’edifici històric i la part no edificada davant l’avinguda Vidal i Barraquer en espais públics. Amb aquesta disposició s’aconseguia que l’avinguda guanyés una franja d’espais lliures d’uns 30 m, paral•lela al seu traçat, des de la qual s’accediria, un cop reurbanitzada, als sis volums posteriors del conjunt.
Finalment, i com a compensació per les cessions realitzades, l’empresa propietària Altadis rebia aprofitaments privats en dos àmbits propers a la fàbrica. D’una banda, un bloc de sis plantes destinat a habitatge protegit i concertat que donaria a l’avinguda Vidal i Barraquer i adjacent al nou sòl d’equipaments. I de l’altra, un segon sector amb una ordenació volumètrica més potent. En aquest cas, sobre l’extensió del carrer Manuel de Falla es proposaven dos edificis alineats al nou carrer. Aquests dos volums, un per a habitatge protegit i l’altre per a sostre lliure, acaben en un dels extrems amb una torre de vint plantes, una nova referència urbana i alhora un dels edificis més alts de la ciutat, en el punt en què es preveu un nou creuament sobre el riu Francolí.
Aquests aprofitaments suposaven la construcció de 54.922 m² de sostre, amb la construcció de 486 habitatges de renda lliure (38.845 m²) i 218 habitatges protegits i concertats (10.985 m² i 5.492 m² de sostre, respectivament).
Un any després de l’aprovació de la modificació, el 8 de juliol de 2008, l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa Altadis van formalitzar el canvi de propietat de l’antic edifici de la Tabacalera amb l’entrega, per part del director general de l’empresa Andrés Pérez, de les claus de l’immoble a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.
El mes d’agost de 2010 s’inicien les obres de transformació de l’antiga fàbrica de la Tabacalera, amb la recuperació de dos dels magatzems fabrils i la urbanització d’espais públics. La nova seu del Museu Nacional Arqueològic prevista a la part noble de l’edifici i la resta d’equipaments encara no disposen d’un projecte ni d’un calendari concret, si bé el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona van signar el mes d’octubre un conveni genèric de col•laboració per cofinançar el projecte cultural.
Antecedents 2008
L’edifici de la Tabacalera, construït entre 1920 i 1931 i on es desenvolupaven les activitats de producció i distribució de tabac, alça els seus més de 40.000 m2 en uns terrenys guanyats al llit del riu Francolí, a la ciutat de Tarragona, gràcies al desviament de la desembocadura. L’edifici originari, aïllat en la seva parcel•la, s’articulava en forma de U al voltant d’un jardí, tot i que cadascun dels volums principals disposa també de diversos patis interiors. Aquesta edificació principal, catalogada com a bé cultural d’interès local (BCIL) de categoria B.1 (protecció integral) pel document inicial del POUM DE TARRAGONA, va ser sotmesa a ampliacions posteriors quan, per tal de configurar la nova façana de l’avinguda Vidal i Barraquer, s’hi van afegir una sèrie de nous volums, compostos per sis cossos de quatre plantes cadascun. Com a resultat de modernitzar i de situar de nou els processos de producció l’any 2007 l’edifici va posar punt final a la seva activitat.
L’ordenació del sector i la formalització del canvi de propietat
El desenvolupament urbà de la ciutat de Tarragona cap al riu Francolí va convertir la Tabacalera, inicialment aïllada i perifèrica, en un àmbit d’oportunitat i transformació. La importància de la peça, per les seves dimensions, la seva posició urbana i la necessitat de conservar-ne el valor patrimonial va fer que la ciutat es planteges la transformació i el canvi d’ús de l’àrea.
Aquesta voluntat va prendre forma en el document de modificació puntual del PGOU de Tarragona “PAU Antiga Fàbrica de Tabacs” de juliol de 2007, on es copsaven els principals objectius de la transformació, el canvi de qualificació de zona industrial de l’antiga fàbrica de tabacs a zona d’equipaments i la concreció de l’aprofitament privat que compensava les cessions per tal de donar compliment a les determinacions de la llei i la normativa urbanística vigents.
El document proposava destinar tot l’edifici de la Tabacalera a equipaments, i transformar els espais lliures de l’antic jardí central de l’edifici històric i la part no edificada davant l’avinguda Vidal i Barraquer en espais públics. Amb aquesta disposició s’aconseguia que l’avinguda guanyés una franja d’espais lliures d’uns 30 m, paral•lela al seu traçat, des de la qual s’accediria, un cop reurbanitzada, als sis volums posteriors del conjunt.
Finalment, i com a compensació per les cessions realitzades, l’empresa propietària Altadis rebia aprofitaments privats en dos àmbits propers a la fàbrica. D’una banda, un bloc de sis plantes destinat a habitatge protegit i concertat que donaria a l’avinguda Vidal i Barraquer i adjacent al nou sòl d’equipaments. I de l’altra, un segon sector amb una ordenació volumètrica més potent. En aquest cas, sobre l’extensió del carrer Manuel de Falla es proposaven dos edificis alineats al nou carrer. Aquests dos volums, un per a habitatge protegit i l’altre per a sostre lliure, acaben en un dels extrems amb una torre de vint plantes, una nova referència urbana i alhora un dels edificis més alts de la ciutat, en el punt en què es preveu un nou creuament sobre el riu Francolí.
Aquests aprofitaments suposaven la construcció de 54.922 m² de sostre, amb la construcció de 486 habitatges de renda lliure (38.845 m²) i 218 habitatges protegits i concertats (10.985 m² i 5.492 m² de sostre, respectivament).
Un any després de l’aprovació de la modificació, el 8 de juliol de 2008, l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa Altadis van formalitzar el canvi de propietat de l’antic edifici de la Tabacalera amb l’entrega, per part del director general de l’empresa Andrés Pérez, de les claus de l’immoble a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.
L’inici de la transformació: “Capsa Jove”, CIGED i Espai Tabacalera
Els usos que es preveia localitzar en l’àmbit del nou equipament tenien com a objectiu convertir l’antic edifici en un gran complex cultural de referència per a la ciutat, amb un paper protagonista per a l’edifici noble de la fàbrica on es preveia ubicar la nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Les primeres accions per recuperar la Tabacalera per a la ciutat van suposar la remodelació de dos dels sis magatzems i la creació d’una zona verda. Es tractava de tres projectes amb un pressupost de 8 MEUR finançats pel Fons Estatal pel Treball i la Sostenibilitat Local.
La “Capsa Jove” representa la remodelació del magatzem 1 per crear el complex que dóna cabuda als serveis de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament, les dependències de la seu de l’Associació de Músics de Tarragona (AMT) i les oficines, tallers i aules de TGN Impulsa, de la Conselleria d’Ocupació, Formació i Empreses. La rehabilitació incideix sobre 2.800 m² distribuïts en les quatre plantes del magatzem i suposa una inversió de 2,5 MEUR.
El Centre de la Imatge i Gestió Electrònica de Documents (CIGED) es localitza al magatzem 2, on s’agrupen en un únic edifici l’arxiu històric i administratiu municipal, així com el fons fotogràfic. En aquest cas la inversió de 2,1 MEUR es destina a l’adaptació de 2.000 m² per a les àrees de dipòsit documental i de 800 m² per als serveis de consulta, recepció, classificació i gestió, i a una àrea d’exposicions i conferències al vestíbul de la planta baixa.
L’espai Tabacalera és un projecte basat en l’ús de tècniques sostenibles que transforma l’actual entorn de la fàbrica en un espai verd amb un cicle tancat d’aigua. El projecte consisteix en dues actuacions. D’una banda, la construcció d’una façana verda de 185 m de llargada per 18 d’alçada, i de l’altra la creació d’un parc públic de 3.200 m².
La façana verda s’interpreta com un jardí vertical de 2.800 m² de superfície vegetal que, com una segona pell, recobreix la façana dels magatzems que donen a l’avinguda Vidal i Barraquer. Aquest sistema, que incorpora una pantalla de projeccions com a suport a les activitats culturals del centre, té com a objectiu dotar els edificis d’una major eficiència energètica, d’una barrera acústica que disminueixi els sorolls de l’exterior i fer que disposin d’un sistema de tractament terciari de les aigües per tal de poder disposar d’aigües per al reg.
El parc públic és l’espai entre l’avinguda Vidal i Barraquer i els magatzems, que es remodela amb criteris sostenibles i de paisatge, incorporant-hi paviments permeables, espècies vegetals autòctones o la recollida d’aigua de pluja per fer-la circular de nou a través d’un canal ornamental.
El conjunt dels dos projectes de l’espai Tabacalera té un cost de 3,3 MEUR.
Un cop adjudicades les obres de tots tres projectes a les empreses Gulinves, Corsan-Corviam Construcción i Vicsan Torredembarra, respectivament, l’agost de 2010, es van iniciar les obres que es preveia que haurien d’estar enllestides entre el final d’any i la setmana santa del 2011.
Futur incert pel que fa a la resta del conjunt i per al Museu Nacional Arqueològic
Si bé el mes d’octubre es va signar un conveni entre el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona per al cofinançament del projecte cultural de l’antiga fàbrica, amb la distribució de la inversió inicial prevista i el compromís que aquest recaigui principalment sobre el Govern Central, al final de l’any 2010 el futur dels quatre magatzems restants i de la principal edificació encara era incert i sense un projecte concret, ja que el document només establia un marc genèric de col•laboració entre les parts. Entre els usos previstos per als 47.145 m² que ocupa la Tabacalera, una bona part, aproximadament 38.000 m², havien de ser destinats a la nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), als quals s’havien d’afegir els de la Biblioteca Provincial de Tarragona, el Centre d’Art i el Centre de Classificació i Documentació de Materials Arqueològics de Catalunya, així com els ja iniciats de la “Capsa Jove” i el CIGED.
Discrepàncies pel que fa al destí dels espais restant de la Tabacalera
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), encapçalada pel seu president, Rafael Gabriel, va expressar la seva preocupació pel deteriorament que pateix l’edifici que es deriva del retard de l’inici de les obres. Així mateix, el president va assenyalar que no compartien el mateix criteri que l’Ajuntament a l’hora de pensar el programa que s’instal•larà a l’edifici. Els membres de la RSAT creien que el museu requeriria molta superfície i espai per tal d’encabir una rèplica de l’escena del Teatre de Tarraco, així com totes les peces que havien sortit de les excavacions de Tarragona i que es trobaven repartides per tot Catalunya, els més de 200 sarcòfags, 1.500 peces epigràfiques i els milers de restes de l’època romana. La RSAT creia imprescindible que es redactés un avantprojecte que definís el model de museu proposat, determinant alhora la resta d’usos que es pretenia localitzar a la Tabacalera i l’espai que necessitarien tots plegats.
Els usos que es preveia localitzar en l’àmbit del nou equipament tenien com a objectiu convertir l’antic edifici en un gran complex cultural de referència per a la ciutat, amb un paper protagonista per a l’edifici noble de la fàbrica on es preveia ubicar la nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Les primeres accions per recuperar la Tabacalera per a la ciutat van suposar la remodelació de dos dels sis magatzems i la creació d’una zona verda. Es tractava de tres projectes amb un pressupost de 8 MEUR finançats pel Fons Estatal pel Treball i la Sostenibilitat Local.
La “Capsa Jove” representa la remodelació del magatzem 1 per crear el complex que dóna cabuda als serveis de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament, les dependències de la seu de l’Associació de Músics de Tarragona (AMT) i les oficines, tallers i aules de TGN Impulsa, de la Conselleria d’Ocupació, Formació i Empreses. La rehabilitació incideix sobre 2.800 m² distribuïts en les quatre plantes del magatzem i suposa una inversió de 2,5 MEUR.
El Centre de la Imatge i Gestió Electrònica de Documents (CIGED) es localitza al magatzem 2, on s’agrupen en un únic edifici l’arxiu històric i administratiu municipal, així com el fons fotogràfic. En aquest cas la inversió de 2,1 MEUR es destina a l’adaptació de 2.000 m² per a les àrees de dipòsit documental i de 800 m² per als serveis de consulta, recepció, classificació i gestió, i a una àrea d’exposicions i conferències al vestíbul de la planta baixa.
L’espai Tabacalera és un projecte basat en l’ús de tècniques sostenibles que transforma l’actual entorn de la fàbrica en un espai verd amb un cicle tancat d’aigua. El projecte consisteix en dues actuacions. D’una banda, la construcció d’una façana verda de 185 m de llargada per 18 d’alçada, i de l’altra la creació d’un parc públic de 3.200 m².
La façana verda s’interpreta com un jardí vertical de 2.800 m² de superfície vegetal que, com una segona pell, recobreix la façana dels magatzems que donen a l’avinguda Vidal i Barraquer. Aquest sistema, que incorpora una pantalla de projeccions com a suport a les activitats culturals del centre, té com a objectiu dotar els edificis d’una major eficiència energètica, d’una barrera acústica que disminueixi els sorolls de l’exterior i fer que disposin d’un sistema de tractament terciari de les aigües per tal de poder disposar d’aigües per al reg.
El parc públic és l’espai entre l’avinguda Vidal i Barraquer i els magatzems, que es remodela amb criteris sostenibles i de paisatge, incorporant-hi paviments permeables, espècies vegetals autòctones o la recollida d’aigua de pluja per fer-la circular de nou a través d’un canal ornamental.
El conjunt dels dos projectes de l’espai Tabacalera té un cost de 3,3 MEUR.
Un cop adjudicades les obres de tots tres projectes a les empreses Gulinves, Corsan-Corviam Construcción i Vicsan Torredembarra, respectivament, l’agost de 2010, es van iniciar les obres que es preveia que haurien d’estar enllestides entre el final d’any i la setmana santa del 2011.
Futur incert pel que fa a la resta del conjunt i per al Museu Nacional Arqueològic
Si bé el mes d’octubre es va signar un conveni entre el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona per al cofinançament del projecte cultural de l’antiga fàbrica, amb la distribució de la inversió inicial prevista i el compromís que aquest recaigui principalment sobre el Govern Central, al final de l’any 2010 el futur dels quatre magatzems restants i de la principal edificació encara era incert i sense un projecte concret, ja que el document només establia un marc genèric de col•laboració entre les parts. Entre els usos previstos per als 47.145 m² que ocupa la Tabacalera, una bona part, aproximadament 38.000 m², havien de ser destinats a la nova seu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), als quals s’havien d’afegir els de la Biblioteca Provincial de Tarragona, el Centre d’Art i el Centre de Classificació i Documentació de Materials Arqueològics de Catalunya, així com els ja iniciats de la “Capsa Jove” i el CIGED.
Discrepàncies pel que fa al destí dels espais restant de la Tabacalera
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), encapçalada pel seu president, Rafael Gabriel, va expressar la seva preocupació pel deteriorament que pateix l’edifici que es deriva del retard de l’inici de les obres. Així mateix, el president va assenyalar que no compartien el mateix criteri que l’Ajuntament a l’hora de pensar el programa que s’instal•larà a l’edifici. Els membres de la RSAT creien que el museu requeriria molta superfície i espai per tal d’encabir una rèplica de l’escena del Teatre de Tarraco, així com totes les peces que havien sortit de les excavacions de Tarragona i que es trobaven repartides per tot Catalunya, els més de 200 sarcòfags, 1.500 peces epigràfiques i els milers de restes de l’època romana. La RSAT creia imprescindible que es redactés un avantprojecte que definís el model de museu proposat, determinant alhora la resta d’usos que es pretenia localitzar a la Tabacalera i l’espai que necessitarien tots plegats.
Tarragonès
