Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA DEL SUD DE LA JONQUERA
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Detall del futur centre comercial i outlet Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

L’any 2010 es comença a construir un centre de fabricants (
outlet) al polígon industrial situat al sud de la Jonquera. Aquest projecte se sumaria a un centre comercial que la mateixa empresa estava enllestint, i donaria peu a un gran complex d’oci i consum, pensat sobretot per a clients francesos. Mentrestant, IKEA, després d’interessar-se per instal•lar-hi un establiment, anuncia que prioritza altres localitats de Catalunya i que ajorna la possibilitat d’instal•lar-se a les comarques gironines fins després de 2015. D’altra banda, després de diversos litigis, un macroprostíbul obre les portes a tocar del complex comercial, amb unes conseqüències difícils de predir sobre el model econòmic del municipi.

La Jonquera, amb poc més de 3.000 habitants, és el municipi més septentrional de l’Alt Empordà, l’últim poble abans d’arribar al Pertús i creuar la frontera amb França, anant per la carretera Nacional II o per l’autopista del Mediterrani AP-7, la principal via de comunicació entre França i Espanya per l’est dels Pirineus. Des de final de 2010, encara que no hi faci parada, el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT també passa pel costat del poble, paral•lel a l’autopista.

Al coll del Pertús i sota el Fort de Bellaguarda, el barri dels Límits (que pertany a la Jonquera) forma un continu urbà amb el poble del Pertús, a l’altra banda de la frontera. El poble de la Jonquera es troba a 5 km de la frontera, allí on la vall del riu Llobregat d’Empordà (que baixa de la serra de l’Albera) es comença a eixamplar.

Aquesta situació ha marcat la configuració del municipi i de la seva economia des del Tractat dels Pirineus de 1659. En les darreres dècades, la venda de productes i serveis a consumidors francesos i el pas de milers de vehicles de transport de mercaderies han propiciat la proliferació de botigues al nucli urbà i d’aparcaments de camions i de polígons industrials i logístics al voltant de l’autopista i de l’N-II, a nord i sud del poble de la Jonquera.

Un complex comercial i un outlet a la Jonquera
L’any 2006, l’empresa Ainalita, un dels grups empresarials més importants de l’Alt Empordà, liderat per Antoni Escudero, va començar a construir un centre comercial dedicat a l’alimentació i el parament de casa, juntament amb altres serveis, al sud de la Jonquera. A final d’any, quan estava pràcticament construït, l’entrada en vigor del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials va fer aturar el projecte, ja que el complex excedia la superfície comercial que el Pla reservava per al municipi.

D’altra banda, l’any 2009 la comissió d’equipaments comercials de la Generalitat va aprovar la construcció d’un centre comercial de fabricants (outlet) a la Jonquera (ja que són regulats per una altra normativa), promogut per la mateixa empresa. Més concretament, es construiria en el polígon de les Oliveres, al sud-est del poble, entre les carreteres N-22 i la GI-601, que porta a Cantallops. Aquest centre, pensat per atreure sobretot consumidors francesos, ocuparia una superfície de 10.000 m2, tindria 700 places d’aparcament i una vuitantena de botigues de marques de roba i complements, a preus més econòmics que en les botigues normals. Es preveia que es pogués inaugurar al cap d’un any i la construcció del complex requeriria una inversió que oscil•lava entre 15 i 20 MEUR.
Imatge general del polígon industrial amb el complex en obres en primer terme Foto: Moisès Jordi
L’any 2010, el grup empresarial liderat per Escudero va rebre el permís per acabar el primer centre comercial i va decidir unir els dos projectes en un gran complex comercial de 30.000 m2, encara que l’un i l’altre estarien separats per una zona de bars i restaurants, per tal de no superar el màxim de superfície comercial que la normativa permetia. L’Ajuntament, governat per Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), també va acceptar modificar el sistema de vials per no dividir l’àrea d’aquest complex.

El mes d’agost, Escudero declarava que el mes següent presentarien el projecte constructiu de l’outlet a l’Ajuntament i que al cap d’un parell de mesos podrien començar les obres, que es preveien enllestir el 2012. El conjunt del complex comercial, amb la unió dels dos projectes, comportaria una inversió aproximada de 50 MEUR. L’espai comercial constaria d’un gran hipermercat, un bar per a la venda de vins i licors a granel, un bufet lliure i l’outlet.

L’empresari va explicar que el centre estaria gestionat per l’empresa SCC, una gestora de centres que ja s’encarregava, per exemple, de l’Illa Diagonal de Barcelona .També havien pactat amb la Generalitat que la mateixa empresa d’Escudero hi construiria un centre d’acollida turística (CAT), com els que ja s’havien muntat en diversos municipis catalans o, a l’Empordà mateix, a Vilajuïga. Aquest centre oferiria tota mena d’informació cultural, a més de productes de promoció turística de la zona.

Escudero també afirmava que el nou complex comercial donaria feina a més de 500 persones, entre el centenar de botigues i les zones d’oci. Segons els estudis de mercat que havien encarregat, el centre tindria una àrea d’influència de 6 milions d’habitants, una bona part dels quals serien francesos. De fet, l’outlet de la Roca Village, al Vallès, ja tenia un 40% de clients estrangers, encapçalats pels francesos.

IKEA es planteja aterrar a la Jonquera
A principi de 2010, la multinacional sueca IKEA informava que, tot i haver mantingut contactes per construir un nou establiment a la Jonquera (juntament amb altres indrets de les comarques gironines), de moment prioritzava l’obertura del centre de Sabadell. Amb l’equipament de la Jonquera, IKEA pretenia atraure consumidors de les comarques gironines i de la Catalunya Nord.

Pocs dies després, l’Ajuntament de la Jonquera aprovava una modificació del POUM que permetria que es poguessin desenvolupar usos comercials en un polígon de 80.000 m2 situat al costat del futur complex comercial que, fins aleshores, estava pensat per a usos industrials. L’alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas (CiU), va explicar que volien facilitar que alguna empresa com Ikea s’hi pogués instal•lar.

Malgrat tot, a final de 2010, la cadena de mobles va informar que el següent centre que obriria seria a Tarragona. Tot i així, no descartava obrir-ne algun a les comarques gironines, però la iniciativa hauria d’esperar fins a més enllà del 2015. Davant d’aquesta notícia, els ajuntaments i comerciants que havien desitjat l’arribada d’IKEA es van mostrar decebuts.
Una imatge del prostíbul Paradise Foto: Moisès Jordi
Prostíbuls i prostitució
Des de feia anys, les carreteres de l’Alt Empordà i de la Jonquera, en especial l’N-II, eren molt freqüentades per prostitutes que oferien els seus serveis a clients locals i estrangers. Aquesta situació havia comportat moltes queixes i havia portat l’equip de govern de la Jonquera a impulsar el 2009 una ordenança que prohibia la prostitució en espais públics, amb la imposició de multes tant a les prostitutes com als clients. L’ordenança va resultar del tot ineficaç i es va deixar d’aplicar l’abril 2010, ja que moltes prostitutes no tenen ni domicili fix ni comptes bancaris per embargar. A més, el municipi tenia un cos de policia molt limitat, incapaç d’assumir la gran quantitat de tasques administratives que comportava l’ordenança. L’alcalde afirmava que sols no podien assumir les problemàtiques associades a ser un municipi fronterer, com la prostitució o la venda de drogues.

Aquestes declaracions contrastaven amb les que l’alcalde havia fet a principi de 2009, negant taxativament que a la Jonquera es venien drogues il•legals o que hi treballaven 300 prostitutes, tal com apuntava un estudi de la Universitat de Girona (UdG).

Afegint encara més motius de controvèrsia, a principi de 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligava l’Ajuntament de la Jonquera a donar llicència a un macroprostíbul, que l’empresa la Vimetera SL havia començat a tramitar el 2003 i a la qual l’Ajuntament havia denegat el permís.

Aquest prostíbul, que seria el segon de la localitat, es construiria al polígon de Mas Morató, a un centenar de metres al sud del complex comercial promogut per Escudero. Segons l’alcalde, no s’enfrontarien a la decisió judicial i l’acatarien, ja que volien evitar que els propietaris del local els reclamessin indemnitzacions.

La tardor de 2010, després que la construcció del local es va haver d’ajornar per causa d’un atac vandàlic que van portar a terme uns encaputxats, es va inaugurar el prostíbul Paradise, amb 80 habitacions, dues sales d’espectacles i capacitat per a 150 prostitutes. La inauguració va tenir molta repercussió en els mitjans de comunicació, i, fins i tot, el diari britànic The Independent en va parlar, alertant que seria el prostíbul més gran d’Europa i que contribuiria, encara més, a consolidar Espanya com un dels referents mundials de la prostitució.

Tot i els beneficis que aquest prostíbul portaria a les arques municipis en forma de taxes, calia esperar a veure si tindria repercussions negatives en el desenvolupament dels projectes comercials previstos o si, per contra, contribuiria a augmentar o a reduir la prostitució a les carreteres.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà