Diumenge 23 de Novembre de 2014
PLA URBANÍSTIC i ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE LA TORRE NEGRA (SANT CUGAT DEL VALLÈS)
Marc Sogues
Pla urbanístic i espai d'interès natural de la Torre Negra Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

A mitjan octubre, la Generalitat inclou Torre Negra dins el Parc Natural de Collserola i, uns dies més tard, l’Ajuntament de Sant Cugat aprova una modificació puntual del PGM que classifica l’espai com a sòl no urbanitzable ordinari i que inclou una proposta de traçat per a la ronda Sud. Mentrestant, els dos projectes urbanístics presentats romanen aturats perquè l’Ajuntament es nega a fer-ne l’aprovació provisional, decisió a què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dóna la raó.


Antecedents 2003, 2007, 2008

La finca de la Torre Negra és un espai agroforestal situat entre el nucli urbà de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i el parc de Collserola. Està delimitat pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès a l’est, la carretera de la Rabassada a l’oest, el Parc Natural de Collserola al sud i la carretera de Cerdanyola al nord. El Pla general metropolità (PGM) del 1976 classificava gran part de la finca com a sòl urbanitzable no programat.

A mitjan anys vuitanta, la constructora Núñez i Navarro va adquirir 165 ha de la finca i el juliol de 1998 va presentar un programa d’actuació urbanística (PAU) per construir-hi 2.800 habitatges. Però l’abril d’aquell mateix any l’Ajuntament de Sant Cugat havia aprovat inicialment una modificació del PGM que convertia Torre Negra en sòl no urbanitzable, per la qual cosa va rebutjar aquell mateix any la proposta d’urbanització de la constructora. Tot i que el 2003 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament la modificació del PGM esmentada, diferents sentències posteriors del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van obligar el consistori a aprovar inicialment el PAU a principi de l’any 2008.Tanmateix, el consistori va rebutjar de fer l’aprovació provisional del pla, la qual cosa va motivar la presentació d’un recurs judicial de la constructora.

El maig de 2008 es va presentar una nova proposta d’urbanització. Aquest segon PAU preveia concentrar els habitatges previstos al sud-oest del sector, a la zona més propera a la carretera de la Rabassada i el Club de Tennis Natació Sant Cugat. El nou projecte va rebre els informes desfavorables del Consorci del Parc de Collserola i del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), ja que, d’acord amb la modificació del PGM aprovada el 2003, es tractava d’un projecte en sòl no urbanitzable. Tot i que inicialment l’Ajuntament va rebutjar el projecte a mitjan juny, al final de l’any va acabar fent-ne l’aprovació inicial, preveient que el TSJC tornaria a resoldre el contenciós i que l’obligaria a fer-lo, com ja havia passat amb el primer PAU.

Paral•lelament, el consistori havia endegat l’elaboració del Pla especial de protecció i millora rural del parc rural de la Torre Negra, que es va aprovar definitivament el setembre de 2008 i que va motivar la interposició per part de la constructora d’un recurs d’alçada davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Al mateix temps, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va incloure la finca de la Torre Negra en la nova proposta de delimitació del Parc de Collserola i en la de la XARXA NATURA 2000.
Una vista del sector de Torre Negra
Torre Negra, sòl urbanitzable?
Dues sentències del TSJC de febrer i abril de 2009 van anul•lar la modificació del PGM aprovada pel DPTOP el 2003. La resolució del Tribunal es fonamentava principalment en dos arguments: el primer era la indefinició del traçat de la ronda sud a la modificació aprovada, que havia estat fruit de la falta de consens entre els grups municipals. El segon, que Torre Negra no reunia els requisits necessaris per ser classificada com a sòl no urbanitzable d’especial protecció.

Com a resultat d’aquestes sentències, va ser anul•lat també el pla especial aprovat l’any anterior.

Tot i que per motius diferents, l’Ajuntament, la Generalitat i constructora van presentar sengles recursos de cassació davant del Tribunal Suprem: les administracions perquè no renunciaven a la classificació com a no urbanitzable d’especial protecció i la constructora perquè reclamava la restitució de la classificació original (sòl urbanitzable no programat) i estava en desacord amb la sentència, ja que no negava la classificació com a no urbanitzable, només com a no urbanitzable d’especial protecció.

Sense esperar la resolució del TSJC, a principi de juliol de 2009, l’Ajuntament va tornar a començar els tràmits per modificar el PGM i requalificar els terrenys de Torre Negra. L’objectiu del consistori era que la nova proposta de modificació inclogués els requeriments que el TSJC havia esgrimit per anul•lar l’anterior.

Dos plans urbanístics encallats
Tal com ja havia fet l’any 2008 amb el primer PAU, al final de febrer de 2010, el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va rebutjar l’aprovació provisional del segon PAU. I tal com ja havia fet aleshores també, la constructora va interposar un recurs en contra d’aquesta decisió.

Les dues negatives es van aprovar amb el suport de tots els grups del ple municipal a excepció del PP, que es va abstenir al•legant les compensacions a què el consistori hauria de fer front en cas que els tribunals hi acabessin fallant en contra.

Per a la denegació de l’aprovació provisional del segon PAU, l’Ajuntament es va basar en els informes desfavorables emesos pel DMAH abans de l’aprovació inicial, i en nous informes elaborats pel Museu de Sant Cugat i el consorci del Parc Natural de Collserola, ambdós també desfavorables.

Al principi de març, el TSJC va desestimar el recurs de 2008 amb el qual la constructora volia instar l'Ajuntament a tirar endavant l’aprovació provisional d’aquest document. A això cal afegir que el TSJC encara no s’havia pronunciat sobre el recurs presentat per instar a l’aprovació provisional del segon PAU, de manera que, al final de l’any, la tramitació dels dos projectes urbanístics estava aturada.

Torre Negra, espai protegit
El març de 2009, poc després de fer-se públic que el DMAH inclouria Torre Negra al Parc Natural de Collserola, l’advocat de l’empresa Núñez i Navarro, Rafael Giménez, va anunciar la presentació per part de la constructora d’un nou contenciós contra aquesta declaració, ja que considerava “greu” que la Generalitat volgués declarar la protecció d’un espai que, d’acord amb les sentències del TSJC del mes de febrer, no tenia prou valor ambiental per justificar aquesta protecció.
Cartell de benviguda al parc de la Torre Negra
Tanmateix, el 19 d’octubre de 2010 el Govern va aprovar definitivament la declaració de la serra de Collserola com a PARC NATURAL que ampliava el perímetre del parc i incloïa l’espai de Torre Negra.

Nova proposta de l’Ajuntament per requalificar Torre Negra
A començament de novembre, el ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment la nova modificació del PGM amb el suport de tots els grups llevat del PP i d’Iniciativa-Verds-Esquerra Unida i Alternativa, que es van abstenir. Els primers reclamaven un acord amb els propietaris, mentre que els segons s’oposaven a la inclusió dins la modificació d’una proposta de traçat per a la ronda Sud.

La nova proposta de modificació establia la requalificació com a sòl no urbanitzable ordinari (i ja no d’especial protecció) i delimitava el d’ús agrícola i forestal. També regulava els equipaments i els habitatges del sector, i fixava la xarxa de camins rurals, rieres i torrents.

Per a la ronda Sud, incloïa una proposta diferent de la del PGM que la transformava en un vial de dos carrils que tancaria la ciutat per la banda sud del municipi, unint la zona del voltant de l’ermita de Sant Crist de Llaceres amb la rotonda del Rotary, vorejant el centre Borja i l’escola Europa. Segons l’Ajuntament, es tractava d’una proposta molt poc agressiva per al territori, ja que no afectava l’espai rural de Torre Negra.

La tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa (CiU), va afirmar que es tractava d’un text jurídicament molt blindat perquè s’ajustava als requeriments de les sentències del 2009, i va destacar que la nova modificació urbanística preservava 155 de les 165 ha de Torre Negra. Els grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya(ERC), a l’oposició, tot i ser contraris a la ronda, van donar suport a la modificació. El portaveu del PSC, Salvador Gausa, va justificar el vot afirmatiu per fer costat als ciutadans que volien la protecció de Torre Negra, que segons ell, eren la majoria, i va alertar que l’aprovació no era el final d’un procés, sinó el principi d’un altre per evitar que es retornés a la situació de l’any 1998. El portaveu d'ERC, Raül Grangé, va subratllar que amb el nou planejament Sant Cugat tancava el sostre poblacional en els 100.000 habitants i anteposava els interessos generals per sobre dels particulars.

Al final d’any el TSJC encara s’havia de pronunciar en relació amb la classificació de Torre Negra. A més, també continuava pendent de resolució el recurs amb el qual la constructora volia instar l’Ajuntament a fer l’aprovació provisional del segon PAU. També faltava que el DPTOP aprovés la nova proposta de modificació del PGM, un cop l’Ajuntament n’hagués fet l’aprovació provisional.

Més informació
www.torrenegra.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental