Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DIRECTOR DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC (BARCELONA)
Anna Torres
Actualitzat a 31/12/2010
A final de 2010 la muntanya de Montjuïc no disposa encara del pla director que permeti ordenar la zona, si bé es presenten unes bases d’actuació que proposen limitar l’obertura de nous equipaments i prioritzar-hi l’element vegetal. Algunes entitats consideren que no s’han incorporat els seus suggeriments i discrepen de la futura ubicació d’un centre d’acollida d’animals de companyia.
Antecedents 2006, 2007
La muntanya de Montjuïc se situa al sud de la ciutat de Barcelona, entre els barris de Sants i el Poble Sec, la Zona Franca i el port. Constitueix una peça urbana singular que no ha estat incorporada a cap barri, sinó que s’ha definit com a “zona especial” amb la denominació de parc de Montjuïc. Actualment és un dels punts més emblemàtics de la ciutat, a on s’acumulen bona part dels grans equipaments disponibles, tals com la Fira de Barcelona o l’Anella Olímpica, així com importants museus com el Museu d’Art de Catalunya o la Fundació Miró, entre altres.
Antecedents
L’any 2006 es va iniciar un important procés de transformació a la muntanya de Montjuïc amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i potenciar l’atracció turística. El que va determinar aquesta voluntat va ser l’anunci de la cessió del castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i els diversos projectes que BSM (Barcelona Serveis Municipals) va començar a desenvolupar a l’àmbit, com per exemple la remodelació del telefèric i el nou parc de la Primavera. Les intervencions urbanístiques que es van desenvolupar eren la més gran transformació de la muntanya des dels Jocs Olímpics de l’any 1992, amb una inversió que superava els 70 MEUR. Per a l’actuació conjunta i coordinada de les diferents operacions es preveia elaborar un pla d’usos de la muntanya de Montjuïc. Tanmateix, el 2007 aquest pla estava aturat en fase d’estudi i la majoria de les intervencions es van fer sense un cos legislatiu i tècnic que les coordinés.
L’inici del Pla director de la muntanya de Montjuïc
Al final del 2007 ja es va començar a parlar sobre la necessitat d’elaborar un pla director per a la muntanya de Montjuïc, que en fes una simple delimitació dels usos que es pretenia determinar amb el Pla d’usos, a fi d’ordenar el conjunt del territori, les activitats i les infraestructures de l’àmbit. El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a presidir una comissió que treballaria en aquest sentit. Per a l’elaboració del pla s’obriria un procés de participació veïnal que serviria per aconseguir el màxim consens en la delimitació d’usos del parc.
El maig de 2008 va començar el procés participatiu que va consistir en debats i trobades amb representants de més de 120 entitats i institucions de la ciutat amb l’objectiu de discutir i recollir propostes sobre el futur de Montjuïc. Les reunions van girar entorn de sis eixos o línies temàtiques principals: cultura, educació, barris, esports, medi ambient i parc central. Durant el procés, a més, es van afegir dos grups de treball nous: un grup d’exregidors, i un grup per als grans operadors de l’àmbit de Montjuïc. A partir de les reunions sectorials es pretenia redactar un pla director, el qual faria una proposta concreta sobre els objectius i mesures que calia desenvolupar en l’àmbit del parc. Aquesta proposta seria posteriorment debatuda pels grups municipals i, seguidament, es presentarien els resultats als participants del procés.
A final de 2010 la muntanya de Montjuïc no disposa encara del pla director que permeti ordenar la zona, si bé es presenten unes bases d’actuació que proposen limitar l’obertura de nous equipaments i prioritzar-hi l’element vegetal. Algunes entitats consideren que no s’han incorporat els seus suggeriments i discrepen de la futura ubicació d’un centre d’acollida d’animals de companyia.
Antecedents 2006, 2007
La muntanya de Montjuïc se situa al sud de la ciutat de Barcelona, entre els barris de Sants i el Poble Sec, la Zona Franca i el port. Constitueix una peça urbana singular que no ha estat incorporada a cap barri, sinó que s’ha definit com a “zona especial” amb la denominació de parc de Montjuïc. Actualment és un dels punts més emblemàtics de la ciutat, a on s’acumulen bona part dels grans equipaments disponibles, tals com la Fira de Barcelona o l’Anella Olímpica, així com importants museus com el Museu d’Art de Catalunya o la Fundació Miró, entre altres.
Antecedents
L’any 2006 es va iniciar un important procés de transformació a la muntanya de Montjuïc amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i potenciar l’atracció turística. El que va determinar aquesta voluntat va ser l’anunci de la cessió del castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i els diversos projectes que BSM (Barcelona Serveis Municipals) va començar a desenvolupar a l’àmbit, com per exemple la remodelació del telefèric i el nou parc de la Primavera. Les intervencions urbanístiques que es van desenvolupar eren la més gran transformació de la muntanya des dels Jocs Olímpics de l’any 1992, amb una inversió que superava els 70 MEUR. Per a l’actuació conjunta i coordinada de les diferents operacions es preveia elaborar un pla d’usos de la muntanya de Montjuïc. Tanmateix, el 2007 aquest pla estava aturat en fase d’estudi i la majoria de les intervencions es van fer sense un cos legislatiu i tècnic que les coordinés.
L’inici del Pla director de la muntanya de Montjuïc
Al final del 2007 ja es va començar a parlar sobre la necessitat d’elaborar un pla director per a la muntanya de Montjuïc, que en fes una simple delimitació dels usos que es pretenia determinar amb el Pla d’usos, a fi d’ordenar el conjunt del territori, les activitats i les infraestructures de l’àmbit. El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a presidir una comissió que treballaria en aquest sentit. Per a l’elaboració del pla s’obriria un procés de participació veïnal que serviria per aconseguir el màxim consens en la delimitació d’usos del parc.
El maig de 2008 va començar el procés participatiu que va consistir en debats i trobades amb representants de més de 120 entitats i institucions de la ciutat amb l’objectiu de discutir i recollir propostes sobre el futur de Montjuïc. Les reunions van girar entorn de sis eixos o línies temàtiques principals: cultura, educació, barris, esports, medi ambient i parc central. Durant el procés, a més, es van afegir dos grups de treball nous: un grup d’exregidors, i un grup per als grans operadors de l’àmbit de Montjuïc. A partir de les reunions sectorials es pretenia redactar un pla director, el qual faria una proposta concreta sobre els objectius i mesures que calia desenvolupar en l’àmbit del parc. Aquesta proposta seria posteriorment debatuda pels grups municipals i, seguidament, es presentarien els resultats als participants del procés.
Les bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc
Fruit del procés de participació veïnal sobre el futur del parc, el 22 de febrer de 2010 es van presentar unes bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc, en comptes del pla director esperat. Aquest document recollia els principals resultats del procés, definia les línees d’actuació requerides per assolir els objectius fixats i determinava els instruments concrets que s’haurien de desenvolupar per canalitzar la proposta. Els grans temes en què se centrava el document eren: espais lliures i àrees d’interès natural, tractament dels equipaments, tractament d’altres usos, accessibilitat i mobilitat, i relació de contacte amb els barris. Cada un dels temes tenia la seva pròpia diagnosi inicial que es complementava amb les aportacions del procés participatiu per generar accions concretes de millora per l’àmbit.
Pel que fa als espais lliures i àrees d’interès natural, el document establia que l’element vegetal havia de dominar l’ús de la muntanya, tot i que especificava que la valoració del patrimoni era perfectament compatible amb la identitat de la muntanya com a parc equipat. Entre les principals actuacions proposades destacava la creació d’una àrea d’interès natural protegida urbanísticament, la recuperació d’espais lliures fins a 18 ha o la permeabilització d’alguns recintes del parc.
El tractament dels equipaments se centrava a adaptar i modernitzar els existents i en limitava la implantació de nous, tot i que preveia ubicar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) al passeig del Migdia, entre el cementiri i l’Institut Botànic. Aquesta condició havia estat acordada el setembre de 2009 per l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona i ERC, després d’un conflictiu procés que n’havia evitat la instal•lació al PARC DE L’ORENETA (barri de Pedralbes). També es preveia suprimir el camp de tir i la pista d’aeromodelisme, i desmuntar l’envelat del Pavelló d’Itàlia. Altres usos, com ara el residencial, no s’admetien a gairebé enlloc de la muntanya, ja que s’entenien com a inusuals i no desitjats, i la restauració s’emplaçava subsidiàriament als equipaments. D’altra banda, també es demanava racionalitzar la implantació de les instal•lacions tècniques, les àrees de pícnic i recreatives i altres punts de servei als usuaris.
Quant a l’accessibilitat i mobilitat es fomentava la mobilitat sostenible i preferentment no contaminant, motiu pel qual s’apostava per una mobilitat pedestre i en bicicleta que es complementés amb una oferta de transport públic eficient i flexible. Les accions directes en aquest sentit eren la creació d’itineraris senyalitzats per a vianants i bicicletes, la limitació del trànsit motoritzat, la reducció d’aparcament i la diversificació del transport públic existent. Finalment, la relació de contacte amb els barris s’abordava a través de la millora en l’accessibilitat local al parc i la delimitació i fixació dels espais lliures i equipaments amb una funció de servei més local i directa als barris.
Per tal de canalitzar i coordinar les actuacions i el funcionament del parc es crearia un consell municipal específic, i com a instruments per desenvolupar la proposta es redactaria una modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la muntanya que especifiqués el règim del sòl dels sistemes incorporats i també es concretaria un programa amb les actuacions i estudis per desenvolupar directament.
La valoració de les bases d’actuació
Una vegada presentades les bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc, el document es va sotmetre novament a debat per tal de consensuar-lo amb entitats, associacions de veïns, operadors i sectors municipals. El procés, però, va ser controvertit, ja que, després de dos anys de debat, encara hi havia discrepàncies entre l’Ajuntament i els veïns del parc. Algunes entitats, com per exemple el Centre d’Estudis de Montjuïc, consideraven que no s’hi havien incorporat els seus suggeriments i la instal•lació del nou CAAC es va convertir en un dels punts més problemàtics. A més, la portaveu adjunta de Convergència i Unió (CiU) i també regidora adscrita al districte de Sants-Montjuïc, Sònia Recasens, va criticar el que considerava unes mesures precipitades i insuficients i que s’hagués deixat de parlar de Pla director per optar per una proposta més descafeïnada com eren unes bases d’actuació.
A final de 2010, les bases d’actuació estaven pendents de ser aprovades des de l’Ajuntament, mentre que el Pla director de la muntanya de Montjuïc continuava aparcat. Mentrestant, l’Ajuntament havia engegat paral•lelament un conjunt de projectes urbanístics adreçats a millorar-hi l’accessibilitat.
Més informació
www.bcn.cat/urbanisme/montjuic
Fruit del procés de participació veïnal sobre el futur del parc, el 22 de febrer de 2010 es van presentar unes bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc, en comptes del pla director esperat. Aquest document recollia els principals resultats del procés, definia les línees d’actuació requerides per assolir els objectius fixats i determinava els instruments concrets que s’haurien de desenvolupar per canalitzar la proposta. Els grans temes en què se centrava el document eren: espais lliures i àrees d’interès natural, tractament dels equipaments, tractament d’altres usos, accessibilitat i mobilitat, i relació de contacte amb els barris. Cada un dels temes tenia la seva pròpia diagnosi inicial que es complementava amb les aportacions del procés participatiu per generar accions concretes de millora per l’àmbit.
Pel que fa als espais lliures i àrees d’interès natural, el document establia que l’element vegetal havia de dominar l’ús de la muntanya, tot i que especificava que la valoració del patrimoni era perfectament compatible amb la identitat de la muntanya com a parc equipat. Entre les principals actuacions proposades destacava la creació d’una àrea d’interès natural protegida urbanísticament, la recuperació d’espais lliures fins a 18 ha o la permeabilització d’alguns recintes del parc.
El tractament dels equipaments se centrava a adaptar i modernitzar els existents i en limitava la implantació de nous, tot i que preveia ubicar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) al passeig del Migdia, entre el cementiri i l’Institut Botànic. Aquesta condició havia estat acordada el setembre de 2009 per l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona i ERC, després d’un conflictiu procés que n’havia evitat la instal•lació al PARC DE L’ORENETA (barri de Pedralbes). També es preveia suprimir el camp de tir i la pista d’aeromodelisme, i desmuntar l’envelat del Pavelló d’Itàlia. Altres usos, com ara el residencial, no s’admetien a gairebé enlloc de la muntanya, ja que s’entenien com a inusuals i no desitjats, i la restauració s’emplaçava subsidiàriament als equipaments. D’altra banda, també es demanava racionalitzar la implantació de les instal•lacions tècniques, les àrees de pícnic i recreatives i altres punts de servei als usuaris.
Quant a l’accessibilitat i mobilitat es fomentava la mobilitat sostenible i preferentment no contaminant, motiu pel qual s’apostava per una mobilitat pedestre i en bicicleta que es complementés amb una oferta de transport públic eficient i flexible. Les accions directes en aquest sentit eren la creació d’itineraris senyalitzats per a vianants i bicicletes, la limitació del trànsit motoritzat, la reducció d’aparcament i la diversificació del transport públic existent. Finalment, la relació de contacte amb els barris s’abordava a través de la millora en l’accessibilitat local al parc i la delimitació i fixació dels espais lliures i equipaments amb una funció de servei més local i directa als barris.
Per tal de canalitzar i coordinar les actuacions i el funcionament del parc es crearia un consell municipal específic, i com a instruments per desenvolupar la proposta es redactaria una modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la muntanya que especifiqués el règim del sòl dels sistemes incorporats i també es concretaria un programa amb les actuacions i estudis per desenvolupar directament.
La valoració de les bases d’actuació
Una vegada presentades les bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc, el document es va sotmetre novament a debat per tal de consensuar-lo amb entitats, associacions de veïns, operadors i sectors municipals. El procés, però, va ser controvertit, ja que, després de dos anys de debat, encara hi havia discrepàncies entre l’Ajuntament i els veïns del parc. Algunes entitats, com per exemple el Centre d’Estudis de Montjuïc, consideraven que no s’hi havien incorporat els seus suggeriments i la instal•lació del nou CAAC es va convertir en un dels punts més problemàtics. A més, la portaveu adjunta de Convergència i Unió (CiU) i també regidora adscrita al districte de Sants-Montjuïc, Sònia Recasens, va criticar el que considerava unes mesures precipitades i insuficients i que s’hagués deixat de parlar de Pla director per optar per una proposta més descafeïnada com eren unes bases d’actuació.
A final de 2010, les bases d’actuació estaven pendents de ser aprovades des de l’Ajuntament, mentre que el Pla director de la muntanya de Montjuïc continuava aparcat. Mentrestant, l’Ajuntament havia engegat paral•lelament un conjunt de projectes urbanístics adreçats a millorar-hi l’accessibilitat.
Més informació
www.bcn.cat/urbanisme/montjuic
Barcelonès
