Les bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc
Fruit del procés de participació veïnal sobre el futur del parc, el 22 de febrer de 2010 es van presentar unes bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc, en comptes del pla director esperat. Aquest document recollia els principals resultats del procés, definia les línees d’actuació requerides per assolir els objectius fixats i determinava els instruments concrets que s’haurien de desenvolupar per canalitzar la proposta. Els grans temes en què se centrava el document eren: espais lliures i àrees d’interès natural, tractament dels equipaments, tractament d’altres usos, accessibilitat i mobilitat, i relació de contacte amb els barris. Cada un dels temes tenia la seva pròpia diagnosi inicial que es complementava amb les aportacions del procés participatiu per generar accions concretes de millora per l’àmbit.
Pel que fa als espais lliures i àrees d’interès natural, el document establia que l’element vegetal havia de dominar l’ús de la muntanya, tot i que especificava que la valoració del patrimoni era perfectament compatible amb la identitat de la muntanya com a parc equipat. Entre les principals actuacions proposades destacava la creació d’una àrea d’interès natural protegida urbanísticament, la recuperació d’espais lliures fins a 18 ha o la permeabilització d’alguns recintes del parc.
El tractament dels equipaments se centrava a adaptar i modernitzar els existents i en limitava la implantació de nous, tot i que preveia ubicar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) al passeig del Migdia, entre el cementiri i l’Institut Botànic. Aquesta condició havia estat acordada el setembre de 2009 per l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona i ERC, després d’un conflictiu procés que n’havia evitat la instal•lació al
PARC DE L’ORENETA (barri de Pedralbes). També es preveia suprimir el camp de tir i la pista d’aeromodelisme, i desmuntar l’envelat del Pavelló d’Itàlia. Altres usos, com ara el residencial, no s’admetien a gairebé enlloc de la muntanya, ja que s’entenien com a inusuals i no desitjats, i la restauració s’emplaçava subsidiàriament als equipaments. D’altra banda, també es demanava racionalitzar la implantació de les instal•lacions tècniques, les àrees de pícnic i recreatives i altres punts de servei als usuaris.
Quant a l’accessibilitat i mobilitat es fomentava la mobilitat sostenible i preferentment no contaminant, motiu pel qual s’apostava per una mobilitat pedestre i en bicicleta que es complementés amb una oferta de transport públic eficient i flexible. Les accions directes en aquest sentit eren la creació d’itineraris senyalitzats per a vianants i bicicletes, la limitació del trànsit motoritzat, la reducció d’aparcament i la diversificació del transport públic existent. Finalment, la relació de contacte amb els barris s’abordava a través de la millora en l’accessibilitat local al parc i la delimitació i fixació dels espais lliures i equipaments amb una funció de servei més local i directa als barris.
Per tal de canalitzar i coordinar les actuacions i el funcionament del parc es crearia un consell municipal específic, i com a instruments per desenvolupar la proposta es redactaria una modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la muntanya que especifiqués el règim del sòl dels sistemes incorporats i també es concretaria un programa amb les actuacions i estudis per desenvolupar directament.
La valoració de les bases d’actuació
Una vegada presentades les bases d’actuació per a la muntanya de Montjuïc, el document es va sotmetre novament a debat per tal de consensuar-lo amb entitats, associacions de veïns, operadors i sectors municipals. El procés, però, va ser controvertit, ja que, després de dos anys de debat, encara hi havia discrepàncies entre l’Ajuntament i els veïns del parc. Algunes entitats, com per exemple el Centre d’Estudis de Montjuïc, consideraven que no s’hi havien incorporat els seus suggeriments i la instal•lació del nou CAAC es va convertir en un dels punts més problemàtics. A més, la portaveu adjunta de Convergència i Unió (CiU) i també regidora adscrita al districte de Sants-Montjuïc, Sònia Recasens, va criticar el que considerava unes mesures precipitades i insuficients i que s’hagués deixat de parlar de Pla director per optar per una proposta més descafeïnada com eren unes bases d’actuació.
A final de 2010, les bases d’actuació estaven pendents de ser aprovades des de l’Ajuntament, mentre que el Pla director de la muntanya de Montjuïc continuava aparcat. Mentrestant, l’Ajuntament havia engegat paral•lelament un conjunt de projectes urbanístics adreçats a millorar-hi l’accessibilitat.
Més informació
www.bcn.cat/urbanisme/montjuic