Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ PENYALBA-ISONA
Moisès Jordi
Esquema de la línia de 400 kV Penyalba-Isona Elaboració: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011

Es presenta l’Avantprojecte de la línia de 400 kV entre Penyalba i Isona que ha de creuar cinc municipis del Pallars Jussà. Ajuntaments, entitats i particulars rebutgen la línia pels efectes sobre el medi natural, els pobles i el sector turístic i proposen com a alternativa aprofitar la línia de 110 kV entre Seira i Terrassa. A final d’any la Unió Europea inicia una investigació sobre l’impacte ambiental de la línia.

Antecedents 2009, 2010

Articles posteriors 2012

La línia elèctrica de 400 kV entre Penyalba (Aragó) i Isona (Pallars Jussà) –coneguda en el tram català com la MAT del Pallars-, és un projecte de Red Eléctrica Española (REE) que té la intenció d’interconnectar les línies d’alta tensió d’Aragó amb les de Lleida. En concret permetria unir les línies de 400 kV Teruel-Peñalba i Torre de Cabdella (Pallars Sobirà)-Sentmenat (Vallès Occidental). Aquesta última dóna servei a l’àrea metropolitana de Barcelona i es connecta amb la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS, en construcció. Al voltant del recorregut proposat se situen diverses centrals hidroelèctriques, actualment connectades a línies de mitja i baixa tensió. El projecte és hereu de la proposta de línia elèctrica transfronterera entre l’Aragó i Casarilh (França) que es va desestimar el 2004 pel fort impacte ambiental.

A final de 2008 REE va presentar un document inicial on es proposaven una quinzena d’alternatives de traçat i que preveia un recorregut de 150 quilòmetres, dels quals una trentena transcorrerien pel Pallars Jussà a través d’una línia de nova construcció. Les torres tindrien una alçada aproximada de 65 metres. L’objectiu era presentar l’Avantprojecte el 2011 i posar en servei la línia el 2013.

El projecte va topar immediatament amb l’oposició dels ens locals afectats i de la societat civil, que es va organitzar en la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica (formada per ciutadans i entitats d’Aragó i Catalunya). Els opositors alertaven del fort impacte ambiental que tindria i dels efectes sobre l’activitat turística. Els ajuntaments proposaven com a alternativa l’aprofitament de la línia de 110 kV entre Seira (Osca) i Terrassa (Vallès Occidental) que passa per Pont de Muntanyana i Tremp i que estava en desús a causa d’un robatori.

Es presenta l’Avantprojecte
El 17 de gener de 2011 REE va presentar, en una trobada a la Diputació de Lleida l’Avantprojecte de la línia elèctrica Penyalba-Isona. El traçat previst corresponia a l’alternativa C que, en terres catalanes, passaria pels municipis de Tremp, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca i Isona, fins arribar a la subestació de Figuerola d’Orcau (10 hectàrees) que connectarà amb la línia de 400 kV entre Torre de Cabdella i Sentmenat. En el seu recorregut de 30 quilòmetres pel Pallars Jussà creuaria un tram de la Noguera Pallaresa –entre el pantà de Terradets i Tremp- que forma part de l’Espai d’Interès Natural del Montsec. Així mateix passaria a menys d’un quilòmetre dels nuclis de Puiverd (Tremp), Puigcercós (Tremp), Vilamolat de Mur (Castell de Mur) i Figuerola d’Orcau (Isona), si bé es procurava satisfer la distància mínima recomanada per la Unió Europea de 400 metres. En el traçat per Aragó bona part del recorregut aprofitaria les torres de la línia de Casarilh, que es van construir abans que es desestimés el projecte.

Durant la presentació de l’Avantprojecte el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, va assegurar que el traçat era el que tenia menys impacte ambiental i que es buscaria el consens amb el territori per incorporar mesures correctores. Pinós va explicar que la línia tenia com a objectiu reforçar l’alimentació del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) a l’àrea metropolitana de Barcelona i evacuar la generació elèctrica que es produeix al Pirineu.

Els alcaldes afectats, que estaven presents a la trobada, van manifestar la seva oposició al projecte. Així per exemple l’alcalde de Castell de Mur, Jordi Castells (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va explicar que la MAT del Pallars tindria un fort impacte pel patrimoni natural i cultural i es va mostrar sorprès que un dels objectius fos alimentar el FAV, quan el tren de la línia LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR funciona amb gasoil. Per la seva banda el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va anunciar que la institució es posaria al costat dels alcaldes i defensaria l’aprofitament d’algun dels corredors existents. Així mateix una quinzena de membres de la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica es van manifestar davant de la Diputació de Lleida contra el projecte.
Manifestació contra la línia de 400 kV a Tremp el 17/7/2011 Foto: autopistaelectricano.blogspot.com
L’Avantprojecte a exposició pública
El mes de maig el Govern espanyol va publicar al BOE (Boletín Oficial del Estado) l’Avantprojecte i l’estudi d’impacte ambiental de la línia elèctrica -amb el traçat anunciat el gener- que se sotmetia a informació pública durant el termini d’un mes. El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont (Convergència i Unió, CiU), va lamentar que s’hagués publicat al BOE pocs dies abans de les eleccions municipals ja que això dificultava la presentació d’al•legacions a causa del buit de poder que es produïa. Aquesta crítica era compartida, també, pel delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins. Finalment el Govern espanyol va ampliar el termini un mes més, fins el 15 de juliol.

El 17 de juliol diversos centenars de persones es van manifestar a Tremp en contra de la línia elèctrica convocats per la Plataforma Unitària. Pocs dies després es va saber que en total s’havien presentat un miler d’al•legacions a l’Avantprojecte entre institucions, entitats i particulars de Catalunya i Aragó. La major part corresponien a l’al•legació elaborada per la Plataforma Unitària, que havia estat avalada per centenars de particulars, en les quals es reclamava la nul•litat de l’estudi d’impacte ambiental ja que, en la seva opinió, no es tractava convenientment l’impacte sobre la salut, el paisatge i el desenvolupament socioeconòmic del territori. Per la seva banda ajuntaments catalans i el Consell Comarcal del Pallars Jussà van adaptar l’al•legació elaborada per la Diputació de Lleida que alertava de l’afectació sobre espais d’elevat interès natural i la proximitat a masies. Mentre la Plataforma rebutjava qualsevol alternativa –ja que consideraven la línia innecessària- els ajuntaments continuaven apostant per aprofitar la línia elèctrica Seira-Terrassa.

Un dels ajuntaments que va presentar al•legacions, Tremp, va fer una proposta alternativa que s’escapava del consens general. Consistia en un traçat situat uns quinze quilòmetre més al nord de l’actual, de tal manera que la línia passaria prop de Campo (Osca) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça), on aprofitaria una línia existent de 220 kV (que s’hauria d’ampliar) fins a la Pobla de Segur. A partir d’aquest punt connectaria amb la línia d’alta tensió Torre de Cabdella-Sentmenat mitjançant un petit tram de nova construcció. L’alcalde de Tremp, Víctor Orrit (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) defensava aquesta opció per la preexistència d’una línia i perquè milloraria l’evacuació de l’energia hidroelèctrica dels estanys del Pirineu.

La proposta de l’Ajuntament de Tremp va ser rebutjada frontalment per la Plataforma –que temia que obrís la veda a que cada ajuntament defensés un traçat que no el perjudiqués- i per l’alcalde de Pont de Suert i delegat del Govern, Albert Alins.

Denuncien el projecte a la Unió Europea
El 24 de setembre el diari El Punt Avui informava que els ajuntaments aragonesos i catalans afectats per la línia havien presentant a la Comissió Europea una denúncia contra el projecte de REE per vulneració del dret comunitari. Asseguraven que la línia incomplia la Directiva Europea 92/43 sobre conservació d’hàbitats naturals i flora i fauna silvestres, la Directiva 85/337 sobre avaluació de projectes públics i privats amb repercussió sobre el medi ambient i la Directiva 2009/147 relativa a la conservació d’aus silvestres. Per això reclamaven la nul•litat de l’estudi d’impacte ambiental. Així mateix l’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) va efectuar a final d’octubre una pregunta parlamentària en la que denunciava l’afectació sobre espais de la XARXA NATURA 2000. Tremosa explicava que la gent del Pallars no s’oposava a aquesta infraestructura però sí al traçat i advertia que passaria molt a prop del castell de Castell de Mur, que havia estat rehabilitat amb fons de la Unió Europea. Davant d’això la Comissió Europea va decidir obrir una investigació sobre l’impacte ambiental de la infraestructura.

D’altra banda durant el mes d’octubre es va saber que REE havia rebutjat totes les al•legacions presentades per entitats, ajuntaments i particulars. No obstant això la decisió definitiva sobre l’Avantprojecte quedava en mans del Ministeri d’Indústria, que estava estudiant les al•legacions. Un cop aprovat el següent pas seria l’elaboració del projecte constructiu, pas previ a l’expropiació dels terrenys i l’inici de les obres. Red Eléctrica confiava que la línia fos operativa entre el 2013 i el 2014.

Més informació
autopistaelectricano.blogspot.com
www.ree.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati