Dissabte 4 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL DE RODALIES CASTELLDEFELS-BARCELONA
Ferrocarril de Rodalies Castelldefels-Barcelons Mapa: Montse Ferrés
Marta Sánchez
Actualitzat a 31/12/2010

L’any 2010 el Ministeri de Foment exposa a informació pública l’Estudi informatiu de la línia de Rodalies Castelldefels-Cornellà-Barcelona (Zona Universitària). L’alternativa presentada a l’Estudi informatiu és ben rebuda pels diferents municipis afectats i pel Govern català. La proposta afavoreix els transbords i arriba fins al començament de la Diagonal, on enllaça amb el futur tercer túnel de Barcelona, per sota de la Diagonal.


Actualment la connexió ferroviària entre el Baix Llobregat sud i Barcelona es basa en la línia de rodalies R2, que uneix la població de Castelldefels, al Baix Llobregat, amb Barcelona, passant per Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat. Atès aquest recorregut, s’entén que no hi ha connexió ferroviària directa entre algunes ciutats del Baix Llobregat sud com Castelldefels, Sant Boi, Cornellà i Esplugues, i, a més, com a desavantatge posterior cal remarcar el fet que diversos barris d’aquestes poblacions es troben molt allunyats de les estacions ferroviàries actuals (entre les quals cal destacar Viladecans i Sant Boi) .

L’any 2006, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal va acordar amb diversos municipis del Baix Llobregat que es crearia el “metro del delta” del Llobregat des de Cornellà fins a Castelldefels, integrat a Rodalies Renfe. Aquest seria finançat pel Ministeri de Foment (MIFO) i resultaria del perllongament de la línia 3 de Rodalies (R3) des de Sant Joan Despí a Castelldefels. Tenia com a objectiu fer arribar el servei de Rodalies al barri nord de Gavà i Viladecans, i també al centre i al nord de Sant Boi, on llavors només arribava la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Aquesta proposta, juntament amb el perllongament de l’L3 fins a Sant Feliu de Llobregat, l’L1 fins a Sant Boi i l’L6 d’FGC des de Reina Elisenda fins a Sant Joan de Déu, hauria de permetre millorar la mobilitat amb transport públic al Baix Llobregat (FERROCARRIL. SISTEMA FERROVIARI METROPOLITÀ DEL BAIX LLOBREGAT) .

El febrer de 2009, el consell de ministres va aprovar el Pla d’infraestructures ferroviàries de RODALIES DE BARCELONA 2008-2009. Entre les actuacions en noves línies previstes, hi havia la nova línia Castelldefels-Cornellà, amb 17 km nous de via i quatre noves estacions (una a Gavà, una a Viladecans i dues a Sant Boi).

Els alcaldes de Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Castelldefels (Baix Llobregat) es van mostrar molestos pels canvis que hi havia hagut en la proposta del MIFO respecte a l’acord a què havien arribat amb la Generalitat sobre l’anomenat “metro delta”. Aquests canvis consistien a proposar sis estacions en comptes de dotze i cap d’aquestes a Sant Feliu de Llobregat, fet que no permetria, tal com preveia l’acord català, que la línia R3 sud fes una funció de metro.

Durant el 2009, es van succeir les propostes de millora del perllongament de la línia R3 a la comarca del Baix Llobregat i, a final d’any, el ministre de Foment José Blanco (Partido Socialista Obrero Español, PSOE) va anunciar que s’estava analitzant la possibilitat de soterrar el traçat de la futura línia ferroviària entre Castelldefels i Cornellà, en tractar-se d’una àrea densament poblada. El projecte, que es trobava en fase d’estudi informatiu, preveia a més a més l’afegit de perllongar el traçat fins a la Zona Universitària de Barcelona. D’altra banda, entre els plans del MIFO també es valorava el perllongament d’aquesta mateixa línia a través de la Diagonal, amb la construcció d’un nou túnel ferroviari a Barcelona que servís per millorar els serveis de Rodalies. Aquest túnel seria urbà, i aniria des de la Zona Universitària fins a Glòries, per sota de la Diagonal.

L’Estudi informatiu surt a informació pública
El setembre de 2010, el MIFO va presentar alguns detalls del projecte de la nova línia de Rodalies Castelldefels-Cornelllà-Barcelona (Zona Universitària) als alcaldes dels municipis afectats (alcaldes del sud del Baix Llobregat) i els va anunciar que a l’octubre sotmetria a informació pública l’Estudi informatiu de la nova línia de Rodalies que enllaçaria Castelldefels amb Barcelona. Els alcaldes van mostrar la seva satisfacció per aquest anunci.

Com estava previst, a l’octubre el MIFO va exposar a informació pública l’Estudi informatiu de la nova línia. Els principals objectius de l’Estudi informatiu eren millorar el servei de Rodalies a les poblacions situades a l’oest del riu Llobregat (Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat); estendre aquest mateix servei al municipi d’Esplugues de Llobregat, que no disposava de cap estació ferroviària en servei; crear un nou accés ràpid i amb bones condicions a la ciutat de Barcelona; i exercir un paper complementari a la millora de l’accessibilitat del transport públic ferroviari a la zona sud de la comarca del Baix Llobregat. En aquest sentit, el perllongament previst de la LÍNIA 3 DE METRO (Zona Universitària de Barcelona-Esplugues de Llobregat-Sant Just Desvern-Sant Joan Despí-Sant Feliu de Llobregat) cobriria de forma efectiva els barris que estaven més mal servits d’aquests municipis, situats al marge est del riu Llobregat.

Característiques de l’alternativa proposada a l’Estudi informatiu
El punt d’inici de la nova línia seria l’estació de Platja de Castelldefels i continuaria per les vies de l’R2 fins a l’estació situada al centre d’aquesta mateixa ciutat, que es reformaria per donar cabuda als nous serveis. A partir d’aquest punt començava el traçat subterrani de la nova línia fins al seu punt final, situat a la Zona Universitària de Barcelona. Per tant, la nova línia passaria per Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Barcelona. Malgrat que anys enrere s’havia plantejat la inclusió de Sant Feliu de Llobregat en aquesta futura línia, finalment va quedar descartat.

Aquesta línia es plantejava, inicialment, entre Castelldefels i Cornellà, unint-se a l’R4 al voltant de Cornellà de Llobregat. Així doncs, el nou tram Castelldefels-Cornellà s’integraria a l’R4 (Manresa-Sant Vicenç per Sabadell i Vilafranca) i no a l’R3 (Vic-l’Hospitalet) com estava previst fins llavors. Això permetria que l’R4 agafés a Glòries el futur túnel de Rodalies sota la Diagonal (que caldria construir per completar l’R4), que formaria part d’una línia circular que uniria Sant Cugat i la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a Bellaterra, amb Glòries i Zona Universitària, per anar després fins a Cornellà i Castelldefels.

La longitud de l’alternativa proposada era de 22,2 km (18,4 km de traçat subterrani), i es plantejaven un total d’11 estacions (9 de noves i 2 d’existents), de les quals, les dues que s’aprofitaven de l’R2 sud en què començava la línia, Castelldefels Platja i Castelldefels, eren les úniques que estarien a la superfície. La resta estarien entre Gavà i Castelldefels: una a Gavà; una entre Gavà i Viladecans; una a Viladecans; una a Sant Boi de Llobregat; una altra a Sant Boi-Molí Nou, on connectaria amb l’estació del mateix nom d’FGC; una a Cornellà de Llobregat, que enllaçaria amb l’R4 i amb l’L5 del metro; una a Esplugues de Llobregat; i la de Zona Universitària, on confluiria amb l’L3 de metro, el tramvia i la futura estació d’autobusos. Les situades al Baix Llobregat sumaven una població de quasi 400.000 habitants.

Una de les virtuts de la línia Castelldefels-Cornellà-Zona Universitària era que afavoriria els transbords (amb l’R2 de Castelldefels Platja a Gavà; amb l’L8 a Sant Boi-Molí Nou; amb l’L5, l’R4, la T1 i la T2 a Cornellà; i amb l’L3 a Zona Universitària). Segons el MIFO, el 80% dels usuaris en realitzarien almenys un i el temps de viatge entre un extrem i l’altre seria de 15 a 20 minuts. D’altra banda, la posada en servei de la nova línia havia de permetre augmentar d’un 12,9% a un 63% la població situada a menys de 10 minuts d’una estació de Rodalies, i d’un 20,9% a un 88% la població situada a menys de 15 minuts (sense comptar els serveis d’FGC a Sant Boi de Llobregat). Això era possible gràcies, bàsicament, a la construcció de noves estacions entre Castelldefels i Cornellà, que estaven ubicades estratègicament per tal de donar cobertura amb transport ferroviari a zones que fins llavors quedaven allunyades de les estacions ja existents en aquell moment. És el cas dels barris situats al sud de Sant Boi de Llobregat o al nord de Viladecans.

Des de l’Ajuntament de Castelldefels es valorava molt positivament el fet que el baixador de Castelldefels-Platja fos el principi i el final de la nova línia perquè això permetria augmentar la freqüència de trens i, així, millorar el transport públic ferroviari a la zona sud de la comarca del Baix Llobregat.

Segons Manel Nadal (PSC), secretari de Mobilitat de la Generalitat, aquest nou traçat, que arribava a l’inici de la Diagonal, facilitaria que s’acabés construint el futur tercer túnel de Barcelona per sota de la Diagonal. El cost de l’obra s’estimava en 2.155 MEUR. Malgrat tot, la situació de crisi podria endarrerir el projecte més enllà del 2020 i no al 2015 com marcava el Pla de Rodalies.

Més informació
xarxamobval.diba.cat
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat