Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2011
El Govern català intenta desbloquejar les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) -les àrees on s’hauran d’ubicar les futures centrals eòliques- després que una sentència judicial les suspengués per manca d’avaluació ambiental. Per aconseguir-ho presenta un recurs al Tribunal Suprem i inicia el procediment d’avaluació ambiental. Malgrat l’aturada, a final de 2011 la potència eòlica de Catalunya supera els 1.000 MW i suma 46 parcs.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los, que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
A final de 2011 hi havia a Catalunya 46 parcs eòlics construïts (1.008 MW), dels quals se situaven deu a l’ANOIA, deu a la TERRA ALTA, set al Baix Ebre, cinc al Baix Camp, cinc a la CONCA DE BARBERÀ, dos a les Garrigues, dos al Segrià, un a l’Alt Camp, un al PRIORAT, un a la Ribera d’Ebre, un compartit entre la CONCA DE BARBERÀ I L’URGELL i un més entre la Conca de Barberà i la Segarra. A part d’aquests una trentena més –situats especialment a la Terra Alta, les Garrigues i l’ALT EMPORDÀ- disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien uns 800 MW més.
El juny de 2010 el Govern va aprovar les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) on s’havien d’ubicar els nous parcs eòlics. Fora d’aquestes no es preveia autoritzar cap més parc eòlic de més de cinc aerogeneradors o 10 MW fins al 2015. Sumant els parcs eòlics actius, els ja autoritzats, els MINIPARCS EÒLICS* i les ZDP el Govern preveia arribar als 3.500 MW instal•lats el 2015.
El Govern català intenta desbloquejar les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) -les àrees on s’hauran d’ubicar les futures centrals eòliques- després que una sentència judicial les suspengués per manca d’avaluació ambiental. Per aconseguir-ho presenta un recurs al Tribunal Suprem i inicia el procediment d’avaluació ambiental. Malgrat l’aturada, a final de 2011 la potència eòlica de Catalunya supera els 1.000 MW i suma 46 parcs.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los, que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
A final de 2011 hi havia a Catalunya 46 parcs eòlics construïts (1.008 MW), dels quals se situaven deu a l’ANOIA, deu a la TERRA ALTA, set al Baix Ebre, cinc al Baix Camp, cinc a la CONCA DE BARBERÀ, dos a les Garrigues, dos al Segrià, un a l’Alt Camp, un al PRIORAT, un a la Ribera d’Ebre, un compartit entre la CONCA DE BARBERÀ I L’URGELL i un més entre la Conca de Barberà i la Segarra. A part d’aquests una trentena més –situats especialment a la Terra Alta, les Garrigues i l’ALT EMPORDÀ- disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien uns 800 MW més.
El juny de 2010 el Govern va aprovar les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) on s’havien d’ubicar els nous parcs eòlics. Fora d’aquestes no es preveia autoritzar cap més parc eòlic de més de cinc aerogeneradors o 10 MW fins al 2015. Sumant els parcs eòlics actius, els ja autoritzats, els MINIPARCS EÒLICS* i les ZDP el Govern preveia arribar als 3.500 MW instal•lats el 2015.
Les ZDP tenien com a criteri de localització el règim de vents, la capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i la viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística. En total es van delimitar 7 zones que inclouen 40 municipis i 12 comarques, en les quals es pot instal•lar una potència de 769 MW. La ZDP amb una potència més elevada era de la Segarra i Conca de Barberà (4 parcs i 186 MW), seguit de l’Alt Empordà (6 parcs i 180 MW), Ribera d’Ebre i Baix Camp (3 parcs i 120 MW), Anoia i Segarra (3 parcs i 100 MW), Terra Alta (3 parcs i 90 MW), Segrià i Ribera d’Ebre (2 parcs i 60 MW) i Alt Penedès i Alt Camp (1 parc i 33 MW).
Quatre grups empresarials van resultar escollits per construir els 22 parcs eòlics previstos dins les ZDP que, pel fet de disposar d’idoneïtat, tindrien una tramitació més ràpida de l’habitual. A final de 2010 les empreses ajudicatàries van començar l’elaboració dels projectes detallats de les centrals.
El Tribunal Superior suspèn les ZDP
El març de 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre de manera cautelar l’acord de govern que aprovava les Zones de Desenvolupament Prioritari. Era la resposta al recurs contenciós administratiu que havia realitzat l’entitat empordanenca IAEDEN, que es queixava que no s’havia fet cap avaluació ambiental global del pla, un tràmit que consideraven imprescindible en una planificació d’aquest tipus.
El Tribunal donava la raó a l’entitat ja que la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes especifica en l’annex 3.3 indica que cal sotmetre a avaluació ambiental, entre altres, el pla d’implantació de l’energia eòlica. Es tractava, però, d’una decisió cautelar i no definitiva, que tenia com a objectiu evitar que, quan aquesta arribés, ja hi hagués els parcs construïts.
IAEDEN va celebrar la sentència i va recordar que la zona de l’Empordà on s’havien aprovat les ZDP tenia un elevat valor natural. Així mateix explicava que la seva aposta era per un model de producció a petita escala i no basat en grans parcs.
Per contra la patronal del sector eòlic Eoliccat va lamentar la decisió del Tribunal i va recordar que Catalunya estava a la cua de l’Estat espanyol en aquesta energia. Així mateix una trentena de municipis inclosos en les ZDP van manifestar el seu rebuig a la sentència i es van constituir en la Comunitat de Municipis per la Implantació d’Energies Renovables, que tenia com a objectiu que es tirés endavant el pla.
Per la seva banda el portaveu adjunt de Convergència i Unió (CiU) al Parlament va assegurar que aquesta situació era culpa de l’anterior Govern, que havia elaborat “tard” i “malament” el pla. En canvi fonts de l’anterior Departament de Treball i Indústria explicaven que les ZDP no s’havien sotmès a avaluació ambiental ja que l’acord de govern no constituïa cap pla sinó un desenvolupament del Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica aprovat el 2002.
El Govern intenta desbloquejar el mapa eòlic
El Govern de la Generalitat –que des de feina uns mesos estava en mans de CiU- va presentar un recurs de súplica contra la sentència que va ser desestimada pel mateix TSJC a finals de mes. Davant d’aquesta situació el Departament d’Empresa i Ocupació, que tenia les competències en energia, va començar a estudiar la manera de reactivar les ZDP. Les opcions eren esperar la resolució definitiva del TSJC –que es podria allargar entres dos i tres anys-, presentar un recurs davant del Tribunal Suprem o bé elaborar l’estudi d’avaluació ambiental estratègica que mancava en el pla.
Quatre grups empresarials van resultar escollits per construir els 22 parcs eòlics previstos dins les ZDP que, pel fet de disposar d’idoneïtat, tindrien una tramitació més ràpida de l’habitual. A final de 2010 les empreses ajudicatàries van començar l’elaboració dels projectes detallats de les centrals.
El Tribunal Superior suspèn les ZDP
El març de 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre de manera cautelar l’acord de govern que aprovava les Zones de Desenvolupament Prioritari. Era la resposta al recurs contenciós administratiu que havia realitzat l’entitat empordanenca IAEDEN, que es queixava que no s’havia fet cap avaluació ambiental global del pla, un tràmit que consideraven imprescindible en una planificació d’aquest tipus.
El Tribunal donava la raó a l’entitat ja que la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes especifica en l’annex 3.3 indica que cal sotmetre a avaluació ambiental, entre altres, el pla d’implantació de l’energia eòlica. Es tractava, però, d’una decisió cautelar i no definitiva, que tenia com a objectiu evitar que, quan aquesta arribés, ja hi hagués els parcs construïts.
IAEDEN va celebrar la sentència i va recordar que la zona de l’Empordà on s’havien aprovat les ZDP tenia un elevat valor natural. Així mateix explicava que la seva aposta era per un model de producció a petita escala i no basat en grans parcs.
Per contra la patronal del sector eòlic Eoliccat va lamentar la decisió del Tribunal i va recordar que Catalunya estava a la cua de l’Estat espanyol en aquesta energia. Així mateix una trentena de municipis inclosos en les ZDP van manifestar el seu rebuig a la sentència i es van constituir en la Comunitat de Municipis per la Implantació d’Energies Renovables, que tenia com a objectiu que es tirés endavant el pla.
Per la seva banda el portaveu adjunt de Convergència i Unió (CiU) al Parlament va assegurar que aquesta situació era culpa de l’anterior Govern, que havia elaborat “tard” i “malament” el pla. En canvi fonts de l’anterior Departament de Treball i Indústria explicaven que les ZDP no s’havien sotmès a avaluació ambiental ja que l’acord de govern no constituïa cap pla sinó un desenvolupament del Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica aprovat el 2002.
El Govern intenta desbloquejar el mapa eòlic
El Govern de la Generalitat –que des de feina uns mesos estava en mans de CiU- va presentar un recurs de súplica contra la sentència que va ser desestimada pel mateix TSJC a finals de mes. Davant d’aquesta situació el Departament d’Empresa i Ocupació, que tenia les competències en energia, va començar a estudiar la manera de reactivar les ZDP. Les opcions eren esperar la resolució definitiva del TSJC –que es podria allargar entres dos i tres anys-, presentar un recurs davant del Tribunal Suprem o bé elaborar l’estudi d’avaluació ambiental estratègica que mancava en el pla.
A mitjan maig el Govern català va interposar un recurs extraordinari de cassació davant el Tribunal Suprem contra la suspensió cautelar. Consideraven que l’acord de govern no tenia la naturalesa de pla o de programa i per tant no requeria el tràmit d’avaluació ambiental estratègica.
Mentrestant les empreses adjudicatàries dels parcs eòlics que s’havien de construir dins les ZDP van seguir elaborant, durant el 2011, els seus projectes amb l’esperança que s’arribés a una resolució que permetés la seva implantació.
El Govern espanyol vol reduir les primes
Un altre factor que podia entorpir el creixement de l’energia eòlica a Catalunya era la reducció de les subvencions que rep aquesta per vendre l’energia a la xarxa elèctrica. El Ministeri d’Indústria del Govern de l’Estat estava elaborant un decret que preveia reduir les primes en un 40% i marcar un màxim de 1.500 hores l’any amb dret a prima. Aquesta mesura afectaria únicament els parcs que no disposaven d’autorització administrativa mentre els que ja estan en funcionament podrien seguir cobrant la mateixa prima.
Eoliccat va reaccionar a l’esborrany de decret afirmant que suposaria abocar el sector eòlic a la seva desaparició. Segons la patronal es posarien en perill un total de 123 parcs eòlics que estaven en tramitació (entre ells els de les ZDP) que sumaven un total de 2.270 MW i suposarien una inversió de 2.847 MEUR.
La Generalitat inicia l’avaluació ambiental de les ZDP
Mentre el recurs interposat al Tribunal Suprem continuava sense resoldre el Govern català va iniciar el procediment d’avaluació ambiental de les ZDP. El mes de novembre el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar l’Informe ambiental preliminar de les Zones de Desenvolupament Prioritari, elaborat per l’Institut Català de l’Energia, que depèn del Departament d’Empresa i Ocupació.
En el document s’admetia que era necessària l’avaluació ambiental ja que l’Acord de govern pel qual s’impulsaven les ZDP establia el marc per autoritzar projectes que estan sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. Així mateix s’afirmava que caldria fer una anàlisi d’alternatives per tal d’escollir aquella que permetés garantir la protecció dels elements d’interès natural que es poguessin veure afectats per les ZDP.
El document va ser sotmès a informació pública fins el dia 7 de febrer de 2012. Posteriorment el Departament de Territori havia de decidir l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental a elaborar.
El 2011 acabava amb les ZDP bloquejades per bé que la Generalitat havia presentat un recurs al Tribunal Suprem i havia iniciat el procediment d’avaluació ambiental. D’aquesta manera el Govern confiava en poder desencallar la situació un cop els projectes eòlics de les empreses adjudicatàries estiguessin definits. Mentrestant el Ministeri d’Indústria encara no havia presentat el document definitiu del decret sobre les energies renovables.
Més informació
www.eoliccat.net
www.iaeden.cat
* Menys de 5 aerogeneradors o menys de 10 MW de potència instal•lada.
Mentrestant les empreses adjudicatàries dels parcs eòlics que s’havien de construir dins les ZDP van seguir elaborant, durant el 2011, els seus projectes amb l’esperança que s’arribés a una resolució que permetés la seva implantació.
El Govern espanyol vol reduir les primes
Un altre factor que podia entorpir el creixement de l’energia eòlica a Catalunya era la reducció de les subvencions que rep aquesta per vendre l’energia a la xarxa elèctrica. El Ministeri d’Indústria del Govern de l’Estat estava elaborant un decret que preveia reduir les primes en un 40% i marcar un màxim de 1.500 hores l’any amb dret a prima. Aquesta mesura afectaria únicament els parcs que no disposaven d’autorització administrativa mentre els que ja estan en funcionament podrien seguir cobrant la mateixa prima.
Eoliccat va reaccionar a l’esborrany de decret afirmant que suposaria abocar el sector eòlic a la seva desaparició. Segons la patronal es posarien en perill un total de 123 parcs eòlics que estaven en tramitació (entre ells els de les ZDP) que sumaven un total de 2.270 MW i suposarien una inversió de 2.847 MEUR.
La Generalitat inicia l’avaluació ambiental de les ZDP
Mentre el recurs interposat al Tribunal Suprem continuava sense resoldre el Govern català va iniciar el procediment d’avaluació ambiental de les ZDP. El mes de novembre el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar l’Informe ambiental preliminar de les Zones de Desenvolupament Prioritari, elaborat per l’Institut Català de l’Energia, que depèn del Departament d’Empresa i Ocupació.
En el document s’admetia que era necessària l’avaluació ambiental ja que l’Acord de govern pel qual s’impulsaven les ZDP establia el marc per autoritzar projectes que estan sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. Així mateix s’afirmava que caldria fer una anàlisi d’alternatives per tal d’escollir aquella que permetés garantir la protecció dels elements d’interès natural que es poguessin veure afectats per les ZDP.
El document va ser sotmès a informació pública fins el dia 7 de febrer de 2012. Posteriorment el Departament de Territori havia de decidir l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental a elaborar.
El 2011 acabava amb les ZDP bloquejades per bé que la Generalitat havia presentat un recurs al Tribunal Suprem i havia iniciat el procediment d’avaluació ambiental. D’aquesta manera el Govern confiava en poder desencallar la situació un cop els projectes eòlics de les empreses adjudicatàries estiguessin definits. Mentrestant el Ministeri d’Indústria encara no havia presentat el document definitiu del decret sobre les energies renovables.
Més informació
www.eoliccat.net
www.iaeden.cat
* Menys de 5 aerogeneradors o menys de 10 MW de potència instal•lada.
