Això no obstant, el POUM seguia provocant tensions i així al mes de desembre, fou el grup municipal d’ERC qui va manifestar malestar pel fet d’haver rebut la informació del POUM al mateix temps que els dos grups de l’oposició, i també pel fet que determinades solucions preses en el projecte de l’Anella Verda havien creat alarma dins el seu grup, indicant que el document del POUM no era un document de consens, portant massa el segell del PSC.
El 26 de gener de 2011, el nou document del POUM rebia el vist-i-plau de la Comissió Informativa i de Seguiment de Territori, amb el vot favorable del partits al govern i de CiU i l’abstenció del PP, lamentant però els dos darrers la mala gestió que l’havia caracteritzat, i, finalment, el Consell Plenari de 31 de gener, acordà per unanimitat aprovar provisionalment el POUM de Tarragona amb les modificacions introduïdes al document respecte el de la segona aprovació inicial, notificar aquest acord a l’Ajuntament de la Canonja, amb remissió de la documentació necessària per tal que pogués adoptar l’acord d’aprovació provisional del pla que afectava el seu terme municipal.
La Coordinadora d’Afectats del POUM, feu un seguiment del debat i la votació per part dels quatre grups polítics representants al consistori i el seu portaveu, Santiago Blanco, valorà positivament l’aprovació unànime destacant sobretot el vot favorable del grup municipal de CiU. Com a afectat va declarar estar molt content d’haver posat fi a una situació que els preocupava.
La creació del municipi de La Canonja
La Llei 8/2010, de 22 d’abril, de
CREACIÓ DEL MUNICIPI DE LA CANONJA per segregació d’una part del terme municipal de Tarragona, incidí també en la tramitació del POUM. Existia l’acord entre ambdós consistoris en que en la tramitació de tots els expedients en tràmit en data d’entrada en vigor de la llei, es continuarien tramitant.
Així, en el document d’aprovació provisional, el POUM mantenia tota la documentació referent a la Canonja. No obstant això, la Direcció General d’Urbanisme (DGU) al març de 2011, instà a l’Ajuntament de Tarragona que eliminés del seu pla els plànols, la normativa i l’ordenació de La Canonja, donat que aquest era un municipi independent des d’octubre de 2010, amb el que el 21 de març, l’Ajuntament de Tarragona va aprovar aquesta darrera modificació.
Xavier Tarrés, explicà que l’exclusió de La Canonja de la documentació es feia sense modificar la resta del POUM, i assenyalà que el consistori de La Canonja va manifestar que duria a terme el seu propi POUM; l’Ajuntament de Tarragona podria cedir tota la documentació disponible a l’Ajuntament de la Canonja, en cas que aquest la requerís.
En aquest nou document, a banda de justificar les raons que havien conduït a incloure La Canonja, es refeia la documentació, sense afegir-hi cap modificació i suprimint qualsevol referència o afectació al terme municipal de La Canonja. Igualment, valorava que l’exclusió del terme de La Canonja no afectava al contingut de la Memòria social del municipi de Tarragona, ja que no suposava cap variació en relació a les necessitats quantitatives de sòl residencial i d’habitatge, inclosos el protegit i el dotacional, ni a les necessitats d’equipaments comunitaris, etc., ja que la majoria de càlculs i estimacions efectuades, eren aplicats posteriorment sector a sector o polígon a polígon, amb el que l’exclusió dels de La Canonja no tenien repercussió en el terme de Tarragona.
Les propostes del POUM***
Un dels objectius principals del nou POUM és intentar reunificar el territori i crear un model de ciutat que relligui al màxim tots els barris i nuclis. Els eixos principals del POUM eren el tractament de la façana fluvial del Francolí, la supressió i trasllat de la via fèrria de la façana marítima cap a l’interior, un desenvolupament urbanístic sostenible -rehabilitant i renovant el sòl urbà, tot afavorint la cohesió social-, l’aposta per la preservació i millora del sòl no urbanitzable i l’equilibri entre el turisme i la indústria química.
El nou POUM preveu una població màxima de 185.000 persones a l’any 2025 i 33.916 nous habitatges, uns 750 menys que en el document de la segona aprovació inicial, repartits entre sòl urbà i urbanitzable, dels quals 13.175, el 40%, tindrien algun tipus de protecció oficial.
A grans trets, les grans noves àrees de creixement s’emplacen en sòl urbanitzable delimitat (SUD) i destaquen l’Horta Gran (PPU 46, de 108’7 hectàrees i 5.979 habitatges previstos), la Vall del Llorito***** (PPU41, de 113’8 hectàrees i previsió de 6.830 habitatges) i la Budellera (PPU24, 133’9 hectàrees i 6.026 habitatges), a més de l’àrea residencial estratègica (ARE) del Pou del Boronat (PPU30 de 36’3 hectàrees i 1.832 habitatges) i de la
ZONA ESPORTIVA AL BARRI DE CAMPCLAR, on hi és previst que se situï la ciutat esportiva del Nàstic i el nou estadi del club. A la zona de la Vall del Llorito s’hi fa també una reserva de sòl destinat a construir-hi el nou hospital de Sant Pau i Santa Tecla, descartant-se així, la creació d’un gran parc sanitari en l’entorn de l’hospital Joan XXIII, mentre que a la zona de la Budellera es preveu la construcció de l’auditori i la ciutat de la música.