Dijous 27 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CASERNA DE LA REMUNTA (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT)
Néstor Cabañas
Planejament de l'ARE de la Remunta Font: DPTOP
Actualitzat a 31/12/2010

L’última de les casernes militars de la ciutat de l’Hospitalet, la caserna de la Remunta, rep l’impuls definitiu per ser cedida i transformada en un nou sector residencial gràcies a la seva inclusió dintre de les àrees residencials estratègiques (ARE) desenvolupades per la Generalitat. L’ARE de la Remunta, que preveu la construcció de 797 habitatges (un 60% de protegits), també s’estén més enllà del límit nord de la caserna fins a arribar al Camí de Fonteta, on es preveu l’enderrocament de les edificacions existents per ampliar el parc de Can Buxeres.


La caserna de la Remunta de l’Hospitalet de Llobregat està situada a l’extrem oest del barri del Centre, vora la carretera històrica d’accés a Barcelona des del Llobregat (en el límit de la ciutat amb Cornellà). Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l’exèrcit. La Remunta és una de les dues casernes de què disposava la ciutat fins a l’any 2000 quan es van iniciar els tràmits per construir, a la caserna de Lepant, a l’altre extrem de la ciutat, la nova CIUTAT DE LA JUSTÍCIA.

La transformació de les dues casernes va iniciar-se a final de l’any 1995 quan se signaren dos convenis entre el Ministeri de Defensa, la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet en què s’establia, en el cas de la caserna de Lepant, la cessió del sòl per construir un gran equipament supramunicipal i, en el cas de la Remunta, la cessió d’una part de sòl per construir habitatges als terrenys adjacents i per muntar-hi una escola de capacitació eqüestre. L’acord es va establir gràcies al consens amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP). Fruit dels convenis que es van establir, es va iniciar una primera promoció de 154 d’habitatges, un 50% a preu taxat a la part perimetral de la caserna que dóna al carrer Álvarez de Castro, acabada l’any 2001.

El maig de l’any 2007, un nou conveni entre el Ministeri de Defensa, presidit per José Antonio Alonso, i l’Ajuntament de l’Hospitalet, representat per l’alcalde en funcions, Celestino Corbacho, va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna de la Remunta, és a dir, uns 50.000 m2, per desenvolupar-hi el programa d’Habitatge 2004-2010. Aquest conveni establia que les característiques concretes de la urbanització serien fixades per un conveni posterior.

Arran d’aquest conveni, el mateix mes de maig l’Associació de Veïns de la Remunta, que agrupa els veïns que viuen entre de la caserna i el Polígon Femades (residents en la seva majoria al municipi de Cornellà de Llobregat), va iniciar diverses accions de protesta, com una penjada de cartells sota el lema “Salvem la Remunta”, per defensar que la caserna esdevingués un espai verd obert a la ciutadania semblant als parcs propers de Can Buxeres o Can Mercader.
Entrada a l'antiga caserna de la Remunta Foto: Néstor Cabañas
El sector de la Remunta esdevé ARE
El febrer de 2008, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document que incloïa la Remunta dins del document d’objectius i criteris de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES 2008-2011, una figura urbanística derivada del DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA i inclosa en el Pla director urbanístic (PDU) de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL BARCELONÈS. En aquest mateix sector i de manera discontinua, també s’incloïa el polígon d’habitatges de la Florida i es proposava la substitució dels 816 habitatges actuals per ubicar-los entre el sector i l’àmbit del la Remunta. En ambdós sectors es construiria, també, habitatge lliure per fer econòmicament viable l’operació.

La idea inicial de dos àmbits discontinus va ser descartada durant la tramitació de la modificació de planejament municipal, que es va centrar finalment a l’àmbit de la Remunta. En aquest sentit, el 28 de juliol d’aquell mateix any va ser aprovada inicialment pel ple de l’Ajuntament la modificació del Pla general metropolità (PGM) en l’àmbit de la Remunta La proposta finalment aprovada definia un nou sector, que incloïa uns terrenys de gairebé deu hectàrees, en què, a més de l’àmbit de la caserna de la Remunta,,figurava, també, al nord d’aquesta zona, l’extrem oest de l’avinguda Josep Tarradellas i una futura ampliació cap a aquest àmbit del parc de Can Buxeres en l’àmbit del camí de la Fonteta, ja prevista pel PGM i on consta una vintena d’edificacions fora d’ordenació que s’haurien d’enderrocar. Mitjançant la modificació del PGM, el sector que estava catalogat majoritàriament com a zona d’equipaments comunitari i zona verda passava a ser considerat totalment com a zona de remodelació* a desenvolupar posteriorment en el marc del PDU.

La modificació es va aprovar amb el vot contrari de Convergència i Unió (CiU) com a conseqüència de la desinformació que havien patit els veïns del Camí de Fonteta inclosos dintre de la l’ampliació del parc de Can Buxeres, i les abstencions del Partit Popular (PP) i d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), aquests últims a l’equip de govern juntament amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

El 25 de setembre del mateix any es va aprovar inicialment el PDU de les àrees residencials estratègiques del Barcelonès, el qual no incloïa el sector de la Florida ja que no s’havia tramitat la modificació del PGM, però sí que incloïa el de la Remunta, on es proposava, d’una banda, construir 797 habitatges (el 60% de protecció oficial) concentrats als extrems sud i nord del sector i, de l’altra, conservar la masia de la Remunta segons els criteris del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic (PEPPA) amb una zona verda al voltant i un gran equipament administratiu. El PDU també preveia noves zones residencials al nord de la carrer Josep Tarradellas juntament amb una reserva per a usos comercials, equipaments i l’ampliació del parc de Can Buxeres en l’àmbit del Camí de la Fonteta.

Al final de l’any 2008, el 28 de desembre, el ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment la modificació del PGM en l’àmbit de la Remunta amb els vots en contra de CiU i PP, que s’hi van oposar fent seves les reivindicacions dels veïns del camí de la Fonteta, els quals defensaven la compatibilitat de les cases amb l’ampliació del parc, com va quedar reflectit a les al•legacions finalment desestimades, i no n’acceptaven el reallotjament al sector de la Remunta.
Habitatges afectats per l'ampliació del parc de Can Buxeres Foto: Irene Sabaté (http://etnoirene.blogspot.com)
S’aprova definitivament l’ARE de la Remunta malgrat l’oposició veïnal
A principi de l’any 2009, els veïns del Camí de Fonteta van rebre el suport del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CELH) mitjançant un comunicat on es considerava que les edificacions del Camí de Fonteta eren una tipologia edificatòria singular de la ciutat de començament del segle XX i que estaven en perill de desaparició**. També, i apel•lant a l’interès patrimonial del Camí de la Fonteta, el febrer de 2009 el grup parlamentari de CiU va presentar una resolució al Parlament de Catalunya demanant la retirada de l’ARE de la Remunta que va ser finalment desestimada. D’altra banda, aquell mateix mes el grup municipal de CiU va presentar, també, una moció al ple de l’Ajuntament demanant una consulta popular sobre l’ARE, encara que tampoc no va prosperar.

El 13 de març 2009 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar definitivament el PDU de les ARE del Barcelonès sense incloure l’ARE de la Remunta, ateses les mancances de la memòria ambiental segons indicava l’l’informe emès per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat; en paral•lel, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament la modificació del PGM condicionada a la correcció d’aquestes mancances. Concretament, l’informe considerava que a la memòria ambiental no s’havia tingut en compte les directrius de Direcció General de Protecció Civil, que consideren que la part sud d’aquest àmbit estava parcialment afectada per la presència d’una indústria química al polígon Femades que generava un risc no compatible amb la urbanització residencial.

El 26 de juny de 2010 es va aprovar definitivament el Text refós del PDU de les ARE del Barcelonès que incorporava l’ARE de la Remunta al document un cop modificada la distribució dels usos residencials per evitar la zona de risc químic.

El 25 d’octubre el sector de la Remunta rebia el seu impuls definitiu gràcies a la signatura d’un protocol entre el Ministeri de Defensa, representat per la ministra Carme Chacón, d’una banda, la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet, de l’altra (a través de l’ampliació del Consorci per a la Reforma de la Gran Via) representats pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín. Aquest protocol establia la compravenda dels terrenys de la Remunta per un valor de 17 MEUR en un termini de tres anys. Segons aquest protocol, es preveu que els treballs d’urbanització de l’ARE de la Remunta comencin l’estiu de 2011. D’aquesta manera es convertiria, molt probablement, en la primera ARE a iniciar les obres.

Durant l’acte de signatura, un grup de veïns del camí de la Fonteta va aprofitar l’avinentesa per protestar contra l’expropiació dels seus habitatges.


* Clau 14* segons la normativa del PGM.

** Fotografia dels habitatges del camí de la Fonteta cedida per Irene Sabaté (http://etnoirene.blogspot.com)
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès