Actualitzat a 31/12/2010
L’any 2010 la Generalitat de Catalunya licita la redacció del projecte constructiu del perllongament de la línia 3 del metro de Barcelona, des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat, passant per Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Aquest és un dels projectes que, si la crisi econòmica no ho impedeix, han de contribuir a millorar la mobilitat d’aquesta zona del Baix Llobregat, una de les més densament poblades de Catalunya. Tot i així, alguns partits polítics i plataformes de Sant Feliu de Llobregat critiquen que el traçat de l’L3 trepitja el traçat d’altres transports i no comporta una millora notable del transport públic a la ciutat.
La línia 3 del metro va ser una de les primeres línies de la ciutat de Barcelona, amb un primer tram inaugurat l’any 1924. Des d’aleshores s’ha anat ampliant fins a arribar a tenir 26 estacions i una longitud de gairebé 20 km. Les últimes ampliacions van fer arribar el metro a Canyelles el 2001 i a Trinitat Nova el 2008, on enllaça amb l’L4 i l’L11. Així, actualment l’L3 travessa Barcelona d’una punta a l’altra en forma d’U: des del districte de Nou Barris (a l’extrem nord de la ciutat, vora el Besòs i Santa Coloma de Gramenet), ressegueix la falda de Collserola fins a la Vall d’Hebron, on gira cap al mar, travessa Gràcia i arriba al centre de Barcelona, a plaça Catalunya. A continuació baixa per la Rambla fins a Drassanes i tomba cap a l’interior, per resseguir el Paral•lel fins a plaça Espanya i continuar cap a l’estació de Sants, des d’on travessa les Corts i arriba a la Zona Universitària, a la part alta de l’avinguda Diagonal i a prop d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).
Els orígens del projecte de perllongament de l’L3
L’any 2002 la Generalitat (en la darrera legislatura de Jordi Pujol, de Convergència i Unió, CiU) va aprovar el Pla director d’infraestructures (PDI) que preveia la creació de la
LÍNIA 12 DEL METRO, des de Sarrià fins a Castelldefels (Baix Llobregat). El 2003, Felip Puig (Convergència i Unió, CiU), llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en va comunicar la seva imminent construcció.
Amb l’arribada del Govern catalanista i d’esquerres, el nou responsable del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va anunciar l’any 2005 que no es construiria l’L12 perquè tenia un cost excessiu. A canvi, per tal de donar un bon servei al Baix Llobregat, s’emprendrien quatre projectes menors: el perllongament de l'L3 des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat; la LÍNIA C3 DE RODALIES, DE CORNELLÀ A CASTELLDEFELS (que aniria a càrrec de l’Estat i que, amb una bona freqüència de pas, esdevindria el metro del delta del Llobregat); la prolongació de l'L1 de metro de Bellvitge a Sant Boi (que més tard va quedar ajornada), i la connexió de Reina Elisenda de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb l’hospital de Sant Joan de Déu, amb dues parades intermèdies.
Fins llavors, només una línia de
RODALIES CREUAVA SANT FELIU DE LLOBREGAT i Sant Joan Despí per continuar cap a Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat i entrar a Barcelona per l’estació de Sants. L’any 2004 es va inaugurar el Trambaix, ampliat el 2007, que comunicava Barcelona (des de Francesc Macià), amb Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.
El perllongament de l’L3, juntament amb altres infraestructures, havia de contribuir a millorar sensiblement l’oferta de transport públic entre els municipis del sud-est del Baix Llobregat, una de les zones més poblades de Catalunya, i entre aquests municipis i Barcelona. Respecte de l’oferta de tramvia, el metro havia de comportar una reducció en els temps de transport. I respecte de la línia de tren, el metro oferiria més parades i més proximitats als nuclis urbans, afavorint la mobilitat intraurbana i interurbana.
De Zona Universitària a Sant Feliu de Llobregat
El 2008, el DPTOP va sotmetre a informació pública els estudis informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de l’L3 de Zona Universitària a Sant Feliu de Llobregat. L’actuació comprenia la construcció d’un nou tram de 8,6 km i nou noves estacions, amb un cost aproximat de 1.274 MEUR i un termini d’execució de tres anys. Es preveia que el projecte donaria servei a uns 57.300 viatgers més al dia, dels quals 4.400 provindrien del vehicle privat.
Així, a continuació de la Zona Universitària, el metro passaria per l’hospital de Sant Joan de Déu, on també enllaçaria amb la futura prolongació de l’L6 d’FGC més enllà de Reina Elisenda. Des d’aquest punt giraria cap al sud-oest fins a Esplugues de Llobregat per tornar a girar cap al nord-oest fins a Sant Just Desvern. Aquí el traçat faria un gir en direcció sud, cap als estudis de Televisió de Catalunya i el nou hospital comarcal de Sant Joan Despí, batejat en honor al doctor Moisès Broggi i inaugurat el febrer de 2010. A continuació, s’acostaria al barri de les Planes de Sant Joan Despí, on giraria cap al nord-oest, apropant-se al centre de Sant Joan Despí i enllaçant amb l’estació de RENFE d’aquesta població. A partir d’aquí seguiria un traçat gairebé idèntic a la línia de tren, arribant a Sant Feliu de Llobregat amb una primera parada al sud-oest de Torreblanca (a tocar de la B-23), una segona parada al Consell Comarcal (on enllaçaria amb la darrera parada del Trambaix), i finalment desviant-se una mica del traçat del tren per acabar amb una última parada al centre de Sant Feliu, a uns dos-cents metres de l’estació de la RENFE.