Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA N-II AL MARESME. RONDA DEL MARESME
Arnau Urgell
Plànol general de la ronda del Maresme entre Montgat i Mataró Font: DPTOP
Actualitzat a 31/12/2010

El canvi de govern a la Generalitat pot suposar que es replantegi l’estudi informatiu del tram sud –entre Montgat i Cabrera- de la ronda del Maresme, que ha d’absorbir el 75% del trànsit de l’N-II. El PSC és l’únic partit que dóna suport a un projecte contra el qual van al•legar fins a deu ajuntaments –quatre en demanaven la retirada i sis exigien canvis del traçat– i que havia rebut l’oposició d’ERC, ICV i la coordinadora Preservem el Maresme. Segons CiU, la via és necessària però considera clau consensuar-la amb els municipis. Per altra banda, es preveu per al primer trimestre del 2011 l’inici del primer tram de 4 km dels laterals de la C-32 al seu pas per Mataró.


Antecedents 2006, 2007, 2009

L’N-II al Maresme és una via de 50 km que uneix Montgat amb Palafolls per la façana litoral, amb una elevada intensitat de trànsit –uns 40.000 vehicles diaris– i una gran sinistralitat que la situa com un dels principals punts negres del país. Amb aquesta situació, ajuntaments i entitats de la comarca reclamen des de fa anys la pacificació de la via i estudiar alternatives que passen per construir una nova infraestructura a l’interior o demanar la gratuïtat de l’autopista C-32.

Els primers estudis per construir una nova via, paral•lela a l’autopista, daten de mitjan dècada passada. Tot i això, no hi havia acord entre les diverses administracions implicades: el Ministeri de Foment (MIFO) apostava per una autovia amb una velocitat de 100 km/h, mentre que els municipis i el Departament de Política Territorial (DPTOP) volien una via de quatre carrils a 80 km/h. Mentrestant, l’Estat i la Generalitat negociaven la transferència de l’N-II i el finançament de la via alternativa. L’abril de 2008 es va signar un protocol per al traspàs, però l’acord, que incloïa 400 MEUR per la nova ronda del Maresme, no es va concretar fins al desembre de 2009.

La infraestructura tenia tres grans trams: entre Montgat i Cabrera –on hi havia les principals discrepàncies sobre el traçat–, la circumval•lació de Mataró i entre la capital del Maresme i Palafolls –que es deixava per al futur–. En el cas de Mataró el projecte estava més avançat, i el juny de 2008 es va adjudicar per 1,1 MEUR la redacció del projecte constructiu per a la construcció d’un primer tram de 4 km amb dos carrils a cada lateral de l’autopista.

La ronda de Mataró tindrà globalment una longitud de 7 km i un cost d’uns 110 MEUR. S’iniciarà al terme de Cabrera, a 1,5 km de l’enllaç de la C-32 i la C-60, i finalitzarà al final de l’enllaç Mataró Nord. En alguns trams, la calçada disposarà de tres carrils, i l’obra inclou la construcció de dos túnels, dotze ponts, tres passos superiors i vuit d’inferiors i també d’un viaducte. La segona fase –entre l’hospital i Mataró Parc i l’enllaç de Mataró Nord– estava en procés de redacció del projecte constructiu.

Neix una coordinadora en contra del projecte
El juny de 2010 es va constituir la plataforma Preservem el Maresme, formada per una vintena d’associacions de la comarca, per aturar la construcció d’una via alternativa a l’N-II. L’entitat apostava per elaborar un pla de mobilitat que potenciés el transport públic i consideraven que el projecte responia als interessos econòmics d’Acesa –concessionària de l’autopista des del 1978–. En aquest sentit valoraven que la millor solució era la gratuïtat de la via i la seva ampliació amb nous carrils.

El 28 de setembre es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’estudi informatiu pel tram sud de la ronda del Maresme entre Montgat i Mataró. La nova infraestructura tindria 15,7 km i una velocitat màxima de 80 km/h. La nova via ràpida enllaçarà pel sud amb les autopistes B-20 i C-31 a Montgat i amb la futura ronda de Mataró i la C-32 al nord.
Imatge virtual de la ronda del Maresme, a banda i banda de la C-32, a l'alçada del Masnou Font: DPTOP
L’estudi preveu tres trams amb una disposició de la via respecte a la C-32 diferent. De Montgat a Alella (2,8 km) la nova ronda estarà formada per dos carrils en sentit nord situats al costat mar de l’autopista (separats per una mitjana), mentre que en sentit sud –format per dos o tres carrils segons el punt– s’afegiran al mateix tronc actual de la C-32. Per altra banda, els 2,4 km d’Alella a Teià de la ronda del Maresme estarà formada per calçades laterals de dos carrils a banda i banda de l’autopista. Finalment, als 7 km de Teià fins a Cabrera de Mar –on enllaçarà amb la ronda de Mataró– els quatre carrils estaran situats a la banda mar i separats entre si per una mitjana de dos metres. El projecte inclou onze viaductes, set passos superiors i onze d’inferiors.

Les projeccions del DPTOP preveuen que la nova ronda assumeixi 30.000 dels 40.000 vehicles que diàriament passen per l’actual N-II. Després de la publicació al DOGC s’obria un període d’exposició pública de dos mesos, i el calendari concretava de disposar de la declaració d’impacte ambiental (DIA) el juny de 2011 i d’iniciar les obres a mitjan any 2012. Si es complissin aquests càlculs la nova infraestructura podria entrar totalment en servei abans del 2016.

Coincidint amb la l’exposició pública del tram sud de la ronda del Maresme, el DPTOP va adjudicar la primera fase de la nova circumval•lació de Mataró a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Copisa, FCC i Romero per un import de 59,5 MEUR. La infraestructura –de 4 km– unirà l’enllaç amb la C-60 amb el de Mataró Parc. Les obres havien de començar el primer trimestre de 2011 i tenir una durada de 27 mesos.

El PSC es queda sol defensant el tram sud de la ronda del Maresme
La coordinadora Preservem el Maresme va anunciar a començament d’octubre que presentaria al•legacions a l’estudi informatiu de la nova infraestructura entre Montgat i Cabrera. El seu portaveu, Antoni Esteban, va reiterar que s’havia de fomentar el transport públic en comptes de construir quatre carrils. Tot i això, mantenien que consideraven més impactant per al territori el tram de la ronda de Mataró. Però a l’oposició s’hi va sumar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un partit que, juntament amb el PSC i Convergència i Unió (CiU), havia mantingut fins al moment la posició favorable a la infraestructura. Segons el diputat republicà Pere Aragonès, el traçat “no havia buscat el consens amb el territori” i no es tenien en compte les mesures de la millora de la mobilitat pactades en el si del Consell Comarcal com la reducció del peatge de l’autopista per als habitants del Maresme o noves actuacions en l’àmbit del transport públic (tren i xarxa d’autobusos). Per als republicans presentar el projecte era tant sols fruit “de la necessitat d’obtenir rèdits electorals per part del departament que dirigia Joaquim Nadal”.

L’altre soci del PSC a la Generalitat, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), mantenia la seva oposició al projecte i va presentar al•legacions per demanar la retirada de l’estudi informatiu. A més, va anunciar que aturar el projecte seria un dels elements irrenunciables per qualsevol pacte posterior a les eleccions al Parlament del 28 de novembre. Precisament CiU, que es mostrava en contra de la manca d’acord amb els ajuntaments afectats, va anunciar que si governava replantejaria el projecte. Finalment el Partit Popular (PP) mantenia la seva negativa a la C-32 tal com estava plantejada.

En aquest context en el qual el PSC s’havia quedat sol defensant el projecte, i a només deu dies de l’inici de la campanya electoral, el Govern va aprovar el sistema de reduccions específiques que la concessionària ACESA aplicaria al peatge de l’autopista C-32. Els descomptes es farien a la barrera troncal de Vilassar de Dalt i a l’accés de Premià de Mar per als vehicles lleugers, per als desplaçaments de mobilitat obligada amb origen o destinació a la comarca i per als vehicles menys contaminants i els d’alta ocupació. El nou sistema funcionaria fins a la posada en servei de la futura ronda del Maresme, i les bonificacions, acumulatives, podrien arribar en alguns casos al 100%.
Imatge virtual de la ronda, a la dreta de la C-32, a l'alçada de Vilassar de Dalt Font: DPTOP
També el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya de Vilassar de Mar va presentar al•legacions pel fet que el projecte exposat no incloïa un accés directe a un centre d’activitat econòmica on entren i surten 250.000 vehicles. En aquest sentit, el president Josep Vizcarro alertava que si no es canviava el disseny tot aquest trànsit hauria de passar per l’interior de Vilassar o Premià de Mar. Per la seva banda, els veïns de la Floresta de Premià de Mar van enviar 401 al•legacions pel fet que el traçat al pas del barri passés íntegrament per sota la C-32 on hi havia les seves cases. El secretari de l’associació de veïns, Enric Torres, no entenia que a la resta de trams la ronda es distribuís a ambdues bandes de l’autopista i entre Teià i Cabrera no.

Però el rebuig més contundent el van mostrar entre 1.500 i 2.000 persones, segons les fonts, en una manifestació convocada per la coordinadora Preservem el Maresme que es va celebrar el 21 de novembre –a l’equador de la campanya de les eleccions al Parlament–. A la protesta s’hi van adherir unes 65 entitats i la va obrir una seixantena de tractors en representació de la pagesia, que es consideraven com un dels col•lectius més afectats per la construcció de la nova infraestructura per les expropiacions que comportaria. En aquest sentit l’exsecretari general d’Unió de Pagesos, Pep Riera, va advertir en llegir el manifest que “no es tractava d’una guerra perduda” i que el projecte encara es podia frenar.

Pocs dies després de les eleccions –que van acabar amb un canvi de govern encapçalat per Artur Mas (CiU)–, els nacionalistes van anunciar que la nova infraestructura “era una via necessària per al Maresme i que s’havia de construir”. Tot i això van reiterar la necessitat de consensuar-ne el traçat i en aquest sentit van plantejar la possibilitat d’ampliar el termini per presentar les al•legacions. A més, van anunciar l’inici d’un debat “seriós, responsable i coherent amb tots aquells sectors que s’havien manifestat en contra del traçat proposat”.

En el moment de tancar el primer període d’exposició pública, fins a deu ajuntaments havien presentat al•legacions. Els d’Alella, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar en demanaven la retirada, la gratuïtat de la C-32 i la millora de les actuals carreteres que unien els pobles del Baix Maresme. Per la seva banda, el Masnou demanava que els quatre carrils passessin per la banda muntanya (i no dos i dos com estava previst), mentre que Teià, Premià de Mar i Vilassar de Mar sol•licitaven precisament situar el mateix nombre de carrils a ambdues bandes en comptes dels quatre per sota per afectar menys els habitatges. El president del Consell Comarcal, el socialista Josep Jo, continuava defensant la infraestructura, però va admetre la necessitat de deixar un temps prudencial per tal que el nou govern se situés –els consellers van prendre possessió el 29 de desembre– i pogués estudiar la situació.

Per altra banda, es mantenia la incògnita si en un context d’anunci de grans retallades es mantindria el calendari de la ronda del Maresme que preveia començar les obres el primer trimestre de 2011. Més enllà d’aquesta qüestió l’Ajuntament d’Argentona es mostrava contrari al traçat plantejat i a final d’any va aconseguir endarrerir les actes prèvies a l’ocupació dels terrenys.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati