Actualitzat a 31/12/2010
Al llarg del 2010 es constitueix la major part dels consorcis urbanístics entre els ajuntaments i l’INCASÒL necessaris per desenvolupar les àrees residencials estratègiques. A final de juny s’aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials de l’Alt Penedès-Garraf, i al novembre es fa el mateix amb el Pla del Vallès Oriental. Tots dos presenten, com a novetat comuna, una considerable reducció del nombre de sectors que s’havien previst de tractar inicialment. La crisi econòmica i el canvi de govern generen indefinició en els terminis d’execució de les obres, que no es duran a terme segons les dates previstes inicialment.
Antecedents
2009
Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument derivat del
DECRET LLEI 1/2007, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA, que tenen com a principal objectiu capacitar el Govern de la Generalitat per tramitar ràpidament la preparació de sòl per a la construcció d’habitatges assequibles.
Antecedents
Els documents d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les ARE de febrer de 2008, i els 12 plans directors urbanístics (PDU) aprovats inicialment entre setembre i octubre del mateix any projectaven la construcció de més de 90.000 nous habitatges, distribuïts entre 94 ARE (en 80 municipis diferents) que sumaven 1.524 ha de sòl per desenvolupar urbanísticament. Els projectes d’ARE incloïen, a més dels habitatges, un volum important d’espais lliures i una dotació d’equipaments (escoles, instituts, centres d’atenció primària, casals cívics, casals d’avi) adient als volums de població previstos per a cada àmbit.
La crisi econòmica i el rebuig al projecte per part d’alguns dels ajuntaments afectats van comportar el maig de 2009 una reducció important del nombre d’ARE aprovades definitivament (68 sectors en 57 municipis), així com de la superfície que s’havia previst desenvolupar (1.164 ha) i del volum d’habitatges, que no arribaven a 70.000 en el conjunt dels 10 PDU aprovats*.
Un cop els PDU van ser aprovats definitivament, els ajuntaments van anar elaborant els estatuts que havien de regir els consorcis urbanístics que, al seu torn, havien d’encarregar-se del desenvolupament de les ARE, aprovar-lo en ple i sotmetre’ls a informació pública, tràmits necessaris perquè el Consell Executiu de la Generalitat donés llum verd als consorcis, en els quals participarien a parts iguals l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i els ajuntaments.
El desembre de 2009 el Govern va aprovar donar llum verd a un paquet de 23 consorcis que desenvolupaven 31 ARE, els quals sumaven un total de 34.711 nous habitatges, el 53% dels quals protegits. Aquests consorcis, per ser constituïts, necessitaven la signatura de les administracions actuants (els ajuntaments i l’INCASÒL).
Es van constituint els consorcis
A principi de març de 2010 es van començar a constituir els consorcis urbanístics per tal de tirar endavant els diferents projectes d’ARE**.
El primer que es va signar va ser el del sector de la Gúa a Les (Val d’Aran), amb una superfície de 4 ha i que preveia 150 nous habitatges (el 62% dels quals protegits). A aquests van seguir el de la Barbera a Calafell (Baix Penedès), de 7 ha i 369 habitatges potencials (el 51% protegits); el sector de la Roqueta de Palamós (Baix Empordà), de 5,8 ha i amb 322 habitatges previstos (la meitat protegits); els sectors del Turuguet i del Nou Eixample de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), que sumaven una superfície de 6,2 ha, en les quals es projectaven 591 nous pisos (el 52% protegits); el sector del Cros a Argentona (Maresme), de 3,9 ha i amb capacitat per a 195 habitatges (el 54% protegits); el sector Eixample de Tosses d’Amposta (Montsià), de 21,5 ha, amb 1.615 habitatges potencials (el 59% protegits); el sector Ruanes de Valls (Alt Camp), de 32,8 ha i on es preveien 1.639 nous habitatges (la meitat protegits), a més d’un gran parc urbà a tocar del Torrent del Catllar; els sectors de Safarejos i
LA BASTIDA de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), que totalitzaven una superfície de 5,8 ha on es projectaven 430 nous pisos (el 80% amb protecció oficial); el sector la Sínia II-Horta de la Vila de Martorell (Baix Llobregat), amb 21,6 ha i un màxim de 1.080 nous habitatges (el 50% protegits); el sector Pineda Centre de Pineda de Mar (Maresme), de 29,9 ha i 1.998 habitatges previstos (el 51% protegits); i els sectors Eixample Sud i Ronda del Sud-Aeroport del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), que sumaven una superfície de 46,2 ha, amb un potencial per a construir-hi 3.442 nous habitatges (el 54% protegits).
L’abril de 2010 es van signar els consorcis per a l’ARE Eixample Estació de Perafort (Tarragonès), amb una superfície total de 19,2 ha i una capacitat per construir 962 habitatges, la meitat sota algun règim de protecció; i el de les ARE de la Bòbila i del Graell a Vic (Osona), que sumaven 42,1 ha i on es preveia construir un total de 2.828 nous habitatges, més de la meitat dels quals disposaven d’algun tipus de protecció.