TRANSFORMACIÓ URBANA DEL SECTOR DE LLEVANT (FIGUERES)
Pere Ponsatí
Actualitzat a 31/12/2010
La ciutat de Figueres presenta el projecte de transformació del sector de Llevant dissenyat íntegrament des de la perspectiva de la sostenibilitat. La finalització del futur ecobarri no es preveu fins d’aquí a deu anys, ja que la seva viabilitat depèn de les diverses modificacions de planejament necessàries i de la sortida de la crisi financera i immobiliària.
La ciutat de Figueres és la capital de l’Alt Empordà i amb el seu sistema urbà exerceix el paper de centralitat territorial gràcies als serveis i l’oferta terciària. L’arribada del FAV (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. ALT EMPORDÀ) i la voluntat d’impulsar-se com a plataforma logística l’han portat els darrers anys a una forta dinàmica de desenvolupaments urbans. La seva població de 41.115 habitants hauria d’assolir la xifra de 50.000 a redós de la política urbanística empresa per l’Ajuntament.
Aquesta dinàmica s’encaixa dins la voluntat municipal de revisar el planejament general, vigent des de 1983. Es tracta d’un procés encara per iniciar, tot i les successives aprovacions definitives dels diversos instruments de planejament territorial que afecten l’àmbit, en concret el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (aprovat el 2010), el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (APROVAT EL 2006) i el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA URBÀ DE FIGUERES (aprovat el 2010). Fonts municipals van justificar el retard en la revisió del planejament per la manca de recursos econòmics. Aquesta qüestió condiciona a vehicular les transformacions urbanístiques a través de successives modificacions puntuals del planejament vigent des de l’any 1983.
El futur barri de Llevant
El sector on se situarà el futur barri de Llevant es troba, tal com indica el seu nom, a l’est del nucli de Figueres. Es tracta d’un àmbit segregat històricament del continu urbà per la traça del ferrocarril de Barcelona a Portbou que actua de frontissa entre el centre urbà de Figueres i el barri de la Marca de l’Ham, un polígon d’habitatges dels anys setanta. A dia d’avui es troba ocupat per la depuradora, algunes indústries i vora un centenar d’habitatges de diverses alçades, comunicats amb la ciutat pel carrer de Vilallonga. La nova variant del ferrocarril per l’oest de Figueres (ja construïda) que ha de permetre alliberar en un futur pròxim l’actual traça pel centre urbà i la MILLORA DEL BARRI ADJACENT DE LA MARCA DE L’HAM, inclosa en el PROGRAMA DE BARRIS DE L’ANY 2005, obrien aquest sector a l’oportunitat d’encaixar novament en l’estructura urbana de la ciutat. La totalitat de l’àmbit estava classificada com a sòl urbà amb qualificacions diverses (claus residencials, industrials, i de serveis tècnics bàsicament) amb dues figures de planejament derivat delimitades: un pla especial i la Unitat d’Actuació “Petrem carretera de Roses”.
La iniciativa del projecte
En el marc d’un conveni signat entre la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH) i l’Ajuntament de Figueres, es va encarregar a l’equip interdisciplinari, dirigit pels professionals del medi ambient i l’urbanisme Salvador Rueda, Albert Cuchi, Rafael de Cácere, i Lluís Brau, el projecte d’ordenació del nou barri amb la premissa que es configurés com un barri ecològic (ecobarri). El projecte va ésser presentat per la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, i per l’alcalde de Figueres, Santi Vila (Convergència i Unió –CiU–) al final de setembre de 2010. La fase –molt primigènia encara– del projecte no preveia les figures de planejament derivat necessàries per a la seva viabilitat.
La ciutat de Figueres presenta el projecte de transformació del sector de Llevant dissenyat íntegrament des de la perspectiva de la sostenibilitat. La finalització del futur ecobarri no es preveu fins d’aquí a deu anys, ja que la seva viabilitat depèn de les diverses modificacions de planejament necessàries i de la sortida de la crisi financera i immobiliària.
La ciutat de Figueres és la capital de l’Alt Empordà i amb el seu sistema urbà exerceix el paper de centralitat territorial gràcies als serveis i l’oferta terciària. L’arribada del FAV (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. ALT EMPORDÀ) i la voluntat d’impulsar-se com a plataforma logística l’han portat els darrers anys a una forta dinàmica de desenvolupaments urbans. La seva població de 41.115 habitants hauria d’assolir la xifra de 50.000 a redós de la política urbanística empresa per l’Ajuntament.
Aquesta dinàmica s’encaixa dins la voluntat municipal de revisar el planejament general, vigent des de 1983. Es tracta d’un procés encara per iniciar, tot i les successives aprovacions definitives dels diversos instruments de planejament territorial que afecten l’àmbit, en concret el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (aprovat el 2010), el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (APROVAT EL 2006) i el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA URBÀ DE FIGUERES (aprovat el 2010). Fonts municipals van justificar el retard en la revisió del planejament per la manca de recursos econòmics. Aquesta qüestió condiciona a vehicular les transformacions urbanístiques a través de successives modificacions puntuals del planejament vigent des de l’any 1983.
El futur barri de Llevant
El sector on se situarà el futur barri de Llevant es troba, tal com indica el seu nom, a l’est del nucli de Figueres. Es tracta d’un àmbit segregat històricament del continu urbà per la traça del ferrocarril de Barcelona a Portbou que actua de frontissa entre el centre urbà de Figueres i el barri de la Marca de l’Ham, un polígon d’habitatges dels anys setanta. A dia d’avui es troba ocupat per la depuradora, algunes indústries i vora un centenar d’habitatges de diverses alçades, comunicats amb la ciutat pel carrer de Vilallonga. La nova variant del ferrocarril per l’oest de Figueres (ja construïda) que ha de permetre alliberar en un futur pròxim l’actual traça pel centre urbà i la MILLORA DEL BARRI ADJACENT DE LA MARCA DE L’HAM, inclosa en el PROGRAMA DE BARRIS DE L’ANY 2005, obrien aquest sector a l’oportunitat d’encaixar novament en l’estructura urbana de la ciutat. La totalitat de l’àmbit estava classificada com a sòl urbà amb qualificacions diverses (claus residencials, industrials, i de serveis tècnics bàsicament) amb dues figures de planejament derivat delimitades: un pla especial i la Unitat d’Actuació “Petrem carretera de Roses”.
La iniciativa del projecte
En el marc d’un conveni signat entre la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH) i l’Ajuntament de Figueres, es va encarregar a l’equip interdisciplinari, dirigit pels professionals del medi ambient i l’urbanisme Salvador Rueda, Albert Cuchi, Rafael de Cácere, i Lluís Brau, el projecte d’ordenació del nou barri amb la premissa que es configurés com un barri ecològic (ecobarri). El projecte va ésser presentat per la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, i per l’alcalde de Figueres, Santi Vila (Convergència i Unió –CiU–) al final de setembre de 2010. La fase –molt primigènia encara– del projecte no preveia les figures de planejament derivat necessàries per a la seva viabilitat.
Els ecobarris
Els objectius principals del disseny d’un ecobarri són, entre altres, aconseguir el màxim nivell d’autosuficiència energètica, la màxima eficàcia en la gestió dels residus, la mobilitat (individual i col•lectiva) sostenible i la minimització de la petjada del carboni, tot promovent alhora una contribució mediambientalment positiva al conjunt de la ciutat mitjançant la correcta relació entre els seus elements estructurants. Es tracta d’uns criteris de disseny que progressivament s’estan convertint en requisits de projecte en el dia a dia de l’ordenació del territori. Així ho demostren tant les experiències ja construïdes i en ple funcionament del nord d’Europa (Hammarby a Suècia, Vauban i Riesefeld a Alemanya, etc.) com els criteris adoptats per l’Incasòl en el procés de redacció de les ARE (ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES).
A Catalunya, en paral•lel al projecte de Figueres, l’Ajuntament de Barcelona també tenia previst construir 2.000 nous habitatges a VALLBONA (Nou Barris) dissenyats com un ecobarri. Casos similars a l’Estat espanyol són el barri sevillà de Santa Bárbara, el de Bernuy de Porreros a Segovia, o Nuestra Señora de los Ángeles, a Vallecas (Madrid).
L’ordenació proposada
L'Ecobarri plantejat a Figueres ocupava una superfície d’unes 20 ha amb capacitat per a uns 2.000 habitatges (entre un 40% i un 50% de protecció oficial) i una població estimada de gairebé 5.000 persones. Incorporava les cessions per als equipaments de proximitat necessaris, entre els quals es preveia un CEIP, un IES, una biblioteca i un mercat municipal.
Les edificacions residencial existents es mantenien i s’aprofitaven els vials consolidats com a eixos longitudinals a perllongar dins de l’àmbit i a connectar amb Figueres un cop superada l’antiga traça del ferrocarril. La resta d’edificacions residencials de nova planta s’ordenaven mitjançant illes obertes agrupades en tres grans paquets est-oest, de manera que les preexistències del barri de la Marca de l’Ham s’integressin també en la proposta. Les preexistències industrials amb accés des del carrer de Vilallonga serien enderrocades, mentre que les naus amb accés des de la carretera N-260 es mantenien dins de l’ordenació prevista.
L’estructura d’espais lliures travava el barri en els dos sentits i es connectava amb el territori natural (el mosaic de conreus de la plana al•luvial de la Muga) a través de dos eixos: un de central més urbà (l’eix central) i un de tangencial amb origen natural (el rec del Mal Pas).
Els criteris mediambientals adoptats
La proposta, basada en la idea de fer una illa macro, concentrava el trànsit rodat pels carrers perimetrals de l’àmbit i destinava els carrers interns exclusivament per als vianants i les bicicletes. Amb la concentració dels aparcaments (tots en superfície o dins d’edificacions, però mai en soterrani) i les parades d’autobús també a les vores del barri, es pretenia millorar el confort acústic i la qualitat de l’aire.
Els objectius principals del disseny d’un ecobarri són, entre altres, aconseguir el màxim nivell d’autosuficiència energètica, la màxima eficàcia en la gestió dels residus, la mobilitat (individual i col•lectiva) sostenible i la minimització de la petjada del carboni, tot promovent alhora una contribució mediambientalment positiva al conjunt de la ciutat mitjançant la correcta relació entre els seus elements estructurants. Es tracta d’uns criteris de disseny que progressivament s’estan convertint en requisits de projecte en el dia a dia de l’ordenació del territori. Així ho demostren tant les experiències ja construïdes i en ple funcionament del nord d’Europa (Hammarby a Suècia, Vauban i Riesefeld a Alemanya, etc.) com els criteris adoptats per l’Incasòl en el procés de redacció de les ARE (ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES).
A Catalunya, en paral•lel al projecte de Figueres, l’Ajuntament de Barcelona també tenia previst construir 2.000 nous habitatges a VALLBONA (Nou Barris) dissenyats com un ecobarri. Casos similars a l’Estat espanyol són el barri sevillà de Santa Bárbara, el de Bernuy de Porreros a Segovia, o Nuestra Señora de los Ángeles, a Vallecas (Madrid).
L’ordenació proposada
L'Ecobarri plantejat a Figueres ocupava una superfície d’unes 20 ha amb capacitat per a uns 2.000 habitatges (entre un 40% i un 50% de protecció oficial) i una població estimada de gairebé 5.000 persones. Incorporava les cessions per als equipaments de proximitat necessaris, entre els quals es preveia un CEIP, un IES, una biblioteca i un mercat municipal.
Les edificacions residencial existents es mantenien i s’aprofitaven els vials consolidats com a eixos longitudinals a perllongar dins de l’àmbit i a connectar amb Figueres un cop superada l’antiga traça del ferrocarril. La resta d’edificacions residencials de nova planta s’ordenaven mitjançant illes obertes agrupades en tres grans paquets est-oest, de manera que les preexistències del barri de la Marca de l’Ham s’integressin també en la proposta. Les preexistències industrials amb accés des del carrer de Vilallonga serien enderrocades, mentre que les naus amb accés des de la carretera N-260 es mantenien dins de l’ordenació prevista.
L’estructura d’espais lliures travava el barri en els dos sentits i es connectava amb el territori natural (el mosaic de conreus de la plana al•luvial de la Muga) a través de dos eixos: un de central més urbà (l’eix central) i un de tangencial amb origen natural (el rec del Mal Pas).
Els criteris mediambientals adoptats
La proposta, basada en la idea de fer una illa macro, concentrava el trànsit rodat pels carrers perimetrals de l’àmbit i destinava els carrers interns exclusivament per als vianants i les bicicletes. Amb la concentració dels aparcaments (tots en superfície o dins d’edificacions, però mai en soterrani) i les parades d’autobús també a les vores del barri, es pretenia millorar el confort acústic i la qualitat de l’aire.
Pel que fa a la contribució energètica, el projecte plantejava la centralització dels subministraments energètics als edificis, l’absència de calderes individuals i l’ús de sistemes més sostenibles com ara la cogeneració o la biomassa. També preveia una gestió de residus basada en el sistema de recollida porta a porta, amb horaris i punts de recollida en llocs estratègics.
La cohesió social es prenia, en la proposta, com un element protagonista, ja que les edificacions destinades a habitatge protegit es repartien de forma espacialment homogènia amb les edificacions de renda lliure. Així mateix, la construcció dels edificis seguiria criteris d’orientació per permetre el màxim aprofitament de les hores de sol i una ventilació adequada.
Una de les contribucions “invisibles” del pla consistia a aprofitar les aigües marginals generades, per aportar-les novament (mitjançant una bassa de regulació) al nivell freàtic, tot minimitzant l’explotació de l’aqüífer i potenciant-ne la regeneració.
Una altra de les aportacions innovadores de la proposta era l’establiment d’un sistema d’indicadors per avaluar l’èxit dels objectius que es volien assolir, i poder transferir-ne el coneixement a altres barris, i d’aquesta manera esdevenir útils a tots els urbanistes i professionals implicats en l’ordenació de les ciutats i el territori.
Un projecte a deu anys vista
La proposta presentada era, doncs, un avantprojecte que es mantenia en espera de diverses qüestions: les modificacions necessàries en el planejament vigent per donar cabuda als nous usos residencials (previsiblement un pla de millora urbana), el trasllat de la depuradora, la retirada de les vies, etc. En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-els Verds –ICV–), va explicar que "de moment presentem el projecte". Tampoc no es va concretar com es finançaria, però es va avançar una possible combinació entre Generalitat i Ajuntament (que és qui cediria els terrenys), i s’obria l’entrada, també, a la iniciativa privada. L’alcalde de Figueres, Santi Vila (Convergència i Unió –CiU–), va assegurar que, tenint en compte la població que s’hi preveia i el creixement urbà que experimentava anualment la ciutat, "estaríem parlant d’un projecte a entre vuit i deu anys vista".
Més informació
www.figueres.cat/cat/noticies/189/projecten-un-ecobarri-al-sector-llevant.html
www.bcnecologia.net
www.hammarbysjostad.se
La cohesió social es prenia, en la proposta, com un element protagonista, ja que les edificacions destinades a habitatge protegit es repartien de forma espacialment homogènia amb les edificacions de renda lliure. Així mateix, la construcció dels edificis seguiria criteris d’orientació per permetre el màxim aprofitament de les hores de sol i una ventilació adequada.
Una de les contribucions “invisibles” del pla consistia a aprofitar les aigües marginals generades, per aportar-les novament (mitjançant una bassa de regulació) al nivell freàtic, tot minimitzant l’explotació de l’aqüífer i potenciant-ne la regeneració.
Una altra de les aportacions innovadores de la proposta era l’establiment d’un sistema d’indicadors per avaluar l’èxit dels objectius que es volien assolir, i poder transferir-ne el coneixement a altres barris, i d’aquesta manera esdevenir útils a tots els urbanistes i professionals implicats en l’ordenació de les ciutats i el territori.
Un projecte a deu anys vista
La proposta presentada era, doncs, un avantprojecte que es mantenia en espera de diverses qüestions: les modificacions necessàries en el planejament vigent per donar cabuda als nous usos residencials (previsiblement un pla de millora urbana), el trasllat de la depuradora, la retirada de les vies, etc. En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-els Verds –ICV–), va explicar que "de moment presentem el projecte". Tampoc no es va concretar com es finançaria, però es va avançar una possible combinació entre Generalitat i Ajuntament (que és qui cediria els terrenys), i s’obria l’entrada, també, a la iniciativa privada. L’alcalde de Figueres, Santi Vila (Convergència i Unió –CiU–), va assegurar que, tenint en compte la població que s’hi preveia i el creixement urbà que experimentava anualment la ciutat, "estaríem parlant d’un projecte a entre vuit i deu anys vista".
Més informació
www.figueres.cat/cat/noticies/189/projecten-un-ecobarri-al-sector-llevant.html
www.bcnecologia.net
www.hammarbysjostad.se
Alt Empordà
