A final d’abril, els regidors Bea Obis i Alexis Guallar (CiU) van explicar que s'havien presentat al•legacions a la proposta d’ampliació de la TUC, en considerar que s’havia adoptat una política excessivament liberal a l'hora d'atorgar facilitats per a la ubicació de grans superfícies comercials. Des de CiU es considerava que l’ampliació de la TUC era excessivament expansiva i discrecional, atès que fins i tot permetia situar establiments als afores de la ciutat, fet que podia portar al debilitament del comerç de proximitat. Per això es reivindicava que abans de l’aprovació de la modificació hi hagués diàleg i consens amb totes les parts implicades.
A mitjan mes de maig, Pascal Duhamel, conseller delegat de Carrefour Property, i Justo Martín, director general de Carrefour a Espanya, van anunciar la reactivació del projecte de ciutat de serveis i residencial al costat de la Fira de Lleida, on volien aixecar un centre comercial de 35.000 m2, un hotel i pisos.
Un nou entrebanc al desenvolupament comercial de l’ARE
A principi de setembre de 2010, la Direcció General de Comerç va presentar el seu informe preceptiu sobre la proposta d'ampliació de la TUC de Lleida, que rebutjava la inclusió de la major part de la zona de l’ARE, cosa que impedia desenvolupar-hi grans superfícies. De les quatre grans parcel•les comercials situades entorn d’una nova rotonda de prevista a l’LL-11, que totalitzaven uns 78.354 m2, l’informe descartava la inclusió en la TUC de tres sectors d’aquests, adduint que no estaven inserides dins del teixit residencial previst.
Des de la Paeria, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, va assegurar que no entenia com Comerç separava una part de l'ARE del total, que en conjunt sí que incloïa prou densitat d'habitatges.
Es constitueix el consorci
A mitjan mes de setembre de 2010, la Paeria i l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) van acordar la constitució del consorci urbanístic que havia de gestionar el desenvolupament de l’ARE. El director de l’INCASÒL, Miquel Bonilla, va reconèixer que s’estava esperant la recuperació del mercat immobiliari per fixar el calendari d’actuacions i el pla d’inversions en el sector. Bonilla va explicar que el pas següent seria la reparcel•lació dels terrenys amb el consens dels seus propietaris, i que amb l’ARE es pretenia posar fi a la manca de sòl disponible per a habitatges de protecció oficial. La mesura fou durament criticada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que demanava la retirada de tots els projectes d’ARE.
Llum verd a nous equipaments comercials
L’octubre de 2010 l’advocat general de la Unió Europea (UE) va dictaminar que la legislació catalana que limitava la instal•lació de grans superfícies vulnerava la llibertat d’establiment fixada per la normativa europea, i criticava sobretot el sistema d’autorització prèvia per part de la Generalitat a l’obertura de grans superfícies.
Mentrestant, en la xarxa social Facebook, diverses iniciatives que demanaven la creació d’un centre comercial a la ciutat van aconseguir uns 10.000 suports.
A final d’octubre, la Direcció General d’Urbanisme va aprovar, desestimant l’informe previ de Comerç, l’ampliació de la TUC de Lleida en uns 3.000.000 de m2, incloent-hi tot l’àmbit de l’ARE, així com les zones d'expansió de Ciutat Jardí, la Bordeta, els Magraners i Pardinyes, fet que donava llum verd a l’obertura de grans superfícies comercials.
L’alcalde, Àngel Ros, va valorar molt positivament l’aprovació de la TUC i va recordar que Lleida ja havia perdut per les restriccions legals grans oportunitats per crear ocupació i activitat comercial. Ros va afegir que la normativa beneficiava el comerç tradicional perquè evitava que els hipermercats s’ubiquessin fora del nucli urbà.
La presidenta de la FECOM, Maria Rosa Eritja, va considerar que un augment de l'oferta seria perjudicial per al petit comerç i podria portar al tancament de moltes botigues si no creixia la població que fes augmentar la demanda.
El Consorci del SUR 8-9-23 tenia, entre les primeres tasques a fer, l’actualització dels estudis de viabilitat econòmica i l’elaboració d’un calendari de les actuacions i tasques previstes en el desenvolupament urbanístic del sector.
Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/incasol
www.paeria.es
* Seguint la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del consell de 12 de desembre del 2006, relativa als serveis en el mercat interior.