En el pla destaca la inclusió, com a “prioritat estratègica a mitjà termini”, de la construcció d’un
TÚNEL A LA BONAIGUA, que uniria el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran. Actualment, el túnel de Vielha és l’única comunicació ràpida entre aquesta vall i el Principat, a través de la comarcal de l’Alta Ribagorça.
Es tracta d’una obra complexa, que permetria substituir el tram accidentat de la C-28 al port de la Bonaigua, intransitable durant molts dies a l’hivern, i lent i incòmode quan està obert. D’aquesta manera, es podria habilitar una connexió ràpida amb la frontera i amb els sectors residencial i de la neu de tots dos territoris, que aspiren a beneficiar-se mútuament d’un major intercanvi de turistes i de projectes empresarials. El pla no concreta cap calendari d’execució d’aquesta obra ni especifica la possible dotació pressupostària.
Aquest pla director també preveu importants millores viàries a l’interior de la vall, com el desviament de l’N-230 i la C-28 fora dels nuclis, per tal de transformar les actuals travesseres d’aquestes carreteres en passeigs urbans a Les, Bossòst,
VIELHA, Betren, Casarilh i Escunhau. Als tres primers nuclis, la variant es faria amb túnels, a l’oest d’aquestes poblacions. També preveu millores en els accessos als nuclis de Bausen, Canejan, Vielha i Bagergue.
D’altra banda, proposa l’ampliació i millora de l’heliport de Vielha, recomana reforçar la xarxa d’aquests equipaments amb connexions amb els aeroports de Tolosa, Banheras de Luchon, la
SEU D’URGELL i
LLEIDA-ALGUAIRE. Fruit de les al•legacions rebudes, proposa, també, estudiar la viabilitat d’un altiport situat a les proximitats de l’estació de muntanya de Baqueira.
Pel que fa al transport col•lectiu, proposa incrementar la freqüència de pas de les línies d’autobús de llarg recorregut i les de transport intern de la vall; facilitar l’accés en transport col•lectiu a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret i en la circumval•lació del
PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI.
Finalment, el pla defineix les infraestructures de serveis d’abastament d’aigua, de sanejament, de serveis energètics i ecoambiental, així com el desenvolupament de les xarxes telemàtiques i de telecomunicació de tota la comarca.
Propostes en el sistema d’espais oberts
El pla recull i ajusta de manera més concreta les principals categories de sòls no urbanitzables definides al PTAPiA, que són les de protecció especial, de protecció territorial –pel seu interès paisatgístic i/o agrícola, així com estratègic– i de protecció preventiva. Destaca la delimitació del Parc Territorial de la Garona per tal de vetllar per la continuïtat i la millora d’aquest connector fluvial, i s’indica que el Conselh Generau d’Aran redactarà un pla especial urbanístic amb l’objectiu de potenciar les activitats esportives, lúdiques i turístiques, i d’establir els usos que es permetran dins d’aquest parc.
D’altra banda, el pla posa les bases per a la creació d’una xarxa patrimonial i del paisatge i hi incorpora un precatàleg amb l’objectiu de remarcar els elements arquitectònics patrimonials, els conjunts urbanístics, els senders i els recorreguts, així com els espais visuals de connexió que els relacionen. D’aquesta manera, es pretén facilitar la posterior elaboració dels catàlegs municipals que han de protegir-los. Arran dels suggeriments rebuts durant la informació pública, es van definir diferents tipus de senders i de camins, tot desapareixent l’antiga definició de vies verdes.
Finalment, després de les al•legacions rebudes, es van introduir mecanismes per poder controlar millor els impactes paisatgístics potencials que es poguessin produir en un futur en el territori de la Val d’Aran, amb l’establiment d’una normativa per al sòl no urbanitzable de protecció preventiva, que en limités i concretés els usos i construccions.
Els advocats d’Aran recorren el Pla director urbanístic de la Val d’Aran
Al final de l’any 2010, els advocats col•legiats a Lleida que exerceixen a la vall (11 en total) van presentar un recurs contenciós administratiu contra el PDUVA davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els advocats, en representació de diversos particulars i entitats, denuncien que el pla envaeix competències municipals i qüestionen els canvis en la qualificació d’algunes finques que han passat a ser declarades rústiques i no urbanitzables. A començament d’any, el TSJC encara tenia pendent de resoldre’l.
Més informació
www.gencat.cat/diari/5674/10193079.htm
ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=214740&fromPage=load
* Des del Baix Aran fins a l’Alt Aran: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran.
** A l’equip multidisciplinari dirigit per l’equip JORNET-LLOP-PASTOR SLP, arquitectes.
*** Comprèn, a més de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà.