Divendres 5 de Juny de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA VAL D'ARAN
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2010
La Generalitat aprova definitivament el Pla director urbanístic de la Val d’Aran el 28 de juny de 2010. Aquest és l’instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa, per a l’horitzó 2026, el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i l’Aran. Al final d’any, un grup de particulars i entitats presenten un recurs contra aquest pla al•legant invasió de competències municipals, i aquest resta pendent de ser resolt davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Antecedents 2004, 2009
A la Val d’Aran, situada a l’extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterera amb França, s’hi compten 10.206 habitants empadronats el 2010 en els nou municipis que hi ha a la mateixa vall*. Durant la temporada d’esquí, però, es calcula que L’ESTACIÓ DE BAQUEIRA-BERET rep més de 700.000 visitants. En les últimes dècades la comarca ha vist com es doblava el nombre d’habitatges de segona residència, i també el nombre de comerços, restaurants i hotels, cosa que genera una ocupació estacional molt elevada de caps de setmana i festius d’hivern. Tanmateix, aquests increments no han estat acompanyats d’una millora proporcional de les infraestructures i els serveis, per la qual cosa s’arriba, sovint, a situacions de col•lapse energètic i de mobilitat.
Per tal d’afrontar els reptes i les millores infraestructurals que pateix la comarca, l’any 2004 la Generalitat va iniciar la redacció del Pla director urbanístic de la Val d’Aran (PDUVA) encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)**, i la corresponent tramitació ambiental concretada en l’Informe de sostenibilitat ambiental. En paral•lel, es va obrir un procés de participació pública i el Conselh Generau d’Aran va crear una comissió de seguiment del pla amb representació de tots els partits.
El PDUVA, pensat per a un horitzó temporal que se situa al 2026, és l’instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPiA)***, aprovat el 2006. Estableix les determinacions –normes, directrius, pautes i recomanacions– per coordinar l’ordenació urbanística d’aquest territori que han de ser respectades i desenvolupades per les propostes urbanístiques, les infraestructures de mobilitat i les propostes derivades de les polítiques de desenvolupament local i de protecció i foment del patrimoni històric, artístic, arquitectònic, ambiental, cultural, social i econòmic.
Culmina la tramitació del Pla director urbanístic de la Val d’Aran
La Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar inicialment el PDUVA el 31 de juliol del 2009. S’obria, llavors, un període d’exposició pública per a la presentació d’al•legacions que es va allargar fins al 15 de gener de 2010.
Sis mesos després, el 4 de juny de 2010, la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran va aprovar provisionalment el PDU i el va remetre a la CUC. Finalment, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP), Joaquim Nadal i Farreras, el va aprovar definitivament el 28 de juny.
El pla incorpora una part de les al•legacions presentades
En el tràmit d’exposició pública, posterior a l’aprovació inicial, es van rebre 657 escrits d’al•legacions d’administracions, entitats i ciutadans particulars, així com 22 informes d’altres departaments de la Generalitat i d’organismes afectats. En total, el 21% de les al•legacions van ser estimades completament, mentre que el 36% ho van ser parcialment, cosa que va comportar en ambdós casos modificacions en el document final.
Entre les principals modificacions hi destaquen la reducció de les propostes de creixement urbanístic dels municipis, la reducció de consum de sòl i l’afectació a sòls agrícoles; la supressió d’algunes propostes inicials d’infraestructures i la modificació del traçat d’algunes altres. Igualment, es van introduir mecanismes per garantir un control més acurat dels possibles impactes paisatgístics futurs que es puguin produir a la Val d’Aran.
La Generalitat aprova definitivament el Pla director urbanístic de la Val d’Aran el 28 de juny de 2010. Aquest és l’instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa, per a l’horitzó 2026, el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i l’Aran. Al final d’any, un grup de particulars i entitats presenten un recurs contra aquest pla al•legant invasió de competències municipals, i aquest resta pendent de ser resolt davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Antecedents 2004, 2009
A la Val d’Aran, situada a l’extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterera amb França, s’hi compten 10.206 habitants empadronats el 2010 en els nou municipis que hi ha a la mateixa vall*. Durant la temporada d’esquí, però, es calcula que L’ESTACIÓ DE BAQUEIRA-BERET rep més de 700.000 visitants. En les últimes dècades la comarca ha vist com es doblava el nombre d’habitatges de segona residència, i també el nombre de comerços, restaurants i hotels, cosa que genera una ocupació estacional molt elevada de caps de setmana i festius d’hivern. Tanmateix, aquests increments no han estat acompanyats d’una millora proporcional de les infraestructures i els serveis, per la qual cosa s’arriba, sovint, a situacions de col•lapse energètic i de mobilitat.
Per tal d’afrontar els reptes i les millores infraestructurals que pateix la comarca, l’any 2004 la Generalitat va iniciar la redacció del Pla director urbanístic de la Val d’Aran (PDUVA) encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)**, i la corresponent tramitació ambiental concretada en l’Informe de sostenibilitat ambiental. En paral•lel, es va obrir un procés de participació pública i el Conselh Generau d’Aran va crear una comissió de seguiment del pla amb representació de tots els partits.
El PDUVA, pensat per a un horitzó temporal que se situa al 2026, és l’instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPiA)***, aprovat el 2006. Estableix les determinacions –normes, directrius, pautes i recomanacions– per coordinar l’ordenació urbanística d’aquest territori que han de ser respectades i desenvolupades per les propostes urbanístiques, les infraestructures de mobilitat i les propostes derivades de les polítiques de desenvolupament local i de protecció i foment del patrimoni històric, artístic, arquitectònic, ambiental, cultural, social i econòmic.
Culmina la tramitació del Pla director urbanístic de la Val d’Aran
La Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar inicialment el PDUVA el 31 de juliol del 2009. S’obria, llavors, un període d’exposició pública per a la presentació d’al•legacions que es va allargar fins al 15 de gener de 2010.
Sis mesos després, el 4 de juny de 2010, la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran va aprovar provisionalment el PDU i el va remetre a la CUC. Finalment, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP), Joaquim Nadal i Farreras, el va aprovar definitivament el 28 de juny.
El pla incorpora una part de les al•legacions presentades
En el tràmit d’exposició pública, posterior a l’aprovació inicial, es van rebre 657 escrits d’al•legacions d’administracions, entitats i ciutadans particulars, així com 22 informes d’altres departaments de la Generalitat i d’organismes afectats. En total, el 21% de les al•legacions van ser estimades completament, mentre que el 36% ho van ser parcialment, cosa que va comportar en ambdós casos modificacions en el document final.
Entre les principals modificacions hi destaquen la reducció de les propostes de creixement urbanístic dels municipis, la reducció de consum de sòl i l’afectació a sòls agrícoles; la supressió d’algunes propostes inicials d’infraestructures i la modificació del traçat d’algunes altres. Igualment, es van introduir mecanismes per garantir un control més acurat dels possibles impactes paisatgístics futurs que es puguin produir a la Val d’Aran.
Propostes en el sistema d’assentaments
En aquest apartat, el pla segueix les directrius de creixement a llarg termini que fixa el PTAPiA per a cadascun dels nuclis i es proposa enfortir Aran com una ciutat vall que conciliï els valors de la cultura tradicional i el paisatge amb la modernització de les estructures productives, potenciant alhora els lligams entre els nuclis i mantenint la identitat de cadascun.
El pla inclou el document Fitxes de directrius i pautes d’ordenació dels pobles i viles de la Val d’Aran, en què, nucli per nucli, es proposa la localització preferent de sòls de compleció i/o extensió perquè siguin tingudes en compte per a les futures revisions del planejament general. En general, concentra el creixement en el fons de la vall i evita el desenvolupament de sectors discontinus del sòl ja consolidat. Fruit de la informació pública, es van ajustar les superfícies de localització de desenvolupament urbanístic tot reduint l’extensió total inicialment estimada.
Concretament, les estratègies previstes per a cada nucli són: un creixement mitjà de l’àrea urbana en els nuclis de Les i Bossòst i de creixement moderat a es Bòrdes i Vilamòs; de reequilibri i millora, adequant el creixement a les necessitats demogràfiques i econòmiques internes, a Arres de Jos, Bausen, Canejan, Casarilh, Escunhau, Gausac i Vilac; de canvi d’ús i reforma a Arties, Salardú, Betren i Biela; de millora urbana i compleció en un total de 21 assentaments amb l’objectiu de recuperar els petits nuclis com a patrimoni urbanístic i de fomentar-hi la residència associada a les activitats rurals, a la segona residència de reutilització i als serveis turístics de qualitat i petita escala. Finalment, proposa canvis d’ús i reformes per fomentar la barreja d’usos i la prestació de serveis a Arties, Betren, Salardú i Vielha. Per a aquests últims nuclis i després de les al•legacions presentades, se’n va reduir el creixement previst fins a situar-lo per sota del 20%, que és el màxim previst en aquests casos.
D’altra banda, aquest pla director planteja com un dels objectius principals la diversificació i l’enfortiment de l’activitat econòmica de la comarca i per això proposa la implantació de dos nous sectors d’activitat econòmica, un a Les i l’altre a Arties. A Les es preveu l’ampliació del sector d’activitats econòmiques vinculat a la piscifactoria Garona Verda, amb 3,2 ha de sòl destinat a una edificació per a magatzems i activitats terciàries. Pel que fa a Arties, s’aposta per instal•lar un nou sector al voltant dels terrenys on s’ubiquen les instal•lacions de producció d’energia elèctrica, així com els sòls confrontants amb el pont sobre el Valenties, en una superfície de 5,3 ha. Després de la informació pública, es van introduir requeriments per al planejament urbanístic municipal, amb l’objectiu de prioritzar el sòl per a activitats econòmiques més que el sòl per a ús residencial.
Així mateix, el pla aposta per ampliar i diversificar l’oferta turística d’Aran, basant-se en les iniciatives que ajudin a desestacionalitzar el turisme, potenciant la xarxa de refugis de muntanya, ordenant les àrees d’acampada i delimitant els dominis de les estacions d’esquí. Igualment, es proposa reconvertir algunes de les edificacions rurals per a usos de refugi o d’equipament turístic rural, prioritzant aquests canvis en les edificacions al llarg del camí Reiau.
D’altra banda, el pla determina la necessitat que s’elaborin inventaris de les bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixin ser preservades. El Conselh Generau d’Aran havia de començar aquesta tasca durant el 2010, amb la redacció de l’inventari i l’assignació d’usos no residencials, que permetessin impulsar la implantació o la represa d’activitats rústiques, turístiques o comercials relacionades amb l’artesania i els productes de la terra. També recomana redactar un programa específic de reordenació dels càmpings i, en tant que no es redacti, que el Conselh Generau d’Aran n’impulsi un pla especial específic.
Finalment, el Pla director urbanístic de la Val d’Aran delimita les reserves necessàries per a equipaments territorials d’abast supramunicipal i n’incentiva la diversificació com a suports a l’oferta turística arreu de la vall. D’aquesta manera, es proposen diferents punts on ubicar esplanades de serveis, àrees d’estada, miradors i punts d’accés al riu Garona i altres recursos patrimonials, així com usos alternatius per als aparcaments de les estacions d’esquí. Proposa, també, la redacció d’un pla especial, o de plans diversos, si cal, amb l’objectiu de localitzar futures infraestructures de serveis tècnics en la boca nord del túnel de Vielha i un pol d’equipaments i de serveis a la boca sud.
Propostes en el sistema de mobilitat
El Pla director urbanístic de la Val d’Aran recull les infraestructures de mobilitat que indicativament preveu el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, amb la voluntat de potenciar l’accessibilitat i la connexió d’Aran amb les comarques veïnes del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Aquitània. L’objectiu és superar un model territorial dirigit cap a la vall, seguint la Garona, per assolir un model de màxima connectivitat en xarxa.
En tots els casos, les determinacions del PDU tenen caràcter de recomanació i s’ajusten mitjançant els corresponents projectes. Arran de la informació pública, es van suprimir algunes propostes de noves infraestructures viàries (accés a Gausac; nova carretera entre Casau i Gausac, i condicionament de la pista de Bagergue) i es van modificar els traçats d’altres vies per tal de reduir-ne l’impacte paisatgístic.
En aquest apartat, el pla segueix les directrius de creixement a llarg termini que fixa el PTAPiA per a cadascun dels nuclis i es proposa enfortir Aran com una ciutat vall que conciliï els valors de la cultura tradicional i el paisatge amb la modernització de les estructures productives, potenciant alhora els lligams entre els nuclis i mantenint la identitat de cadascun.
El pla inclou el document Fitxes de directrius i pautes d’ordenació dels pobles i viles de la Val d’Aran, en què, nucli per nucli, es proposa la localització preferent de sòls de compleció i/o extensió perquè siguin tingudes en compte per a les futures revisions del planejament general. En general, concentra el creixement en el fons de la vall i evita el desenvolupament de sectors discontinus del sòl ja consolidat. Fruit de la informació pública, es van ajustar les superfícies de localització de desenvolupament urbanístic tot reduint l’extensió total inicialment estimada.
Concretament, les estratègies previstes per a cada nucli són: un creixement mitjà de l’àrea urbana en els nuclis de Les i Bossòst i de creixement moderat a es Bòrdes i Vilamòs; de reequilibri i millora, adequant el creixement a les necessitats demogràfiques i econòmiques internes, a Arres de Jos, Bausen, Canejan, Casarilh, Escunhau, Gausac i Vilac; de canvi d’ús i reforma a Arties, Salardú, Betren i Biela; de millora urbana i compleció en un total de 21 assentaments amb l’objectiu de recuperar els petits nuclis com a patrimoni urbanístic i de fomentar-hi la residència associada a les activitats rurals, a la segona residència de reutilització i als serveis turístics de qualitat i petita escala. Finalment, proposa canvis d’ús i reformes per fomentar la barreja d’usos i la prestació de serveis a Arties, Betren, Salardú i Vielha. Per a aquests últims nuclis i després de les al•legacions presentades, se’n va reduir el creixement previst fins a situar-lo per sota del 20%, que és el màxim previst en aquests casos.
D’altra banda, aquest pla director planteja com un dels objectius principals la diversificació i l’enfortiment de l’activitat econòmica de la comarca i per això proposa la implantació de dos nous sectors d’activitat econòmica, un a Les i l’altre a Arties. A Les es preveu l’ampliació del sector d’activitats econòmiques vinculat a la piscifactoria Garona Verda, amb 3,2 ha de sòl destinat a una edificació per a magatzems i activitats terciàries. Pel que fa a Arties, s’aposta per instal•lar un nou sector al voltant dels terrenys on s’ubiquen les instal•lacions de producció d’energia elèctrica, així com els sòls confrontants amb el pont sobre el Valenties, en una superfície de 5,3 ha. Després de la informació pública, es van introduir requeriments per al planejament urbanístic municipal, amb l’objectiu de prioritzar el sòl per a activitats econòmiques més que el sòl per a ús residencial.
Així mateix, el pla aposta per ampliar i diversificar l’oferta turística d’Aran, basant-se en les iniciatives que ajudin a desestacionalitzar el turisme, potenciant la xarxa de refugis de muntanya, ordenant les àrees d’acampada i delimitant els dominis de les estacions d’esquí. Igualment, es proposa reconvertir algunes de les edificacions rurals per a usos de refugi o d’equipament turístic rural, prioritzant aquests canvis en les edificacions al llarg del camí Reiau.
D’altra banda, el pla determina la necessitat que s’elaborin inventaris de les bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixin ser preservades. El Conselh Generau d’Aran havia de començar aquesta tasca durant el 2010, amb la redacció de l’inventari i l’assignació d’usos no residencials, que permetessin impulsar la implantació o la represa d’activitats rústiques, turístiques o comercials relacionades amb l’artesania i els productes de la terra. També recomana redactar un programa específic de reordenació dels càmpings i, en tant que no es redacti, que el Conselh Generau d’Aran n’impulsi un pla especial específic.
Finalment, el Pla director urbanístic de la Val d’Aran delimita les reserves necessàries per a equipaments territorials d’abast supramunicipal i n’incentiva la diversificació com a suports a l’oferta turística arreu de la vall. D’aquesta manera, es proposen diferents punts on ubicar esplanades de serveis, àrees d’estada, miradors i punts d’accés al riu Garona i altres recursos patrimonials, així com usos alternatius per als aparcaments de les estacions d’esquí. Proposa, també, la redacció d’un pla especial, o de plans diversos, si cal, amb l’objectiu de localitzar futures infraestructures de serveis tècnics en la boca nord del túnel de Vielha i un pol d’equipaments i de serveis a la boca sud.
Propostes en el sistema de mobilitat
El Pla director urbanístic de la Val d’Aran recull les infraestructures de mobilitat que indicativament preveu el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, amb la voluntat de potenciar l’accessibilitat i la connexió d’Aran amb les comarques veïnes del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Aquitània. L’objectiu és superar un model territorial dirigit cap a la vall, seguint la Garona, per assolir un model de màxima connectivitat en xarxa.
En tots els casos, les determinacions del PDU tenen caràcter de recomanació i s’ajusten mitjançant els corresponents projectes. Arran de la informació pública, es van suprimir algunes propostes de noves infraestructures viàries (accés a Gausac; nova carretera entre Casau i Gausac, i condicionament de la pista de Bagergue) i es van modificar els traçats d’altres vies per tal de reduir-ne l’impacte paisatgístic.
En el pla destaca la inclusió, com a “prioritat estratègica a mitjà termini”, de la construcció d’un TÚNEL A LA BONAIGUA, que uniria el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran. Actualment, el túnel de Vielha és l’única comunicació ràpida entre aquesta vall i el Principat, a través de la comarcal de l’Alta Ribagorça.
Es tracta d’una obra complexa, que permetria substituir el tram accidentat de la C-28 al port de la Bonaigua, intransitable durant molts dies a l’hivern, i lent i incòmode quan està obert. D’aquesta manera, es podria habilitar una connexió ràpida amb la frontera i amb els sectors residencial i de la neu de tots dos territoris, que aspiren a beneficiar-se mútuament d’un major intercanvi de turistes i de projectes empresarials. El pla no concreta cap calendari d’execució d’aquesta obra ni especifica la possible dotació pressupostària.
Aquest pla director també preveu importants millores viàries a l’interior de la vall, com el desviament de l’N-230 i la C-28 fora dels nuclis, per tal de transformar les actuals travesseres d’aquestes carreteres en passeigs urbans a Les, Bossòst, VIELHA, Betren, Casarilh i Escunhau. Als tres primers nuclis, la variant es faria amb túnels, a l’oest d’aquestes poblacions. També preveu millores en els accessos als nuclis de Bausen, Canejan, Vielha i Bagergue.
D’altra banda, proposa l’ampliació i millora de l’heliport de Vielha, recomana reforçar la xarxa d’aquests equipaments amb connexions amb els aeroports de Tolosa, Banheras de Luchon, la SEU D’URGELL i LLEIDA-ALGUAIRE. Fruit de les al•legacions rebudes, proposa, també, estudiar la viabilitat d’un altiport situat a les proximitats de l’estació de muntanya de Baqueira.
Pel que fa al transport col•lectiu, proposa incrementar la freqüència de pas de les línies d’autobús de llarg recorregut i les de transport intern de la vall; facilitar l’accés en transport col•lectiu a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret i en la circumval•lació del PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI.
Finalment, el pla defineix les infraestructures de serveis d’abastament d’aigua, de sanejament, de serveis energètics i ecoambiental, així com el desenvolupament de les xarxes telemàtiques i de telecomunicació de tota la comarca.
Propostes en el sistema d’espais oberts
El pla recull i ajusta de manera més concreta les principals categories de sòls no urbanitzables definides al PTAPiA, que són les de protecció especial, de protecció territorial –pel seu interès paisatgístic i/o agrícola, així com estratègic– i de protecció preventiva. Destaca la delimitació del Parc Territorial de la Garona per tal de vetllar per la continuïtat i la millora d’aquest connector fluvial, i s’indica que el Conselh Generau d’Aran redactarà un pla especial urbanístic amb l’objectiu de potenciar les activitats esportives, lúdiques i turístiques, i d’establir els usos que es permetran dins d’aquest parc.
D’altra banda, el pla posa les bases per a la creació d’una xarxa patrimonial i del paisatge i hi incorpora un precatàleg amb l’objectiu de remarcar els elements arquitectònics patrimonials, els conjunts urbanístics, els senders i els recorreguts, així com els espais visuals de connexió que els relacionen. D’aquesta manera, es pretén facilitar la posterior elaboració dels catàlegs municipals que han de protegir-los. Arran dels suggeriments rebuts durant la informació pública, es van definir diferents tipus de senders i de camins, tot desapareixent l’antiga definició de vies verdes.
Finalment, després de les al•legacions rebudes, es van introduir mecanismes per poder controlar millor els impactes paisatgístics potencials que es poguessin produir en un futur en el territori de la Val d’Aran, amb l’establiment d’una normativa per al sòl no urbanitzable de protecció preventiva, que en limités i concretés els usos i construccions.
Els advocats d’Aran recorren el Pla director urbanístic de la Val d’Aran
Al final de l’any 2010, els advocats col•legiats a Lleida que exerceixen a la vall (11 en total) van presentar un recurs contenciós administratiu contra el PDUVA davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els advocats, en representació de diversos particulars i entitats, denuncien que el pla envaeix competències municipals i qüestionen els canvis en la qualificació d’algunes finques que han passat a ser declarades rústiques i no urbanitzables. A començament d’any, el TSJC encara tenia pendent de resoldre’l.
Més informació
www.gencat.cat/diari/5674/10193079.htm
ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=214740&fromPage=load
* Des del Baix Aran fins a l’Alt Aran: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran.
** A l’equip multidisciplinari dirigit per l’equip JORNET-LLOP-PASTOR SLP, arquitectes.
*** Comprèn, a més de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà.
Es tracta d’una obra complexa, que permetria substituir el tram accidentat de la C-28 al port de la Bonaigua, intransitable durant molts dies a l’hivern, i lent i incòmode quan està obert. D’aquesta manera, es podria habilitar una connexió ràpida amb la frontera i amb els sectors residencial i de la neu de tots dos territoris, que aspiren a beneficiar-se mútuament d’un major intercanvi de turistes i de projectes empresarials. El pla no concreta cap calendari d’execució d’aquesta obra ni especifica la possible dotació pressupostària.
Aquest pla director també preveu importants millores viàries a l’interior de la vall, com el desviament de l’N-230 i la C-28 fora dels nuclis, per tal de transformar les actuals travesseres d’aquestes carreteres en passeigs urbans a Les, Bossòst, VIELHA, Betren, Casarilh i Escunhau. Als tres primers nuclis, la variant es faria amb túnels, a l’oest d’aquestes poblacions. També preveu millores en els accessos als nuclis de Bausen, Canejan, Vielha i Bagergue.
D’altra banda, proposa l’ampliació i millora de l’heliport de Vielha, recomana reforçar la xarxa d’aquests equipaments amb connexions amb els aeroports de Tolosa, Banheras de Luchon, la SEU D’URGELL i LLEIDA-ALGUAIRE. Fruit de les al•legacions rebudes, proposa, també, estudiar la viabilitat d’un altiport situat a les proximitats de l’estació de muntanya de Baqueira.
Pel que fa al transport col•lectiu, proposa incrementar la freqüència de pas de les línies d’autobús de llarg recorregut i les de transport intern de la vall; facilitar l’accés en transport col•lectiu a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret i en la circumval•lació del PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI.
Finalment, el pla defineix les infraestructures de serveis d’abastament d’aigua, de sanejament, de serveis energètics i ecoambiental, així com el desenvolupament de les xarxes telemàtiques i de telecomunicació de tota la comarca.
Propostes en el sistema d’espais oberts
El pla recull i ajusta de manera més concreta les principals categories de sòls no urbanitzables definides al PTAPiA, que són les de protecció especial, de protecció territorial –pel seu interès paisatgístic i/o agrícola, així com estratègic– i de protecció preventiva. Destaca la delimitació del Parc Territorial de la Garona per tal de vetllar per la continuïtat i la millora d’aquest connector fluvial, i s’indica que el Conselh Generau d’Aran redactarà un pla especial urbanístic amb l’objectiu de potenciar les activitats esportives, lúdiques i turístiques, i d’establir els usos que es permetran dins d’aquest parc.
D’altra banda, el pla posa les bases per a la creació d’una xarxa patrimonial i del paisatge i hi incorpora un precatàleg amb l’objectiu de remarcar els elements arquitectònics patrimonials, els conjunts urbanístics, els senders i els recorreguts, així com els espais visuals de connexió que els relacionen. D’aquesta manera, es pretén facilitar la posterior elaboració dels catàlegs municipals que han de protegir-los. Arran dels suggeriments rebuts durant la informació pública, es van definir diferents tipus de senders i de camins, tot desapareixent l’antiga definició de vies verdes.
Finalment, després de les al•legacions rebudes, es van introduir mecanismes per poder controlar millor els impactes paisatgístics potencials que es poguessin produir en un futur en el territori de la Val d’Aran, amb l’establiment d’una normativa per al sòl no urbanitzable de protecció preventiva, que en limités i concretés els usos i construccions.
Els advocats d’Aran recorren el Pla director urbanístic de la Val d’Aran
Al final de l’any 2010, els advocats col•legiats a Lleida que exerceixen a la vall (11 en total) van presentar un recurs contenciós administratiu contra el PDUVA davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els advocats, en representació de diversos particulars i entitats, denuncien que el pla envaeix competències municipals i qüestionen els canvis en la qualificació d’algunes finques que han passat a ser declarades rústiques i no urbanitzables. A començament d’any, el TSJC encara tenia pendent de resoldre’l.
Més informació
www.gencat.cat/diari/5674/10193079.htm
ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=214740&fromPage=load
* Des del Baix Aran fins a l’Alt Aran: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran.
** A l’equip multidisciplinari dirigit per l’equip JORNET-LLOP-PASTOR SLP, arquitectes.
*** Comprèn, a més de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà.
