Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE L’AVINGUDA DEL PARAL•LEL (BARCELONA)
Marta Casas
Vista general de l'avinguda amb els jardins de les Tres Xemeneies en primer pla Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

Comença el procés de transformació de l’avinguda del Paral•lel gràcies a una comissió de seguiment integrada per l’Ajuntament, la Fundació El Molino i representants del teixit associatiu dels districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample. Tot comença l’any 2009, quan la Fundació El Molino i l’Ajuntament de Barcelona firmen un acord amb l’objectiu de donar un nou impuls al Paral•lel com a eix cívic, d’oci, cultural i comercial: un “Broadway Barceloní”.


L’avinguda del Paral•lel actual, inaugurada el 1894 i projectada per l’enginyer Ildefons Cerdà, és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des del port de Barcelona fins a la plaça Espanya i que separa el barri del Poble Sec (districte de Sants-Montjuïc) dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample.

La conversió de l’avinguda del Paral•lel en un indret d’oci i d’espectacles es va iniciar a final del segle XIX i es va acabar ben entrats els anys setanta del segle XX. La Guerra Civil Espanyola i el franquisme van afectar la vida bohèmia i descarada del Paral•lel, i molts teatres i cafès van tancar, però la decadència total va arribar, paradoxalment, amb la democràcia, possiblement per l’entrada d’altres noves ofertes d’oci, entre les quals la televisió. En l’actualitat només queden dues edificacions teatrals dels moments de màxima esplendor: l’Arnau (gairebé en ruïnes i en mans d’una església catòlica xinesa) i El Molino. També hi ha quatre teatres que, tot i que ja existien, han estat reedificats i continuen funcionant: el Teatre Apol•lo, el Teatre Victòria, el Teatre Condal i l’Artèria Paral•lel (antic Teatre Espanyol). Pel que fa a teatres ja desapareguts, cal destacar el Delicias, el Cómico, el Bataclán, el Nuevo, l‘Olympia, el Talía, del qual només queda el solar, i el Pompeya.

El Molino, el motor que estira un projecte
L’any 1998 l’empresa Ociopuro S.L va comprar l’antic teatre El Molino que havia deixat de funcionar l’any abans, i va començar un procés de profunda reforma de l’edifici. Enmig d’aquest procés, Elvira Vázquez, consellera delegada d’Ociopuro S.L., va pensar en la necessitat de donar un nou impuls al barri del Poble Sec i, de retruc, al Paral•lel. Amb aquest objectiu es va crear la Fundació El Molino (FEM), de la qual ella és presidenta. La Fundació està formada, entre altres, per Josep Bohigas, arquitecte i vocal de la FEM, Miguel Bosé, empresari, artista i vocal de la FEM, i Emilio Sánchez Vicario, empresari i vicepresident primer de la Fundació. A més dels membres fundadors, també compta amb el suport d’entitats veïnals, associacions culturals, empresaris de l’espectacle, comerciants i artistes. La FEM tenia com a finalitat impulsar el desenvolupament i la dinamització del Poble Sec, del Paral•lel i dels voltants, i incloïa finalitats socials, culturals, musicals, esportives, d’accés a noves tecnologies, comercials i lúdiques. Dit amb unes altres paraules, volia convertir l’avinguda en un “Broadway Barceloní”.
Teatre El Molino Foto: Moisès Jordi
Conveni de col•laboració entre la FEM i l’Ajuntament de Barcelona
El procés de transformació del Paral•lel s’iniciava el 10 de març del 2009 amb la signatura del conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la FEM. L’Ajuntament es comprometia a impulsar la revitalització del Paral•lel i els voltants en matèria d’aspectes urbanístics, culturals, d’oci i comercials, de manera que fossin compatibles amb els usos majoritaris d’habitatge i tenint una especial consideració del barri pel potencial i la capacitat d’atracció de visitants de la ciutat, ja que en un extrem hi ha la Ciutat del Teatre de Montjuïc (un complex d’instal•lacions per a la formació i representació teatral) i la Fira de Barcelona i, a l’altre, el port, amb l’estació marítima de creuers. Les dues parts signants del conveni coincidien a dir que la dinamització d’aquest eix aportaria importants beneficis per al desenvolupament del comerç i l’activitat econòmica general, i que també fomentaria l’ocupació. L’Ajuntament s’encarregaria de convocar un concurs per a la formulació d’un pla de millora i revitalització. La FEM participaria, al seu torn, en l’avaluació de les propostes del concurs.

També s’acordava constituir una comissió de seguiment del pla integrada per representants de l’Ajuntament i de la FEM. En concret, per part de l’Ajuntament hi estaven representats els tres districtes de Ciutat Vella (el Raval), l’Eixample (Sant Antoni) i Sants-Montjuïc (Poble Sec) i els serveis de Promoció Econòmica, Mobilitat, Urbanisme i Cultura, cadascun amb un membre. Així mateix, els districtes de Sants-Montjuïc, l’Eixample i Ciutat Vella havien de proposar la incorporació a la comissió de seguiment de dos representants del teixit associatiu de cada districte. La FEM designava, per la seva banda, cinc representants.

Aquest conveni tenia una durada inicial de cinc anys des de la signatura i s’estenia per mitjà de la pròrroga tàcita anual dos mesos abans de l’acabament del termini, sempre que cap de les parts no el denunciés.

Pla de millora i revitalització
L’Ajuntament de Barcelona va adjudicar el concurs del Pla de millora i revitalització del Paral•lel, a final del 2009, al Laboratori de Cultura i Turisme, Fundació Barcelona Media UPF.

Primer es faria una anàlisi que inclouria l’estudi detallat dels diversos recursos presents a l’àmbit del Paral•lel, i que anaven des dels d’ordre comercial fins als de caràcter arquitectònic i urbanístic (espais públics, paisatge urbà, elements catalogats, mobilitat, etc.), passant pels recursos d’ordre cultural (àmbits de la memòria i la creació, mapa d’infraestructures i serveis culturals), els d’ordre social (serveis, món associatiu, etc.), fins arribar als grans projectes que es trobaven en vies de desenvolupament o execució a la zona. L’eix del Paral•lel no només es definia com l’eix de connexió entre els pols del Port i la Fira de Montjuïc, sinó que es veia, sobretot, com la barreja i l’engranatge dels seus barris: el Poble Sec, el Raval i Sant Antoni.

Un cop realitzada la diagnosi es plantejarien els objectius bàsics de la proposta que s’assolirien mitjançant un pla d’actuació general i el disseny d’accions a curt, mitjà i llarg terminis. S’hi detallarien actuacions encaminades a la definició d’una nova concepció del Paral•lel des del punt de vista urbà, social, cultural, econòmic i turístic.
L'avinguda del Paral·lel a l'alçada del Teatre Victòria
Més tard es presentaria una proposta d’implantació, comunicació, difusió i participació ciutadana a partir de les conclusions extretes de la diagnosi i dels objectius i accions del pla.

El 4 de juny del 2010 l’Assemblea de Barri de Poble Sec va organitzar una taula rodona sobre les possibles implicacions de la reforma del Paral•lel amb membres de Repensar Barcelona i diverses entitats del barri i del districte. L’entitat criticava que en cap moment s’hagués demanat l’opinió dels veïns de Poble Sec sobre les necessitats reals d’aquesta transformació. Es temia que l’arribada del turisme al barri originés un encariment general del nivell de vida del barri, la desaparició de comerços de proximitat a favor dels de luxe o les franquícies i un augment de l’especulació immobiliària, com havia passat en barris com el Born i el Raval. L’Assemblea de Barri de Poble Sec forma part de Assemblea de Barcelona, un espai de trobada i participació creat al voltant de Barcelona i els seus moviments ciutadans.

Primers passos
El divendres 11 de juny del 2010 a mitjanit començava la celebració del Fem Festa, Fem Paral•lel, organitzada per la FEM i l’Ajuntament de Barcelona, que va durar fins al diumenge 13 de juny al migdia. Coincidint amb la 20a Edició de la Mostra d’Entitats del Poble Sec, i amb més de 300 artistes convidats i nou escenaris, la idea era recuperar l’essència d’aquest eix històric.

El 14 de juny del 2010 es feia la presentació definitiva del teatre Artèria Paral•lel, de titularitat municipal però gestionat per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), a través de la Fundació Autor. L’import de la inversió havia estat d’11,7 MEUR. L’Ajuntament rebria un cànon anual de 185.000 € per una cessió de deu anys, més una pròrroga de cinc. Durant la presentació, representants de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i d’Exgae (assessoria contra el cànon digital i les entitats de gestió i de la indústria cultural) van qüestionar la fórmula de la cessió municipal en lloc d’un model de gestió cívica per a artistes i entitats de la zona, i consideraven el projecte com “una hipoteca dels fons de la societat la qual es finança amb el cànon digital”. Asseguraven, tanmateix, que aquest fet “implica competència deslleial cap als altres empresaris”. El teatre es va inaugurar oficialment el 20 de setembre de 2010.

El 6 de setembre, l’ Adetca (Associació d’ Empreses Teatrals Catalanes), els teatres públics de la ciutat i l’Associació Catalana d‘Actors i Directors (AADPC) presentaven al Teatre Victòria la gala de presentació de la temporada escènica de Barcelona “Barcelona aixeca el teló” fent un homenatge al Paral•lel a través d’un repàs de la seva història centenària.

El 13 d’octubre s’inaugurava el nou El Molino després de tretze anys del tancament. La inversió final va ser d’uns 13 MEUR. Després de l’obertura de l’Artèria Paral•lel i d’El Molino, quedaven els reptes de l’Arnau i el solar de l’antic Talía, a part d’intentar la millora urbanística d’un passeig que anhela canvis.

Per al 2011 es preveia l’aprovació del Pla de millora i revitalització del Paral•lel, que concretaria les mesures per a la seva dinamització.

Més informació
www.fundacioelmolino.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès