Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL DE BIOMASSA DE L’ALT URGELL
Antiga central tèrmica d'Adrall, una de les possibles localitzacions de la central de biomassa Font: Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2010

El 27 de setembre es presenta el projecte de construcció d’una planta de tractament de biomassa i de generació tèrmica i elèctrica a la comarca de l’Alt Urgell. promoguda pel Consell Comarcal. Els municipis de Montferrer i Castellbó, Ribera d’Urgellet, Organyà i Coll de Nargó presenten propostes per acollir la central.

En una CENTRAL DE BIOMASSA s’emmagatzema, es produeix i es distribueix biomassa. La biomassa és la matèria orgànica originada en un procés biològic, espontani o provocat, utilitzable com a font d’energia. Sovint, una central d’aquesta mena esdevé un centre de producció d’energia tèrmica o elèctrica. Si combina totes dues energies, s’anomena de planta de cogeneració, i rep el nom de planta de trigeneració quan s’hi afegeix un sistema d’absorció per a la producció de fred.

El 28 de juliol de 2010 CatalunyaCaixa, l’empresa Enerpellet i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell van signar un acord per construir una central productora de biomassa. La localització de la central era encara una incògnita si bé els representants de l’acord havien mencionat com una possibilitat uns terrenys situats entre els municipis de Montferrer-Castellbò i de Ribera d’Urgellet. El cost de la inversió inicial s’havia distribuït de manera que CatalunyaCaixa i Enerpellet aportaven cadascun un 42,5% del capital social per posar en marxa el projecte i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, el 15% restant. La suma de totes les aportacions permetia arribar a la inversió total prevista de 13 MEUR. El projecte també havia de rebre finançament extern, el qual es preveia que podia ser una realitat entre final de 2011 i principi de 2012.

En l’acte de presentació a l’edifici de la Pedrera a Barcelona, hi assistiren representants de les parts implicades: Mar Serna, consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Narcís Serra, president de CatalunyaCaixa, Martín Ascacibar, conseller delegat de l’empresa operadora energètica basca Enerpellet, i Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. En l’acte, Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, havia valorat que era a partir dels fons FEDER que havia estat possible tirar endavant el projecte, ja que la idea existia des de 2007, quan l’Institut Català d’Energia (ICAEN) n’havia fet estudis, Fierro també havia destacat la participació dels municipis i les entitats menors descentralitzades “amb la seva voluntat de mantenir els boscos nets i ordenats”.

Característiques de la planta
La planta de biomassa tenia previst aprofitar un terreny de 60.000 ha forestals, principalment de propietat pública, titularitat predominant als boscos del Pirineu. Un dels espais naturals destacats que estava previst gestionar era el de la finca de la muntanya d’Alinyà, al municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), propietat de l’Obra Social de CatalunyaCaixa (antigament FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE), de 5.360 ha.

Les previsions eren que a partir de la matèria primera que entrés a la planta es produïssin anualment 6.000 T/any de floc, 26.000 T/any de pèl•let de qualitat certificada DINplus i que es generés una potència elèctrica de 1,34 MW amb un funcionament de 7.000 hores a l’any. El projecte incloïa una caldera d’oli tèrmic (ORC, cicle orgànic de Rankine) que s’alimentaria amb estella. Els terrenys de la planta ocuparien una superfície de 2,5 ha.

Valor afegit del projecte
Des de l’entitat CatalunyaCaixa el projecte es plantejava com una iniciativa innovadora perquè es tractava de la primera planta multiproducte a Catalunya. La planta no només generaria electricitat, sinó que, a més, produiria pèl•let (combustible sòlid renovable, fet principalment de serradures comprimides que competeix amb el gas natural i el petroli) i estella (fusta trossejada), dos productes amb gran potencial de mercat per generar calor d’aigua calenta sanitària o calefacció. També es produiria floc (full prim de fusta) que pot produir energia o té usos per condicionar sols (terres lliscants, llits per a animals domèstics etc.). La calor que es desprendria en el procés de producció d’electricitat s’aprofitaria per assecar la biomassa per fer pèl•let, de manera que es guanyaria en eficiència energètica.

Beneficis socials, econòmics i ambientals
El projecte també s’havia presentat a la premsa com a potenciador de sinergies socials i mediambientals, tot apostant per la dinamització econòmica de la zona.

A nivell mediambiental, la posada en marxa de la planta afavoriria, segons els seus promotors, la gestió forestal de molts boscos de propietat pública i privada que ara tenien grans dificultats a ser mantinguts, i contribuiria alhora a la disminució dels risc d’incendis, a la reducció dels nivell d’emissions de CO2 i a la producció d’energia d’origen renovable. Així, la utilització de biomassa per generar calor i electricitat estalviaria l’emissió de 50.500 T de CO2 a l’any, l’equivalent a 13 milions de litres de gasoil. Per altra banda, el consum de les 26.000 T de pèl•let produït suposarien l’estalvi equivalent a 13 milions de litres de gasoil per calefactar, 33.800 T de CO2 a l’any. A això, calia afegir-hi les 16.700 T de CO2 a l’any, que es fixarien en forma de fusta i fullaraca a l’Alt Urgell per a l’estimulació del creixement de la massa forestal. L’estimulació deriva de l’extracció de la fusta morta o d’arbres amb creixement estancat, i amb això s’obren espais per al creixement, en què s’aprofiten millor els recursos com el sòl i la llum.

Destaca, també, el fet que el CO2 provinent de la combustió de la biomassa no contribuiria a l’efecte d’hivernacle, ja que aquest CO2 forma part del carboni que circula de forma natural entre l’atmosfera i la biosfera i, en ser fixat novament per la vegetació, el balanç final a l’atmosfera seria neutre, a diferència del que succeeix quan es cremen combustibles fòssils.

En termes econòmics, s’aprofitarien els productes forestals de la comarca, se’n reduiria la dependència i el cost energètic, i es generaria ocupació local, ja que estava previst crear uns 130 llocs de treball directes i indirectes.

A nivell social, suposaria la implantació de població al territori i la inserció laboral de persones discapacitades, ja que dels 130 treballadors, un 25% provindrien d’aquest col•lectiu, atès que la planta s’impulsaria des d’un centre especial de treball (CET), el primer a la comarca de l’Alt Urgell.

En conjunt, segons els impulsors el projecte esdevindria una iniciativa d’actuació integral al territori. Per una banda, els boscos més aclarits afavoreixen moltes espècies que necessiten aquests espais oberts. D’altra banda, la retirada de biomassa del bosc redueix el volum de combustible forestal. Al seu torn, el manteniment de la xarxa de camins al bosc també facilita les tasques de prevenció i extinció.

En l’acte de presentació del projecte es va destacar el caràcter pioner de la iniciativa en el context de Catalunya, ja que no existeix cap altra planta de cogeneració, tot i que la tecnologia sí que està implantada en altres llocs. A diferència de la CENTRAL DE COGENERACIÓ DE BIOMASSA DE LA GARRIGA, en aquesta primera fase de proposta, la Central de Biomassa de Montferrer i Castellbó i Ribera d’Urgellet no havia suscitat protestes per part de plataformes veïnals.

Motius de localització
La ubicació de la planta a l’Alt Urgell té una explicació fàcil: la proximitat de massa forestal en abundància. Per altra banda, però, la demanda de consum, cal crear-la a nivell local i si s’exporta, va perdent sentit de sostenibilitat ambiental. El projecte té més sentit per produir energia elèctrica, que es vendrà probablement a la companyia elèctrica local Productora Eléctrica Urgelense Sociedad Anónima (PEUSA), ja que per acord ministerial l’electricitat produïda amb energies renovables ha de ser adquirida per llei per les companyies elèctriques.

El Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 preveu incrementar la participació de la biomassa en el balanç d’energia de Catalunya. Així, de forma conjunta, la previsió de l’aportació de la biomassa al consum d’energia primària de Catalunya per a l’any 2015 és de 1.527,1 ktep/any, dada que representa un 361% d’increment respecte al consum de l’any 2003.

Altres possibles localitzacions
El 16 de desembre sortia en premsa la notícia de la sol•licitud de llicència per instal•lar una planta de biomassa al poble d’Adrall, al mateix municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). L’alcalde, Antoni Capdevila, havia assenyalat que el projecte, que el firmava l’empresa Inversions Crux SL d’Esplugues de Llobregat, preveia l’extracció d’unes 55 T mensuals de biomassa. Ribera d’Urgellet té més de 20.000 ha de superfície forestal, 11.000 de les quals són de propietat comunal. Per aquest motiu, l’alcalde calculava que la planta de biomassa tindria assegurada l’extracció durant 8 o 9 anys. La inversió inicial prevista és de 5,5 MEUR. Capdevila havia puntualitzat que no disposaven encara del pressupost de la segona fase, per a la fabricació de pèl•let. La ubicació que es proposava era a l’edifici de l’antiga tèrmica de carbó, tancada el 1962 i cedida a l’ajuntament. El projecte plantejava incloure la planta de biomassa, un centre de distribució elèctrica i un garatge per a maquinària municipal. També estava previst un museu sobre aquesta font d’energia renovable. Al costat de l’immoble actual, hi hauria dependències per emmagatzemar pèl•let. A més el diari Segre assegurava que l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet havia ofert també els mateixos terrenys de la central tèrmica d’Adrall per ubicar la central promoguda per CatalunyaCaixa i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

El 23 de desembre se sumava, en l’oferta de possibles localitzacions de la central de biomassa impulsada per CatalunyaCaixa i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Ajuntament de Coll de Nargó. En declaracions al diari Segre, el tinent d’alcalde Rafel Ferré va explicar que proposaven com a ubicació l’antiga fàbrica de farina de la població. L’Ajuntament d’Organyà també havia presentat proposta per a la instal•lació de la central de biomassa, plantejant com a ubicació el nou polígon industrial del municipi.

Per la seva part, el president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Jesús Fierro, havia indicat que s’estava estudiant "la millor ubicació per a la planta” per a tenir-la decidida a començament de 2011, sense precisar el procediment. Segons els promotors, la central de biomassa podia ser una realitat a final de 2011 o principi de 2012.

Més informació
www.ccau.cat/Premsa/2010/20100201biomassa.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell