Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA RONDA BARCELÓ - ILLA FÀBREGAS (MATARÓ)
Façana de la fàbrica Can Fàbregas i de Caralt

Andreu Blanch
Actualitzat a 31/12/2010

El Pla de millora urbana de la ronda Barceló i de l’illa Fàbregas de Mataró, que preveu transformar el sòl industrial obsolet en sòl residencial i terciari, avança poc durant el 2010 davant la situació de crisi econòmica i immobiliària, els processos legals contra el trasllat de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas i el refredament en les intencions del Corte Inglés d’instal•lar-se a la zona.


Antecedents 2007, 2008

Articles posteriors 2011

Mataró ha estat històricament una ciutat amb un fort potencial industrial basat en l’economia del tèxtil. Aquests últims anys, a causa de la crisi del tèxtil, la ciutat està transformant l’economia cap al sector terciari. Per aquest motiu, el govern local ha optat per la reconversió de diversos teixits de sòl industrial obsolets en sectors residencials i terciaris (PLANS URBANÍSTICS DE MATARÓ). Un d’aquests sectors és el de la ronda Barceló, prop del centre històric. Es tracta d’una antiga zona industrial, que a causa dels recents creixements de la ciutat, ha quedat integrada dins el nucli residencial.

El Pla de millora urbana que desenvolupa la zona, aprovat el 2008 i realitzat per l’equip d’arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay, preveu la ubicació d’uns grans magatzems de 22.000 m2, ocupats per la cadena el Corte Inglés, a la cantonada entre el carrer Miquel de Biada i la Ronda Alfons XXII, la construcció de 250 habitatges dels quals 100 seran de protecció pública, la integració de la fàbrica catalogada Fontdevilla i Torres, la construcció d’un equipament públic i la cessió d’espais lliures per construir un passeig comercial, la futura ronda Barceló. Es pretenia així generar un nou eix central a la ciutat que des de l’autopista C-32 connectés la part alta de la ciutat amb el port, travessant per la plaça Granollers fins a arribar a la ronda Barceló i el port i creuant l’N-II amb un pas soterrat que permetés arribar a mar.

El centre comercial del Corte Inglés s’havia d’ubicar on s’emplaçava l’antiga farinera Mataronesa, també coneguda com a Can Fàbregas, situada entre els carrers de Biada i Ronda Alfons XII. Aquesta fàbrica de final del segle XIX, que seguia el corrent de l’academicisme vuitcentista, fou protegida pel Pla especial de patrimoni arquitectònic de Mataró del 1999 amb el nivell A, màxim nivell de protecció vinculat al valor patrimonial d’un patrimoni. No obstant això, i arran dels nous projectes urbanístics que es preveien, el Consell Municipal del Patrimoni en va rebaixar el nivell de protecció per tal de poder tirar endavant el projecte del nou centre comercial del Corte Inglés, el qual havia d’invertir 160 MEUR en la construcció del nou edifici comercial que es prèvia que generaria una ocupació fixa de 840 persones més 160 d’eventuals.

Aquest procés, però, va comptar des dels seus orígens amb la forta oposició ciutadana aglutinada al voltant de la plataforma Salvem Can Fàbregas, la qual reivindicava el valor patrimonial de l’antiga farinera i la rellevància cultural de mantenir un espai com aquest en la fisonomia actual de la ciutat i en el lloc original.

Al llarg del 2008, el consistori va acordar de traslladar la fàbrica a un altre indret per tal de deixar lliure el solar per a la construcció del centre comercial, conservant, això sí, les parts més rellevants de l’antic edifici. Aquest procés va ser fortament criticat per la plataforma Salvem Can Fàbregas i per la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), que en defensaven principalment la necessària permanència en el mateix lloc i mantenir la integritat física del recinte, tot esgrimint-ne el valor patrimonial, reconegut amb la màxima protecció en el Pla especial del Catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró.

Desmuntatge i trasllat de Can Fàbregas i el Caralt
Ja des de l’any 2007, es plantejava la possibilitat de traslladar els elements catalogats de l’antiga farinera Mataronesa a un altre ubicació, però no va ser fins a la primeria de 2009 que l’Ajuntament de Mataró, a través de PUMSA (Promocions Urbanístiques de Mataró, SA), l’empresa municipal, aprovava finalment el projecte de desmuntatge i trasllat de la fàbrica. El procés es basava a esquarterar en gran porcions tot el recinte i traslladar-lo al solar municipal al veïnat de Valldeix, al nord del municipi. El cost del trasllat era d’1,5 MEUR i es volia que fos assumit pel col•lectiu de propietaris de la ronda Barceló. Aquests, però, s’hi van negar, al•legant que havia de ser el Corte Inglés, futura empresa constructora del nou centre comercial, qui es fes càrrec de les despeses del trasllat.

A començament d’any, la troballa d’unes restes al subsòl de la nau van ser aprofitades per reclamar des de la CUP que no es tirés endavant el projecte de trasllat del conjunt industrial protegit. Les restes formaven part dels soterranis i dels túnels utilitzats antigament per la maquinària de la fàbrica que connectava amb la xemeneia. El desmuntatge, però, s’aprovava definitivament el mes d’abril després de rebre el vistiplau del Consell de Patrimoni de la ciutat. Finalment, el mes de juliol del 2009 s’iniciava el procés de desmuntatge de la fàbrica per part de l’empresa Natur System SL, amb la col•locació de l’estructura de ferro que havia de servir per al trasllat i la posterior reconstrucció de la nau.

Protestes en contra del trasllat de la fàbrica
El mes de maig, la CUP ja va impugnar l’acord de govern pel qual s’aprovava el projecte de desmuntatge de Can Fàbregas i de Caralt, en entendre que no es van tenir en compte les noves restes trobades en el subsòl de la fàbrica a començament d’any, i que, tal com va dir l’arquitecte Agàpit Borràs, representant de la CUP en el Consell Municipal del Patrimoni, “les restes formen part del conjunt industrial catalogat i per tant tenen la mateixa protecció”.

L’oposició del consistori, formada per CiU (Convergència i Unió), el PP (Partit Popular) i la CUP, va criticar fortament l’acte de compravenda del solar de Can Fàbregas a el Corte Inglés, perquè entenien que aquest s’havia fet d’amagat i sense comunicar-ho a l’oposició. Per la seva banda, el consistori va respondre que aquest procés, que generaria mil llocs de treball a la ciutat, és habitual que es porti a terme a porta tancada.

Processos legals contra el procés
Tant la CUP com la plataforma Salvem Can Fàbregas i els propietaris mateixos pel Pla urbanístic de la ronda Barceló van presentar diversos recursos contenciosos administratius. El desembre de 2009, el jutjat número 12 de Barcelona va desestimar amb una sentència el recurs que va interposar la CUP en referència a la il•legalitat del procés de venda directa del solar de l’antiga farinera que l’Ajuntament va fer a PUMSA. Des de la CUP es va al•legar que la venda s’hauria d’haver fet en subhasta pública, però des del jutjat es va rebatre que l’interès públic del projecte en justificava el procés tal com s’havia portat a terme.

El mes de novembre de 2009 la CUP denuncià que l’espai utilitzat per dipositar les peces de l’antiga fàbrica, un solar propietat de l’empresa municipal PUMSA, era una zona agrícola en la qual no es podien emmagatzemar les parts fragmentades del complex fabril.

Finalment, el gener de 2010 la Fiscalia Provincial de Barcelona es va querellar contra l’alcalde de Mataró, quan va identificar dos delictes. El primer contra l’ordenació del territori en reconèixer que les parts de la fàbrica desmuntada es van dipositar en un terreny de sòl no urbanitzable a la zona de Valldeix. I el segon contra el patrimoni històric, atès que no s’ha tingut en compte, en tot el procés de desmuntatge i trasllat de la fàbrica, l’estructura subterrània del subsòl descoberta, entenent que també contenia elements d’interès històric. Per la seva banda, l’alcalde es va defensar amb l’argument que aquests terrenys utilitzats per deixar-hi les peces de l’antiga fàbrica eren propietat de PUMSA i que només es feien servir de manera provisional mentre s’esperava de poder reconstruir la nau en la nova ubicació.

Tot i que el procés de desmuntatge i trasllat ja es trobava gairebé acabat, finalment, a mitjan mes de gener de 2010, el jutjat número 3 de Mataró, responent a la petició del fiscal, va paralitzar les obres de desmuntatge i trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, alhora que es prioritzava el manteniment dels elements que es van trobar en el subsòl. Tanmateix, però, el procés de desmuntatge i trasllat de la fàbrica ja estava gairebé enllestit.

Els imputats eren l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón (PSC, Partit dels Socialistes de Catalunya), el regidor d’Urbanisme, Ramón Bassas (PSC), i la lletrada del Servei d’Urbanisme M. Lluïsa Guanyabens. Per la seva banda, des de l’alcaldia es defensava l’honestedat i la legalitat en tot el procés. Uns mesos després l’Audiència Provincial anul•lava la imputació de Ramon Bassas.

El pla de millora urbana avança a poc a poc
El mes d’abril el jutge va autoritzar l’Ajuntament a acabar de traslladar la nau de Can Fàbregas, amb la condició que es garantís la protecció donada a les peces ja desmuntades i emmagatzemades. A més durant el mes de juny van començar les obres d’enderroc de la resta de naus industrials afectades pel pla. El regidor d’Urbanisme reconeixia, però, que l’empresa que havia d’urbanitzar el sector, davant la situació de crisi econòmica, no tenia pressa per iniciar les obres.

A final d’any el diari El Punt assegurava que la instal•lació del Corte Inglés s’havia refredat ja que el centre comercial es volia centrar en l’obertura dels grans magatzems de Badalona. A més el fet que encara no s’hagués resolt la imputació impedia qualsevol actuació al solar. Amb tot l’alcalde mataroní, Joan Antoni Baron, confiava que durant el 2011 es desencallés la situació i el Corte Inglés adquirís finalment els terrenys de Can Fàbregas i iniciés la seva urbanització. La resta d’actuacions del pla de millora urbana també estaven aturades a causa de la situació de crisi econòmica i immobiliària.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme