Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DELS VOLTANTS DEL FERROCARRIL A BALAGUER
Elisabet Sau
Tren parat al costat de l'estació de Balaguer Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

El DPTOP proposa un canvi d’emplaçament del ferrocarril, que actualment passa pel mig del nucli urbà, fins al límit est del terme municipal i de la trama urbana, i assimilar-lo en velocitat i freqüència a un tren tramvia. L’Ajuntament havia defensat el soterrament del traçat actual, però la Generalitat va considerar l’opció massa cara. Mentrestant, el consistori promou la transformació en sòl residencial d’antics espais industrials situats al costat de la línia de ferrocarril actual.


Article posterior 2014

A Balaguer, capital de la Noguera, es compten l’any 2010 prop de 17.000 habitants. La línia de ferrocarril entre Lleida i la Pobla de Segur travessa Balaguer de sud a nord en superfície. A l’esquerra del recorregut hi ha un seguit d’àrees urbanes ben consolidades que han donat peu a l’eixample residencial de la ciutat, entre el riu Segre i el tren. A la dreta de la via del ferrocarril i fins al límit est del terme municipal, el territori està menys estructurat urbanísticament, amb antics solars industrials, una àrea força urbanitzada entre els carrers Urgell i Sant Pere Màrtir, amb alguns equipaments comercials, esportius i educatius i una àrea poc urbanitzada però amb vocació urbana articulada al nord i al sud de la carretera de Balaguer a França, a part d’alguns espais no urbanitzables residuals. Per salvar la via del tren i passar d’un cantó a l’altre de la ciutat hi ha dos passos a nivell: un al carrer Urgell i l’altre a la carretera de Camarasa, mentre que a la carretera C-26, al sud del municipi, hi ha un pas elevat.

A la dreta de la via del ferrocarril hi havia dues instal•lacions industrials que distingien la ciutat del seu entorn territorial bàsicament agrari. Eren la paperera INPACSA i Productos Reciclados Balaguer (PRB), que van tancar les instal•lacions el 1993 i el 2006, respectivament. Aquestes empreses estaven situades a la dreta de la línia de ferrocarril entre Lleida i la Pobla de Segur. D’ençà del tancament i desmantellament de les dues empreses, ha quedat un extens solar de més de 18 ha que l’Ajuntament de Balaguer vol transformar en un nou espai residencial per a la ciutat.

En relació amb el ferrocarril, cal dir que l’any 2005, la Generalitat va signar el traspàs i cessió definitiva de la línia ferroviària entre Lleida (Segrià) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), la titularitat i explotació de la qual va passar de RENFE a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). A partir d’aquell moment, l’empresa catalana va començar un seguit d’inversions destinades a renovar la via, els ponts, els túnels i els talussos, i també les estacions i els baixadors de tota la línia, inversions que l’any 2010 havien assolit els 31 MEUR, segons fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). També es va augmentar la freqüència de trens per dia i sentit entre Lleida i Balaguer fins a vuit (dels quals tres continuaven fins a la Pobla de Segur) i es va posar en marxa un servei d’autobús que enllaça la Pobla de Segur i Sort (Pallars Sobirà) amb transport públic. L’any 2006, l’Ajuntament de Balaguer va signar un conveni amb FGC on es va establir que se soterrarien els 1.200 m de línia que passen pel centre urbà de la ciutat, que es construiria una estació nova i que s’eliminarien els passos a nivell. D’aquesta manera la ciutat podria guanyar espais lliures i es facilitaria l’expansió residencial de la ciutat cap al límit est de la ciutat, és a dir, cap als antics espais industrials.
Nou traçat i nova estació del ferrocarril Font: DPTOP
Els canvis urbanístics als solars d’INPACSA i PRB
L’any 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar la modificació de les Normes subsidiàries de planejament de l’àmbit d’INPACSA, promoguda per l’Ajuntament de Balaguer. Aquest àmbit va quedar delimitat al nord pel carrer Urgell, a l’est per la parcel•la de PRB i la séquia Molí del Comte, al sud pel límit de sòl urbà i a l’oest per les instal•lacions de RENFE. L’objectiu de la modificació era canviar la qualificació de les 16,5 ha que ocupava l’antiga paperera d’industrial a residencial i incloure en el nou àmbit d’actuació un sòl no urbanitzable aïllat per al qual es proposava la nova classificació de sòl urbanitzable delimitat (SUD).

Aquest nou àmbit residencial, un cop edificat, disposaria d’uns 1.500 habitatges, 223 dels quals s’aixecaran al nou SUD i 1.300 a l’àrea d’INPACSA, amb el 30% de reserva del parc per habitatge de protecció pública. En la resolució d’aprovació, la comissió va demanar que l’àmbit de planejament incorporés la superfície dels terrenys relacionats amb el soterrament de les vies que constava en el conveni signat per l’Ajuntament i FGC en la delimitació, de tal manera que l’espai que actualment ocupa el ferrocarril quedés integrat al futur pla especial de millora urbana (PEMU) que s’hauria de redactar per ordenar el sector un cop aprovada la modificació de les normes.

L’any 2007 es van subhastar els terrenys d’INPACSA per tal que la comissió liquidadora de l’empresa pogués continuar afrontant els deutes derivats de la suspensió de pagaments de l’empresa. Els terrenys van ser adquirits per la promotora Lanoula, de Barcelona, per un import de 23 MEUR. El mateix any 2007, la CTUL va aprovar definitivament el PEMU que corresponia a l’àmbit d’INPACSA, i en els plànols d’ordenació es pot observar que l’antic traçat del ferrocarril es transforma en una zona verda i només es reserva com a sistema ferroviari l’espai per a la nova estació, que queda ubicada en el seu emplaçament actual. La proposta d’ordenació del sector indica, doncs, que el tren va soterrat.

L’any 2008, l’Ajuntament de Balaguer va aprovar inicialment i de forma simultània la modificació de les Normes subsidiàries de planejament i el Pla especial de millora urbana que havia de permetre la requalificació de les 2,2 ha del solar industrial de PRB. Aquest solar es troba al final del carrer Urgell i toca a l’oest amb tot l’àmbit de planejament d’INPACSA. L’objectiu de la modificació era qualificar l’espai industrial com a sòl residencial i fer una proposta d’ordenació per a 200 habitatges, el 50% dels quals serà de protecció oficial. El projecte seria impulsat per l’empresa lleidatana PLM Projectes i Serveis, que va adquirir els terrenys de PRB en subhasta.

Per l’alcalde Miquel Aguilà, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), els dos nous sectors residencials que, a més dels habitatges disposaran de zones verdes, equipaments per a usos esportius, firals i lúdics, són, juntament amb la integració urbana de la línia de tren de la Pobla de Segur, els projectes urbanístics més importants de la capital de la Noguera. L’octubre del 2010, Aguilà va anunciar que ja s’havien elaborat els projectes d’urbanització d’ambdós sectors i que el seu ideal seria poder-los executar alhora, tot i que reconeixia que la situació econòmica i constructiva no era la més apropiada.
Pas a nivell al carrer Urgell Foto: Moisès Jordi
Els canvis en la línia de ferrocarril
El desembre del 2009, el DPTOP va presentar a informació pública un estudi informatiu amb dues alternatives per a la modificació del tram urbà de la via del tren al seu pas per Balaguer.

La primera proposta recollia i valorava econòmicament les aspiracions de l’Ajuntament de Balaguer: el soterrament de les vies entre el carrer de les Franqueses i la carretera de Camarasa. Del total d’aquest tram de prop de dos quilòmetres, es cobririen amb llosa de formigó 700 m de vies entre els carrers Urgell i Sant Pere Màrtir, de tal manera que l’espai superior es recuperés per al ciutadà; els trams adjacents (250 m i 290 m per cantó) quedarien semisoterrats, mentre que els prop de 400 m previs als sectors semisoterrats correspondrien a les rampes que connectarien els traçats nou i vell. També es construiria una nova estació subterrània. L’import d’aquest projecte es valorava en prop de 80 MEUR. Aquesta opció rebia el suport de l’Ajuntament perquè hi al•legava a favor l’element de la seguretat, ja que la resolució proposada permetia que desapareguessin els passos a nivell, i també la rectificació de l’impacte ambiental i paisatgístic, ja que s’eliminaria una barrera infraestructural que divideix la ciutat en dos.

La segona alternativa era convertir el tren en un tren tramvia: el tren esdevindria un tramvia quan entrés a les àrees urbanes, i això vol dir bàsicament que reduiria la velocitat i augmentaria el nombre de parades. En el cas de Balaguer, l’estació es mantindria en el lloc actual i es crearien tres noves parades dins del municipi de Balaguer. L’import de l’actuació se situaria al voltant dels 22 MEUR i la proposta s’ajustava tant al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE LLEIDA com al projecte de potenciar els tren tramvies en diferents indrets de Catalunya que s’impulsa des de l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT). Aquesta opció no va rebre el suport de Comissions Obreres (CCOO) i de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que van considerar que el cost del soterrament era massa elevat per les freqüències estimades de pas actuals i futures, entre altres motius.

A partir de les al•legacions que es van rebre d’aquest primer estudi informatiu i d’acord amb l’Ajuntament de Balaguer, el setembre del 2010 el conseller Joaquim Nadal va presentar a informació pública un nou estudi informatiu per al tren tramvia entre Lleida i Balaguer, que incloïa una variant nova. L’estudi comprenia: l’actuació sobre prop de trenta quilòmetres de la línia Lleida-la Pobla de Segur per fer possible la circulació de trens tramvia entre Lleida i Balaguer; una nova variant de 3,1 km per l’est d’aquest darrer municipi que substituirà el traçat actual que separa la ciutat; l’adaptació i integració urbana de les estacions d’Alcoletge, Vilanova de la Barca, Térmens i Vallfogona de Balaguer; un increment de les expedicions fins a 18 per dia i sentit, amb una previsió d’un milió de passatgers; una inversió de 49 MEUR, dels quals 27 correspondran a la variant de Balaguer i prop de 22 a les adaptacions i millora de la línia.

D’aquesta manera, es rebutjaven les dues alternatives anteriors i s’optava per una variant ferroviària de Balaguer. El traçat s’iniciarà al sud del municipi abans del creuament amb la carretera C-26, buscarà el canal de Balaguer, avançarà pel límit est dels sectors d’INPACSA i PRB, creuarà els carrers Urgell i la carretera de Camarasa per sota i confluirà en la línia fèrria actual per un viaducte que creuarà el riu Sió. La proposta situa la nova estació prop de la cruïlla del carrer Urgell amb una rambla prevista en el planejament, uns 700 m més lluny de l’emplaçament actual, i el tren funcionarà com a tren tramvia fins a Balaguer i com a tren fins a la Pobla de Segur.

L’alcalde Aguilà es va mostrar satisfet amb la nova proposta, ja que permetria treure la via del mig de la població i guanyar un espai urbanitzable, per bé que va dir que encara no estava previst què s’hi faria. Tot i així, alguns diaris apuntaven que l’Ajuntament i PTOP signarien un conveni per executar les obres d’urbanització dels terrenys que corresponen a la traça actual del tren i que el conseller Nadal havia parlat d’un transport públic des del centre de Balaguer fins al nou emplaçament de l’estació.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Noguera
Fotogaleria relacionada