Dimarts 17 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TEMPORAL DE NEU A LES COMARQUES GIRONINES
Xavier Crehuet
Tossa de Mar després de la nevada Foto: Fran Hervías / www.meteotossa.blogspot.com
Actualitzat a 31/12/2010

La nevada del 8 de març a les comarques gironines deixa més de 450.000 gironins sense llum, provoca un col.lapse viari, destrossa els boscos i genera multitud de problemàtiques més. El debat sobre la nevada inclou un manifest crític dels alcades, les valoracions de multitud d’actors, i també les opinions sobre la necessitat de la línia de molt alta tensió (MAT) i el manteniemnt de la xarxa de baixa i mitjana tensió.

L’anunciada nevada del 8 de març del 2010 va afectar tot Catalunya però especialment les comarques ginonines on des de 1986 no hi queia una nevada similar. La Garrotxa i el Ripollès es van llevar nevats i van acumular durant tot el dia entre 30 i 50 cm. A la Selva, el Baix i Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany va començar a nevar a mig matí i després de nevar tot el dia, els gruixos van arribar a uns vint centímetres. El Baix Empordà va ser la comarca més perjudicada.

Milers de gironins a les fosques
La manca d’electricitat va ser la principal conseqüència de la nevada, tot i que també va provocar el col•lapse en les xarxes de comunicacions i destrosses als boscos. Segons Endesa, que té aproximdament el 90% del mercat elèctric de les comarques gironines, durant la nevada van caure 33 torres de línies d’alta tensió, 14 subestacions es van quedar sense energia, van deixar de funcionar 266 línies de mitjana tensió amb més de 500 torres malmeses, i es van detectar 5.999 avaries a la xarxa de baixa tensió amb més de 1.000 torres danyades. Tot com a conseqüència de les tones de glaç i neu acumulades sobre els cables elèctrics i l’efecte dels forts vents.

La línia Vic-Juià de 220 kV de Red Eléctrica de España (REE) es va desconnectar de la xarxa a mitja tarda del 8 de març i va perjudicar les línies menors d’Endesa. Aquest fet, sumat a la caiguda de línies de mitjana i baixa tensió, sobretot al voltant de les Gavarres, va deixar sense llum sobretot la Selva, el Baix Empordà i el Gironès, però també punts de l’Alt Empordà, la Garrotxa o el Pla de l’Estany. El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va quantificar en 458.396 els usuaris afectats de 120 municipis, encara que en un primer moment es xifraven en uns 200.000.

S’acumulen els problemes
Les primeres a actuar van ser les escoles, que van tancar al migdia. Seguidament la majoria de treballadors van iniciar la tornada a casa però la circulació empitjorava pels trams impracticables i els cotxes entravessats. Desenes de màquines llevaneu de la Generalitat, la Diputació de Girona, els consells comarcals i els ajuntaments no van poder impedir que s’haguessin de tallar, a partir de mitja tarda, artèries secundàries i principals, com ara l’eix Transversal, l’AP-7, la C-66, la C-35 o C-65.

Com a conseqüència unes 2.500 persones van haver de passar la nit en pavellons, com ara a la Jonquera on es van acumular més de 4.000 camions. Uns 350 viatgers van quedar enclaustrats dins de set trens a Sant Miquel de Fluvià i Fornells de la Selva. A Ripoll es van allotjar 87 viatgers de tren, en no poder circular en direcció a Puigcerdà. A l’aeroport de Girona es van cancelar sortides i desviar vols.

Milers de persones van quedar sense TDT i línia telefònica i van fallar algunes companyies de telèfon mòbil. A més, la cúpula del pavelló poliesportiu de Quart, de només deu anys d’antiguitat, va ensorrar-se per l’acumulació de la neu.

L’endemà, encara molt complicat
La línia Vic-Juià es va restablir a mitja tarda del dia 9, però tot i això al vespre restaven unes 70.000 famílies a les fosques, al triangle entre Tordera, Bellcaire d'Empordà i Girona, per la caiguda de línies de mitjana i baixa tensió. Tot plegat va provocar que 100.000 telèfons continuessin espatllats, i que es mantingués inactiva la línia ferroviària entre Barcelona i Portbou. Tot i que la situació a les carreteres va millorar, la circulació per l’AP-7 va ser caòtica amb cues de 50 km.

La majoria de centres d’atenció primària (CAP) i hospitals comarcals com els de Palamós, Blanes i Salt van suspendre les consultes externes i les operacions. Unes 300 escoles no van obrir les portes, uns 80.000 alumnes es van quedar sense classe i 263 rutes de transport escolar es van suspendre.

Un centenar de militars de la Unitat Militar d’Emergència (UME) de l’exèrcit espanyol van arribar a les comarques gironines per ajudar en les tasques de neteja de vies i de rescat de vehicles.
Cues de vehicles per accedir a l'autopista a l'alçada de la Jonquera Foto: Marina López / ACN
La normalitat arriba deprés d’una setmana
El 10 de març, gràcies a més de 160 grups electrògens, s’anava recuperant el subministrament elèctric, encara que a la nit quedaven sense llum 20.000 abonats segons Endesa i 30.000 segons la Generalitat al triangle entre Tordera, Bellcaire d'Empordà i Girona. Endesa afirmava que hi treballaven uns 1.500 tècnics i 500 teleoperadors i que la inversió era de 60 MEUR. El dia 11 la xarxa viària gironina, principal i secundària, va quedar oberta totalment al trànsit i els trens van tornar a circular amb normalitat.

Mentrestant, la situació continuava sent anormal al polígon industrial de Riudellots de la Selva, Polingesa, el més gran de les comarques gironines, amb 120 empreses, ja que el 30% de les empreses encara no tenia electricitat. De fet, es calculaven unes 22.000 empreses gironines que es van quedar sense llum un mínim de tres dies, fet que va provocar que més de 120.000 treballadors restessin inactius, que es perdessin més de 5 milions d’hores de feina i que se sumessin pèrdues econòmiques quantificades en 100 MEUR segons les cambres de comerç de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

L’única tragèdia mortal va succeir a Ultramort (Baix Empordà) on una dona va morir i els seus pares van resultar greument intoxicats per la inhalació del monòxid de carboni emanat d’un generador de gasoil. Uns 180 gironins es van intoxicar, també, amb monòxid de carboni durant la primera setmana de després de la nevada.

Una setmana després de la nevada, Endesa va normalitzar, gràcies a 319 generadors, el subministrament elèctric a les comarques gironines, tot i que faltaven uns 400 abonats de masos aïllats i nuclis dispersos. De fet, fins al dia 18 la Generalitat no va anunciar el restabliement total del subministrament.

Més conseqüències de la nevada
Uns 155 alcaldes gironins majoritàriament de l’Alt i el Baix Empordà, del Gironès i la Selva, amb l’adhesió de la Diputació de Girona, van firmar a partir del 13 de març un manifest crític conjunt en què expressaven la seva indignació, especialment pel tall de subministrament elèctric, i clamaven perquè no es repetís. Els batlles, integrants d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de Convergència i Unió (CiU), del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i de partits independents es queixaven de la Generalitat i de les companyies elèctriques. Demanaven més bona informació, la revisió dels protocols d’actuació i de protecció civil durant situacions d’emergència, compensacions econòmiques i més control sobre les elèctriques, per exemple amb una auditoria de l’estat de totes les línies de distribució.

Mentrestant, continuava el malestar, que es traduïa amb manifestacions a Lloret de Mar i Caldes de Malavella. Per altra banda, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va queixar-se de la pèrdua d’un 20% de la producció de llet per la manca de llum per munyir. Per altra banda, Unió de Pagesos (UP) va demanar a Endesa que pagués els danys causats als conreus en les tasques de reparació o substitució de les torres.

El 23 de març el govern de la Generalitat va aprovar destinar 21,5 MEUR a diverses línies d’ajuda per reparar els danys de la nevada, i especialment per netejar els arbres i les branques. Aquesta quantitat es distribuïa en 8 MEUR per als propietaris forestals privats, 6 MEUR per a intervencions en zones prioritàries per a la prevenció d’incendis forestals, acabades abans del 15 de juny, que posteriorment es va ampliar amb 3,5 MEUR més, i 6 MEUR els havien de gestionar els ajuntaments per crear brigades de neteja dels boscos.

Provisionalitat de la xarxa i preocupació pels boscos
Un mes després de la nevada gairebé totes les línies elèctriques afectades funcionaven provisionalment amb empalmaments, pals de fusta prefabricats i apuntalament de les torres. De fet, aquesta precària realitat es va palesar quan el 4 de maig, per causa de la pluja del i fort vent, uns 7.000 abonats de l’Alt i Baix Empordà i de la Selva van tornar a quedar a les fosques.

Al cap de dos mesos de la nevada Endesa va anunciar les indemnitzacions als afectats, que consistia amb una quantitat fixa de diners per cada dia que els abonats van haver de passar sense llum, amb l’excepció de les primeres 24 hores.

El Consorci Forestal de Catalunya lamentava les afectacions catastròfiques als boscos, sobretot al Gironès, al Baix Empordà i la Selva, i concretament per a l’alzina, l’alzina surera, el pi pinyer, el roure i el pi blanc. També reclamaven la retirada dels arbres caiguts perquè, si no, augmentava el risc d’incendi. Aquesta preocuapció la compartien molts alcaldes, com els del Pla de l’Estany.
La Rambla de Girona enmig de la nevada Foto: Mireia Recasens / ACN
Diferents opinions sobre la nevada
El govern de la Generalitat va defensar la seva gestió del temporal, ja que en menys d’un dia el país estava pràcticament normalitzat en espera que les companyies elèctriques restablissin la llum. Tanmateix, admetien que calia un esforç per explicar millor les alertes.

Els alcalde gironins es queixaven principalment de la solitud, la poca efectivitat dels plans de protecció civil i la manca d’informació. L’alcalde de l’Escala, Estanis Puig (PSC), creia que l’episodi reflectia la feblesa de la línia d’alta tensió i que Endesa havia de ser més diligent. L’alcalde de Vilabertran, Martí Armadà (ERC), afirmava que calia augmentar-hi les inversions i modificar les normatives, ja que al Ripollès no va caure ni una torre. Per altra banda, el cap de l’oposició, Artur Mas (CiU), va criticar la coordinació i gestió de la nevada per part del govern de la Generalitat.

D’altra banda, el director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, va assegurar que l’episodi no suposava una imatge negativa per a l’estranger i que no havia de provocar conseqüències negatives per al turisme. En el mateix sentit s’expresava el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. No hi estava d’acord el gerent de l’Associació Costa Brava Centre, Martí Sabrià, que preveia la pèrdua d’estades.

La xarxa elèctrica a debat
El president de la Generalitat, José Montilla, va defensar la MOLT ALTA TENSIÓ [2009:68] (MAT) i va manifestar que amb la línia les comarques gironines no haurien tingut tants problemes. ERC i ICV no hi estàven d’acord, mentre que el cap de l’oposició, Artur Mas (CiU), REE i les cambres de comerç de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós defensaven i reclamaven la MAT.

Per al delegat de la Generalitat a les comarques gironines, Jordi Martinoy, el secretari general d’ICV, Joan Herrera, i el portaveu de la plataforma No a la MAT, Joan Martí, el temporal no justificava la MAT, ja que els problemes es van registrar a la tensió baixa i a la mitjana. Concidia amb aquesta valoració el president d’AMMAT i alcalde de Crespià, Xavier Quer (CiU), que a més insistia a soterrar-la.

El Col.legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports es va afegir a les crítiques contra els criteris de construcció de les torres electríques i el manteniment d’Endesa. Tal com explicaven, a Olot va nevar més que a la costa i no hi va caure cap torre. Així doncs, demanaven un canvi de normativa perquè les torres de les línies de la costa es dissenyin amb estructures similars a les de la muntanya. El mateix van sol.licitar les cambres de comerç de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós, i les patronals Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC). En aquesta línia el Col•legi d’Enginyers Tècnics de Girona detallava que calia canviar la normativa perquè totes les torres fossin piramidals, especialment a les torres situades a menys de 500 m d’altura. Fins a aquesta altura les temperatures mínimes que es prenien en consideració eren de 5 graus negatius i la normativa no tenia en compte la sobrecàrrega de gel, contràriament a l’observança que es tenia amb les torres ubicades a més de 500 m.

El director general d’Endesa a Catalunya, Josep Maria Rovira, va atribuir el daltabaix a l’excepcionalitat d’una catàstrofe imprevisible i a la impossibilitat de desenvolupar inversions a la xarxa per la demora de la MAT. Endesa es defensava de tots les atacs amb xifres: 500 MEUR invertits els últims cinc anys a les comarques gironines, tant en noves infraestructures com en les ja existents.

El secretari general d’Interior, Joan Boada, va acusar Endesa d’usar a Catalunya material que ja no es feia servir en altres zones on operava la companyia. Endesa van negar les acusacions. En referència al material, el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va afirmar que les proves no detectaven un estat de degradació previ.

* Fotografia de Tossa de Mar cedida per Fran Hervías (www.meteotossa.blogspot.com))
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati