Dijous 25 d ' Abril de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA PARC DE L’ALBA (CERDANYOLA DEL VALLÈS)
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Sector d'activitat econòmica Parc de l'Alba (Cerdanyola del Vallès) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El mes de novembre comença la comercialització de les primeres parcel•les del Parc de l’Alba, nou nom amb el qual es coneix el Centre Direccional de Cerdanyola. Aquest és el tret de sortida per a la consolidació del Parc, un cop enllestides les obres de la primera fase del projecte d’urbanització. Poc abans de l’estiu, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara nul el planejament urbanístic en considerar que no havia complert el procediment d’avaluació ambiental, per la qual cosa cal tramitar-lo de nou. D’altra banda, l’Ajuntament de Cerdanyola encarrega un nou estudi sobre l’abocador de Can Planas.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2007

Articles posteriors 2014

El Centre Direccional previst pel Pla general metropolità (PGM) de 1976 a la plana del castell de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès) està situat entre el Parc Tecnològic del Vallès, la serra de Collserola, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès, i havia d’acollir la sortida nord del TÚNEL D’HORTA.

Aquesta àrea es concebia com un enclavament estratègic per a la localització d’activitats terciàries, especialment de caire administratiu, cultural i de serveis, així com usos residencials. El projecte preveia 1.900.000 m2 de sostre total, del qual el 70% es valorava com a sostre productiu, el 24% com a sostre residencial i el 6% com a sostre comercial. Pel que fa a les zones lliures, es plantejava acumular-les al sector oest en forma de connector ecològic. Els habitatges, en canvi, es concentraven al sector est, al nord del Parc Tecnològic del Vallès, just a tocar del nucli de Cerdanyola.

Tot i que l’any 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el Pla parcial del Centre Direccional, que ocupava una superfície de 340 ha, les protestes de diferents entitats ecologistes i el canvi de govern van afavorir un acord entre el nou consistori i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per modificar el projecte ja aprovat.

Tres anys més tard es van aprovar definitivament la modificació del PGM i la del Pla parcial del Centre Direccional, fet que va comportar la requalificació de terrenys com a espais lliures, l’ampliació de la zona esportiva i la reducció de la superfície dels pisos per tal construir-ne 240 més sense augmentar el sostre residencial.

El mes d’abril de 2007 es van iniciar les actuacions amb la construcció d’una promoció d’habitatges protegits. D’altra banda, aquell mateix any es va trobar un abocador de residus, conegut com Can Planas, situat al nord-oest del Parc Tecnològic del Vallès. L’abocador contenia residus orgànics i inerts, i materials tòxics, i ocupava una extensió d’11,9 ha, amb una profunditat equivalent a cinc pisos. Entitats i veïns de Cerdanyola del Vallès van demanar que es dugués a terme un estudi integral sobre l’impacte ambiental d’aquest abocador i dels efectes que podien ocasionar sobre la salut de les persones. Per la seva part, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), propietari dels terrenys,va signar un conveni amb el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola –entitat que gestiona urbanísticament el Centre Direccional–, perquè aquest estudiés la rehabilitació dels terrenys.
Parcel·la a punt d'urbanitzar al sector central del Parc Foto: Moisès Jordi
El Centre Direccional es rebateja i el sincrotró comença a bategar
El juliol de 2009 el Centre Direccional va estrenar nou nom i nova imatge corporativa i es va donar a conèixer amb el nom de Parc de l’Alba. Aquest canvi de nom fa referència al sincrotró, que va entrar en funcionament el mes de març de 2010. Un sincrotró és un tipus particular d’accelerador de partícules circular, que s’utilitza per a la investigació en física de partícules, també anomenada física d’altes energies per les col•lisions d’altíssima energia entre partícules subatòmiques. Es tracta, doncs, d’una espècie de microscopi a través del qual els científics investiguen sobre l’estructura bàsica de l’Univers. El sincrotró Alba és el primer laboratori d’aquest tipus de llum que hi ha al sud d’Europa i que, al llarg dels pròxims trenta anys, ha d’esdevenir un impulsor de la recerca i investigació científica a tot l’Estat espanyol.

El mes de setembre de 2010, el Parc de l’Alba va culminar les obres de la seva primera fase d’urbanització que comprèn els carrers i espais més representatius del futur Parc de la Ciència i la Tecnologia, com l’avinguda de la Ciència, que uneix la UAB amb el Sincrotró, o la renovada carretera BP-1413 entre Cerdanyola i Sant Cugat. Aquesta àrea correspon als terrenys centrals del Parc, a tocar del Sincrotró.

Durant els mesos següents estava previst iniciar l’execució de la primera fase del corredor verd, a l’oest del sector, que comprèn 16 ha de zones verdes i que havia de servir per millorar la biodiversitat i guanyar espais d’ús social als voltants de la BP-1413, la carretera que uneix Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola i que creua el Parc de l’Alba. Entre les actuacions previstes hi havia la creació de zones de refugi i pas per a la fauna per sota del viaducte del torrent de Can Fatjó, així com d’una xarxa de recorreguts per als passejants. També es preveia dur a terme la restauració ambiental i paisatgística de la zona d’Àrids Catalunya, que permetria guanyar una nova zona verda de 4,5 ha i quedaria integrada en el corredor biològic.

Estudis sobre l’abocador de Can Planas
El Consorci del Centre Direccional té previst enllestir el projecte executiu de restauració de l’abocador de Can Planas el mes de maig de 2011. La licitació es podria fer l’octubre d’aquell mateix any. El cost de restaurar aquest espai oscil•la entre els 15 i els 200 MEUR, tot i que l’opció que s’estava plantejant podria costar-ne uns 35. La solució proposada, després de descartar la possibilitat de buidar-lo, es basava en la col•locació d’un mur de formigó en el perímetre de l’abocador i un segellat en superfície. Sobre aquest espai hi hauria una zona verda i ben a prop es construïrien prop de 4.000 habitatges.

Per tal d’avaluar l’impacte ambiental de l’abocador, la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) de la Generalitat va encarregar un estudi sobre la qualitat de l’aire al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que comptaria amb la participació del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest estudi inclouria paràmetres sobre l’estat actual, els que es produeixin durant la restauració ambiental de la zona, i també durant els anys posteriors a la finalització d’aquests treballs. Per respondre a les crítiques dels veïns i entitats de Cerdanyola, tant l’Ajuntament com la DGQA van destacar que la qualitat de l’aire a l’entorn de Can Planas era adequada i no comportava riscos per a les activitats que s’hi desenvolupen al voltant ni per al medi ambient.

D’altra banda després que el diari El País, publiqués una informació sobre la perillositat dels residus confinats a l’abocador, l’Ajuntament va decidir a final de desembre encarregar un nou estudi per avaluar si realment el mètode de barreres internes era la millor solució per la restauració de l'abocador de Can Planas.
Avinguda de la CIència, a la part central del Parc Foto: Moisès Jordi
El TSJC anul•la el planejament urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola
El mes de juny el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar dues sentències que van anul•lar el planejament urbanístic que l’Ajuntament de Cerdanyola i la Generalitat havien aprovat el 2005 per tal de desenvolupar el Centre Direccional de Cerdanyola. La sentència declarava nuls els planejaments per la vulneració de tres lleis, la d’urbanisme, la de patrimoni cultural i la d’avaluació ambiental, ja que el pla urbanístic es va aprovar sense haver estat sotmès al procediment d’avaluació ambiental corresponent. La Generalitat, l’Ajuntament de Cerdanyola i el Consorci van presentar un recurs al Suprem, ja que consideraven que l’aprovació dels plans era anterior a la entrada en vigor a la Llei 9/2006, d’avaluació ambiental.

Abans d’acabar l’any, el Consorci Parc de l’Alba i l’Ajuntament de Cerdanyola volien presentar la nova proposta de planejament urbanístic. Algunes entitats implicades, com Sant Cugat Empresarial, van anunciar que s’havia d’aprofitar la sentència del TSJC per revisar a fons el planejament urbanístic, i canviar-ne alguns aspectes com una reducció de les parcel•les mínimes, que consideraven poc viables i excessives pel context de les necessitats industrials.

Comença la comercialització de parcel•les del Parc de l’Alba
Tot i la sentència del TSJC, a mitjan mes de novembre, l’INCASÒL va començar a comercialitzar les parcel•les del Parc de l’Alba de la primera fase. Les parcel•les tenien una superfície que va dels 8.000 als 13.000 m2 de sostre i estaven destinades a empreses del sector tecnològic i científic. S’oferien en règim de dret de superfície amb opció a compra. Segons l’INCASÒL, aquesta fórmula de comercialització permetria a la Generalitat mantenir la propietat del sòl destinat a activitats econòmiques i als empresaris, abaratir els costos d’implantació.

Durant el 2011, es preveia iniciar la urbanització dels carrers del nou barri residencial i la finalització de la restauració del connector ecològic del Parc de l’Alba i del seu sistema de parcs urbans.

Més informació
www.parcdelalba.com
www.tv3.cat/videos/3103790/Volen-que-es-netegin-els-residus-toxics-de-Cerdanyola
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati