Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
REGADIU GARRIGUES SUD
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Regadiu Garrigues Sud Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

L’agost de 2010 s’inaugura la darrera fase del regadiu del Garrigues Sud, que bomba aigua des de l’embassament de Flix, al riu Ebre, cap al sud-oest de les Garrigues. Així es completen les tres fases que s’havien anat executant des de 1994. En total, la instal•lació permet dotar de reg de suport més de 1.700 regants i 10.750 ha de camps, sobretot d’oliveres i ametllers, fet que n’augmenta la productivitat i en redueix les males collites per anys de secada. La nova infraestructura també genera expectatives d’alguns nous conreus, com el festuc o la tòfona. Tot i així, els pagesos consideren que el preu del subministrament és alt i pot esdevenir un entrebanc.


La comarca de les Garrigues se situa entre les serres de Montsant i Prades (al sud-est), la vall de l’Ebre (al sud-oest) i la plana de Lleida (al nord), i majoritàriament es caracteritza per un relleu trencat que va descendint lentament vers la plana de Lleida, amb planes de poca extensió i nombrosos turons i petites serres. De fet, molts fons de valls (sense un curs fluvial aparent) estan ocupats per camps, així com les parts planes de les carenes, mentre que les feixes dominen els vessants poc inclinats dels turons. En els llocs amb més pendent i més obacs, s’hi conserven clapes de bosc. A l’extrem nord de la comarca, situat a la plana, el canal d’Urgell rega els regadius d’Arbeca i les Borges Blanques (sobretot de fruita dolça), mentre que les seves séquies arriben, també, a Puiggròs i Juneda. El nou CANAL SEGARRA-GARRIGUES tindria un traçat més o menys paral•lel al d’Urgell, passant més cap al sud-est, fora de la plana estricta i per una zona amb una mica més de relleu, des dels Omellons i la Floresta fins a l’Albagés.

El regadiu del Garrigues Sud
La meitat sud de la comarca no es beneficiava de cap sistema de regadiu i, llargament, s’havia reclamat posar-hi solució, amb la construcció del regadiu del Garrigues Sud. Aquest sistema de reg capta aigua del riu Ebre a l’alçada del pantà de Flix (Ribera d’Ebre) i la porta en direcció nord-est, a través del mateix municipi de Flix i cap a cinc municipis del sud-oest de les Garrigues.
Paisatge de secà prop de Granadella Foto: Àlex Tarroja
Com a conseqüència del desnivell que el sistema de reg ha de superar (surt de poc més de 50 m i arriba fins a més de 600 m), l’aigua és pressuritzada i bombada a través de tubs. El regadiu Garrigues Sud preveia el reg de suport per a 10.750 ha, que beneficiarien més de 1.700 regants. El reg de suport (amb una dotació de 1.300 m3/ha/any, molt per sota dels 6.500 del Canal Segarra-Garrigues) no hauria de servir per fer plantacions de conreus amb una gran demanda d’aigua, sinó que permetria millorar la productivitat de conreus de secà propis de la zona (com l’olivera, la vinya i els ametllers, a més del blat i l’ordi) i reduir el risc de males collites en anys amb una precipitació anormalment baixa.

L’any 1994 es va començar a construir la primera de les quatre etapes en les quals s’havia dividit l’obra. Aquestes primeres obres van portar el reg a conreus dels termes de Flix i Bovera (Garrigues). L’any 1997 van començar les obres de la segona etapa, que va portar el reg fins a la Granadella (Garrigues). El 2002 es va realitzar la tercera etapa, que va portar aigua en noves contrades dels municipis de Flix i de la Granadella, i també al municipi de Bellaguarda (Garrigues). En aquell moment, gairebé la meitat dels regants i de la superfície de conreus ja es beneficiaven del reg. La quarta i darrera etapa havia de fer arribar el servei fins als municipis de Juncosa i els Torms (Garrigues) i a noves àrees de Bellaguarda i la Granadella.

Inauguració amb les obres a punt d’acabar
A final d’agost de 2010 el president de la Generalitat, José Montilla (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i el conseller d’Agricultura, Joaquim Llena (PSC), van inaugurar la darrera etapa del Garrigues Sud, a l’estació de bombament de Bellaguarda. En aquell moment es van posar en funcionament 2.600 ha més, que se sumaven a les 5.200 que ja havien entrat en servei. Els mesos següents, fins a final de 2012, s’anirien acabant les últimes obres pendents i adaptant conreus fins a arribar a les 10.750 ha de reg de suport previstes. La inversió total per al regadiu del Garrigues Sud era d’uns 102 MEUR, 80 dels quals ja s’havien executat, mentre que la resta s’anirien executant fins a final de 2012.

Montilla va afirmar que el nou regadiu responia a l’estratègia del Govern per promoure l’equilibri territorial i combatre la crisi econòmica. Així, des de 2007, en el conjunt de Catalunya s’havien creat 19.397 ha noves de regadiu, i se n’havien millorat 30.699, amb una inversió total de més de 850 MEUR. Llena va explicar que el nou sistema de reg permetria estalviar fins a un 50% d’aigua i electricitat, però que encara es podia reduir el preu de l’energia posant en marxa sistemes solars i eòlics. Precisament, el president de la comunitat de regants del Garrigues Sud, Joan Abella, va demanar ajuda per reduir el preu de l’energia i les inversions per posar en marxa els nous regadius.
Nucli urbà de Juncosa Foto: Àlex Tarroja
Noves expectatives
En una reunió celebrada el 2009 entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), el Consell Comarcal de les Garrigues, l’Ajuntament dels Torms i una cinquantena de pagesos, es va parlar de les oportunitats que oferiria als pagesos el nou reg de suport. El president del Consell Comarcal va afirmar que aquest reg, juntament amb el Canal Segarra-Garrigues, afavoriria l’economia local i la fixació de la població jove al territori. L’alcalde dels Torms, Joan Masip (PSC), va avisar que calia aprofitar l’oportunitat per transformar les explotacions. El DAR, per la seva banda, va alertar que l’augment de producció (en el cas de l’oli es calculava que es triplicaria) havia d’anar acompanyat d’una millora en la distribució i comercialització dels productes de la comarca, i en un augment consegüent de l’exportació i del consum local. El reg de suport també permetria introduir alguns conreus nous, com el festuc, o algunes activitats ramaderes, però encara calia estudiar-ne la idoneïtat.

Arran de la inauguració del canal, l’alcalde de Bellaguarda, Josep Ramon Mateu (de Convergència i Unió, CiU), va explicar que el reg permetria impulsar el conreu de tòfona negra (que té una elevada cotització, de fins a 500 €/kg), ja que les condicions del terreny i del clima eren molt adequades. Mateu va explicar que la tòfona requeria entre 500 i 600 litres anuals, i que no es podia oblidar que la pluviometria anual a la zona era d’uns 350 litres. De fet, els municipis de Bellaguarda i la Granadella ja sumaven unes 15 ha de conreus experimentals de tòfona negra que, després de set anys de preparació de les finques d’alzines, havien de donar els primers fruits.

La resta d’alcaldes i els pagesos de la zona es mostraven esperançats i, fins i tot alguns pagesos d’Ulldemolins (Priorat), a uns 10 km al sud-est de Juncosa, van expressar el seu interès per adherir-se al Garrigues Sud.

Més informació
www.regadius.cat/actuacions/regadius/terres-de-ebre/garrigues-sud/
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garrigues