Divendres 20 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SALLENT
Oscar Carracedo
Nucli urbà de Sallent Foto: Arxiu Territori
Actualitzat a 31/12/2010

Després d’anys amb un planejament provisional, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprova definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Sallent el 23 de maig de 2010. El pla preveu 1.777 nous habitatges, amb un sostre edificable de 137.017 m2 que permetrien un increment de població de fins a 10.779 habitants l’any 2026. El Pla preveu la nova localització dels veïns del barri de l’Estació, afectat per la subsidència efecte de l’explotació minera, en 300 nous habitatges. Per altra banda, també considera l’ampliació de la zona del runam del Cogulló per a fer-hi nous abocaments de l’explotació minera.

El municipi de Sallent, amb 7.129 habitants el 2009, es troba situat al cor de la comarca del Bages, a la confluència del riu Llobregat amb la riera Gavarresa, i toca amb els municipis de Balsareny, Castellnou de Bages, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Artés, Navarcles, Avinyó i Gaià.

El municipi té un terme de considerable extensió, amb 6.512 ha, caracteritzat per tres parts diferenciades. La part sud correspon pròpiament a la confluència del Llobregat amb la riera Gavarresa, el segon afluent més important del Llobregat al seu pas pel Bages, després del riu Cardener. La confluència entre aquests dos cursos fluvials, on se situa el veïnat de Cabrianes, crea un àmbit de topografia planera, molt apte per a l’activitat agrícola. En la part central del municipi, on es troba el nucli urbà de Sallent, la vall del Llobregat es va estrenyent, iniciant el seu tram nord, tot endinsant-se al Prepirineu. En aquest àmbit les zones més planeres properes al riu han estat progressivament ocupades per l’activitat humana, tant pel nucli de Sallent, com per activitats industrials, i queden delimitades per les importants serres boscoses que s’estenen a llevant cap a Avinyó i a ponent cap a Castellnou de Bages. Les nombroses rieres i torrents que recullen les aigües d’aquestes serres i que desemboquen al Llobregat marquen l’orografia d’aquesta part central del municipi. La tercera part del municipi correspon al riu Cornet que s’obre pas a través d’una vall angosta des del veïnat homònim situat al nord de la carretera de Balsareny a Avinyó.

Sallent gaudeix d’una accessibilitat privilegiada i d’una posició estratègica a nivell comarcal, aspecte que queda clarament reflectit pel fet que en el municipi es produeix la intersecció de dues de les vies de comunicació més importants: L’EIX DEL LLOBREGAT (C-16) i L’EIX TRANSVERSAL (C-25).

La complexitat del planejament vigent
El planejament que es revisa a Sallent es trobava en una situació jurídicament complexa en el moment de l’inici de la redacció del POUM. El 1999 es va aprovar definitivament una revisió del Pla de l’any 1985. Aquesta revisió fou impugnada per un particular, en considerar que alguns canvis introduïts en l’aprovació provisional del pla haurien requerit una informació pública i la possibilitat de ser al•legats. El 2004, Justícia va disposar que es repetís la informació pública de la revisió del 1999, any a partir del qual s’havien aprovat prop d’una vintena de modificacions puntuals del planejament general. Aquesta nova informació pública i consegüent aprovació provisional va tenir lloc durant el 2005, però la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va optar per denegar l’aprovació definitiva del POUM, i procedir a la redacció d’unes normes subsidiàries temporals vàlides durant 18 mesos, a l’espera que s’iniciés una nova revisió del planejament. Les Normes de planejament de 2005 van caducar el juliol de 2007, i foren prorrogades per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya en sessió de 27 de novembre de 2007.

Model i objectius del POUM
La redacció del POUM va ser encarregada a l’equip format per l’enginyer de camins Miquel Martí Casanovas, i els arquitectes Daniel García Bernal i Beatríz González García.

Alhora que s’hi incorporen les disposicions del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC) i del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DEL BAGES (PDUPB), plans dels quals el municipi forma part, la revisió vol acabar, d’una banda, amb la inseguretat jurídica derivada de la tramitació del planejament i, de l’altra, ordenar el municipi d’acord amb un model general de ciutat que les revisions de 1999 i 2005, més centrades en una suma de modificacions puntuals, no acabaven de consolidar.

En aquest sentit, el nou POUM planteja un model de ciutat basat en una recuperació demogràfica que permeti retornar als nivells de població assolits als anys cinquanta i en un reforçament de l’estructura econòmica del municipi, mantenint la importància del sector industrial, potenciant el sector serveis i també els recursos naturals i culturals del municipi.

Per assolir aquests objectius, la revisió del planejament urbanístic es planteja des de la requalificació de la ciutat existent, més que no pas des d’una proposta de creixement. Aquesta voluntat de requalificació de la ciutat existent es concretaria sota els següents quatre tòpics urbanístics:
Empresa Iberpotash i runam salí del Cogulló Foto: Arxiu Territori
Millora de la mobilitat
En relació amb aquest aspecte, es preveu la millora dels accessos tant al nucli de Sallent com al de Cabrianes, alhora que es defineix una xarxa viària bàsica interna als nuclis que faciliti els desplaçaments entre els barris.

Per altra banda, amb l’objectiu de pacificar la trama viària, especialment la del centre històric, s’aposta per la implantació d’un sistema d’aparcaments estratègics que facilitin l’accés a les àrees centrals, tot reduint el tràfic i l’estacionament de vehicles al nucli antic. La potenciació del transport públic, integrant la nova línia ferroviària de viatgers que connectarà Sallent amb Manresa i Barcelona, persegueix també aquest objectiu de canvi en les polítiques de mobilitat.

Qualificació dels espais lliures
Pel que fa als espais lliures, s’aposta per obrir Sallent al Llobregat, transformant aquest curs fluvial, des dels horts de Sant Antoni fins a la Corbatera, en el principal espai públic i de lleure del municipi, per mitjà d’una política d’emfasització dels seus múltiples elements d’interès natural, cultural i paisatgístic. Entre aquests elements destaca la recuperació de les quatre fàbriques històriques que se situen al llarg del riu Llobregat, al seu pas per Sallent (la fàbrica Vella, la fàbrica Torres Amat, Can Sala i Can Berenguer).

La creació d’un sistema de parcs urbans vol afavorir la transició entre els teixits urbans i l’entorn rural amb recorreguts territorials que enllacen els múltiples recursos patrimonials disseminats pel municipi.

Gestió dels problemes ambientals
La gestió dels abocaments de runams i la subsidència d’alguns barris com a conseqüència de les explotacions mineres són les principals preocupacions del POUM de Sallent en relació amb el medi ambient.

En relació amb aquest aspecte, es proposa, d’una banda, la definició de l’ordenació del barri de la Rampinya i, de l’altra, l’adaptació del planejament urbanístic per allotjar els habitants del barri de l’Estació en nous habitatges, a fi de poder qualificar aquesta àrea d’acord amb els usos d’espai lliure que s’adeqüin a les subsidències que l’afecten derivades de l’explotació del subsòl per les mines de sal.

Pel que fa als abocadors de runam, el POUM preveu suprimir l’àrea de la Botjosa i definir novament els usos futurs d’aquest àmbit. Alhora, també preveu l’emplaçament d’abocadors futurs que assegurin la total impermeabilització dels sòls, eliminant així el problema de les filtracions i la salinització de les aigües freàtiques.

Vertebració dels nuclis urbans
En relació amb les estratègies pel que fa al nucli urbà, es defineixen noves àrees de centralitat que reequilibrin els diversos assentaments: el centre històric, els nous creixements al nord de l’avinguda Pau Casals, els barris de la riba esquerra del Llobregat i Cabrianes.

Pel que fa als nuclis urbans de la Rampinya i Cabrianes, se’n defineixen els límits i es vertebren aquells teixits que presenten problemes de desarticulació mitjançant la definició de sectors de reforma urbana estratègicament situats.

Escenaris de creixement i projeccions de població i habitatge
L’any 2009 la població de Sallent era de 7.129 habitants. Segons les projeccions de població, l’escenari projectat més probable situa el municipi de Sallent en un potencial de 10.779 persones l’any 2026.

Per donar cabuda a aquest increment de població, el POUM preveu, respecte al planejament anterior, incrementar 55,6 ha. de sòl urbà i urbanitzable, passant de les 352,2 ha. del planejament vigent a les 407,8 ha del nou POUM.
 
    POUM
    ha %
TM Terme municipal 6512,0 100,0
SU Sòl urbà 318,30 4,89
  consolidat 284,63 89,42
  no consolidat 33,67 10,58
SUD Sòl urbanitzable delimitat 89,50 1,37
SUND Sòl urbanitzable no delimitat 6104,20 93,74

Pel que fa als habitatges, el POUM preveu la creació de 1.777 nous habitatges que resulten de la consolidació de nou polígons d’actuació urbanística (PAU), nou plans de millora urbana (PMU) i vuit sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD). Tots aquests sectors són adjacents als nuclis urbans existents, amb l’objectiu de completar la ciutat amb un model de creixement compacte. Pel que fa al nombre d’habitatges, val a dir que 300 estan destinats a col•locar de nou els habitants del barri de l’Estació, afectats per la subsidència del sòl que generen les explotacions mineres (CONTAMINACIÓ PER RESIDUS SALINS A SALLENT), i que se situaran al sector de la fàbrica Vella i del Puigbó.

Dels 1.477 habitatges del parc edificatori potencial del pla, 390 es destinen a règim de protecció general i especial, 192 a règim concertat i 895 a renda lliure. Tots aquests habitatges suposen un sostre residencial de 137.017 m2.

Pel que fa als usos, la majoria dels sectors proposats tenen una clara vocació residencial. Així, dels 23 sectors en sòl urbà (PMU i PAU), només cinc tenen ús industrial o per a activitats econòmiques, i dels 8 SUD se’n proposen tres per a aquests usos. Val a dir que el sostre destinat a activitats econòmiques és de 255.932 m2, superior al destinat a la residència.
Sallent i el runam salí del Cogulló Foto: Arxiu Territori
Tractament del sòl no urbanitzable
L’espai no urbanitzat del municipi de Sallent suposa més del 93% del sòl com a àmbit protegit i sotmès, per tant, a la categoria de sòl no urbantizable (SNU).

El POUM es remet a una zonificació que defineix la vocació de cada sòl: zona agrícola, en la qual s’introdueix la distinció entre l’agricultura extensiva de secà i les peces agrícoles integrades en la matriu forestal, amb l’objectiu d’ajustar-se a les àrees homogènies del Pla director urbanístic del Bages, zona d’hortes, zona forestal i zona d’interès natural i paisatgístic.

La principal modificació que aporta el POUM en la zonificació del SNU és l’ampliació de les àrees d’interès natural i paisatgístic. En el planejament vigent, tan sols el serrat del Xipell disposava d’aquesta qualificació. La proposta del POUM defineix com a zona d’interès natural i paisatgístic quatre grans noves àrees:

- Les peces de sòl agrícola en contacte amb el riu Llobregat, com a mesura per preservar l’ecosistema fluvial

- El bosc de la Malesa, atès el valor ecològic d’aquest hàbitat

- La part de l’Alzinar de Serraïma situada al llarg del camí de Fucimanya des del serrat del Xipell fins al Montgoul, incloent-hi el santuari de Fucimanya mateix, per tal de preservar l’entorn paisatgístic d’aquest recorregut d’alt interès patrimonial

- El sòl no urbanitzable de la Rampinya, amb l’objectiu d’obrir la possibilitat de redactar un pla especial que ordeni possibles nous espais públic i equipaments en aquesta àrea.

El tractament dels runams salins
En la regulació del SNU, el POUM aborda el problema dels runams salins. Es planteja una triple actuació.

En primer lloc, es proposa la supressió del runam abandonat de la Botjosa, que queda inclòs en el SUD-04 Zona Industrial el Cogulló Oest. El desenvolupament d’aquest sector implicarà fixar les directrius per a l’eliminació del runam i la recuperació del sòl per a la implantació del nou polígon industrial. Es preveu que el runam de la Botjosa vagi a parar a l’àmbit d’ampliació de l’àrea del Cogulló.

Pel que fa al runam del Cogulló, on es dipositen actualment els residus de l’activitat minera, el POUM actualitza la seva àrea d’acord amb la resolució del conseller de Medi Ambient i Habitatge, de 24 de juliol de 2007, en la qual es fixen les condicions per a la renovació de la llicència ambiental corresponent a l’explotació minera. El Pla grafia la previsió de l’àrea de runam, que duplica l’existent, tot i que no vol dir que s’acabi utilitzant, i les progressives ampliacions estaran supeditades a la llicència ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Aquest procés suposa l’anul•lació de la llicència ambiental de l’any 1976, que és la que ha regulat l’explotació minera. La principal modificació és que se suprimeix la possibilitat d’abocar residus a la part alta del torrent del Mas de les Coves, per tal d’evitar la salinització dels aqüífers i perquè la difícil topografia en faria difícil la impermeabilitazació.

Finalment, la darrera mesura proposada pel POUM és la restauració de la riera de Soldevila mitjançant un pla especial. La restauració d’aquesta riera, la més afectada per les filtracions salines provinents del runam, n’implica la impermeabilització i les mesures per fer viable la seva revegetació.

La tramitació del POUM
El POUM va ser aprovat inicialment, sense consens, pel ple de l’Ajuntament, el desembre de 2008, gràcies al vot del regidor del Partit dels Socialistes (PSC), Valentí Manalbens, i amb els vots en contra d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV). El principal punt de confrontament va ser la previsió de creixement de la muntanya de residus del Cogulló i el trasllat del runam de la Botjosa a aquest punt.

El 19 de maig de 2010 la CTUB aprova definitivament el pla, després que el 10 de novembre de 2009 l’havia deixat suspès en espera que se’n redactés un un text refós que incorporés prescripcions relatives a la normativa, les reserves d’habitatges de protecció i el compliment dels informes del Departament d’Urbanisme.

Més informació
www.sallent.cat/articles-mostra-2306-cat-poum.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages