Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE ROSES
Vista del nucli urbà de Roses i d'una urbanització

Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010

El febrer de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) aprova definitivament el POUM de Roses, vora cinc anys més tard d’iniciar-ne la tramitació. I és que el canvi de govern havia suposat fer-ne una segona aprovació inicial (febrer 2009) i una de provisional (desembre 2009). El nou document incrementa el nombre d’habitatges previstos fins als 6.900, dels quals uns 3.500 són de protecció oficial. L’oposició critica molt durament un creixement urbanístic, que consideren desmesurat. De la mateixa manera, Salvem l’Empordà també afirma que les previsions multipliquen les estimacions de creixement del pla director.


Antecedents 2007

Roses és un municipi litoral de l’Alt Empordà situat al nord de la badia homònima. Tal com ha succeït a bona part de les localitats de la Costa Brava, els darrers anys ha viscut un augment demogràfic molt important –partint de poc més de 12.000 (1998), ha arribat a superar els 20.000 habitants (2009)– lligat al boom de la construcció i a l’increment sostingut del turisme.

La revisió del planejament es reinicia després de les eleccions
El maig de 2005 l’equip de govern encapçalat per Carles Pàramo (Convergència i Unió, CiU) va anunciar l’inici del procés de redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). L’aprovació inicial d’aquest pla va arribar al cap d’un any –el 2 de juny de 2006–, amb els vots de l’equip de govern. El document proposava setze sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD), amb una superfície total de 137 ha i més de 3.000 nous habitatges, dels quals un miler gaudirien de diversos graus de protecció.

El març de 2007 el text es va dur al ple per realitzar-ne l’aprovació provisional, que només va comptar amb el suport de l’equip de govern convergent. Pàramo va defensar com a valors del POUM la creació d’un pulmó verd de 15 ha a darrere el parc de la Ciutadella (a l’oest del centre urbà), així com la desclassificació d’una part del sòl urbanitzable previst al Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) anterior. L’oposició va votar-hi en contra perquè el consideraven “electoralista” –mancaven dos mesos per a les eleccions– i perquè consideraven que no s’havien tingut en compte els veïns a l’hora de redactar-lo. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) també el va titllar “d’electoralista” i va amenaçar de presentar un contenciós si la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) hi donava el vistiplau.

Les eleccions municipals del maig van suposar un canvi de govern, amb l’acord entre PSC, el Partit Popular (PP), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i el Grup Independent per Roses-Federació d’Independents de Catalunya (GIR-FIC). Tot i que el nou equip encapçalat per Magda Casamitjana (PSC) va manifestar la intenció de no aturar el procés, al final ho van acabar fent, ja que la Direcció General de Promoció de l’Habitatge reclamava augmentar les dotacions de pisos protegits per complir la Llei d’urbanisme.

L’ARE passa a formar part del document
El febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits de les àrees residencials estratègiques (ARE). Al PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) DE LES COMARQUES GIRONINES se n’hi va incloure una a Roses, de 1.126 habitatges i 23 ha. Es tractava de la segona de major magnitud de la demarcació, tot i que l’aprovació inicial va rebaixar-la fins a 1.005 habitatges i 20,45 ha. Aquesta ARE se situava al nord de la població, en una zona de conreus entre les urbanitzacions del mas Mates i el mas Oliva. L’espai formava part segons el Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) del sector de sòl urbanitzable SUD-1, tot i que amb ampliacions al nord i a l’est en sòl no urbanitzable.

Mentre que l’equip de govern veia la proposta amb bons ulls, el grup municipal de CiU s’hi va mostrar contrari i va demanar que es repetissin els estudis de viabilitat, ja que aquests s’havien fet dos anys enrere, amb una situació del mercat immobiliari totalment diferent. Tampoc no s’hi mostrava favorable el regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

L’aprovació final, el març de 2009, va rebaixar el nombre d’habitatges fins a 995 –una previsió de pràcticament 3.000 nous habitants– per aconseguir una més bona accessibilitat a la zona. Es preveia urbanitzar-ho en dos anys i construir el conjunt del barri en una dècada.

Segona aprovació inicial
El 19 de febrer de 2009 el ple de Roses va aprovar el pla inicialment, per segona vegada, amb els vots de l’equip de govern el POUM. CiU hi va votar en contra, mentre que ERC es va abstenir. El document preveia un creixement de 6.900 nous habitatges,dels quals vora 5.100 serien en noves zones de sòl urbanitzable que ocuparien un total 138,8 ha a l’oest del nucli urbà. Del conjunt, 3.496 eren de protecció oficial –entre els quals el mig miler de l’ARE– i el sostre de població se situava en 28.000 habitants en dues dècades. Entre els diversos desenvolupaments destacava, a banda de l’ARE, el sector SUD-13 (mas d’en Puig - Boscà - Fumats) amb vora 1.500 habitatges en 41,5 ha. L’alcaldessa va defensar les xifres recordant que en set anys cap dels nous 3.000 habitatges construïts gaudien de cap mena de protecció.

També destacava un “gran parc ciutadà” al sector SUD-2 –a darrere de la Ciutadella–, amb 6 ha de zona verda, un recinte firal i equipaments relacionats amb l’oci –tot i que inicialment s’havia previst per al lleure de caràcter nocturn, un pacte de l’equip de govern amb ERC ho havia descartat–. A nivell viari es plantejava crear la ronda nord –per unir les carreteres del mas Oliva i la de Cadaqués– i eixamplar, també, les avingudes de Pau Casals i de Rhode. El document definia una zona d’activitats econòmiques paral•lela a la carretera Roses-Figueres, així com la creació dels parcs dels Olivars (11 ha), de la Casa Cremada (8 ha) i de la Muntanyeta (3,8 ha).

CiU va criticar l’increment de sòl urbanitzable –entenia que hi havia un excés d’oferta residencial per tan poca activitat econòmica– i considerava, a més, que el procés era un “frau de llei”. En aquest sentit argumentaven que s’iniciés la tramitació de nou, ja que en cap cas era una continuïtat del plantejament iniciat per l’anterior equip de govern. Respecte de l’ARE el portaveu convergent el qualificava de “barri marginal” –per la manca d’accessos–, mentre que el regidor republicà, Marc Danés, va pactar un termini de tres mesos per avaluar si calia demanar-ne la retirada.

El document també incorporava la conversió a sòl no urbanitzable de la desclassificació que s’havia fet dels entorns de Castrum –una construcció defensiva d’origen visigot– i del sector de l’Almadrava. L’alcaldessa va anunciar que els dos casos podien acabar amb contenciosos per part dels propietaris. Per la seva banda, l’Associació de Propietaris i Veïns de Santa Margarida van anunciar que hi presentarien al•legacions perquè el POUM no protegia les propietats dels canals de la delimitació del domini públic de l’Estat. També denunciaven la destrucció de zones verdes.

CiU va presentar les seves al•legacions el 20 d’abril, el darrer dia del termini. Carles Pàramo va afirmar que era “vergonyós” l’increment d’habitatges en nous sols urbanitzables previst respecte del POUM del seu equip de govern –de 3.002 a 5.522–. “És un atemptat contra la Costa Brava”, va afegir. Segons l’Ajuntament s’havien presentat un total de 206 al•legacions.

Llum verd al POUM
El 22 de desembre l’equip de govern es va quedar sol en l’aprovació provisional del POUM. En aquesta ocasió ERC es va sumar a CiU en considerar que hi havia “un excessiu creixement urbanístic” i una “manca de participació ciutadana”. L’alcaldessa va defensar el document, que no havia patit canvis gaire significatius, considerant-lo “de futur, racional i obert”. Esquerra va lamentar que es mantingués l’ARE, el que consideraven un error i “un atemptat urbanístic”.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CUTG) va aprovar definitivament el text l’11 de febrer de 2010. El director general d’Urbanisme, Pere Solà, va destacar que el municipi combinava una proposta de creixement residencial amb la voluntat d’oferir qualitat i bons serveis turístics. Salvem l’Empordà va emetre un comunicat lamentant que el POUM preveiés la construcció de 6.900 habitatges quan el PLA DIRECTOR DE L'EMPORDÀ en considerava necessaris entre 1.350 i 2.500 per al 2026. A més, recordava que era una estimació valorada en ple boom immobiliari.

Més informació
www.roses.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà