Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE MONTMELÓ
Xavier Matilla
POUM de Montmeló
Actualitzat a 31/12/2010

El ple de l’Ajuntament de Montmeló aprova inicialment el mes de març de 2010 el nou POUM. El document, que desenvolupa els criteris i objectius establerts per l’Avanç de pla aprovat el mes de desembre de 2008, es caracteritza per proposar un model de creixement equilibrat, fonamentat en la requalificació interna i complementàriament en la delimitació de nous àmbits que han de permetre reestructurar i completar la ciutat existent. Atesa la reduïda dimensió del municipi, el nou POUM suposa, físicament, la definició dels límits de la taca urbana definitiva de la ciutat.

El municipi de Montmeló està situat en l’àmbit del baix Vallès Oriental coincidint amb l’aiguabarreig dels rius Congost i Besòs, en un enclavament històric de cruïlla territorial de les vies de comunicació que han connectat la Península amb Europa, i la plana de Barcelona amb la Catalunya interior. Montmeló té una superfície de 4 km² i una població de 8.955 habitants l’any 2008 segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT).

Després de més de vint anys de vigència del Pla general d’ordenació (PGOU) de 1984, l'Ajuntament de Montmeló va creure oportú abordar-ne la revisió per tal d’adaptar-lo al nou context urbà i territorial i al nou marc legal urbanístic. Altrament, el POUM es plantejava com el marc que havia de permetre coordinar i integrar actuacions de rellevància important per al municipi, i que es redactarien simultàniament, com va ser inicialment el cas de la modificació puntual del soterrament de les vies fèrries i posteriorment l'ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE) DE CAN GURGUI.

El desembre de 2008, el ple de l’Ajuntament aprovà el document d’avanç, redactat per l’equip adjudicatari de la revisió, JORNET-LLOP-PASTOR arquitectes, dirigit per l’arquitecte Sebastià Jornet, al capdavant d’un equip multidisciplinari. Aquest document establia les estratègies i les propostes que definien el nou model de ciutat.

Simultàniament a l’aprovació del document d’Avanç de pla, l’Ajuntament de Montmeló acordà aprovar el programa de participació ciutadana en el qual s’establien les fases i els mecanismes de consulta i de participació específics. Les aportacions recollides a través del procés de participació van permetre identificar quins eren els factors que la ciutadania de Montmeló considerava més rellevants a l’hora d’establir el nou marc de planejament, vinculats fonamentalment a la necessitat d’integrar les infraestructures territorials i al concepte d’equilibri urbà entre oferta d’habitatge i espais lliures i serveis públics. Posteriorment, el mes de març de 2010, el ple de l’Ajuntament de Montmeló aprovà inicialment el nou POUM, pràcticament per unanimitat, amb els vots favorables dels grups del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida Alternativa (ICV-EUiA), Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), i amb l’única abstenció del regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El document desenvolupava les directrius i objectius del projecte de ciutat definits a l’Avanç de pla i concretava els instruments de planejament i gestió.
Soterrament del FAV a Montmeló i tren convencional Foto: Moisès Jordi
Montmeló, ciutat i territori
El municipi de Montmeló, amb una reduïda superfície i absolutament envoltat i fragmentat per infraestructures territorials viàries, ferroviàries i hidràuliques, es caracteritza urbanísticament, per l’escassetat de sòl lliure d’ocupació derivada de l’existència d’una important superfície de sòl urbà industrial i, sobretot, per la presència del Circuit de Velocitat de Catalunya, que, situat a l’extrem nord del municipi, ocupa aproximadament una quarta part de la superfície municipal.

En aquest sentit, el nou POUM proposa que el municipi de Montmeló sigui un àmbit capaç d’esdevenir un espai relacionat amb el territori i alhora articulador d’aquest mateix espai, en primer lloc integrant les infraestructures territorials existents, de manera que se superin barreres històriques, i alhora planificant les noves infraestructures en el projecte de ciutat. En segon lloc, vertebrant i estructurant els espais oberts territorials (riu Congost, Besòs, turó de les Tres Creus), a fi de vetllar per la seva preservació i per la potenciació de la seva màxima interconnexió a partir d’una millora de les relacions entre ciutat i territori.

Les infraestructures de la mobilitat
El Pla incorpora les propostes del PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA (PTMB)  respecte de les infraestructures ferroviàries, que han de permetre millorar el servei de ferrocarril a tota la població de Montmeló: la LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA (LOF) i la nova estació Montmeló nord, així com el desdoblament de la LÍNIA BARCELONA – PUIGCERDÀ. Respecte a les infraestructures viàries, el Pla, en coherència amb el PTMB, aposta per un nou traçat de l’eix C-17 que permeti millorar l’accessibilitat al nucli urbà des dels eixos territorials, proposant criteris d’integració coherents amb el projecte de ciutat i amb la nova estructura viària urbana.

Finalment, el Pla incorpora dues actuacions significatives amb el repte de cohesionar correctament el projecte de ciutat amb el projecte de les infraestructures: el soterrament del ferrocarril que permetrà connectar i restablir continuïtats urbanes i la definició d’una plataforma sobre l’AP7. Això ha de permetre restablir relacions entre dos àmbits de ciutat fragmentats històricament afavorint el procés d’integració a la ciutat de l’àmbit del Circuit.

Criteris ambientals i desenvolupament urbanístic sostenible
El Pla, a través de les seves directrius estratègiques i dels criteris ambientals recollits en l’Informe de sostenibilitat ambiental preliminar, proposa un model fonamentat en la reorientació del creixement i la definició d’un projecte urbà de Montmeló, que tendeix a completar la ciutat existent i a requalificar l’espai interior amb l’objectiu de millorar la qualitat urbana de la ciutat.

El model residencial proposat opta per un model compacte i una densitat raonable que complementi els teixits existents, incorpori diversitat tipològica i possibiliti una nova política d’habitatge protegit. Respecte dels teixits destinats a activitats econòmiques, s’estableixen directrius normatives encaminades a millorar la seva optimització.

El Pla proposa un nou model d’espais lliures, integrant els espais lliures territorials i els verds urbans de la ciutat en un sistema articulat de relacions, en el qual l’espai lliure fa una doble funció de reestructuració interna al municipi i de restabliment de les continuïtats territorials. Les principals línies projectuals que constitueixen la base de la proposta són: el reconeixement de la xarxa dels espais oberts territorials, la identificació, ordenació i integració dels “espais connectors”, com els eixos fluvials del Congost i el Besòs, i els “parcs territorials”, com el turó de les Tres Creus i el Circuit de Catalunya, i finalment, la reestructuració i sistematització dels espais lliures urbans a través de la creació de nous espais lliures vinculats als nous sectors.

Un dels objectius fonamentals del Pla és l’assoliment d’una mobilitat sostenible del municipi. En aquest sentit, el nou pla defineix un nou sistema de mobilitat que integra itineraris de vianants, bicicletes, vehicles i transport públic, on les infraestructures territorials, viàries i ferroviàries s’estableixen en coherència amb una nova ordenació de la xarxa viària urbana en anell.
El Congost a l'alçada del polígon Pedregar de Montmeló Foto: Moisès Jordi
Els equipaments
Tal com es recull en el Pla director d’equipaments de Montmeló, document redactat simultàniament pel mateix equip redactor del POUM, tot i que no s’hagi detectat cap dèficit quantitatiu respecte dels serveis i les reserves de sòl destinades a equipament existents, el Pla estableix un conjunt de directrius, vinculades a aspectes qualitatius, que caldria considerar: la necessitat d’evitar una concentració excessiva en determinats àmbits urbans, afavorir la vinculació dels equipaments amb els espais lliures i aprofitar l’existència del Circuit de Catalunya per tal de poder localitzar nous equipaments de caràcter estratègic territorial.

Els nous àmbits d’ordenació i el dimensionament del Pla
L’oferta de sòl del Pla es fonamenta en dos eixos: la definició dels sectors de transformació i reordenació urbana, amb l’objectiu de millorar la qualitat urbana, i la definició de tres nous sectors de creixement urbà, amb la finalitat d’aconseguir de completar una trama urbana existent que permeti la definició d’un nou model urbà i defineixi els límits del que ha de ser la definitiva taca urbana de Montmeló.

Els nous àmbits es concreten amb la delimitació de dos sectors urbanitzables residencials, un dels quals es l'ARE de Can Gurgui, localitzats entre el nucli urbà actual i els eixos de les autopistes situats a nord, i un tercer destinat a activitats econòmiques complementàries del Circuit localitzat a sud del mateix. La superfície total dels sòls urbanitzables és de 60,74 ha. A causa de la reduïda dimensió del terme municipal, el desenvolupament d’aquests sòls urbanitzables suposarà la definició dels límits de la taca urbana definitiva de Montmeló, sense més espai per a futurs creixements.

Respecte dels àmbits de transformació i reordenació, el Pla delimita sis plans de millora i catorze polígons d’actuació. D’aquests, cal destacar, en primer lloc, els dos polígons d’actuació vinculats al soterrament del ferrocarril que tenen com a objecte fonamental garantir la integració urbana de l’actuació i també definir les arquitectures que formaran les façanes del nou passeig. I en segon lloc, l’àmbit del Pla de millora de sota el molí, que proposa la transformació dels actuals usos industrials a usos residencials i terciaris amb l’objectiu de connectar transversalment el nou passeig urbà del cobriment del ferrocarril amb l’àmbit fluvial del riu Besòs.

El conjunt de sectors residencials suposen una oferta total de 2.500 habitatges, dels quals aproximadament 1.300 corresponen als sectors del soterrament del ferrocarril, a més de l'ARE, que han de donar cobertura a una població potencial de 15.000 habitants.

Respecte de les reserves d’habitatge protegit, tal com s’estableix en la memòria social del POUM, s’opta per incrementar els mínims establerts pel marc legal vigent, fins al 40%, distribuint-los en un 20% d’habitatge amb protecció oficial de preu concertat i concertat català i en un 20% d’habitatge amb protecció oficial de règims general i especial.

Amb l’aprovació inicial del Pla, s’iniciava el període d’exposició pública i presentació d’al•legacions, que haurà de concloure amb la redacció del document per l’aprovació provisional prevista pel 2011.

Més informació
www.montmelo.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental