Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CERVERA
Oscar Carracedo
Una imatge de Cervera Foto: Arxiu Territori
Actualitzat a 31/12/2010

L’octubre de 2010 l’Ajuntament de Cervera engega un nou procés d’explicació pública del POUM, que vol rebre una segona aprovació inicial derivada dels grans canvis inclosos. El nou document del pla preveu 7.361 nous habitatges, amb un sostre edificable de 670.961 m2 que permetrien un increment de població que podria arribar fins als 18.895 habitants l’any 2030. El Pla preveu la transformació en via urbana de l’N-II, al seu pas per la població, així com la qualificació d’una gran zona verda de 27 ha entre la plana del castell i el riu d’Ondara.


Antecedents 2006

El municipi de Cervera es troba situat al cor de la part meridional de la comarca de la Segarra, de la qual és capital, a la vall del riu d’Ondara. El municipi està format, a part del nucli principal de Cervera, pels nuclis agregats de Castellnou d’Oluges, Vergós, la Prenyanosa, Malgrat i la Cardosa.

Cervera, que el 2010 tenia una població de 9.596 habitants, té un terme de considerable extensió, amb 5.512,6 ha, i gaudeix d’una accessibilitat privilegiada i d’una posició estratègica a nivell comarcal, aspecte que queda clarament reflectit pel fet que en el municipi es produeix la intersecció de dues de les vies de comunicació més importants, l’A-2 i l’eix Transversal (C-25), a més de disposar d’estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Manresa-Lleida. Aquesta important posició territorial hi justifica l’existència d’un important polígon industrial de 97,4 ha.

Antecedents del planejament
El planejament que es revisa a Cervera són les normes subsidiàries que havien estat aprovades l’any 1986. L’antiguitat del pla i la necessitat d’adaptar-lo a la legislació vigent i a les noves dinàmiques econòmiques i socials, juntament amb l’obsolescència del model proposat basat en el creixement urbanístic i el desenvolupament pràcticament total del pla, en justificaven la revisió i adaptació.

El document de l’Avanç de planejament, que va ser encarregat el gener de 2002 mitjançant conveni, al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el 29 de desembre de 2002 va rebre l’aprovació definitiva per part del consistori.

El novembre de 2003 es van encarregar els treballs previs de diagnosi que havien de facilitar la redacció del POUM a la UPC mateixa, però el febrer de 2004 el conveni es va modificar per tal d’incorporar-hi la participació de l’Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona.

El 28 de desembre de 2006 es va aprovar inicialment el POUM, amb l’acord de Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fins fa poc al Govern. El nou document delimitava 20 polígons d’actuació urbanística (PAU) en 81,6 ha de superfície, amb un 54% destinats a usos industrials; 27 plans de millora urbana (PMU) en 27,7 ha, de les quals un 10% per a usos terciaris; 12 sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD), amb un total de 162,4 ha, de les quals el 55% estaven destinades a usos industrials; un sector urbanitzable no delimitat (SUND) de 142,8 ha i el Pla especial urbanístic (PEU) d’Ondara en sòl no urbanitzable.

A començament de l’any 2008 l’equip dirigit per l’arquitecte Joaquim Vivas Vidal, que havia redactat el document aprovat inicialment, comencen la reelaboració del document per portar-lo a una segona aprovació inicial. Abans de rebre aquesta aprovació, a l’octubre, es comença la difusió pública de la documentació elaborada.

Model i objectius del POUM. El segon document inicial
Alhora que s’incorporen les disposicions del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE PONENT, del qual el municipi forma part —disposicions que incideixen sobre la previsió d’ubicar-hi un nou aeròdrom i d’establir la reserva per al traçat del futur EIX TRANSVERSAL FERROVIARI—, la revisió vol ordenar el municipi d’acord amb un model general de ciutat que tingui com a condicions el creixement sense un consum excessiu de sòl i el rebliment dels espais buits dins la ciutat.
Futurs desenvolupaments industrials previstos al POUM Foto: ACN
Per assolir aquests objectius, la revisió del planejament urbanístic es planteja des de la requalificació de la ciutat existent, més que no pas des d’una proposta de creixement. Aquesta voluntat de requalificació de la ciutat existent es concretaria en els objectius urbanístics següents:

- Potenciar i ordenar el nucli antic a partir del principi de la conservació i recuperació d’espais patrimonials. En concret, es pretén replantejar el nucli antic facilitant que les edificacions que no tinguin la condició d’elements catalogats puguin convertir-se en habitatges plurifamiliars.

- Transformar en zones residencials les antigues zones industrials de la ciutat que ja són envoltades, totalment o parcialment, d’habitatges.

- Transformar en zona residencial l’antiga zona esportiva situada al sud de l’avinguda dels Esports. Al mateix temps es preveu una nova zona esportiva al nord de la mateixa avinguda, que s’afegeix a una altra que ja existeix, i que serviran com a separadors entre les zones residencials i les industrials.

- Preveure nous espais per a la instal•lació de les noves indústries al temps que s’acaba la planificació del polígon industrial situat a l’extrem nord-oest i que es regularitzen algunes situacions d’indústries construïdes en sòl no urbanitzable.

- Preveure zones per a equipaments públics localitzades en llocs centrals i de dimensió gran per tal de donar-hi cabuda a una diversitat d’usos.

- Aconseguir un gran espai públic d’unes 27 ha en un dels llocs més emblemàtics de Cervera, la plana del Castell i el tram del riu d’Ondara amb el torrent Salat, situat al sud-oest del nucli urbà.

- Integrar l’antiga N-II a la xarxa urbana de la ciutat, amb la previsió d’una avinguda de 30 m amb voreres amples i comerç, al temps que es completen les rondes de Cervera.

- Transformar el traçat actual del tren per l’interior dels nuclis en tramvia, aprofitant el nou traçat de l’Eix Transversal Ferroviari.

Escenaris de creixement i projeccions de població i habitatge
La població de Cervera era de 9.596 habitants l’any 2010. Segons les projeccions de població del Pla territorial, l’escenari projectat més probable situa el municipi de Cervera en un potencial de 18.895 persones l’any 2030, escenari que el POUM es fa seu.

Per donar cabuda a aquest increment de població respecte del primer document, la segona proposta per aprovació inicial del POUM preveu un increment dels sectors en sòl urbà i una important reducció dels sectors urbanitzables, que posaria en relleu l’estratègia de consumir la menor quantitat possible de sòl nou.

En aquest sentit, el nou document delimita un total de 53 PAU en 222,82 ha, fet que suposa un increment de 33 PAU i 141,22 ha respecte del primer document; de 7 PMU en 1,38 ha, que suposa una disminució de 26,32 ha, i de 2 PEU abans no previstos de 1,28 ha, tots aquests sectors sobre sòl urbà.

El nou document preveu dos sectors de SUD en 79,66 ha, en contraposició als 12 del document anterior, amb una disminució de 82,74 ha; i finalment dos sectors de SUND en 40,55 ha que suposen una disminució de 102,25 ha. Val a dir que tots aquests sectors se situen en continuïtat amb el sòl urbà de Cervera.

Aquests canvis substancials en la classificació del sòl són els que fan necessària la redacció d’un segon document d’aprovació inicial.

Aquests nous sectors de creixement suposen a Cervera una densitat mitjana de 81 habitatges/ha, una edificabilitat de 0,78 m2 de sostre/ m2 de sòl, amb unes cessions del 69,4%, mentre que als nuclis agregats suposa una densitat mitjana de 72 habitatges/ha, una edificabilitat de 0,73 m2 st/ m2 sòl i unes cessions del 50,1%.

Pel que fa als habitatges, el POUM preveu la creació de 7.361 nous habitatges que resulten de la consolidació de 45 PAU, 7 PMU i 2 PEU, tots ells de caràcter residencial. Val a dir que 13 PAU i 1 dels PEU se situen als pobles agregats, amb un total de 430 habitatges, fet que en mostra la consolidació però no l’extensió. És remarcable el fet que el POUM no incorpora cap sector de SUD amb caràcter residencial, si bé es proposen dos sectors de sòl urbanitzable no delimitat (SUND) destinats a la localització de nous sistemes derivats del creixement però als quals no s’assigna cap aprofitament. A causa de la previsió que els sectors donin cabuda a una important quantitat de sistemes, que suposen una superfície de 40,55 ha, aquests se situen en continuïtat amb el nucli urbà.

Dels 7.361 habitatges del parc d’edificació potencial del Pla, 2.061 es destinen a habitatges amb algun tipus de règim de protecció. Tots aquests habitatges suposen un sostre residencial de 670.961 m2.

Pel que fa als usos, a banda dels sectors abans esmentats, que tenen tots una clara vocació residencial, trobem altres sectors que assumeixen altres usos. Aquests sectors se situen tots al nucli de Cervera i es distribueixen en 6 PAU de caràcter terciari, i 2 PAU i 2 SUD de caràcter industrial, que suposen un total de 1.107.004 m2 de sostre per a aquestes activitats econòmiques, una quantitat força superior a la de l’habitatge. Les àrees d’expansió industrial se situen majoritàriament al nord-oest del polígon industrial actual.

La tramitació del POUM
L’octubre del 2010 es van iniciar les tasques de divulgació del nou document modificat, que esperava una segona aprovació inicial. El nou document s’intentarà aprovar amb l’acord dels diferents grups al ple previst per al gener del 2011, si bé l’alcalde del PSC, Joan Valldaura, ha expressat que, si no se n’aconsegueix l’aprovació, el POUM quedarà aturat fins a la propera legislatura.

En aquest context, i després del cessament dels dos regidors de Solucions i Futur (SiF)*, que deixa el Govern en minoria, els vots de Convergència i Unió (CiU) resulten clau, si bé aquests ja han expressat el seu desacord en qüestions relatives a la gestió del POUM.

Més informació
www.cerverapaeria.com

* El cessament del dos regidors de SiF rau en les discrepàncies sobre la decisió de la contractació del secretari municipal, en la qual sembla que els regidors no van ser tinguts en compte, i en les acusacions que els regidors cessats van dedicar a l’alcalde, a qui van titllar de dictador.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segarra