Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PONT DELTEBRE-SANT JAUME D’ENVEJA
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
El pont des de l'embarcador de Sant Jaume Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

El 30 de setembre s’inaugura el pont que travessa el riu Ebre en un punt pròxim a la desembocadura i que uneix les poblacions riberenques de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, abans només connectades per barques o a través del llunyà pont d’Amposta. El nou pont, amb una llargada de 250 m i una amplada de 19 m, té dos carrils per a vehicles i unes grans voreres per a passejants i ciclistes. Les obres, començades l’any 2008, han comportat una important complexitat tècnica i han suposat un pressupost aproximat d’uns 20 MEUR.


Els municipis de Deltebre (Baix Ebre) i Sant Jaume d’Enveja (Montsià) es troben al centre del delta de l’Ebre i hi viuen, respectivament, 11.750 i 3.530 habitants. Són, a més, les dues poblacions més importants erigides sobre terrenys deltaics. Entre ambdós centres urbans només hi ha una distància de 2 km i les cases més properes es troben a menys de 500 m. Però entre un poble i l’altre, els més de 200 m d’amplada del riu Ebre han significat una barrera històrica que, durant molts segles, només es podia superar amb barques transportadores que han funcionat fins a l’actualitat.

El patró d’una de les barques transbordadores, Martí Esteban, explicava que feia vuit viatges per hora, de 6 del matí a 10 de la nit, i, segons l’època de l’any, havia arribat a portar fins a quaranta cotxes alhora. La seva embarcació donava servei a transportistes, treballadors, avis que anaven de passeig, feligresos que anaven a missa, joves que anaven a l’institut, ciclomotors, bicicletes i, fins i tot, autocars. Ara bé, els dies de fort vent i riuades el servei quedava suspès.

Des de la construcció dels primers ponts sobre l’Ebre (primer a Tortosa al segle XIX i després a Amposta el 1920), els habitants de les Terres de l’Ebre podien creuar el riu sense necessitat de barques. Aquests dos ponts i els pocs altres que s’havien anat construint aigües amunt van ser esfondrats durant la Guerra Civil, encara que, de mica en mica, van ser reconstruïts. Des de mitjan segle XX, les tècniques constructives amb formigó armat van permetre que la construcció de ponts fos més fàcil i menys costosa, així que amb pocs anys se’n van construir diversos. Els ponts més propers es van erigir a Amposta: el de la carretera N-340 (1970), el de l’autopista (1977) i el del tren (1996).

Tot i així, per als habitants de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja utilitzar aquests ponts comportava fer una volta considerable, ja que el pont d’Amposta es troba a 13 km d’ambdues poblacions. Per això els habitants del Delta havien reclamat llargament la construcció d’un nou pont entre les dues viles. Aquesta reivindicació va començar a prendre forma l’any 2007, quan la Generalitat de Catalunya va licitar les obres de l’obra amb un pressupost de gairebé 20 MEUR. La previsió era que les obres poguessin començar la primavera següent i estar acabades a final de 2009. La infraestructura s’erigiria a l’alçada del transbordador actual, al final de l’avinguda de l’Ebre de Sant Jaume d’Enveja, i es connectaria amb Deltebre a través d’un nou vial que enllaçaria amb el carrer de Girona.
Espai per a vianants i ciclistes Foto: Moisès Jordi
Característiques tècniques d’un pont singular
Els enginyers Diego Cobo i Jiri Strasky, de l’empresa Tec-4, van dissenyar un pont amb una llargada de 250 m i una amplada de 19 m. La plataforma del pont té un espai central per als vehicles de motor (8 m), amb un carril per sentit, mentre que s’ha reservat un espai gairebé tan ampli (7,8 m) per a vianants i ciclistes en els laterals, amb bancs i miradors per contemplar l’Ebre. Per facilitar el pas de les embarcacions per sota del pont, té un gàlib nàutic (la distància entre la part inferior del pont i el nivell mitjà del riu) de 12 m en el tram central, que és de 56 m. Els dos pilars centrals, que s’enfonsen 45 m sota el riu, concentren el pes de l’estructura a través d’uns cables metàl•lics, cosa que permet estalviar la construcció d’altres pilars.

Unes obres sofisticades
Les obres per a la construcció d’aquesta gran infraestructura van començar el 2008 amb la formació d’una península artificial a la riba esquerra que serviria de suport per a la instal•lació dels fonaments dels pilars. Aleshores es preveia que les obres duressin 18 mesos. L’operació es va repetir a l’altra riba al cap de 6 mesos. A mitjan 2009 els grans pilars o pilastres (tècnicament anomenades “estreps”) que havien de suportar el pont ja estaven gairebé enllestides i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) preveia destinar-les a equipaments públics, com ja s’havia fet amb el pont del Mil•lenari de Tortosa. L’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa (d’Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va explicar que el nou equipament disposaria d’uns 1.000 m2 útils i que el consistori deltebrenc projectava traslladar-hi l’ecomuseu i les oficines del PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE, que es trobaven en dos edificis de propietat municipal. A Sant Jaume d’Enveja encara no havien decidit com utilitzarien l’altre estrep, però l’alcalde Castor Gonell (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) preveia destinar-lo a alguna activitat turística al riu.

El gener de 2010 les obres van començar a dibuixar com seria el pont, amb el muntatge de l’estructura metàl•lica. Dos mesos després el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), va visitar les obres i va revelar que el pont estaria enllestit el mes de setembre següent. Nadal va afirmar que aquesta infraestructura donava resposta a una reivindicació històrica dels dos pobles riberencs i que seria el punt central de “l’anella del Delta”, una anella viària i de carrils bici que comunicaria tots els nuclis urbans d’ambdues bandes de l’Ebre. Aquest projecte estava recollit en el Pacte nacional per a les infraestructures, aprovat en la mateixa legislatura.
Una imatge del pont amb Deltebre al fons Foto: Moisès Jordi
A final de juny, durant tot un dia, Capitania Marítima va prohibir la navegació al voltant del nou pont en motiu del trasllat de la part central del pont, una peça de 530 T i 63 m de llarg, arrossegada per petits remolcadors. La peça es va hissar amb gats col•locats als extrems dels dos trams construïts prèviament. Després d’aquesta operació, considerada el punt culminant de les obres, només restava soldar el tram central als laterals, enganxar i tesar els cables, formigonar la llosa i pavimentar la superfície.

A principi de setembre es van acabar les obres i es van iniciar les proves de càrrega, que van ser un èxit, ja que el pont va respondre tal com s’esperava quan se’l va sotmetre al pes de 42 camions de 35 T, amb un total de gairebé 1.500 T. Col•locar les baranes, l’enllumenat i pavimentar la calçada central van ser els darrers detalls abans de l’esperada inauguració, dos anys després que comencessin les obres.

Inauguració, actes i celebracions
El dia 30 de setembre el president de la Generalitat, José Montilla (PSC), va encapçalar l’acte oficial de posada en servei del nou pont sobre el riu Ebre, conegut com lo Passador, acompanyat del conseller Nadal i dels alcaldes dels dos municipis veïns. Quan els dos batlles es van trobar al mig del pont, els centenars de veïns que els seguien van celebrar-ho amb crits d’alegria, abraçades, aplaudiments i, fins i tot, alguna llàgrima.

El president va explicar que aquesta infraestructura era coherent amb la voluntat de vèncer els vells desequilibris territorials, un dels grans objectius del Govern, que segons va assegurar, havia fet una gran inversió a les Terres de l’Ebre, superior a qualsevol altre període i a la mitjana de Catalunya.

Mentre que una de les empreses de transbordadors provaria de subsistir com a atractiu turístic, el patró de l’altra explicava que amb la inauguració del pont no tenia sentit continuar la seva feina, però que no se’n lamentava, ja que era una feina molt dura i els usuaris hi guanyarien molt.

Quatre dies després d’inaugurar-se oficialment la nova infraestructura, es va celebrar una festa popular amb gegants, jotes i rondalles, amb la qual la ciutadania va donar la benvinguda a lo Passador.

Canvis als accessos
Dos dies abans, el DPTOP va treure a licitació, per un valor de 2,7 MEUR, les obres de construcció de la variant de Sant Jaume d’Enveja, que tindria una longitud de 960 m i dos carrils de 3,5 m. La nova variant permetria connectar el pont amb la carretera que porta a Amposta, la TV-3404, per l’oest del nucli urbà. Així, l’actual via d’accés al pont, l’avinguda de l’Ebre, podria ser reurbanitzada com un carrer major amb prioritat per als vianants. El DPTOP també preveia millorar els accessos per la banda de Deltebre.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre, Montsià
Fotogaleria relacionada