Dimarts 21 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS ECOPARC 4 (ELS HOSTALETS DE PIEROLA)
Alfons Recio
Vista general de l'Ecoparc Foto: Alfons Recio
Actualitzat a 31/12/2010

El setembre de 2010 el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar inaugura l’Ecoparc 4 als Hostalets de Pierola, el qual inicia l’activitat en fase de proves. Anualment, l’Ecoparc ha de gestionar 400.000 T de fracció resta i 75.000 de fracció orgànica de residus municipals procedents de l’àrea metropolitana de Barecelona, el nord del Baix Llobregat i el sud de l’Anoia.


Antecedents 2006, 2007

Els Hostalets de Pierola és un dels municipis del sud de la comarca de l’Anoia, de 34 km² , ja a l’àmbit de la Depressió Central Catalana, sobre terrenys sedimentaris argilosos*, i que limita amb municipis com Esparreguera i Masquefa, entre altres. La seva població és de 2.612 habitants i, tret del nucli principal, hi predominen les urbanitzacions de baixa densitat.

Un dels principals equipaments localitzats als Hostalets és el dipòsit controlat de residus de Can Mata, en actiu des del 1979. L’abocador d’Hostalets de Pierola, gestionat per l’empresa CESPA, és actualment l’abocador més gran de Catalunya, amb prop de 28 ha.

L’any 2005, en uns terrenys annexos a l’abocador, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya hi va planificar la construcció d’una planta Ecoparc, la quarta de Catalunya, per a la gestió de la fracció resta dels residus municipals dels municipis metropolitans. A final del mateix any ja es va licitar la construcció i gestió d’aquesta planta. Alhora, l’Ecoparc-4 té per objectiu acomplir el model català de gestió de residus definit pel Pla sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PSIRM) per al període 2005-2012 i pel Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), pel qual es considera el residu com a recurs de valor i no com a simple rebuig que s’ha d’emmagatzemar en un abocador. De la mateixa manera, el model considera la necessitat que totes els àmbits territorials definits pel PSIRM puguin gestionar dins dels seus límits els residus que genera. Així, l’Ecoparc 4 se suma als tres restants com a instal•lació que ha de permetre triar els materials recuperables entre els residus de la fracció resta –que suposen el 67% dels residus metropolitans i es corresponen amb els que no ha estat separats selectivament a les llars– que es produeixen a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona** i els municipis del nord del Baix Llobregat i del sud de l’Anoia. També s’hi tractarà la fracció orgànica dels residus municipals recollida selectivament així com la continguda en la fracció resta mateixa, a través d’una planta de compostatge inclosa a l’Ecoparc-4.

Per a la construcció i la posterior gestió de la planta, l’any 2006 es va crear el Consorci Ecoparc-4, una entitat de naturalesa pública i personalitat jurídica pròpia formada per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus (EMSHTR, també coneguda com Entitat Metropolitana del Medi Ambient, EMA), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), empresa pública adscrita al DMAH i per l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola.

L’Ajuntament d’Hostalets de Pierola va concedir la llicència d’activitats per a l’Ecoparc 4 el 10 d’abril de 2008, mentre que les obres de construcció, finançades al 100% per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), ja s’havien iniciat l’any 2007. La construcció, finalment, va ser adjudicada per 58,7 MEUR a l’empresa CESPA GR SA, conjuntament amb l’explotació del la instal•lació per a quinze anys. La construcció de la planta va provocar el rebuig d’alguns veïns, alguns dels quals agrupats en la Coordinadora d’Afectats per l’Abocador d’Hostalets de Pierola, especialment dels municipis de Masquefa i Esparreguera, que veien que l’ecoparc era una ampliació encoberta de l’abocador mateix. També creien que la nova planta en dificultaria la clausura definitiva i que n’allargaria la vida útil. CESPA havia estimat que si no es feien ampliacions el 2019 seria el darrer any de funcionament de l’abocador.

Tot i que les previsions inicials apuntaven que les obres podrien enllestir-se al final de 2008 per tal que l’activitat de la planta s’iniciés a partir de 2009, les obres es van allargar més del previst, de manera que no va ser fins al darrer trimestre de 2010 que es va fer la inauguració de l’Ecoparc 4.

L’Ajuntament decideix en ferm sobre les sals d’alumini a Can Mata
Amb les eleccions municipals de l’any 2007 l’alcalde Pere Barbado (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) havia estat rellevat per Jordi Calpe (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC). Calpe havia anunciat en campanya que si guanyava no ratificaria un conveni signat el 25 de maig de 2007 –que a més estava pendent de ratificació pel ple municipal– per l’anterior equip de govern amb l’empresa CESPA segons el qual aquesta pagaria 750.000 € a l’Ajuntament a canvi de no exigir la retirada d’unes sals d’alumini que anys enrere s’havien dipositat de manera irregular. Segons Barbado, es va subscriure el conveni, atès que un estudi encarregat al catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Maria Baldasano, havia conclòs que el confinament actual de les sals, en una cel•la de l’abocador ja clausurada, era la solució que oferia més garanties ambientals.

D’aquesta manera, el ple municipal del 22 de desembre de 2008 va denegar la ratificació del conveni i es va encarregar el nou estudi al professor Joan Mata, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, el qual també va concloure que la retirada de les sals podria ser més perjudicial que mantenir el confinament. Alhora, Mata proposava un seguit d’accions de control i seguiment sobre la cel•la que contenia les sals, per assegurar-se que no es produiria cap filtració. Amb això, l’Ajuntament va iniciar negociacions amb l’empresa CESPA i l’ARC per tal de redactar un nou conveni que s’ajustés a les propostes de l’estudi de Mata. Finalment, el 6 de març de 2009 el ple municipal va aprovar definitivament el nou conveni, segons el qual CESPA pagaria 2 MEUR entre el 2009 i el 2012, alhora que s’aprovava un programa de seguiment de la cel•la. L’Ajuntament, per la seva banda, no demanaria a CESPA la retirada de les sals d’alumini.
Una imatge de l'Ecoparc d'Hostalets Foto: Moisès Jordi
La integració paisatgística d’Ecoparc i Can Mata en dubte
Un mes abans de la inauguració de la planta, l’Ajuntament de Masquefa va aprovar, en el seu ple municipal, una moció per la qual reclamava a la empresa CESPA que redactés i executés, tan aviat com fos possible, un projecte de pantalla vegetal al llarg del perímetre de l’abocador i l’Ecoparc de Can Mata que disminuís l’impacte visual d’aquestes instal•lacions.

Aquesta moció –que s’aprovava amb els vots favorables de l’equip de govern, format per Convergència i Unió (CiU), el Partit Popular (PP) i un regidor independent, i l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Entesa per Masquefa– responia al retard per part de CESPA en el compliment d’un conveni signat l’abril de 2008 amb aquest ajuntament i amb la presencia de l’ARC i de l’EMA, pel qual assumia el compromís de fer la pantalla vegetal.

Per altra banda, el juny de 2010, la coordinadora d’afectats per l’abocador de Can Mata (CAACM) va demanar a l’ARC que es retiressin de l’abocador les prop de 19.000 T de fibrociment que hi havia dipositades. La portaveu de la CAACM, Rosa Vidal, posava en dubte que les condicions dels aïllaments de l’abocador asseguressin que la pols d’amiant no s’infiltrés cap a la xarxa fluvial, així com les sals d’alumini. L’ARC va reconèixer l’existència d’amiant a l’abocador, atès que abans del 2005 aquest no era considerat un residu perillós*** i, per tant, podia entrar a Can Mata. Tanmateix, l’ARC va comunicar que l’emmagatzematge del fibrociment era del tot segur, ja que Can Mata estava construït amb els materials aïllants necessaris.

L’Ecoparc-4 entra en funcionament
El dia 2 de setembre de 2010, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, juntament amb la directora de l’ARC, Genoveva Català, l’alcalde d’Hostalets de Pierola, Jordi Calpe (ERC), i el president del Consorci Ecoparc 4, Francesc Narváez, van inaugurar aquesta planta per al tractament de residus, que iniciava l’activitat en fase de proves. Segons Baltasar, amb aquest quart Ecoparc s’assoleix l’objectiu que tots els residus domèstics produïts a l’RMB tinguin un tractament previ a la deposició final a l’abocador. Per la seva part, Genoveva Català va apuntar que la planta, que està dissenyada per tal de recuperar de la fracció resta dels residus municipals el màxim possible de materials de valor, podrà recuperar prop del 70% dels residus que s’hi tractin, fet que permetrà reduir les tones que finalment quedin emmagatzemades a l’abocador de Can Mata****.

L’Ecoparc 4, que ocupa una parcel•la de 10,61 ha i preveu la creació de 70 llocs de treball, tindrà capacitat per tractar 400.000 T anuals de fracció resta i 75.000 T anuals de residus orgànics. En la seva construcció s’han previst diverses mesures d’integració paisatgística, com l’ús de tonalitats cromàtiques similars a les de l’entorn o el disseny de l’alçada de l’edifici per fer-se menys visible dels del poblaments propers.

Com a contrapartida, a canvi d’acollir aquesta instal•lació per part de l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola, a principi del 2006 es va signar un conveni amb l’ARC i l’EMMA en el qual es comprometien a finançar conjuntament el Pla d’equipaments i d’infraestructures municipals d’Hostalets, amb una aportació conjunta de 7 MEUR. Per la seva banda, l’Ajuntament es comprometia a desplegar la recollida segregada de residus orgànics abans del 2008. En aquest marc, l’ARC ja va atorgar, el setembre de 2006, una subvenció de 2,3 MEUR als Hostalets.

Previsions
Es preveu que al llarg del primer trimestre de 2011, l’Ecoparc iniciarà la seva activitat normal, un cop superada la fase de proves. En relació amb la carretera B-231, que enllaça l’A-2 amb Can Mata, l’alcalde d’Hostalets va comentar en la inauguració que s’estava treballant el projecte de desdoblament.

Respecte de la pantalla vegetal demanada, l’empresa Cespa encara no ha comunicat a l’Ajuntament de Masquefa cap calendari respecte a l’execució, malgrat que segons el seu gerent, el Departament d’I+D de Jardineria de Cespa hi estava treballant per concretar quina tècnica calia aplicar per construir-ne la pantalla, ateses les característiques especials del sòl de l’abocador que no permet que qualsevol pantalla vegetal sigui viable.

Pel que fa a les relacions entre l’abocador i l’Ajuntament d’Hostalets, segons l’alcalde Calpe, els objectius del Govern són procurar reduir la dependència de les finances municipals en relació amb aquest equipament, ja que l’esperança de vida que té és finita.

Per la seva banda, la CAACM prosseguirà les seves accions de denúncia del tema de l’amiant, tant als mitjans de comunicació com per via dels tribunals.


* Segons el mapa geològic 1:50.000 de l’Institut Geològic de Catalunya, a Hostalets de Pierola es troben argiles, gresos i conglomerats del Miocè.

** La Llei 7/1987 inclou en l'àmbit territorial de l'Entitat del Medi Ambient 32 municipis.

*** Els residus perillosos només poden emmagatzemar-se als abocadors de classe III, en aquest cas, el de Castellolí.

**** A l’Ecoparc 4 arriben les fraccions resta i orgànica dels residus municipals. L’orgànica s’envia a la planta de compostatge de l’Ecoparc i se sotmet a un procés similar al d’un sotabosc però de manera accelerada i a escala industrial. El compost que se n’obté pot ser incorporat posteriorment novament al sòl, evitant que la matèria orgànica s’acumuli a l’abocador i generi líquids lixiviats i gasos d’elevat efecte hivernacle. La fracció resta se sotmet a triatges de les diverses tipologies de residus que posteriorment són portats a plantes de reciclatge. Els materials no recuperables són compactats i dipositats a l’abocador de Can Mata.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia