Dissabte 25 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC SUR 8-9-23 (LLEIDA)
Josep Ramon Mòdol
Pla urbanístic SUR 8-9-23 (Lleida) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El setembre de 2010, l’Ajuntament de Lleida i l’INCASÒL constitueixen el consorci urbanístic que ha de desenvolupar l’ARE SUR 8-9-23 a la ciutat de Lleida. El sector, que té una superfície de 61,4 ha i on es preveu construir 3.673 nous habitatges, també disposa de força espai per a usos comercials. El desenvolupament del sector coincideix en el temps amb una major permissivitat a l’obertura de centres comercials a la ciutat en la legislació catalana, anteriorment força restrictiva en aquest sentit.


Lleida, capital del Segrià i de la província del mateix nom, té una població de 135.919 habitants el 2009 (IDESCAT), distribuïts en els 212,3 km2 del seu terme municipal, dades que la situen com el setè municipi en volum de població i el sisè en superfície de Catalunya. La població de la ciutat ha experimentat un fort creixement en la darrera dècada (un 21%).

Les zones de sòl urbanitzable (SUR) 8, 9 i 23 que es pretenen desenvolupar urbanísticament estan delimitades en el Pla general municipal (PGM) de Lleida 1995-2015 com a sòl urbanitzable delimitat, i computa per al conjunt de l’àrea una superfície de 66,3 ha. El sector es troba situat en el marge esquerra del riu Segre, entre els barris de Cappont a l’oest, la Bordeta al sud, el polígon industrial el Segre a l’oest i el riu al nord. L’àmbit està molt ben comunicat amb el centre urbà des de la construcció del nou pont de Príncep de Viana i és porta d’entrada de la ciutat des de Barcelona per la carretera LL-11, que hi passa pel mig.

Antecedents
El debat sobre el model comercial a la ciutat de Lleida venia de llarg. Al final de setembre de 2005 l’alcalde, Àngel Ros, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), ja demanava que el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) que s’estava preparant permetés la instal•lació de grans superfícies comercials a les noves zones de creixement de la ciutat. Aquesta petició va trobar l’oposició de la Federació Provincial d’Empresaris de Comerç de Lleida (FECOM) i dels Serveis Territorials de Comerç.

L’aprovació de la LLEI D’EQUIPAMENTS COMERCIALS DE CATALUNYA i del PTSEC 2006-2009 l’octubre de 2006, que impedien la implantació de grans superfícies comercials fora de les trames urbanes consolidades (TUC), va tornar a reobrir el debat a Lleida, atès que hi havia diverses empreses (incloent-hi Carrefour i el Corte Inglés) interessades a ubicar-hi un centre comercial, per bé que no disposaven de terrenys on instal•lar-se, tret del sector de Vialia en el sector de TRANSFORMACIÓ URBANA DELS ENTORNS DE L’ESTACIÓ DEL FAV.

El març de 2009 es va aprovar definitivament el Pla director urbanístic de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE PONENT (TERRES DE LLEIDA) (ARE), que establien per a la ciutat un sector que englobava les SUR 8, 9 i 23, amb 61,4 ha de superfície i 3.673 habitatges previstos (el 51% amb protecció oficial). L’alcalde, Àngel Ros, va afirmar que l’ARE permetria disposar de la trama urbana consolidada que demanava la Generalitat per donar el seu vistiplau a un gran centre comercial prop de l’antiga N-II.

El juny de 2009 la portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Montse Bergés, va advertir que el pla urbanístic de l’ARE estava sobredimensionat i va proposar el Pacte local de l’habitatge per donar sortida als milers de pisos que havien quedat en estoc com a conseqüència de la crisi immobiliària, per tal d’evitar que Lleida es convertís en un “desert de cases buides”.

L’aprovació el desembre de 2009 del Decret llei d'ordenació dels equipaments comercials, que derogava el PTSEC i s’adaptava a la normativa comunitària*, va obrir la via a nous desenvolupaments comercials, tot i que els equipaments de més de 1.300 m2 continuaven requerint l’aprovació per part de la Generalitat. La nova normativa va reobrir l’interès per part de Carrefour per tirar endavant un centre comercial a l’ARE de Lleida.
Una vista general del SUR 9 des de l'avinguda Josep Tarradellas Foto: Josep Ramon Mòdol
L’ARE SUR 8-9-23
L’ARE SUR 8-9-23 complia el requisit genèric de les ARE de generar habitatge assequible, atès que dels 3.673 habitatges previstos, més de la meitat (1.867) havien de ser protegits, però també tenia objectius específics, com ara la creació d’un nou accés a la ciutat que connectaria l’LL-11 amb el nou centre que s’estava generant entorn de l’estació del FAV, l’ampliació de la Fira de Lleida o la compleció de la trama urbana, connectant físicament el barris del marge esquerra (Cappont, la Bordeta, Magraners) amb el centre de la ciutat.

L’àmbit que es volia desenvolupar estava ocupat, a principi de 2010, bàsicament per usos agrícoles, però també disposava d’una zona de terciari (amb un hotel i una estació de servei), així com de diverses construccions disperses, algunes de les quals residencials.

El projecte urbanístic combinava els usos residencials (120.570 m2, un 19,6%) amb els usos comercials (52.236 m2, un 8,51%) i terciaris (3.822 m2, un 0,62%). El projecte havia rebut una important dotació en equipaments (167.165 m2, un 27,2%), que fins incloïen l’ampliació de Fira de Lleida, però també preveia en les zones residencials dos col•legis d’educació infantil i primària, una escola bressol, un institut, un centre d’atenció primària, dos centres cívics, dos casals d’avis, un centre social, un centre cultural, un centre esportiu, un centre administratiu i dues parcel•les d’habitatge dotacional.

En la part nord-oriental del sector es preveia el nou recinte firal, connectat mitjançant un pas per sota les vies del tren a la resta de la fira i amb una passarel•la per sobre el Segre al centre de la ciutat, la nova Llotja i l'estació de l’AVE. Pel que fa als usos comercials, es concentraven a l’est, a la zona d’entrada des de la LL-11, i al voltant d’una gran rotonda, mentre que la zona més occidental estava destinada, en gran mesura, a usos residencials, tot i que en molts casos la planta baixa es destinava, també, a usos comercials. El usos terciaris es concentraven en set parcel•les situades a tocar de l’LL-11.

Pel que fa als espais verds, el nou sector residencial preveia diversos sistemes al llarg dels carrers per emfatitzar recorreguts de vianants i al camí que ressegueix la línia del ferrocarril per garantir la franja de protecció. També es reservava una zona verda vinculada al canal de Seròs, amb la vocació de convertir-se en un passeig.

Pel que fa a l’ordenació del viari, l’ARE oferia diversos eixos de gran capacitat, com l’LL-11 que travessava el sector d’oest a est, o els dos vials nord-sud que confluïen al Pont de Príncep de Viana, però també es preveien diversos vials de trànsit restringit a l’interior de les noves zones residencials.

Visions contraposades respecte del model comercial
A final de febrer de 2010 el ple municipal de l'Ajuntament de Lleida va aprovar amb els vots del PSC i d’un regidor no adscrit el tràmit inicial per la modificació de la TUC en uns 3.000.000 de m2, fet que permetria la ubicació de grans superfícies comercials. Els grups de Convergència i Unió (CiU), ERC, el Partit Popular (PP) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) es van abstenir en considerar que una modificació urbanística d’aquesta magnitud havia d’anar acompanyat per un procés de participació ciutadana previ.

A mitjan mes de març de 2010, des del grup municipal d’ERC es reclamava que el Consell Rector de Comerç, Mercats i Consum obrís una taula de debat on comerciants, consumidors i empresaris poguessin participar en l’elaboració del nou model comercial de la ciutat. Des d’ERC es criticava la creació de noves zones comercials en sectors encara per desenvolupar, com l’ARE, mentre que el concurs per a la zona comercial de Vialia havia quedat desert.
SUR 23 amb l'edifici de la Llotja al fons Foto: Josep Ramon Mòdol
A final d’abril, els regidors Bea Obis i Alexis Guallar (CiU) van explicar que s'havien presentat al•legacions a la proposta d’ampliació de la TUC, en considerar que s’havia adoptat una política excessivament liberal a l'hora d'atorgar facilitats per a la ubicació de grans superfícies comercials. Des de CiU es considerava que l’ampliació de la TUC era excessivament expansiva i discrecional, atès que fins i tot permetia situar establiments als afores de la ciutat, fet que podia portar al debilitament del comerç de proximitat. Per això es reivindicava que abans de l’aprovació de la modificació hi hagués diàleg i consens amb totes les parts implicades.

A mitjan mes de maig, Pascal Duhamel, conseller delegat de Carrefour Property, i Justo Martín, director general de Carrefour a Espanya, van anunciar la reactivació del projecte de ciutat de serveis i residencial al costat de la Fira de Lleida, on volien aixecar un centre comercial de 35.000 m2, un hotel i pisos.

Un nou entrebanc al desenvolupament comercial de l’ARE
A principi de setembre de 2010, la Direcció General de Comerç va presentar el seu informe preceptiu sobre la proposta d'ampliació de la TUC de Lleida, que rebutjava la inclusió de la major part de la zona de l’ARE, cosa que impedia desenvolupar-hi grans superfícies. De les quatre grans parcel•les comercials situades entorn d’una nova rotonda de prevista a l’LL-11, que totalitzaven uns 78.354 m2, l’informe descartava la inclusió en la TUC de tres sectors d’aquests, adduint que no estaven inserides dins del teixit residencial previst.

Des de la Paeria, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Marta Camps, va assegurar que no entenia com Comerç separava una part de l'ARE del total, que en conjunt sí que incloïa prou densitat d'habitatges.

Es constitueix el consorci
A mitjan mes de setembre de 2010, la Paeria i l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) van acordar la constitució del consorci urbanístic que havia de gestionar el desenvolupament de l’ARE. El director de l’INCASÒL, Miquel Bonilla, va reconèixer que s’estava esperant la recuperació del mercat immobiliari per fixar el calendari d’actuacions i el pla d’inversions en el sector. Bonilla va explicar que el pas següent seria la reparcel•lació dels terrenys amb el consens dels seus propietaris, i que amb l’ARE es pretenia posar fi a la manca de sòl disponible per a habitatges de protecció oficial. La mesura fou durament criticada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que demanava la retirada de tots els projectes d’ARE.

Llum verd a nous equipaments comercials
L’octubre de 2010 l’advocat general de la Unió Europea (UE) va dictaminar que la legislació catalana que limitava la instal•lació de grans superfícies vulnerava la llibertat d’establiment fixada per la normativa europea, i criticava sobretot el sistema d’autorització prèvia per part de la Generalitat a l’obertura de grans superfícies.

Mentrestant, en la xarxa social Facebook, diverses iniciatives que demanaven la creació d’un centre comercial a la ciutat van aconseguir uns 10.000 suports.

A final d’octubre, la Direcció General d’Urbanisme va aprovar, desestimant l’informe previ de Comerç, l’ampliació de la TUC de Lleida en uns 3.000.000 de m2, incloent-hi tot l’àmbit de l’ARE, així com les zones d'expansió de Ciutat Jardí, la Bordeta, els Magraners i Pardinyes, fet que donava llum verd a l’obertura de grans superfícies comercials.

L’alcalde, Àngel Ros, va valorar molt positivament l’aprovació de la TUC i va recordar que Lleida ja havia perdut per les restriccions legals grans oportunitats per crear ocupació i activitat comercial. Ros va afegir que la normativa beneficiava el comerç tradicional perquè evitava que els hipermercats s’ubiquessin fora del nucli urbà.

La presidenta de la FECOM, Maria Rosa Eritja, va considerar que un augment de l'oferta seria perjudicial per al petit comerç i podria portar al tancament de moltes botigues si no creixia la població que fes augmentar la demanda.

El Consorci del SUR 8-9-23 tenia, entre les primeres tasques a fer, l’actualització dels estudis de viabilitat econòmica i l’elaboració d’un calendari de les actuacions i tasques previstes en el desenvolupament urbanístic del sector.

Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/incasol
www.paeria.es

* Seguint la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del consell de 12 de desembre del 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià
Fotogaleria relacionada