Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC I PARC DE LA BASTIDA (SANTA COLOMA DE GRAMENET)
Moisès Jordi
Pla urbanístic i parc de la Bastida (Santa Coloma de Grameent) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El maig de 2010 s’inaugura el parc forestal i periurbà de la Bastida, de 8,5 ha, que esdevé un espai de transició entre la zona urbana de Santa Coloma de Gramenet i el Parc de la Serralada de Marina. A la part més propera al barri de la Riera Alta s’hi preveu desenvolupar una àrea residencial estratègica, que inicialment es preveia de 8 ha i 537 pisos, però que després dels efectes d’un moviment opositor es redueix a 2 ha i 160 pisos. Aquest fet permet que la resta de l’espai pugui esdevenir parc.

Santa Coloma de Gramenet és un municipi de la comarca del Barcelonès, situat a la riba esquerra del riu Besòs, a la falda de la serra de Marina, que pertany a la Serralada Litoral Catalana. Està plenament integrat a la trama i a les dinàmiques del continu urbà metropolità i l’any 2009 tenia 119.717 habitants. Tot i que la població va començar a créixer d’una manera important entre final del segle XIX i principi del segle XX, no fou fins a la segona meitat del segle XX que es va multiplicar a causa de la immigració procedent, majoritàriament, d'Andalusia i Extremadura. El creixement es va produir a l’entorn del nucli antic, tant en direcció al riu Besòs com a la muntanya, on va ocupar zones amb un pendent notable (Can Franquesa, les Oliveres, Fondo...). Tanmateix, una part del terme municipal, menys d’una tercera part, està ocupada, encara, per boscos o vegetació arbustiva, i majoritàriament forma part del PARC DE LA SERRALADA DE MARINA.

El sector de la Bastida, en concret, és una àrea de prop de 10 ha amb un pendent força elevat –però sense arribar mai al 20%*– situada entre el barri de la Riera Alta, el recinte Torribera**, el terme municipal de Badalona i el Parc de la Serralada de Marina. Per la banda nord-est, els terrenys confronten amb l’autopista B-20 que, en aquest punt, no està soterrada, contràriament al tram del centre de Santa Coloma i de la zona més propera al Parc.

L’any 1960 es va produir un primer intent d’urbanitzar l’espai mitjançant el Pla parcial d’ordenació del sector de la Bastida que preveia edificar 325 cases unifamiliars. El projecte, però, no va tirar endavant. Més tard, el 1976 el Pla general metropolità de Barcelona (PGM) va classificar aquesta zona com a sòl urbanitzable no programat, però amb la qualificació de parc i jardí públic. Posteriorment, l’Ajuntament de Santa Coloma va anar comprant part dels terrenys, si bé el parc no es va acabar de desenvolupar. No obstant això, el mateix Ajuntament i la Diputació de Barcelona, en col•laboració amb diverses escoles i instituts del municipi i el Centre Excursionista Puigcastellar, van anar executant actuacions de reforestació de la zona amb la plantació d’arbres –fins llavors hi dominava la vegetació arbustiva– i de retirada de residus que van anar consolidant l’espai com a parc de referència dels barris veïns.

Es proposa una ARE a la Bastida
El febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les àrees residencials estratègiques (ARE). Al Barcelonès es preveien 7 ARE, dues de les quals a Santa Coloma de Gramenet: una a la Bastida i l’altra al sector Safaretjos, davant del Besòs. L’ARE de la Bastida, situada als terrenys més pròxims al barri de la Riera Alta, havia d’ocupar 3 ha i acollir 300 habitatges, la meitat de protecció oficial. Això comportava, per tant, una reducció del sòl destinat a parcs i jardins públics que, mitjançant una modificació del PGM que es tramitava de manera paral•lela, havia de passar a altres sectors del mateix municipi o de la resta de l’àrea metropolitana.

El mes de juny l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet –governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)– va suggerir al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) que augmentés la superfície de l’ARE per poder encabir-hi més habitatge protegit.
Vista general del parc amb la Torre Pallaresa al fons Foto: Moisès Jordi
El mes d’octubre es va aprovar inicialment el Pla director urbanístic de les ARE del Barcelonès i, en el cas de la Bastida, també la modificació del PGM. Atenent els suggeriments de l’Ajuntament, el nombre de pisos es va augmentar fins a 537, dels quals un 79% (422) serien socials. L’ARE s’havia ampliat fins a 8 ha, ocupant la major part del sector de la Bastida i deixant lliures únicament els terrenys de més pendent propers al Parc de la Serralada de Marina.

Els 537 pisos es distribuïen en tres blocs de planta baixa més quatre, tres blocs de planta baixa més set i un gratacel de 23 plantes. A més es projectava una zona d’equipaments esportius (amb un pavelló i una pista d’atletisme de dimensions reglamentàries que substituiria les que ja hi havia a prop de la Bastida) i una llar d’infants.

Partits polítics i entitats s’oposen al projecte
Els tres partits polítics de l’oposició a l’Ajuntament –Partit Popular (PP), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Convergència i Unió (CiU)– es van manifestar en contra del projecte perquè significava la desaparició d’una zona verda i van presentar-hi al•legacions. La regidora del PP Maria Carmen Sáez es va mostrar especialment disconforme amb el gratacel de 23 plantes, el portaveu d’ICV Siscu Sánchez advertia de la proximitat de la Bastida amb el Parc de la Serralada Marina i Manel Olivés, regidor de CiU, assegurava que el projecte repetia l’esquema urbanístic dels anys seixanta i setanta. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Gent de Gramenet, sense representació al consistori, també es van mostrar disconformes amb l’ARE per motius similars.

La Plataforma en Defensa de la Serralada de Marina i Can Zam es va sumar a les protestes organitzant, a final de novembre de 2008, una acampada a la Bastida. Ho consideraven un atemptat contra el patrimoni natural de la ciutat i recordaven la intensa tasca de reforestació de l’espai que s’havia dut a terme els darrers anys. Prop de seixanta tendes es van instal•lar durant tot el cap de setmana a la Bastida i, segons els organitzadors, gairebé 700 persones van participar en alguns dels actes organitzats com la plantació de 70 pins i 2.500 llavors de plantes autòctones, una assemblea d’entitats i concerts musicals.

Els opositors a l’ARE recordaven la manca de zones verdes que tenia la ciutat i argumentaven que la urbanització de la Bastida impediria que hi pogués haver un sector de transició entre l’espai urbà i el Parc de la Serralada de Marina. Així mateix, subratllaven la proximitat a diversos elements del patrimoni històric, ja que el sector se situaria a un centenar de metres de les masies de la Torre Pallaresa (segle XVI) i Can Butinyà (segle XVIII, ja en terme municipal de Badalona) i a prop de 500 m del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (també a Badalona).

El Govern municipal fa marxa enrere
Pocs dies després de l’acampada, l’equip de govern de Santa Coloma va enunciar que, davant la forta oposició, descartava el projecte previst a l’aprovació inicial. Per això va decidir presentar una al•legació a l’aprovació inicial de les ARE del Barcelonès en la qual proposaven fer 160 pisos en lloc de 587, de tal manera que s’ocuparia només 1,5 ha de les 8 previstes inicialment, concretament les compreses entre el recinte Torribera i el barri de la Riera Alta, al costat de la B-20. Un 75% dels habitatges, és a dir 120, serien de protecció oficial. A la resta de l’espai l’Ajuntament proposava una reforestació i el desenvolupament d’un projecte de recuperació ambiental.

La Plataforma en Defensa de la Serralada de Marina i Can Zam i els partits polítics de l’oposició van valorar positivament la proposta alternativa, si bé van subratllar que aquesta era fruit de les mobilitzacions ciutadanes en defensa de la zona verda de la Bastida.
Àrea de pícnic dins el parc Foto: Moisès Jordi
Uns mesos més tard, el març de 2009, la Generalitat va aprovar definitivament el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Barcelonès. El projecte definitiu era molt similar al que proposava l’Ajuntament, amb el mateix nombre d’habitatges, 160, dels quals 96 (80%) tindrien algun tipus de règim de protecció: 12 de règim especial, 36 de règim general, 36 de règim concertat i 12 de règim català. Es plantejava una tipologia edificatòria compacta i en filera per garantir un accés fàcil als habitatges. La superfície augmentava lleugerament respecte de la proposta de l’Ajuntament, concretament fins a les 2,4 ha, de les quals 0,67 serien zona verda, situades, una part, davant de la B-20 i una altra, com a transició al futur Parc de la Bastida. A més es projectaven diversos equipaments, entre els quals una residència d’estudiants o un alberg juvenil, si bé no es preveien ni els equipaments esportius ni la llar d’infants.

Simultàniament a l’aprovació del PDU, es va aprovar definitivament la modificació del PGM per redistribuir els sòls classificats com a sistema d’espais verds públics metropolitans, que s’havien de mantenir a nivell metropolità***. Així, els terrenys on es preveia l’ARE de la Bastida passaven de tenir 2,25 ha dins aquest sistema a tenir-ne 0,67. En canvi, un sector del parc de CAN ZAM, també al municipi de Santa Coloma de Gramenet, substituïa 2,6 ha incloses al sistema de vialitat per espais verds públics metropolitans. La modificació del PGM també permetia delimitar el sector de la Bastida com a Pla de millora urbana, un aspecte necessari per desenvolupar-lo urbanísticament.

Un any més tard, el març de 2010, es va constituir el Consorci Urbanístic de les ARE Safarejos i Bastida de Santa Coloma, format per l’Incasòl i l’Ajuntament, amb l’objectiu de desenvolupar els dos sectors.

S’inaugura el parc de la Bastida
El gener de 2009 Santa Coloma de Gramenet va decidir destinar 1,5 MEUR del FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL (FEIL) a un projecte de reforestació i millora del sector del Parc de la Bastida que no estava afectat per l’ARE. Els treballs es van iniciar el mes d’agost del mateix any.

El parc forestal periurbà la Bastida, de 8,5 ha, es va inaugurar el maig de 2010, i es concebia com a espai verd d’oci actiu, respectuós amb els valors naturals. El parc s’havia reforestat amb arbres i plantes autòctons, respectant les plantacions fetes en el passat i amb un tractament natural de la riera que creua l’espai. Així mateix, s’havien delimitat diversos camins, entre els quals un passeig principal de quatre metres d’amplada que travessa el parc i inclou zones de descans, miradors i camins secundaris. També s’havien incorporat elements del mobiliari (bancs, fonts d’aigua potable, papereres, lavabos...), dues zones de pícnic, jocs infantils i d’aventura (tobogans, tirolines, passarel•les...) i jocs esportius. L’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón –que havia rellevat Bartomeu Muñoz, imputat de presumpte delicte de corrupció urbanística pel cas Pretòria– va destacar que el parc responia a “un compromís de l’Ajuntament i a una demanda popular”.

Pel que fa a l’àrea residencial estratègica, a final de 2010 els treballs d’urbanització encara no havien començat i, davant la situació de crisi del mercat immobiliari, no es preveia que ho fessin a curt termini.


* L’alçada sobre el nivell del mar varia dels 53 m (prop del recinte Torribera) als 108 m (a tocar el Parc de la Serralada de Marina).

** Es tracta d’un recinte de 34 ha de la Diputació de Barcelona destinat a diversos usos com els serveis assistencials –sociosanitaris i de salut mental–, els estudis sobre nutrició i dietètica o l’esport.

*** Aquesta modificació es va delimitar de manera conjunta amb les àrees residencials estratègiques de Safaretjos (Santa Coloma de Gramenet) i Front Riu Besòs (Sant Adrià de Besòs).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada