Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL CASTELL (SENTMENAT)
Elisabet Sau
Promoció d'habitatges al sector del Castell (Sentmenat) Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

L’any 2010, l’Ajuntament de Sentmenat aplica una suspensió de llicències d’obres temporal a 22 parcel•les del Pla urbanístic del Castell, amb l’objectiu de negociar amb el promotor del pla la possibilitat que aquestes quedin sense edificar, a fi d’augmentar la franja de protecció entre el Castell de Sentmenat, un edifici protegit com a bé cultural d’interès nacional, i els nous habitatges del sector residencial. L’Ajuntament inicia aquest camí com a possible via de conciliació entre el que urbanísticament ja està aprovat i les demandes ecologistes, que voldrien l’anul•lació completa del pla parcial.


Articles posteriors 2011

El municipi de Sentmenat es troba situat al nord-est del Vallès Occidental, al peu dels estreps orientals del massís de Sant Llorenç del Munt, entre els municipis de Caldes de Montbui i Castellar del Vallès. L’any 2010 té prop de 8.000 habitants que es distribueixen entre el nucli històric i tres urbanitzacions i disposa de tres polígons industrials.

Entre el patrimoni arquitectònic significatiu de Sentmenat destaca el Castell, un edifici situat al nord del nucli històric, a l’actual carrer Climent Humet. Aquest monument data del segle XII i entre els segles XVI i XVII va ser objecte de nombroses reformes orientades a convertir-lo en un edifici per a usos agraris. Els propietaris de l’edifici, els marquesos de Sentmenat, havien deixat de mantenir-lo i el seu estat de conservació s’havia degradat progressivament tot i estar catalogat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) pel Departament de Cultura de la Generalitat.

L’Ajuntament de Sentmenat va estar governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en coalició amb Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) des del 1999 fins al 2007 i, d’ençà de les darreres eleccions, Convergència i Unió (CiU) va agafar el relleu de l’alcaldia.

Context urbanístic en relació amb el Castell
L’any 1996, l’Ajuntament de Sentmenat va signar un conveni amb els propietaris del Castell pel qual cedirien l’edifici històric com a equipament públic, a més de les parcel•les adjacents, un molí fariner que no està catalogat com a bé cultural i uns terrenys en sòl rústic, amb la qual cosa el municipi aconseguiria que més de 85.000 m2 de sòl privat passessin a sòl de titularitat pública.

L’any 1998, el municipi aprova el Pla general d’ordenació urbana (PGOU), que preveia un sector urbanitzable entre el nucli urbà i el Castell si bé el Castell i el seu entorn quedaven protegits del creixement urbanístic amb la categoria de “zona verda”.
El Castell de Sentmenat enmig de parcel·les buides Foto: Moisès Jordi
El novembre de l’any 2000, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) va aprovar definitivament el pla parcial del Castell, tot i que en va deixar pendent l’executivitat fins que el promotor del pla resolgués un seguit de recomanacions i presentés un text refós. El pla parcial hauria de desenvolupar un sector al nord del nucli històric i al sud del Castell, la urbanització del qual completaria la trama urbana del poble per la part alta, entre la carretera que va de Caldes de Montbui a Castellar del Vallès i el Castell. El PGOU vigent havia classificat aquest sector com a sòl urbanitzable programat de desenvolupament residencial, afectava una superfície de 5,6 ha, admetia la barreja d’habitatge unifamiliar en filera i plurifamiliar, amb una densitat de 30 hab/ha, paràmetre que permetria la construcció de 168 habitatges. A l’hora de delimitar l’àmbit d’actuació en el pla parcial, el sector va quedar fixat en 5,8 ha i va augmentar el sòl privat, fet que va permetre que, amb la mateixa densitat, els habitatges potencialment construïbles augmentessin fins a 175 i es creava una franja de protecció entre el Castell i els futurs edificis residencials de prop de 120 metres. El Pla parcial va ser aprovat amb el vot de tots els grups municipals, excepte Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El promotor del pla era el senyor Joaquim Oriol Sagnier de Sentmenat, alhora propietari dels terrenys.

El novembre del 2001, la CUB va publicar l’acord de conformitat amb el nou text del pla parcial per fer-ne la immediata executivitat.

El febrer del 2005, el ple municipal va acceptar el canvi de titularitat de les propietats que havien estat aprovades en el conveni de l’any 1996 entre l’Ajuntament i el marquès de Sentmenat. Uns mesos més tard, a l’abril, el ple va provar definitivament el projecte de reparcel•lació del sector del Castell.

Els veïns qüestionen el projecte residencial
Quan es va aprovar el pla parcial, una plataforma anònima de Sentmenat, segons consta en el web de Gent que estima el poble de Sentmenat (GEPS), va fer córrer un manifest on denunciava que, a canvi d’aconseguir la titularitat pública del Castell, l’Ajuntament havia aprovat el PGOU de l’any 1998 amb la qualificació de residencial d’alguns terrenys del marquès. El manifest lamentava que quan hauria estat el moment ningú hagués presentat al•legacions, i acusava el marquès de ser el màxim beneficiari de la transacció: la seva antiga propietat (el Castell) seria rehabilitada per l’administració pública i, a més, obtindria guanys amb la urbanització i venda dels nous sectors residencials classificats en el PGOU, entre els quals el del Castell.

Sigui per aquest fet o per altres, les protestes locals es van canalitzar amb la constitució de la plataforma de la GEPS, que va iniciar un seguit de mobilitzacions a partir de l’any 2002, les quals van culminar amb la campanya “SOS pel Castell de Sentmenat”. Una de les accions a emprendre tenia incidència en aspectes jurídics relacionats amb suposades irregularitats que s’haurien detectat en els documents urbanístics així com en la seva tramitació. L’estiu del 2005, tres mesos després que el ple de l’Ajuntament de Sentmenat desestimés unes al•legacions de l’Associació per l’Estudi i la Defensa de la Natura (ADENC) i el GEPS sobre el projecte de reparcel•lació del Castell ja aprovat i amb les obres d’urbanització del sector ja iniciades, aquestes entitats van presentar un recurs contenciós administratiu basat en tres punts: suposat increment en la densitat del pla parcial (30 hab/ha) respecte del PGOU (25 hab/ha, segons els que hi al•legaven en contra); modificació del traçat de la variant de Caldes de Montbui i omissió d’alguns elements patrimonials, com el molí fariner que hi ha prop del Castell, a banda de considerar que, segons els seus criteris, tot l’espai que envolta el Castell era un patrimoni natural que s’havia de conservar perquè ajudava a entendre’n la importància i per tant proposaven que els habitatges es concentressin només en el quadrant sud del projecte residencial. L’any 2007, els jutjats van desestimar aquest recurs i l’alcalde del moment, Josep Vilaró (PSC), va dir que no hi havia contradicció entre les densitats perquè els 25 hab/ha que defensaven els ecologistes havien constat en els documents provisionals de planejament general i s’havien canviat a 30 hab/ha per recomanació de la Direcció General d’Urbanisme en les normes urbanístiques que la CUB va aprovar definitivament, mentre que sobre el molí, va dir que quedava protegit pel pla especial de protecció del patrimoni municipal i perquè estava en sòl de titularitat pública.
Cartell de promoció de la urbanització Foto: Moisès Jordi
Tot seguit l’ADENC va presentar un recurs d’apel•lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va fallar contra la reparcel•lació dels terrenys l’any 2010, cinc anys després de l’aprovació efectuada per l’Ajuntament. La sentència del TSJC no obligava l’Ajuntament a tramitar de nou cap dels documents urbanístics del Castell, però sí que qüestionava les llicències d’obres concedides i les que estaven pendents de ser-ho, ja que a parer seu, el projecte de reparcel•lació s’havia tramitat i aprovat sense que la normativa del PGOU estigués publicada. En aquest punt cal recordar que el projecte de reparcel•lació es va aprovar l’abril del 2005 i que el text refós de la normativa urbanística va ser aprovat pel ple de l’Ajuntament el febrer del mateix any, que al juny el va aprovar la CUB i que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el novembre d’aquell any.

L’opció més còmoda per complir la sentència del TSJC va ser tornar a votar la reparcel•lació i completar els tràmits legals i d’informació pública i així evitar entrar en litigi amb els promotors de la urbanització del sector, que es mostraven disposats a lluitar legalment per mantenir l’edificabilitat del pla. I aquesta opció és la que va votar la Junta de Govern de l’Ajuntament el juny del 2010, amb la qual cosa es continuaran les obres a la zona excepte en 22 parcel•les properes al Castell. L’actual consistori (CiU) vol negociar amb l’empresa promotora la possibilitat que en aquestes parcel•les no s’hi arribi a construir, sempre que això no comporti el pagament d’indemnitzacions, amb la voluntat d’intentar acostar posicions amb les propostes de manteniment de l’entorn natural al voltant del Castell defensades pels ecologistes. La suspensió de llicències d’aquestes parcel•les, que duraria un any, només va tenir els vots favorables de CiU, mentre que la resta de grups hi van votar en contra (PSC, ICV, ERC) o es van abstenir (Partit Popular, PP). ERC va votar en contra ja que considerava que l’aprovació del projecte de reparcel•lació provocaria que la preservació dels entorns del Castell només fos possible pagant indemnitzacions.

A final d’any la primera fase d’habitatges del sector del Castell ja s’havia acabat i es mantenia la suspensió de la llicència d’obres en les 22 parcel•les properes al Castell.

Més informació
www.elcastelldesentmenat.com
www.totsentmenat.info/cat/index.htm

 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati