Dimarts 16 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC BARÇA PARC (VILADECANS)
Zonificació general del Barça Parc Font: FC Barcelona
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2010


Després de les últimes eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, el juny de 2010, el nou president Sandro Rosell es mostra contrari al Barça Parc, a Viladecans. Aquest projecte, impulsat el 2007 per l’anterior directiva dirigida per Joan Laporta en col•laboració amb l’Ajuntament de Viladecans, pretén construir un gran complex lúdic i esportiu a tocar de la maresma del Remolar-Filipines, al delta del Llobregat. Entitats ecologistes, plataformes locals i diversos informes alerten de l’impacte ambiental que tindria en un dels pocs espais naturals que es mantenen al delta del Llobregat.

El municipi de Viladecans (Baix Llobregat) acull alguns dels espais naturals més emblemàtics del DELTA DEL LLOBREGAT, com l’estany del Remolar i la maresma de les Filipines, on s’observen fàcilment ocells aquàtics, com ara bernats pescaires, corbs marins, ànecs, fredelugues o martinets, especialment a la primavera i a l’estiu, quan s’omple la maresma.

El maig de 2008, després d’un any de negociacions, el Futbol Club Barcelona (FCB), presidit per Joan Laporta, va adquirir 27,8 ha de terreny a la zona coneguda com les Filipines Noves, vora L’AEROPORT DEL PRAT, per un valor de 18 MEUR. Els terrenys que, segons el club, eren “una reserva estratègica de sòl”, se situen just a l’oest de l’estany del Remolar, entre l’autovia de Castelldefels, la Reguera Salabrosa i la delimitació del domini públic marítim terrestre. Segons el Pla general metropolità (PGM), la major part de la zona estava destinada a la construcció d’equipaments d’ús esportiu, però la part nord-oriental de la parcel•la estava inclosa a la XARXA NATURA 2000.

El FCB ja posseïa, des dels anys setanta del segle passat, 37 ha de terrenys pantanosos a la zona de Can Feliu i els Reguerons, a un parell de quilòmetres al NE, a l’altra banda de l’autovia. L’Ajuntament de Viladecans havia sol•licitat diverses vegades la cessió d’aquests terrenys, ja que es tracta d’una zona humida protegida on està prohibit edificar. Per això la nova adquisició de terrenys el 2008 es va veure com una via per reobrir les negociacions per tal que l’aiguamoll dels Reguerons passés a ser gestionat pel Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Es presenta el projecte d’un complex lúdic a Viladecans
El març de 2009, la Direcció General d’Urbanisme (DGU) de la Generalitat va desestimar la intenció del FCB de compensar el canvi de qualificació urbanística de la parcel•la del MINIESTADI i alguns espais adjacents (per tal de poder-hi construir pisos) amb les finques que té a Viladecans o Sant Joan Despí. La DGU va argumentar que la parcel•la de Sant Joan Despí era una actuació ja acabada i que la finca de Can Feliu i els Reguerons formava part d’un aiguamoll protegit i catalogat com a zona d’especial protecció de les aus (ZEPA).

Un cop descartada la utilització dels terrenys de Viladecans com a compensació per la requalificació del Miniestadi, el FCB va buscar nous usos per les parcel•les de Viladecans i, pocs dies després, l’Ajuntament d’aquest municipi anunciava que estava negociant amb el FCB la instal•lació d’un complex lúdic i esportiu als terrenys que el club havia comprat l’estiu anterior a la zona del Remolar-Filipines. El complex disposaria de camps de futbol, pistes de tennis, un centre d’oci i un palau de concerts. L’objectiu del FCB era que aquest complex fos un espai dirigit als socis, tot i que no descartava obrir-lo al públic en general. La directiva, a més, estava convençuda que aquest projecte aportaria més ingressos a l’entitat.

A final de juliol, l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i el president del Barça, Joan Laporta, van firmar un conveni per al desenvolupament del projecte del complex lúdic i esportiu en un àmbit d’actuació de 60,4 ha i van presentar el projecte en públic. L’acord detallava que el Barça cediria a l’Ajuntament les seves 27,8 ha incloses a la Xarxa Natura 2000 (al nord-est de l’espai i a l’altra banda de la séquia anomenada Corredora de les Filipines) i, a canvi, l’Ajuntament cedia al FCB uns terrenys (al sud-oest de la séquia i fora de la Xarxa Natura 2000) que havia expropiat anys enrere per construir-hi un camp de golf que no es va acabar desenvolupant. Segons Laporta, el complex que es construiria en aquests terrenys encara no tenia pressupost però podria estar enllestit al cap d’uns dos anys i mig i estaria obert a tots els simpatitzants del club, tot i que els socis hi tindrien preferència i potser hi podrien accedir gratuïtament.

Del conjunt de l’àmbit d’actuació, 30 ha serien gestionades com una reserva natural, hi hauria una franja protectora de 3,6 ha i la zona urbanitzada n’ocuparia 26,8. El complex, batejat com “Barça Parc”, acolliria els partits i els entrenaments del Barça Atlètic (el filial del Barça de futbol), pistes per a la pràctica d’altres modalitats esportives, espais per a l’oci (amb una instal•lació per acollir els concerts multitudinaris que se celebraven al Camp Nou), i zones dedicades a la formació, el comerç i la protecció d’espais naturals. I és que, segons va explicar Laporta, el projecte seria un motor per a la ciutat –ja que crearia un miler de llocs de treball– i, a la vegada, seguia la filosofia del grup de “respecte pel medi ambient, preservació dels espais naturals i la seva obertura a la ciutadania”.

A més, el FCB també cediria a l’Ajuntament la finca de Can Feliu i recuperaria el camí de Mar, que unia el nucli urbà amb la platja. L’alcalde va defensar la importància del projecte i l’ampliació de la reserva natural amb 30 ha, on no es construiria cap equipament i que, a partir d’aleshores, deixarien de ser privades i passarien a tenir un ús públic. Segons el conveni, en un termini de sis mesos, l’Ajuntament de Viladecans i la Fundació del FCB havien de redactar un “programa conjunt de gestió, educació i divulgació ambiental d’espais naturals en l’àmbit dels Reguerons i la zona inclosa a la Xarxa Natura 2000 qualificada com a 7c/2, i la Pineda del Remolar”, sota la gestió d’un nou ens participat pels dos organismes.

El mes de setembre, l’Ajuntament ratificava el conveni, aprovant-lo al ple amb els vots dels partits al govern, PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), i l’abstenció dels partits a l’oposició, Convergència i Unió (CiU), Partit Popular (PP) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Els ornitòlegs, ecologistes i plataformes locals s’hi oposen
El mes de novembre, la plataforma SOS Delta del Llobregat va intervenir al ple de l’Ajuntament de Viladecans per mostrar el seu rebuig al projecte del Barça Parc perquè, segons van argumentar, no era sostenible i era incompatible amb la voluntat de la ciutadania del Baix Llobregat d’accedir més a la natura. Afegien que el delta del Llobregat, al llarg dels darrers anys, ja havia perdut bona part dels espais naturals com a conseqüència del creixement urbanístic, de l’ampliació d’infraestructures com l’aeroport del Prat o de la construcció d’autovies i del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV). A més, la construcció del Barça Parc comportaria un creixement de les expectatives especulatives dels terrenys propers. La plataforma també criticava que un nou ens hagués de gestionar els nous espais naturals protegits, quan ja existia el Consorci del Delta del Llobregat, i temia que això perjudiqués la protecció d’aquests espais.

El gener de 2010 la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-Birdlife) emetia un comunicat que reforçava alguns dels arguments de la plataforma. De la mateixa manera, altres entitats, com la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), la plataforma Salvem Oliveretes (que havia promogut l’enviament de més de mil al•legacions contra el projecte) i l’entitat les Agulles-Ecologistes en Acció també es van mobilitzar contra el Barça Parc. Així, alertaven que els centenars de milers de visitants que portaria el Barça Parc tindria un gran impacte en la degradació de l’espai (contaminació acústica i lumínica, circulació motoritzada, etc.). Desmentien que fos un projecte sostenible i afirmaven que part del terreny on es volia edificar era l’únic espai per fer viable el corredor biològic entre la Reserva Natural del Remolar i l’estany de la Murtra, la zona dels Reguerons (tots inclosos a la Xarxa Natura 2000), Can Sabadell i el Parc Agrari del Baix Llobregat, i que es posaria en perill la supervivència d’espècies protegides com la gavina corsa i un peix amenaçat com el fartet.

Tal com ja havia denunciat la plataforma Salvem Oliveretes, el grup municipal d’ERC, en el ple de l’ajuntament del mes de febrer, va demanar explicacions per l’incompliment del termini en la redacció del programa de gestió, educació i divulgació ambiental de diversos espais naturals. L’equip de govern va argumentar que la redacció del programa s’havia retardat per la situació de precampanya electoral que estava experimentant el FCB.

El Barça Parc entra en la campanya electoral a la presidència del FCB
Joan Laporta va convocar eleccions per renovar la junta del club el mes de juny de 2010. Des de final de 2009 i al llarg del primer semestre de 2010, diversos precandidats a la presidència del club van manifestar la seva posició respecte del Barça Parc. Així, Jaume Guixà criticà que es compressin terrenys a Viladecans que eren “un fangar”, i que aquestes operacions urbanístiques es fessin sense consultar els socis. Sandro Rosell afirmava que, si guanyava, el Barça Parc no es faria, i criticava que s’haguessin comprat uns terrenys que, per motius urbanístics i ecològics, difícilment es podrien posar en valor. A més, un exdirigent blaugrana, Lluís de Val, havia denunciat presumptes irregularitats econòmiques en el procés d’adquisició (amb el cobrament de comissions quantioses per part de membres del club) i inculpava l’equip de Joan Laporta i els candidats continuistes. Alguns diaris esportius també van publicar notícies que relacionaven la compra de terrenys amb Macià Alavedra, exconseller de Governació i després d’Economia de la Generalitat per CiU (entre 1982 i 1986, i entre 1989 i 1997 respectivament), imputat pel cas Pretòria, el conegut cas de presumpta corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet i altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Per contra, les candidatures continuistes, encapçalades per Alfons Godall i Jaume Ferrer van negar les acusacions i afirmaven que volien desenvolupar el Barça Parc. La nova junta seria l’encarregada d’elaborar, si així ho decidia, el pla econòmic per desenvolupar el complex.

Impediments al Barça Parc
El mes d’abril la gerent del Consorci del Delta del Llobregat, María José Albadalejo, va explicar que la Generalitat estava enllestint una proposta per aconseguir que el delta del Llobregat entrés dins el Conveni Ramsar (en el qual ja hi ha reconeguts els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre, l’estany de Banyoles i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), una convenció internacional per a la protecció de zones humides. Si s’aconseguís, seria difícil que el projecte urbanístic del Barça pogués continuar endavant.

A mitjan juny es van celebrar les eleccions, i Sandro Rosell va ser elegit president per majoria absoluta, mentre que els candidats que, en algun moment o altre, havien rebut el suport de Joan Laporta, van treure els pitjors resultats. L’endemà de les eleccions, el nou president electe reiterava la seva postura contrària al Barça Parc.

A final d’agost es va fer públic un informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), que datava del març, segons el qual no es podia autoritzar el projecte del Barça Parc per l’impacte que tindria sobre els valors ambientals de la zona, perquè es tractava d’una zona amb gran risc d’inundació i perquè la proximitat de l’aeroport hi desaconsellava la construcció d’hotels i escoles. El DMAH va enviar l’informe a l’Ajuntament de Viladecans per tal que redactés un nou projecte, tot i que, pocs dies després, el consistori declarava que no l’havia rebut.

A principi de setembre representants de l’Ajuntament de Viladecans van explicar que havien rebut l’informe del DMAH i que revisarien el projecte per adaptar-lo als seus requeriments. Per contra, la nova directiva del FC Barcelona no s’havia pronunciat ni s’havia posat en contacte amb l’Ajuntament per aclarir la situació.

A la tardor, la junta de Sandro Rosell va publicar una auditoria que havien fet fer respecte dels comptes del darrer exercici, i assenyalaven que la compra dels terrenys de Viladecans era una de les operacions més negatives per a les finances del club. A més, en la mateixa línia, van declarar que havien demanat a la Generalitat que aturessin el projecte de requalificació del Miniestadi, ja que no tenien intenció de vendre’l ni de dedicar-lo a altres usos no relacionats amb el Barça. Això refredava encara més les possibilitats de construir el Barça Parc a Viladecans, tot i que l’Ajuntament encara no havia descartat definitivament el projecte.

Més informació
www.ecoclubes.es/salvemoliveretes.org
www.fcbarcelona.cat/web/downloads/pdf/2009-10/Projecte_Barxa_Parc_2009_CAT.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat