Dimarts 10 de Desembre de 2013
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2010
El 27 de juliol el Govern aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre. El document incorpora algunes de les prop de 2.600 al•legacions recollides durant el període d’exposició pública relacionades amb l’ocupació del sòl, les infraestructures i el paisatge. Amposta, Deltebre i Tortosa són els municipis més disconformes amb el nou pla per les restriccions urbanístiques que imposa i els equipaments i infraestructures que no inclou. El grup parlamentari de CiU considera que el Pla és insuficient per dinamitzar l’economia de la zona, i es compromet a derogar-lo en cas d’arribar al Govern.
Antecedents 2008
Dels set àmbits territorials definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), el més meridional del país és el de les Terres de l’Ebre, que integra les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Amb una extensió de 3.300 km2, és el quart àmbit del país en extensió i a final del 2009 tenia més de 190.000 habitants. Els principals assentaments urbans es localitzen a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, que concentren el 64% de la població, el 18% de la qual viu a Tortosa*.
A mitjan juliol de 2001 el Govern de Convergència i Unió (CiU) va aprovar definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre (PTPTE), que va ser el primer pla territorial parcial aprovat a Catalunya. El seguiment de l’execució del Pla es va encarregar a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).
L’any 2008, però, el Govern tripartit va considerar que calia refer el Pla per adaptar-lo a la nova realitat demogràfica de les Terres de l’Ebre –que ja depassava les previsions del pla anterior– i per incorporar-hi el nou planejament sectorial aprovat els anys precedents. Així, a mitjan octubre de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va treure a informació pública l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre. Durant els tres mesos que va restar en exposició pública va rebre 75 aportacions d’administracions públiques, cambres de comerç, entitats i particulars, que, segons el Govern, es van incorporar al text ”en la mesura del possible” a l’hora d’elaborar el projecte de pla. Aquest es va aprovar inicialment a final d’agost de 2009 i va passar a informació pública a principi de setembre per un període de dos mesos.
El 27 de juliol el Govern aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre. El document incorpora algunes de les prop de 2.600 al•legacions recollides durant el període d’exposició pública relacionades amb l’ocupació del sòl, les infraestructures i el paisatge. Amposta, Deltebre i Tortosa són els municipis més disconformes amb el nou pla per les restriccions urbanístiques que imposa i els equipaments i infraestructures que no inclou. El grup parlamentari de CiU considera que el Pla és insuficient per dinamitzar l’economia de la zona, i es compromet a derogar-lo en cas d’arribar al Govern.
Antecedents 2008
Dels set àmbits territorials definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), el més meridional del país és el de les Terres de l’Ebre, que integra les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Amb una extensió de 3.300 km2, és el quart àmbit del país en extensió i a final del 2009 tenia més de 190.000 habitants. Els principals assentaments urbans es localitzen a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, que concentren el 64% de la població, el 18% de la qual viu a Tortosa*.
A mitjan juliol de 2001 el Govern de Convergència i Unió (CiU) va aprovar definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre (PTPTE), que va ser el primer pla territorial parcial aprovat a Catalunya. El seguiment de l’execució del Pla es va encarregar a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).
L’any 2008, però, el Govern tripartit va considerar que calia refer el Pla per adaptar-lo a la nova realitat demogràfica de les Terres de l’Ebre –que ja depassava les previsions del pla anterior– i per incorporar-hi el nou planejament sectorial aprovat els anys precedents. Així, a mitjan octubre de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va treure a informació pública l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre. Durant els tres mesos que va restar en exposició pública va rebre 75 aportacions d’administracions públiques, cambres de comerç, entitats i particulars, que, segons el Govern, es van incorporar al text ”en la mesura del possible” a l’hora d’elaborar el projecte de pla. Aquest es va aprovar inicialment a final d’agost de 2009 i va passar a informació pública a principi de setembre per un període de dos mesos.
Deltebre, Tortosa, Amposta i CDC, en contra
En total, van presentar al•legacions tres dels quatre consells comarcals (Baix Ebre, Montsià i Terra Alta) i 27 ajuntaments. Entre els consistoris, va ser especialment notori el rebuig dels de Tortosa, Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
A Tortosa, els primers a alçar la veu van ser els membres del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que en les seves al•legacions, presentades a final d’octubre de 2009, demanaven la inclusió d’una quarta reserva que oscil•laria entre 50 i 80 ha de sòl per a equipaments de caràcter territorial al marge del polígon Catalunya Sud, al mateix terme de Tortosa, al costat de l'EIX DE L'EBRE (AUTOVIA C-12). Uns dies més tard, la regidora d'Urbanisme de Tortosa, Meritxell Roigé (Convergència Democràtica de Catalunya, CDC), va presentar les 26 al•legacions de l’Ajuntament. El consistori argumentava, entre altres coses, que el nou pla no tenia en compte els tràmits iniciats per redactar un pla especial de millora de la zona urbana del massís dels ports de Tortosa i Beseit, ni el traçat del tren-tramvia entre Tortosa i Móra d’Ebre, el port fluvial de l’Horta de Sant Vicent –recollit al Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa– o la nova subestació elèctrica per abastir els nous eixamples del marge dret del riu, a Ferreries i Roquetes. L’Ajuntament tortosí també creia que caldria concretar els criteris d’inundabilitat, per evitar la indefensió dels ajuntaments i rebutjava la creació de franges de protecció al riu, adduint que la ciutat no podia créixer més del que ja estava aprovat al POUM. A banda d’això, també es va demanar que el Pla preveiés la construcció d’un CAMP DE GOLF A VINALLOP, així com la reserva de terrenys per fer equipaments regionals, a la zona del Camí del Mig.
Per la seva banda, l’Ajuntament d’Amposta (Montsià) hi va presentar 25 al•legacions, que incloïen, entre altres, una proposta de traçat de l’AUTOVIA A-7 consensuada amb Tortosa i l’Aldea i un projecte urbanístic a l’entorn del canal de Carles III.
Pel que fa als nuclis del delta, els més disconformes eren Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, que consideraven que el Pla no havia tingut en compte les seves al•legacions a l’Avantprojecte i que entenien que la seva classificació dins del grup dels nuclis deltaics, i l’estratègia específica per a la polaritat subcomarcal deltaica que aquesta classificació comportava, restringien en excés les seves possibilitats de creixement.
D’altra banda, a principi de novembre de 2009, l'Associació de Veïns Delta, de Deltebre, va presentar un total de 2.300 al•legacions, avalades per uns 860 veïns del municipi que consideraven que el nou pla territorial restringia excessivament les possibilitats de creixement urbanístic, turístic i industrial del municipi. Un altre grup de particulars significatiu van ser els 180 veïns de l’Aldea que, també individualment, van presentat un mateix escrit per reflectir el seu desacord amb l’ampliació del polígon industrial Catalunya Sud.
En total, van presentar al•legacions tres dels quatre consells comarcals (Baix Ebre, Montsià i Terra Alta) i 27 ajuntaments. Entre els consistoris, va ser especialment notori el rebuig dels de Tortosa, Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
A Tortosa, els primers a alçar la veu van ser els membres del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que en les seves al•legacions, presentades a final d’octubre de 2009, demanaven la inclusió d’una quarta reserva que oscil•laria entre 50 i 80 ha de sòl per a equipaments de caràcter territorial al marge del polígon Catalunya Sud, al mateix terme de Tortosa, al costat de l'EIX DE L'EBRE (AUTOVIA C-12). Uns dies més tard, la regidora d'Urbanisme de Tortosa, Meritxell Roigé (Convergència Democràtica de Catalunya, CDC), va presentar les 26 al•legacions de l’Ajuntament. El consistori argumentava, entre altres coses, que el nou pla no tenia en compte els tràmits iniciats per redactar un pla especial de millora de la zona urbana del massís dels ports de Tortosa i Beseit, ni el traçat del tren-tramvia entre Tortosa i Móra d’Ebre, el port fluvial de l’Horta de Sant Vicent –recollit al Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa– o la nova subestació elèctrica per abastir els nous eixamples del marge dret del riu, a Ferreries i Roquetes. L’Ajuntament tortosí també creia que caldria concretar els criteris d’inundabilitat, per evitar la indefensió dels ajuntaments i rebutjava la creació de franges de protecció al riu, adduint que la ciutat no podia créixer més del que ja estava aprovat al POUM. A banda d’això, també es va demanar que el Pla preveiés la construcció d’un CAMP DE GOLF A VINALLOP, així com la reserva de terrenys per fer equipaments regionals, a la zona del Camí del Mig.
Per la seva banda, l’Ajuntament d’Amposta (Montsià) hi va presentar 25 al•legacions, que incloïen, entre altres, una proposta de traçat de l’AUTOVIA A-7 consensuada amb Tortosa i l’Aldea i un projecte urbanístic a l’entorn del canal de Carles III.
Pel que fa als nuclis del delta, els més disconformes eren Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, que consideraven que el Pla no havia tingut en compte les seves al•legacions a l’Avantprojecte i que entenien que la seva classificació dins del grup dels nuclis deltaics, i l’estratègia específica per a la polaritat subcomarcal deltaica que aquesta classificació comportava, restringien en excés les seves possibilitats de creixement.
D’altra banda, a principi de novembre de 2009, l'Associació de Veïns Delta, de Deltebre, va presentar un total de 2.300 al•legacions, avalades per uns 860 veïns del municipi que consideraven que el nou pla territorial restringia excessivament les possibilitats de creixement urbanístic, turístic i industrial del municipi. Un altre grup de particulars significatiu van ser els 180 veïns de l’Aldea que, també individualment, van presentat un mateix escrit per reflectir el seu desacord amb l’ampliació del polígon industrial Catalunya Sud.
El mateix mes de novembre, el grup parlamentari de CDC va presentar una moció al Parlament en què demanava al Govern que considerés la revisió del Pla perquè entenien que hi mancava una aposta més ferma per la industrialització i la dinamització econòmica del territori, i que no s’hi preveia cap estació d’alta velocitat ni cap mecanisme de cooperació amb l'Estat per desdoblar tant la CARRETERA N-420 com l’eix de l'Ebre (Autovia C-12).
En tancar-se el període d’al•legacions, se n’havien presentat un total de 2.602. La major part (unes 2.500) les van presentar associacions, partits polítics i particulars; una cinquantena, administracions, i una altra cinquantena diversos agents econòmics. Segons va detallar el DPTOP, les al•legacions corresponien, de fet, a 96 escrits diferents amb al•legacions de persones físiques o jurídiques, algunes de les quals havien rebut l’adhesió d’altres ciutadans.
Aprovació definitiva
El 27 de juliol de 2010 el Govern va aprovar definitivament el PTPTE. La versió aprovada no diferia gaire de la que havia estat aprovada inicialment. Tanmateix, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va explicar que, en resposta a les propostes recollides durant l’exposició pública, s’havien retirat els criteris d’inundabilitat que dificultaven el creixement urbanístic de les poblacions riberenques i de la xarxa de tren-tramvia entre Roquetes i Amposta. També es van incloure separadors urbans entre Tortosa i el nucli de Campredó, i entre l’Aldea i Camarles.
Quant al sòl residencial, arran de les al•legacions rebudes, el Pla completava l’abast de les estratègies de les àrees especialitzades aïllades d’ús residencial. Tot i mantenir per a cada un dels municipis l’estratègia de creixement que ja s’havia previst a l’aprovació inicial, a les poblacions del Delta –Amposta, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja– apostava per evitar els desenvolupaments urbanístics que poguessin representar un risc per a persones i béns, i establia la necessitat d’articular les mesures adequades per tal de minimitzar els efectes sobre aquestes àrees de les conseqüències del canvi climàtic i de les dinàmiques deltaiques.
El sòl per a activitats productives es mantenia com a l’Avantprojecte: es reservava una superfície de 975 ha** per a futurs creixements industrials, repartides principalment entre els dos grans macropolígons de l’àmbit, LOGIS EBRE I CATALUNYA SUD, i dos nous polígons supramunicipals, el de les Camposines, de 50 ha –situat a la Fatarella (Terra Alta) –, i el de Molló, de 26 ha, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa (Ribera d’Ebre). Com a espais de possible oportunitat futura vinculada a la logística, el Pla mantenia les tres reserves de sòl de potencial interès estratègic també establertes a l’Avantprojecte i garantia que no es destinessin a altres usos mitjançant la inclusió dins el sòl no urbanitzable de protecció territorial.
Pel que fa als espais oberts, la principal novetat era que el Pla integrava les directrius paisatgístiques del CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE L’EBRE, aprovat definitivament el 22 de juliol de 2010.
En l’àmbit de les infraestructures, el Pla preveia la reconversió en autovia de l'N-340 i com a conseqüència de les al•legacions presentades, es dibuixava un doble traçat al seu pas per Campredó: el de Foment, que separava el poble del barri de Font de Quinto, i l’alternativa de l'Ajuntament de Tortosa. També apostava pel desdoblament de l’eix de l’Ebre, la C-12 entre Amposta i Lleida i el desdoblament de l'N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i el futur port comercial d’Alcanar. La versió definitiva del Pla va recollir, també, la proposta de l'IDECE de mantenir el calat de dos metres al canal navegable entre Tortosa i Amposta, així com la creació de petits ports fluvials i el dragatge puntual entre Tortosa i Ascó.
Un cop aprovat el Pla, els agents que hi eren contraris van continuar fent sentir la seva veu; així, Tortosa i Amposta, els municipis més grans de l’àmbit territorial, van aprovar la presentació de sengles recursos de reposició contra el Pla. El grup parlamentari de Convergència i Unió (CiU) va mostrar el seu desacord amb el document aprovat pel Govern per considerar que limitava el creixement de les Terres de l'Ebre, i els diputats convergents Xavier Pallarès i Francesc Sancho es van comprometre explícitament, durant la campanya electoral, a derogar el pla si el seu partit tenia prou força després de les eleccions al Parlament del mes de novembre. La victòria electoral de CiU i la formació del nou Govern de la Generalitat van obrir, doncs, un fort interrogant sobre el futur del Pla territorial.
Més informació
www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_te.php
www.ciu.cat/media/38159.pdf
www.idece.cat
www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=511eaa49ca9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=511eaa49ca9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=c72fad166a548210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
* La resta es concentra principalment en vuit municipis: Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, l’Ametlla de Mar, Roquetes, la Sénia i Ulldecona.
** 735 ha en contigüitat amb el polígon industrial Catalunya Sud, a banda i banda de la partió entre els termes municipals de l'Aldea i Camarles; 150 ha pròximes al port d'Alcanar, al front portuari dels Alfacs; 90 ha a continuació de l'estació de ferrocarril de Móra la Nova, a cavall dels termes municipals d'aquesta població i Garcia.
En tancar-se el període d’al•legacions, se n’havien presentat un total de 2.602. La major part (unes 2.500) les van presentar associacions, partits polítics i particulars; una cinquantena, administracions, i una altra cinquantena diversos agents econòmics. Segons va detallar el DPTOP, les al•legacions corresponien, de fet, a 96 escrits diferents amb al•legacions de persones físiques o jurídiques, algunes de les quals havien rebut l’adhesió d’altres ciutadans.
Aprovació definitiva
El 27 de juliol de 2010 el Govern va aprovar definitivament el PTPTE. La versió aprovada no diferia gaire de la que havia estat aprovada inicialment. Tanmateix, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va explicar que, en resposta a les propostes recollides durant l’exposició pública, s’havien retirat els criteris d’inundabilitat que dificultaven el creixement urbanístic de les poblacions riberenques i de la xarxa de tren-tramvia entre Roquetes i Amposta. També es van incloure separadors urbans entre Tortosa i el nucli de Campredó, i entre l’Aldea i Camarles.
Quant al sòl residencial, arran de les al•legacions rebudes, el Pla completava l’abast de les estratègies de les àrees especialitzades aïllades d’ús residencial. Tot i mantenir per a cada un dels municipis l’estratègia de creixement que ja s’havia previst a l’aprovació inicial, a les poblacions del Delta –Amposta, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja– apostava per evitar els desenvolupaments urbanístics que poguessin representar un risc per a persones i béns, i establia la necessitat d’articular les mesures adequades per tal de minimitzar els efectes sobre aquestes àrees de les conseqüències del canvi climàtic i de les dinàmiques deltaiques.
El sòl per a activitats productives es mantenia com a l’Avantprojecte: es reservava una superfície de 975 ha** per a futurs creixements industrials, repartides principalment entre els dos grans macropolígons de l’àmbit, LOGIS EBRE I CATALUNYA SUD, i dos nous polígons supramunicipals, el de les Camposines, de 50 ha –situat a la Fatarella (Terra Alta) –, i el de Molló, de 26 ha, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa (Ribera d’Ebre). Com a espais de possible oportunitat futura vinculada a la logística, el Pla mantenia les tres reserves de sòl de potencial interès estratègic també establertes a l’Avantprojecte i garantia que no es destinessin a altres usos mitjançant la inclusió dins el sòl no urbanitzable de protecció territorial.
Pel que fa als espais oberts, la principal novetat era que el Pla integrava les directrius paisatgístiques del CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE L’EBRE, aprovat definitivament el 22 de juliol de 2010.
En l’àmbit de les infraestructures, el Pla preveia la reconversió en autovia de l'N-340 i com a conseqüència de les al•legacions presentades, es dibuixava un doble traçat al seu pas per Campredó: el de Foment, que separava el poble del barri de Font de Quinto, i l’alternativa de l'Ajuntament de Tortosa. També apostava pel desdoblament de l’eix de l’Ebre, la C-12 entre Amposta i Lleida i el desdoblament de l'N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i el futur port comercial d’Alcanar. La versió definitiva del Pla va recollir, també, la proposta de l'IDECE de mantenir el calat de dos metres al canal navegable entre Tortosa i Amposta, així com la creació de petits ports fluvials i el dragatge puntual entre Tortosa i Ascó.
Un cop aprovat el Pla, els agents que hi eren contraris van continuar fent sentir la seva veu; així, Tortosa i Amposta, els municipis més grans de l’àmbit territorial, van aprovar la presentació de sengles recursos de reposició contra el Pla. El grup parlamentari de Convergència i Unió (CiU) va mostrar el seu desacord amb el document aprovat pel Govern per considerar que limitava el creixement de les Terres de l'Ebre, i els diputats convergents Xavier Pallarès i Francesc Sancho es van comprometre explícitament, durant la campanya electoral, a derogar el pla si el seu partit tenia prou força després de les eleccions al Parlament del mes de novembre. La victòria electoral de CiU i la formació del nou Govern de la Generalitat van obrir, doncs, un fort interrogant sobre el futur del Pla territorial.
Més informació
www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_te.php
www.ciu.cat/media/38159.pdf
www.idece.cat
www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=511eaa49ca9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=511eaa49ca9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=c72fad166a548210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
* La resta es concentra principalment en vuit municipis: Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, l’Ametlla de Mar, Roquetes, la Sénia i Ulldecona.
** 735 ha en contigüitat amb el polígon industrial Catalunya Sud, a banda i banda de la partió entre els termes municipals de l'Aldea i Camarles; 150 ha pròximes al port d'Alcanar, al front portuari dels Alfacs; 90 ha a continuació de l'estació de ferrocarril de Móra la Nova, a cavall dels termes municipals d'aquesta població i Garcia.
