Dimarts 25 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA
Marc Sogues
Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona 1 Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El 20 d’abril el Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’aprovació es produeix després d’un període d’exposició pública en què es recullen més de 2.500 al•legacions. El document final incorpora novetats destacables en els àmbits dels espais oberts, com la protecció específica de l’àmbit del Parc Agrícola del Vallès, i de les infraestructures. En aquest últim camp, la inclusió de quatre alternatives per al traçat del darrer tram del Quart cinturó és motiu de polèmica. Polítics i ecologistes valoren diferentment el document final.


Antecedents 2009

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) és un dels set àmbits funcionals definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC). Comprèn una extensió geogràfica de 3.236 km2, el 10% del territori català, i l'integren els 164 municipis de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Amb prop de 5 milions d’habitants, concentra el 68% de la població catalana i és una de les deu majors aglomeracions metropolitanes d’Europa, i la segona en densitat de població, només superada per París.

L’any 1976 es va aprovar el Pla general metropolità (PGM), que regulava la planificació urbanística a l’àrea metropolitana –la ciutat de Barcelona i els municipis veïns–, és a dir, la part central del territori metropolità. Això no obstant, i malgrat diverses temptatives, a començament del segle XXI la regió continuava sense disposar d‘un pla territorial conjunt. Els treballs d’elaboració d’aquest document es van desencallar el 2003 quan, en virtut de l’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, el nou Govern es va comprometre a aprovar tots els plans territorials parcials en el període més breu possible.

D’aquesta manera, el 22 de maig de 2009 el Govern va fer l’aprovació inicial del projecte del Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que tenia com a principals objectius garantir la funcionalitat dels espais oberts, atendre les necessitats d’habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica, promoure un model de ciutat basat en la compacitat i la cohesió social i promoure la mobilitat sostenible. El document seguia el mateix enfocament metodològic de tots els plans territorials parcials en elaboració, i organitzava les seves directrius en tres grans àmbits d’actuació: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures de mobilitat.

Més de 2.500 al•legacions
Després de l’aprovació inicial, tota la documentació del Pla va passar a informació pública, on va restar fins al 24 de juliol a disposició de la societat civil (persones físiques i jurídiques), i fins al 24 de setembre a disposició dels ens municipals. Aquesta distinció i la limitació de temps que suposava la primera data va ser objecte de crítica per part de diverses entitats ecologistes que van recordar que les tramitacions d’altres plans territorials parcials sempre havien establert una etapa de tràmits d’informació pública de tres mesos, sense cap mena de restricció en funció de la personalitat jurídica dels al•legadors. Tot i això, durant el període d’exposició pública es van presentar un total de 2.570 al•legacions que provenien principalment de tres tipus de fronts: els partidaris de la vegueria del Penedès, les entitats ecologistes i els municipis que consideraven que el Pla els perjudicava.

Pel que fa als primers, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de la Plataforma per una Vegueria Pròpia consideraven que el Pla afectaria la identitat del paisatge, el creixement harmònic i el manteniment de l’activitat agrària a l’àmbit del Penedès, i que ignorava parts substancials del Pla director de l’Alt Penedès, la qual cosa, segons deien, anava en contra del compromís verbal que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, havia adquirit amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Entre les protestes d’aquestes entitats hi havia implícit el desig de desvincular-se d’altres àmbits territorials i constituir-ne un de propi, el de la VEGUERIA DEL PENEDÈS.

Quant als grup ecologistes, DEPANA era especialment crítica amb el creixement urbanístic previst pel Pla (fins a 763.670 habitatges nous en l’horitzó del 2026), que consideraven que no estava justificat, i amb el concepte d’espais de protecció preventiva, que entenia que s’atribuïa a zones que ostentaven la possibilitat i intencionalitat de ser requalificades com a sòl urbanitzable. A les seves al•legacions, proposava dues grans esmenes al document: la introducció de mecanismes per a la revisió del Pla cada cinc anys, i la revisió de la classificació dels espais oberts, per als quals proposava una classificació reduïda a dues úniques categories: els espais d’interès natural i ambiental, i els espais agrícoles, forestals i fluvials*. D’altra banda, l’associació ecologista també denunciava la manca d’espais connectors entre alguns espais de protecció especial (com per exemple entre les vinyes de l’Alt Penedès i l’Anoia; el massís del Garraf i Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, entre altres) i la manca d’una acurada delimitació dels espais agraris de la zona metropolitana.
Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona 2 Mapa: Montse Ferrés
Altres al•legacions ecologistes van ser les de la Plataforma per la Defensa de Gallecs, la qual va manifestar la seva oposició a diverses actuacions incloses al Pla i que afectaven aquest espai, entre les quals, l’ampliació de la C-155, la construcció de l’AUTOVIA INTERPOLAR DEL VALLÈS, al tram Granollers-Sabadell del FERROCARRIL ORBITAL VILANOVA-MATARÓ i el desdoblament de la variant de Palau-solità i Plegamans.

Dels municipis que a tall individual van presentar al•legacions, destacaven els casos de Sant Adrià de Besòs i Badalona, en els quals el Pla preveia la possibilitat de transformar els polígons industrials de Montsolís, a Sant Adrià de Besòs, i el Polígon Industrial Sud i el de Manresa, a Badalona, en zones residencials. Els dos ajuntaments s’oposaven a aquestes previsions en considerar que suposaria una pèrdua de teixit industrial que ocasionaria la fuga de llocs de treball i tindria conseqüències negatives per al model de ciutat.

Un cas diferent era el dels municipis vallesans de Palau-solità i Plegamans i Sentmenat, on els veïns es queixaven que el Pla afectava terrenys agrícoles i forestals protegits pels respectius planejaments municipals i que pretenia transformar-los en preventius, pas que entenien com a previ a transformar-los en urbanitzables. En aquest sentit, el municipi suposadament més afectat seria el de Palau-solità on, segons alguns veïns del municipi, el Pla proposava un creixement de 14.000 habitants a 50.000 habitants, cosa que rebutjaven i que va dur aquests veïns a constituir l’Associació Salvem el Poble. A començament de 2010, l’Associació va convocar una protesta a Palau-solità que va aplegar unes 250 persones.

Modificacions del document inicial
El 20 d’abril de 2010 el Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial. En l’aprovació del Pla, el conseller Joaquim Nadal el va definir com una fita sense precedents i va voler destacar que s’havia elaborat mitjançant la participació directa i l’acord dels diferents ens territorials. Si bé en la seva major part el document aprovat es corresponia amb el de l’aprovació inicial, arran de les al•legacions i dels nous treballs del DPTOP s’hi van introduir algunes modificacions.

Pel que fa als espais oberts, a més d’incrementar en 1.000 ha la seva superfície respecte del document inicial, el document també incloïa una proposta d’elaboració, a càrrec del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, d’un pla territorial sectorial d’espais d’interès agrícola i, per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’un pla territorial sectorial d’espais connectors. També proposava específicament l’elaboració d’un pla director urbanístic de la plana agroforestal del Vallès.

En l’àmbit de les infraestructures viàries, el Pla va incloure quatre alternatives de traçat per a la polèmica AUTOVIA B-40 O QUART CINTURÓ: a les dues ja conegudes, la històrica del Ministeri de Foment i la que havia proposat la Generalitat el maig de 2009, se n’afegien dues més, una mica més al sud d’aquesta última. Aquesta multiplicitat d’alternatives era vista amb disparitat d’opinions: mentre que el conseller Nadal considerava que enriquia el document, el portaveu de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), Toni Altaió, era del parer que deixava obert el disseny al criteri del Ministeri de Foment i va alertar del risc que això comportava, recordant que a principi de maig de 2009, el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, s’havia mostrat partidari de la construcció d’un quart cinturó de vuit carrils. Per la seva banda, el portaveu d’Infraestructures de Convergència i Unió (CiU), Josep Rull, va declarar que considerava que la multiplicitat de traçats era una evidència més que el Quart cinturó tornava a quedar bloquejat per les discrepàncies internes del tripartit.
La vall baixa del Llobregat des de la part alta de Santa Coloma de Cervelló Foto: Moisès Jordi
En relació amb les infraestructures ferroviàries, el Pla incorporava com a noves propostes la creació d’un nou accés ferroviari de la xarxa de mercaderies al port de Barcelona, la millora de les línies existents d’FGC entre Sant Cugat i plaça Catalunya (Barcelona) i la millora de la línia entre Martorell i Igualada, per incrementar-ne la velocitat i capacitat.

A banda d’aquests canvis i atenent a les al•legacions, el document final també proposava ajustos del traçat de les variants entre alguns municipis, així com la redacció d’estudis conjunts per a tres corredors d’infraestructures que haurien de vetllar per l’adequada coordinació entre les actuacions ferroviàries i viàries previstes. Es tractava de l’eix de la B-30; l’eix central de la plana del Vallès (C-155), i l’eix del Congost entre la Garriga i la comarca d’Osona (C-17 i xarxa ferroviària).

Pel que fa a les al•legacions dels municipis, a Palau-solità, el DPTOP va respondre que el Pla no preveia per al municipi els 50.000 habitants que deien els contraris al projecte i que, per tant, el sostre demogràfic no era altre que l’establert al POUM, de 22.000 habitants. Quant als polígons industrials de Sant Adrià i Badalona, el Departament va aclarir, també, que l’objectiu del Pla no era transformar-los en zones residencials, sinó que només es classificaven com a àrees especialitzades industrials a transformar**.

Primeres valoracions del document final
Pocs dies després de l’aprovació definitiva del Pla, es va celebrar a Granollers una reunió dels alcaldes de les ciutats de l’arc metropolità (Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sabadell, Mataró, Martorell i Granollers), en la qual es va donar per bo un comunicat sobre l’aprovació definitiva del Pla. En aquest es valorava positivament el fet de disposar per primera vegada d’un instrument de planificació territorial de conjunt i es remarcava que el Pla havia estat fruit d’un llarg i intens procés de concertació i de debat amb el territori, especialment, amb el conjunt de municipis de la segona corona metropolitana. En el comunicat, els alcaldes manifestaven sentir-se plenament identificats amb el fons i també amb la forma amb què el Pla havia recollit els reptes i els objectius plantejats i destacava que la nova línia orbital ferroviària i el reconeixement explícit de la necessitat de la ronda del Vallès eren elements claus de la proposta.

Per contra, l’associació Ecologistes en Acció entenia que el Pla negligia la planificació territorial de les infraestructures energètiques, de gestió de residus i d’abastament i sanejament d’aigua, amb la qual cosa, creixeria el dèficit de recursos bàsics d’autoproveïment de la ciutat, com l’alimentació, l’aigua i l’energia. L’entitat afirmava, a més, que la preservació del patrimoni natural que proposava el Pla era incompatible amb la construcció de noves vies de comunicació.

En canvi, l’Adenc, tot i coincidir amb la CCQC en la valoració negativa de la multiplicitat de traçats del Quart cinturó, considerava positiva la inclusió que feia el PDU de la plana agroforestal del Vallès, per tal com entenia que reconeixia la vàlua d’aquests espais i la feina realitzada per la vintena d’entitats que durant la primeria dels anys del 2000 havien definit la proposta del PARC AGRÍCOLA DEL VALLÈS.

Més informació
salvemelpoble.wordpress.com
salvemgallecs.wordpress.com
www.adenc.cat
www.arcmetropolita.org/inici.cfm
www.depana.org
www.vegueriapropia.org
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/ptregiometrop.jsp

* Els primers inclourien tots aquells espais inclosos al PEIN, a la Xarxa Natura 2000, totes les unitats territorials de regulació de sòl costaner, definides al Pla director urbanístic del sistema costaner, i tots els espais classificats com a sòl no urbanitzable en els diferents plans municipals amb funcions de connexió i que donin coherència ecològica a la resta d’espais natural protegits; els segons inclourien els espais classificats com a sòl no urbanitzable en els diferents plans municipals i que tinguin un ús agrari o forestal. En aquesta última categoria proposava fer diverses subdivisions, una de les quals podria ser la vinya. Les altres subdivisions serien en funció variables com la situació, la fertilitat del sòl, els guanys socials que comportava i el manteniment de la seva biodiversitat.


** Segons les Normes d’ordenació territorial del Pla, “La finalitat per a les àrees assenyalades amb aquesta estratègia és millorar l’aprofitament social i econòmic del sòl actualment ocupat, reciclant-lo per tal d’assolir millors intensitats urbanes, usos més mixtos i diversificats, i minimitzar els actuals impactes negatius sobre els teixits urbans veïns”.

Agraïments: Josep Maria Carrera, director de Planejament IET i coordinador del Pla territorial metropolità de Barcelona
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati