Divendres 23 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA URBÀ DE GIRONA
Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona Mapa: Montse Ferrés
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010

A principi de setembre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aprova el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona. El Pla preveu un creixement urbà de fins a 33.000 habitatges per al 2026 i organitza les xarxes de mobilitat especialment a l'entorn de l'aeroport de Girona, que està previst com l'element bàsic del nus intermodal de transport. D'altra banda, el Pla preveu el desenvolupament de l'àrea a llevant de l'aeroport com a centre logístic i econòmic, defineix corredors de protecció paisatgística i façanes urbanes d'especial atenció paisatgística i proposa actuacions de millora i reforma urbana, així com de creixement residencial, especialment al sud de Salt.

Antecedents 2007

L'any 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va anunciar que elaboraria el Pla director urbanístic (PDU) del sistema urbà de Girona, per tal de planificar des d'una visió integrada el sistema d'espais lliures, el model de creixement dels assentaments i la implantació d'infraestructures al voltant de la ciutat de Girona.

L’àmbit del PDU incorpora catorze municipis, dotze de la comarca del Gironès (Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix) i dos de la Selva (Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar), amb una superfície total de 311 km2 i una població de 143.016 habitants.

Tots els ajuntaments de l'àmbit del PDU tenien aprovat o revisat un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Mancava, doncs, una figura de planejament que incorporés totes les propostes municipals en un projecte de conjunt de sistema urbà, tot fixant uns objectius i uns criteris que orientessin el desenvolupament futur d'aquesta zona, per on passen diversos dels eixos de comunicació més importants de Catalunya.

Inici dels treballs, informació pública i concertació amb els ajuntaments
L'any 2007 es van iniciar els treballs d'elaboració del Pla. El mes d'agost es va presentar als municipis de l'àmbit el document d'objectius i propòsits generals del Pla, tot convidant els ajuntaments a fer-hi aportacions. La proposta inicial plantejava crear més sòl industrial i logístic al voltant de les grans infraestructures, concretament al voltant de l'aeroport, el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV), l'AUTOPISTA AP-7 i l'AUTOVIA A-2. Per contra, no preveia crear nou sòl urbanitzable residencial.

Després de diversos mesos de treball, l'any 2009 el DPTOP va aprovar inicialment el PDU i el va trametre a tots els ajuntaments perquè l'estudiessin i es posicionessin durant el període d'informació pública. Durant els gairebé cinc mesos que va durar aquest tràmit, es van rebre un total de 397 escrits d'al•legacions, dels quals 42 plantejaven al•legacions diferents.

El consistori de Fornells va presentar al•legacions per oposar-se a les actuacions que preveia el PDU en el sector comprès entre la C-65, la carretera de Barcelona, el límit sud del terme municipal de Girona i el nord de l'àrea residencial de baixa intensitat de Fornells Park. En aquest sector es preveia ubicar la futura Clínica Girona, i l'Ajuntament de Fornells proposava que no creixés més de les 6 ha de terreny que eren propietat del centre sanitari. Aquest sector ocupa més d'una vintena d'hectàrees de sòl rústic, i el PDU preveia dividir-lo entre un nou assentament residencial de densitat mitjana i una zona hospitalària de grans dimensions.

D'altra banda, cinc municipis més –Salt, Sant Gregori, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Vilablareix– es van mostrar contraris al vial per on havien de circular els trens de mercaderies al pas pels seus termes municipals. Aquests ajuntaments van coincidir, també, en altres propostes incloses en el PDU, com ara la previsió d'un corredor per a un futur tramvia, que l'enllaç de l'N-141 tingués una sortida a l'AP-7 Sud o que el PDU respectés el seu planejament. En el cas de Salt, també demanava que el PDU s'ajustés a les determinacions del Pla especial del sòl no urbanitzable del municipi, i que delimités les zones del Pla especial del Parc de les Deveses i el Parc de les Terres i Aigües del Ter.

Per la seva part, l'Ajuntament de Girona va al•legar que el vial per als trens de mercaderies fos subterrani en aquells punts pròxims a zones residencials, i apostava alhora per la implantació del tramvia i el desenvolupament del sistema de Rodalies.

En les al•legacions presentades per l'Ajuntament de Riudellots, s'assegurava que les dades de sòl industrial i residencial del seu municipi recollides pel PDU eren "absolutament equivocades". D'altra banda, posaven en dubte que les dades de sòl de la resta dels tretze municipis fossin correctes.

A l’últim, el Consorci de les Gavarres es va manifestar a favor de mantenir la connectivitat ecològica a través dels rius i rieres -–de conques com ara el Terri, l'Onyar i el Ter–, considerant-los com a espais d'interès natural.

La Generalitat aprova definitivament el Pla director
Després d'una llarga tasca de concertació amb els ajuntaments i tots els interessats, i de l'estudi i integració de les al•legacions, es va elaborar la proposta definitiva del Pla. A principi de setembre de 2010, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va aprovar definitivament el PDU.

Espais oberts i conservació del paisatge
El PDU identifica les àrees que requereixen un determinat grau de protecció, cataloga els espais que poden formar part d'un sistema de connectors naturals i proposa la conservació dels sòls agrícoles i forestals en els municipis més externs de l'àrea. Estableix tres categories de sòl no urbanitzable: 1) els sòls de protecció especial (un 70,4% dels sòls de l'àmbit tenen assignada aquesta categoria de protecció), que inclouen tots els espais ja protegits per la normativa sectorial i aquells que el PDU considera que cal preservar pel seu valor com a connectors naturals, àrees d'usos agraris o per la seva funció d'equilibri ambiental; 2) els sòls de protecció territorial (corresponents a un 7,4% del territori), referits als sòls que convé sotmetre a una regulació pel seu interès paisatgístic i agrari; i 3) els sòls de protecció preventiva (que afecten el 8,1% del territori de l'àrea urbana), referits als espais no urbanitzables, que podrien ser urbanitzats en determinades circumstàncies i d'acord amb les estratègies de desenvolupament del PDU.

Una de les novetats del PDU en relació amb el paisatge és la delimitació d’àrees molt visibles des de les principals infraestructures on s’ha de tenir especial cura amb els usos i edificacions que s’hi autoritzen per no degradar l’entorn. Aquestes àrees d’especial vigilància paisatgística es classifiquen de dues maneres: com a corredors de protecció paisatgística, quan es tracta de franges d'una amplada variable, situades a banda i banda de les infraestructures de transport; i com a façanes urbanes d’especial atenció paisatgística, quan es tracta de fronts de futura edificació en zones molt visibles. El PDU identifica façanes urbanes a la zona d’activitats propera a l’aeroport, a Riudellots de la Selva, Fornells, Aiguaviva, Vilablareix, Llambilles, Quart i Palol, Celrà, Girona, Sant Julià de Ramis, Salt, Sant Gregori i Medinyà.

Sistema d’assentaments
El PDU pretén ordenar els creixements en una àrea que és receptora de població i d’activitats econòmiques, i regular les noves dinàmiques que generarà el nus de mobilitat a l’entorn de l’aeroport Girona-Costa Brava. Així, el PDU proposa actuacions de millora i reforma urbana i preveu una gran àrea de creixement residencial, ja prevista en els planejaments urbanístics municipals, al sud de Salt, a l'àrea coneguda com el pla de Salt. D'altra banda, hi afegeix noves àrees no previstes en els planejaments com l'àrea compresa entre l'autopista i la zona residencial de Vilablareix (amb una intensitat alta de creixement residencial) o petites extensions en els nuclis urbans propers a l'àrea central (com Bescanó, Quart, Aiguaviva, Sant Gregori o Fornells). A l’últim, el PDU proposa alguns canvis en els usos previstos, assenyala tres àrees hospitalàries i planeja un parc lineal de 4 km sobre el recorregut del riu Güell que s’ha de materialitzar mitjançant cessions dels desenvolupaments.

A més, pel que fa a les previsions d'habitatge, el PDU preveu que l'àrea urbana de Girona necessita aproximadament 33.000 habitatges nous, dels quals 22.000 ja estan previstos dins els planejaments urbans de cada municipi però uns 11.000 habitatges, els incorpora de nou el Pla a través de canvis en la densitat.

D'altra banda, l'entorn de l’aeroport de Girona-Costa Brava és un àmbit clau del PDU. L’aeroport, en plena fase d’expansió, és l’element bàsic del nus intermodal de transport de l'àmbit. El Pla director de l’aeroport, vigent fins al 2020, preveu una ampliació de la superfície fins a les 214,8 ha en els termes de Vilobí d’Onyar i Aiguaviva. Recollint això, el PDU, considera les expectatives de desenvolupament de l’àrea que queda a llevant de l’aeroport, en els termes municipals de Vilobí d’Onyar, Aiguaviva i Riudellots de la Selva, on es troben ja situades activitats logístiques (CIM de la Selva) i industrials (polígon industrial de Riudellots).

Amb l'objectiu de crear un pol d'activitats logístiques, el PDU proposa implantar una estació de viatgers del FAV a les proximitats de l'aeroport, combinada amb una millora substancial de l'accessibilitat des de la línia d'ample ibèric del ferrocarril. D'altra banda, preveu espais d'activitats relacionades amb l'aeronàutica, la logística i l’economia, en general, entre l'aeroport i l'autovia A-2, en un àmbit de més de 200 ha.

El PDU preveu, també, la conformació d'un triangle hospitalari: al nord l’Hospital Universitari de Girona (doctor J. Trueta) en el límit Girona-Sarrià, a l'est el Parc Hospitalari Martí i Julià en el terme de Salt, i al sud l'àrea hospitalària Clínica Girona en el terme de Fornells. Quant a l'al•legació presentada per l'Ajuntament de Fornells on demanava que s'implantés només la Clínica Girona i es deixés la resta de sòl de l'àmbit com a sòl de protecció preventiva, no es va considerar adient, ja que aquests espais havien de servir per establir el límit sud del creixement de l'àrea central.

Infraestructures de mobilitat
El PDU recull les propostes del PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC 2006-2026), que preveu millorar la capacitat de la xarxa viària mitjançant desdoblaments i variants, alhora que incorpora les previsions viàries i ferroviàries del Ministeri de Foment.

Entre les actuacions en la xarxa viària destaquen: la construcció d'un tercer carril a l'AP-7, des de Maçanet de la Selva fins a la Jonquera; el desdoblament de l'N-II des de Maçanet de la Selva fins a la Jonquera i conversió en autovia A-2; el desdoblament de l'EIX TRANSVERSAL, i millores en la xarxa bàsica.

Quant a la xarxa ferroviària, el PDU recull els projectes del FAV, que permetrà situar Girona a poc més de 30 minuts de Barcelona i a menys de 15 minuts de Figueres, i les previsions del PITC pel que fa a la resta de la xarxa ferroviària, que proposa potenciar un recorregut de Rodalies des de Flaçà fins a l'aeroport, amb altes freqüències de pas. D'altra banda, el PDU proposa una variant exclusiva per al trànsit dels trens de mercaderies, tant d'alta velocitat com convencionals, que seguirà el corredor de l'ampliació a quatre carrils de l'AP-7. Aquesta alternativa evitarà el pas de mercaderies pels túnels urbans de Girona.

Finalment, el Pla proposa crear plataformes segregades o carrils bus en una sèrie d'eixos viaris preferents, entre els quals els principals accessos a Girona, que connectin amb la xarxa d'autobús urbà. També preveu habilitar aparcaments dissuasius per a vehicles privats, en alguns casos compartits amb camions.

CiU s'oposa al Pla director
Poc després de l'aprovació, els alcaldes i regidors de Convergència i Unió (CiU) dels catorze municipis afectats pel Pla van anunciar que presentarien un recurs de reposició conjunt contra el PDU, ja que, segons argumentaven, vulnerava d'una manera clara l'autonomia municipal i s’havia redactat sense buscar el consens amb els municipis més afectats. A tall d'exemple, l'alcaldessa de Riudellots, Montserrat Roure (CiU), va explicar que el Pla comportaria un increment d'habitatges que el municipi no necessitava, un increment de sòl industrial quan encara no s'havia desenvolupat un 40% del polígon existent, i una ocupació exagerada de sòl amb destinació logística.

Des de la Delegació Territorial de Girona del DPTOP es van mostrar sorpresos perquè, segons afirmaven, havien informat en tot moment els ajuntaments sobre el funcionament i continguts del Pla.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Gironès