Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA URBÀ DE FIGUERES
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Figueres des del castell de Sant Ferran Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

La Generalitat aprova definitivament el Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres el novembre de 2010. El pla se centra en els desenvolupaments urbans, sobretot en l’àrea central de Figueres i Vilafant; en els espais oberts, a través de les tipologies establertes al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines i d’altres complementàries, i en la integració de les infraestructures a Figueres i la seva àrea d’influència, com a elements estructurants de tota l’àrea urbana.


Antecedents 2007

L’àrea urbana de Figueres (Alt Empordà) forma un sistema urbà de prop de 60.000 habitants, dels quals uns 50.000 corresponen a la ciutat de Figueres i Vilafant. En total, inclou 16 municipis* que ocupen una extensió d’uns 210 km2.

Aquesta àrea urbana es perfila com una zona rellevant com a contrapès de l’àrea de Girona, ja que es preveu que aculli creixements residencials i noves àrees d’activitat econòmica. L’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT A LES COMARQUES DE GIRONA (FAV), la millora de la comunicació viària amb la Garrotxa, la localització logística del Far i Vilamalla, així com la seva funció estratègica de ròtula territorial amb la Catalunya nord, fan necessari dotar-la d’un instrument de planificació supramunicipal que n’ordeni el territori i en dinamitzi la regió.

D’aquí va sorgir la necessitat de redactar un pla director urbanístic que regulés tots aquests aspectes. Amb aquest propòsit, l’any 2003, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va iniciar la redacció del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ (PDTE) que va ser aprovat tres anys més tard. Aquest pla definia les línies directrius d’ordenació territorial de la comarca –junt amb el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES, aprovat el mes de setembre de 2010–, però calia concretar-les i desenvolupar-les a través d’una figura de planejament adequada, com és un pla director urbanístic (PDU).

L’any 2007 la Generalitat va presentar una memòria amb les línies generals del Pla director urbanístic de l’àrea urbana de Figueres que apostava per reduir-hi el creixement demogràfic potencial, potenciar el sistema Figueres-Vilafant i desclassificar sòl residencial. D’altra banda, es proposaven noves àrees per a la implantació d’activitats econòmiques a Vilamalla i Pont de Molins i dues grans àrees d’espais lliures i equipaments a Figueres.

El DPTOP aprova definitivament el PDU de l’àrea urbana de Figueres
La Generalitat va aprovar inicialment el PDU el mes de juliol de 2008 i, posteriorment, es va sotmetre a informació pública durant gairebé tres mesos. Durant aquest temps, va rebre un total de 64 escrits d’al•legacions. Fruit d’aquestes al•legacions, es va incorporar l’àmbit previst per a la Plataforma Logística Intermodal del Far; es van detallar àrees de serveis i activitat econòmica al voltant de la nova estació ferroviària de Vilafant-Figueres; es van definir nous desenvolupaments urbans al seu voltant, i es va completar el disseny de la xarxa de parcs de l’aglomeració central.

Finalment, l’11 de novembre de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el PDU de l’àrea urbana de Figueres. Segons el DPTOP, el PDU garantia conservar els sòls no urbanitzables i la seva correcta gestió, tot construint una xarxa de parcs al voltant de l’àrea urbana central; impulsava el desenvolupament de l’àrea urbana de Figueres per tal d’afermar el seu paper vertebrador respecte del conjunt de l’Empordà; recollia les opcions dels traçats viaris i ferroviaris, incloent-hi la nova estació del FAV Vilafant-Figueres; assenyalava l’àmbit de la futura PLATAFORMA LOGÍSTICA INTERMODAL DEL FAR i en definia els accessos; preveia una xarxa d’àrees d’activitat econòmica lligada a les noves infraestructures, i, finalment, proposava noves vies per estructurar l’àrea urbana central del sistema.

Una àrea urbana cruïlla de comunicacions
El pla entén l’àrea urbana de Figueres com un sistema amb potencial per acollir una part important dels desenvolupaments urbanístics previstos a l’Empordà fins a l’any 2026. Aquest fet també permet incrementar la dotació de serveis i la capacitat d’irradiar-los sobre el territori.

Per tal d’estructurar els creixements urbans de l’àrea, el PDU recull les estratègies que el PLA TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ assigna a cada nucli i que, fonamentalment, concentren el creixement urbanístic més intens a l’àrea central, reserva la resta de nuclis per a un creixement moderat o de canvi d’ús i reforma i propicia la millora dels veïnats més petits.

D’aquesta manera, el PDU distingeix dos sistemes urbans: d’una banda, l’àrea central, que s’estén al voltant de Figueres i Vilafant (amb estratègia de creixement potenciat) i de parts significatives de Pont de Molins, els Hostalets (Llers), Vilamalla i Santa Llogaia d’Àlguema –en aquesta àrea és on es concentren els principals desenvolupaments urbans i industrials–. De l’altra, la resta de municipis de l’àmbit, on es dibuixa un creixement proporcionat a la seva dimensió, amb algunes correccions específiques pel que fa al sòl urbanitzable del planejament vigent.

El pla defineix quatre espais urbans on pretén reforçar la centralitat urbana ja que han d’acollir nous creixements urbans: dos a Figueres (estació vella i creixements al sud) i dos a Vilafant (estació nova i creixements a ponent).
Estació de tren de Figueres
D’altra banda, el PDU incorpora una sèrie de projectes estratègics, alguns de caràcter multisectorial, que incideixen en l’estructura territorial a diverses escales. Són projectes d’abast molt divers, atesa la posició del sistema urbà de Figueres. Destaquen les actuacions a l’àrea del Pont del Príncep (que inclouen el tractament de l’espai fluvial en l’aiguabarreig del Manol i de la riera d’Àlguema o la connexió de l’antiga traça de l’N-II d’accés a Figueres amb la carretera C-31 de la Bisbal i amb l’accés als polígons industrials de Pont del Príncep, Empordà Internacional i Logístic del Far); a l’àrea del Clot de les Forques, a Vilamorell; a l’àrea del Pla d’Hostalets, entre Figueres i Llers, on es produeixen els enllaços viaris de l’autopista de peatge AP-7, l’autovia A-2 i la variant de la N-II; l’Eixample i Parc del Manol, a l’est i sud-est de Figueres; i el parc del Puig i de Mas Bonet, a Vilafant, que es pretén convertir en l’element de protecció respecte de la nova plataforma ferroviària, i comunicació dels teixits urbans per als vianants i les bicicletes.

Nou sòl residencial i industrial
El PDU, tot i que desclassifica alguns sectors residencials a Cabanes, Figueres, Pont de Molins, Santa Llogaia i Vilafant, amplia el sòl residencial en conjunt en 38,93 ha, per la qual cosa l’àmbit disposa per a l’horitzó de l’any 2026 de 683,45 ha.

De fet, el planejament municipal vigent en l’àmbit del PDU té un potencial per a 16.297 habitatges (3.039 en sòl urbà i 13.258 en sòl urbanitzable). Les determinacions del PDU permeten incrementar aquest potencial d’habitatges en 1.748 habitatges més. D’aquesta manera, el potencial d’habitatges total que resulta del planejament que es preveu desenvolupar en el marc del PDU és de 18.045 habitatges. Tenint en compte que el PDU preveu unes necessitats d’habitatges per al 2026 de 14.353 habitatges, encara hi hauria un 20% restant per desenvolupar.

Els principals creixements residencials els trobem a Vilafant, tant a l’entorn del nucli antic com a les zones que formen un continu urbà amb Figueres, com les Forques (14,8 ha) o els voltants de l’estació del FAV. Figueres també acull nous àmbits de sòl urbanitzable, on destaca l’Eixample i el Parc del Manol (18 ha).

Pel que fa al sòl industrial, el PDU proposa un increment de 133,4 ha de sòl per a activitats econòmiques, a les quals cal afegir 15,32 ha destinades a l’ampliació del sòl urbanitzable ja qualificat per a la implantació de la plataforma ferroviària logística del Far d’Empordà. Les 133,44 ha de nova implantació sumades a les 270,88 ha ja delimitades pel planejament vigent i no ocupades suposen un total de 404,32 ha, quantitat que representa el 62,9% de les 643 ha que el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines proposa per al conjunt de la comarca de l’Alt Empordà.

Aquest nou sòl industrial es concentra a Figueres, per completar la classificació del sòl del marge esquerre del Manol a l’alçada de Vilatenim (7,26 ha), i per crear l’àrea principal de serveis i d’activitat econòmica de Figueres (ASAE) al parc tecnològic (52 ha) que forma part de l’Eixample i el Parc del Manol; a Llers, en terrenys del Mas de l’Estela ja transformats per la prèvia existència de la fàbrica de dovelles del túnel del FAV (8,26 ha); a Pont de Molins, per formar una nova àrea d’activitat econòmica (AAE) (27,64 ha); a Santa Llogaia, per completar el polígon industrial del marge dret de la riera d’Alguema (13,17 ha); a Vilafant, per formar l’ ASAE de la nova estació (20,32 ha); i a Vilamalla, per completar el Polígon de les Pedroses del Far, i formar una ASAE annexa a aquest polígon (4,79 ha).

Espais oberts i parcs urbans
L’àrea del PDU es troba a la plana empordanesa, on hi ha dos espais naturals protegits: el PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ i l’Espai d’Interès Natural (EIN) dels Alzinars de la GARRIGA D’EMPORDÀ, tots dos integrat a la Xarxa Natura 2000.

El PDU recull tots els espais oberts protegits pel Pla territorial de les Comarques Gironines i els complementa amb l’establiment, en alguns indrets, de noves tipologies de protecció. Així, en el cas de la Garriga s’amplia l’àrea de protecció respecte del que es va establir a la Xarxa Natura 2000, especialment cap a l’oest, superant en més del doble la superfície de l’àmbit inicial.

D’altra banda, el PDU reforça el paper del parc del Castell i inclou la creació del parc urbà del Manol, a Figueres, situat a Llevant del traçat ferroviari actual i associat a la seva transformació urbana. La previsió d’un tercer parc a Vilafant, al puig de Mas Bonet, completa el disseny dels espais lliures de l’àrea central.
 
Sòl complementari d’interès natural i/o paisatgístic Espai entre Llers i Pont de Molins
Meandre de la Muga, entre l’N-II i l’àrea urbana de Vilabertran
Marges sud del riu Manol i la Muga (entre altres)
Sòl de protecció hidrològica Franja variable de sòl de protecció hidrològica
Ampliació de l’àrea de protecció de la Garriga d’Empordà Termes d’Avinyonet de Puigventós i Vilanant

Estació ferroviària, plataforma logística i altres elements estructurants
Com a element estructurant del sistema, el PDU recull la nova estació ferroviària de Vilafant-Figueres, un node on coincidiran el FAV i les vies d’ample ibèric, una estació d’autobusos i un espai per a aparcament. A l’entorn de l’estació es proposa una àrea de serveis i d’activitats econòmiques especialitzades, així com una altra al nord, a Pont de Molins.

A més, aquesta àrea articularà els principals elements estructurants: continuació de la ronda urbana de Figueres en túnel al sud del castell, per connectar amb la nova estació ferroviària; creació d’una semironda al sud del municipi, que enllaci Vilafant, l’N-II i el Far; i adaptació d’una ronda Pont del Príncep-estació, que voregi l’àrea urbana central per ponent.

D’altra banda, el PDU incorpora l’àmbit corresponent a la Plataforma Logística Intermodal del Far, situada majoritàriament dins l’àmbit ja qualificat com a sòl d’activitat econòmica en aquest municipi.

El PDU proposa, també, la recuperació, restauració i millora de la xarxa de carreteres i camins locals, per facilitar la mobilitat entre els nuclis històrics i els assentaments rurals, i per potenciar noves activitats d’oci lligades a la natura.

Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.45917e5022fc50a45f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&cod_noticia=55852&vgnextchannel=d530e834b9e96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

* Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, Figueres, Llers, Far d’Empordà, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilanant, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà