Dilluns 18 de Febrer de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010
L’octubre de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida aprova inicialment el Pla director urbanístic del Pla d’Urgell, que presenta com a principals peculiaritats un important procés de participació ciutadana promogut pel consell comarcal, i l’ordenació de la xarxa patrimonial i de paisatge. El Pla precisa les determinacions del Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida en matèria de creixement residencial, preveu un gran sector d’activitat econòmica i aposta pel foment del transport en ferrocarril.
El Pla d'Urgell és una comarca, amb capital a Mollerussa, creada amb el fonament de la Llei 5/1988*, a partir de 16 municipis anteriorment pertanyents a les comarques veïnes: Bellvís, Linyola i el Poal, de la Noguera; Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana, de l’Urgell; Torregrossa, de les Garrigues; i Bell-lloc d’Urgell, Fondarella, Golmés, Mollerussa, el Palau d’Anglesola i Sidamon, del Segrià. La comarca ocupa una superfície d’uns 305 km2 i té una població de 37.044 habitants el 2009 (IDESCAT). Com indica el seu nom, es tracta d’una comarca de relleu planer, només trencat per alguns tossals. Cal destacar, també, la presència de conques endorreiques** a la zona, que han originat la creació d’espais lacustres, entre els quals destaca l’estany d’Ivars i Vila-sana. El canal d’Urgell i les seves séquies derivades reguen gairebé la totalitat de les terres de conreu de la comarca.
Antecedents
La tramitació del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell (PDUPU) es va iniciar a final de novembre de 2007, amb l’aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) de la proposta de formulació del pla feta per la Secretaria per a la Planificació Territorial (SPT) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).
El juny de 2008, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va acordar iniciar el procés de redacció, que el SPT va encarregar a un equip dirigit pels arquitectes Carles Llop i Sebastià Jornet, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
El juliol de 2009, la SPT va presentar als ajuntaments afectats el document d’objectius, criteris i propòsits del PDUPU, on s’analitzaven els aspectes fonamentals del territori a partir d’una diagnosi i es formulaven les línies bàsiques de la proposta d’ordenació territorial.
Entre novembre i desembre de 2009 es van dur a terme reunions de treballs entre els redactors del PDUPU i tècnics municipals i del Consell Comarcal, que van tenir la presència de representants polítics dels consistoris afectats.
Els ajuntaments de Barbens, Bellvís, Ivars d’Urgell i Miralcamp van presentar escrits d’al•legacions individualitzats al document, mentre que Bell-lloc d’Urgell, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Linyola, Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana van presentar conjuntament amb el Consell Comarcal del Pla d’Urgell un escrit en què reclamaven més temps per analitzar el PDUPU.
La tramitació del document
A final de febrer de 2010, la SPT va demanar al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) el document de referència per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA), que fou tramès el 23 d’abril.
Tot i que els PDU seguien normalment un recorregut exclusivament traçat pels canals de l’administració pública, en aquest procés es va cercar una major implicació ciutadana en el desenvolupament de les propostes. Així, entre febrer i juny de 2010 es van dur a terme unes jornades de participació sobre el PDU promogudes pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, amb la finalitat de debatre i consensuar el document amb el territori.
El president del consell, Joan Reñé, de Convergència i Unió (CiU), va explicar que la proposta inicial del DPTOP era incloure en el PDU només Mollerussa i els municipis veïns, però que a demanda de la resta dels municipis de la comarca, i atesa la dimensió reduïda, s’havia aconseguit que l’àmbit d’actuació fos tot el Pla d’Urgell. També va agrair al DPTOP que s’avingués a ampliar la participació ciutadana en el procés.
A final de maig de 2010, la SPT va trametre al president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i als alcaldes dels diferents municipis de la comarca l’avançament del PDUPU. Els consistoris disposaven d’un termini de tres mesos per fer suggeriments i propostes al document, que va ser presentat de forma individualitzada davant representants i tècnics municipals durant l’agost i setembre de 2010.
L’octubre de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida aprova inicialment el Pla director urbanístic del Pla d’Urgell, que presenta com a principals peculiaritats un important procés de participació ciutadana promogut pel consell comarcal, i l’ordenació de la xarxa patrimonial i de paisatge. El Pla precisa les determinacions del Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida en matèria de creixement residencial, preveu un gran sector d’activitat econòmica i aposta pel foment del transport en ferrocarril.
El Pla d'Urgell és una comarca, amb capital a Mollerussa, creada amb el fonament de la Llei 5/1988*, a partir de 16 municipis anteriorment pertanyents a les comarques veïnes: Bellvís, Linyola i el Poal, de la Noguera; Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana, de l’Urgell; Torregrossa, de les Garrigues; i Bell-lloc d’Urgell, Fondarella, Golmés, Mollerussa, el Palau d’Anglesola i Sidamon, del Segrià. La comarca ocupa una superfície d’uns 305 km2 i té una població de 37.044 habitants el 2009 (IDESCAT). Com indica el seu nom, es tracta d’una comarca de relleu planer, només trencat per alguns tossals. Cal destacar, també, la presència de conques endorreiques** a la zona, que han originat la creació d’espais lacustres, entre els quals destaca l’estany d’Ivars i Vila-sana. El canal d’Urgell i les seves séquies derivades reguen gairebé la totalitat de les terres de conreu de la comarca.
Antecedents
La tramitació del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell (PDUPU) es va iniciar a final de novembre de 2007, amb l’aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) de la proposta de formulació del pla feta per la Secretaria per a la Planificació Territorial (SPT) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).
El juny de 2008, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va acordar iniciar el procés de redacció, que el SPT va encarregar a un equip dirigit pels arquitectes Carles Llop i Sebastià Jornet, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
El juliol de 2009, la SPT va presentar als ajuntaments afectats el document d’objectius, criteris i propòsits del PDUPU, on s’analitzaven els aspectes fonamentals del territori a partir d’una diagnosi i es formulaven les línies bàsiques de la proposta d’ordenació territorial.
Entre novembre i desembre de 2009 es van dur a terme reunions de treballs entre els redactors del PDUPU i tècnics municipals i del Consell Comarcal, que van tenir la presència de representants polítics dels consistoris afectats.
Els ajuntaments de Barbens, Bellvís, Ivars d’Urgell i Miralcamp van presentar escrits d’al•legacions individualitzats al document, mentre que Bell-lloc d’Urgell, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Linyola, Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana van presentar conjuntament amb el Consell Comarcal del Pla d’Urgell un escrit en què reclamaven més temps per analitzar el PDUPU.
La tramitació del document
A final de febrer de 2010, la SPT va demanar al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) el document de referència per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA), que fou tramès el 23 d’abril.
Tot i que els PDU seguien normalment un recorregut exclusivament traçat pels canals de l’administració pública, en aquest procés es va cercar una major implicació ciutadana en el desenvolupament de les propostes. Així, entre febrer i juny de 2010 es van dur a terme unes jornades de participació sobre el PDU promogudes pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, amb la finalitat de debatre i consensuar el document amb el territori.
El president del consell, Joan Reñé, de Convergència i Unió (CiU), va explicar que la proposta inicial del DPTOP era incloure en el PDU només Mollerussa i els municipis veïns, però que a demanda de la resta dels municipis de la comarca, i atesa la dimensió reduïda, s’havia aconseguit que l’àmbit d’actuació fos tot el Pla d’Urgell. També va agrair al DPTOP que s’avingués a ampliar la participació ciutadana en el procés.
A final de maig de 2010, la SPT va trametre al president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i als alcaldes dels diferents municipis de la comarca l’avançament del PDUPU. Els consistoris disposaven d’un termini de tres mesos per fer suggeriments i propostes al document, que va ser presentat de forma individualitzada davant representants i tècnics municipals durant l’agost i setembre de 2010.
Aprovació inicial
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va concedir l’aprovació inicial al PDUPU el 21 d’octubre de 2010, la funció del qual era delimitar amb més detall les determinacions sobre assentaments, espais oberts i infraestructures de mobilitat que el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT-TERRES DE LLEIDA (PTPP) feia respecte d’una comarca que per la seva centralitat dins l’àmbit i per la disponibilitat de sòl planer tenia un important potencial per al desenvolupament econòmic.
L’aigua com a eix de connexió dels espais oberts
En l’apartat d’espais oberts, el PDUPU conservava les categories i àmbits de protecció establerts pel PTPP, i establia com a criteris mediambiental prioritaris la limitació del consum de sòl, la delimitació d’àrees amb riscos naturals o tecnològics, la conservació dels espais i hàbitats d’interès, el manteniment de la funcionalitat dels connectors ecològics i la necessitat de vincular la planificació d’usos del sòl amb la dels elements de mobilitat.
El PDUPU establia tres tipus de protecció del sòl. La màxima protecció s’establia per al sòl de protecció especial, format pels espais inclosos en la normativa sectorial, com ara l’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE L’ESTANY D’IVARS o els entorns del Parc de la Serra i dels Tossals de Margalef, tots tres espais delimitats com a parcs territorials i units a partir del connector ecològic dels Setzehams.
També s’establien fins a sis parcs comarcals, mediambientals però també destinats a l’oci, a la pineda de Bell-lloc d’Urgell, la serra de la calç de Castellnou de Seana, el tossal II de Golmés, los closos d’Ivars d’Urgell i les zones de la Figuera i la serra de Mollerussa.
Pel que feia al sòl de protecció territorial, es dividia en els sòls potencialment sotmesos a riscos naturals, especialment les àmplies zones inundables al voltant dels rius Corb i Ondara; i les reserves estratègiques de sòl per a infraestructures (com ara el FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA (FTC)) i equipaments (entre els quals destacava l’espai d’equipaments mediambientals previst entre Sidamon i Fondarella).
El PDUPU establia la tipologia de sòl de protecció preventiva per a la resta del sòl no urbanitzable.
La xarxa hídrica, tant pel que feia al cursos fluvials naturals com a la xarxa de reg del canal d’Urgell, tenia un paper fonamental en l’establiment de connectors ecològics entre els espais anteriorment citats. Així, el canal d’Urgell i les seves branques es consideraven, també, sòl de protecció especial, pel seu valor natural i de connexió. En aquest sentit, el document establia com a prioritat la millora de la permeabilitat dels punts crítics de connexió biològica entre les infraestructures hidràuliques i les de mobilitat actuals i futures.
Creixement residencial concentrat en la conurbació de Mollerussa
El PDUPU seguia a grans trets el que ja preveia el PTPP pel que feia a estratègies de creixement dels diferents assentaments urbans de la comarca.
Així, establia una estratègia de creixement potenciat per al nucli central de la comarca, format per Mollerussa i els municipis veïns conurbats: Fondarella, Palau d’Anglesola, Miralcamp i Golmés.
S’establia una estratègia de creixement mitjà per als nuclis que per la seva dimensió superior als 2.000 habitants i la seva situació respecte de la capital constituïen pols complementaris en l’àmbit comarcal (Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Linyola i Torregrossa), així com en aquells que per la seva proximitat a la xarxa actual i futura de ferrocarril podien arribar a tenir un caràcter estructurant (Castellnou de Seana i Sidamon).
Per als caps de municipi més petits (Barbens, Ivars d’Urgell, el Poal, Vila-sana i Vilanova de Bellpuig), a més del nucli dels Arcs (dins el terme de Bellvís), s’establia una estratègia de creixement moderat.
L’estratègia de manteniment del caràcter rural dispers es limitava a les masies d’Aguilella (Barbens), Montalé i la Cendrosa (Ivars d’Urgell), a més del petit nucli del Bullidor (Barbens).
El PDUPU també considerava que el romanent de 19.282 habitatges nous previstos en les 621 ha de sòl (entre sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable) delimitades en les figures de planejament derivat vigent que estaven pendents de desenvolupament eren suficients per albergar aquest creixement residencial fins a l’horitzó del 2026, per al qual es preveia un volum de població d’uns 44.500 habitants. Cal destacar que el 82% del creixement residencial previst es concentrava en els municipis de la conurbació de Mollerussa.
El PDUPU preveia, també, la redefinició del límit de sòl urbà per aquells nuclis que no tenien un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat (el Poal, Vilanova de Bellpuig i el nucli dels Arcs a Bellvís), així com la modificació de diversos sectors en sòl urbanitzable, que quedaven afectats per la conversió en passeig de l’N-II i pel traçat de la futura via orbital.
El Pla també preveia per a futures modificacions dels plans d’ordenació urbanística dels municipis del Pla d’Urgell la possibilitat de proposar complecions del seu sòl urbà o extensions de major dimensió, sempre que l’actuació estigués justificada i no es vulnerés l’estratègia de desenvolupament fixada en el PTPP. El PDUPU establia així, amb caràcter indicatiu, tres àrees de localització de compleció preferent a Bellvís, Miralcamp i el nucli de Vallverd (Ivars d’Urgell); i nou àrees de localització d’extensió preferent (Castellnou de Seana, Fondarella, Linyola, el Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana).
Pel que feia al sòl industrial, el PDUPU preveia un gran sector d’activitats econòmiques (conegut com a SAE Pla d'Urgell), d’unes 300 ha, en el límit dels termes de Golmés i Vila-sana –però a tocar del nucli urbà de Mollerussa–, en uns terrenys amb una gran accessibilitat per la seva proximitat al traçat del futur FTC i a l’autovia A-2. A més proposava l’establiment d’una sèrie de petits parcs locals d’activitat en cada municipi destinats a tallers i petita indústria local.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va concedir l’aprovació inicial al PDUPU el 21 d’octubre de 2010, la funció del qual era delimitar amb més detall les determinacions sobre assentaments, espais oberts i infraestructures de mobilitat que el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT-TERRES DE LLEIDA (PTPP) feia respecte d’una comarca que per la seva centralitat dins l’àmbit i per la disponibilitat de sòl planer tenia un important potencial per al desenvolupament econòmic.
L’aigua com a eix de connexió dels espais oberts
En l’apartat d’espais oberts, el PDUPU conservava les categories i àmbits de protecció establerts pel PTPP, i establia com a criteris mediambiental prioritaris la limitació del consum de sòl, la delimitació d’àrees amb riscos naturals o tecnològics, la conservació dels espais i hàbitats d’interès, el manteniment de la funcionalitat dels connectors ecològics i la necessitat de vincular la planificació d’usos del sòl amb la dels elements de mobilitat.
El PDUPU establia tres tipus de protecció del sòl. La màxima protecció s’establia per al sòl de protecció especial, format pels espais inclosos en la normativa sectorial, com ara l’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE L’ESTANY D’IVARS o els entorns del Parc de la Serra i dels Tossals de Margalef, tots tres espais delimitats com a parcs territorials i units a partir del connector ecològic dels Setzehams.
També s’establien fins a sis parcs comarcals, mediambientals però també destinats a l’oci, a la pineda de Bell-lloc d’Urgell, la serra de la calç de Castellnou de Seana, el tossal II de Golmés, los closos d’Ivars d’Urgell i les zones de la Figuera i la serra de Mollerussa.
Pel que feia al sòl de protecció territorial, es dividia en els sòls potencialment sotmesos a riscos naturals, especialment les àmplies zones inundables al voltant dels rius Corb i Ondara; i les reserves estratègiques de sòl per a infraestructures (com ara el FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA (FTC)) i equipaments (entre els quals destacava l’espai d’equipaments mediambientals previst entre Sidamon i Fondarella).
El PDUPU establia la tipologia de sòl de protecció preventiva per a la resta del sòl no urbanitzable.
La xarxa hídrica, tant pel que feia al cursos fluvials naturals com a la xarxa de reg del canal d’Urgell, tenia un paper fonamental en l’establiment de connectors ecològics entre els espais anteriorment citats. Així, el canal d’Urgell i les seves branques es consideraven, també, sòl de protecció especial, pel seu valor natural i de connexió. En aquest sentit, el document establia com a prioritat la millora de la permeabilitat dels punts crítics de connexió biològica entre les infraestructures hidràuliques i les de mobilitat actuals i futures.
Creixement residencial concentrat en la conurbació de Mollerussa
El PDUPU seguia a grans trets el que ja preveia el PTPP pel que feia a estratègies de creixement dels diferents assentaments urbans de la comarca.
Així, establia una estratègia de creixement potenciat per al nucli central de la comarca, format per Mollerussa i els municipis veïns conurbats: Fondarella, Palau d’Anglesola, Miralcamp i Golmés.
S’establia una estratègia de creixement mitjà per als nuclis que per la seva dimensió superior als 2.000 habitants i la seva situació respecte de la capital constituïen pols complementaris en l’àmbit comarcal (Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Linyola i Torregrossa), així com en aquells que per la seva proximitat a la xarxa actual i futura de ferrocarril podien arribar a tenir un caràcter estructurant (Castellnou de Seana i Sidamon).
Per als caps de municipi més petits (Barbens, Ivars d’Urgell, el Poal, Vila-sana i Vilanova de Bellpuig), a més del nucli dels Arcs (dins el terme de Bellvís), s’establia una estratègia de creixement moderat.
L’estratègia de manteniment del caràcter rural dispers es limitava a les masies d’Aguilella (Barbens), Montalé i la Cendrosa (Ivars d’Urgell), a més del petit nucli del Bullidor (Barbens).
El PDUPU també considerava que el romanent de 19.282 habitatges nous previstos en les 621 ha de sòl (entre sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable) delimitades en les figures de planejament derivat vigent que estaven pendents de desenvolupament eren suficients per albergar aquest creixement residencial fins a l’horitzó del 2026, per al qual es preveia un volum de població d’uns 44.500 habitants. Cal destacar que el 82% del creixement residencial previst es concentrava en els municipis de la conurbació de Mollerussa.
El PDUPU preveia, també, la redefinició del límit de sòl urbà per aquells nuclis que no tenien un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat (el Poal, Vilanova de Bellpuig i el nucli dels Arcs a Bellvís), així com la modificació de diversos sectors en sòl urbanitzable, que quedaven afectats per la conversió en passeig de l’N-II i pel traçat de la futura via orbital.
El Pla també preveia per a futures modificacions dels plans d’ordenació urbanística dels municipis del Pla d’Urgell la possibilitat de proposar complecions del seu sòl urbà o extensions de major dimensió, sempre que l’actuació estigués justificada i no es vulnerés l’estratègia de desenvolupament fixada en el PTPP. El PDUPU establia així, amb caràcter indicatiu, tres àrees de localització de compleció preferent a Bellvís, Miralcamp i el nucli de Vallverd (Ivars d’Urgell); i nou àrees de localització d’extensió preferent (Castellnou de Seana, Fondarella, Linyola, el Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana).
Pel que feia al sòl industrial, el PDUPU preveia un gran sector d’activitats econòmiques (conegut com a SAE Pla d'Urgell), d’unes 300 ha, en el límit dels termes de Golmés i Vila-sana –però a tocar del nucli urbà de Mollerussa–, en uns terrenys amb una gran accessibilitat per la seva proximitat al traçat del futur FTC i a l’autovia A-2. A més proposava l’establiment d’una sèrie de petits parcs locals d’activitat en cada municipi destinats a tallers i petita indústria local.
Aposta pel ferrocarril
En l’apartat d’infraestructures per la mobilitat, el PDUPU feia una aposta decidida per al foment del ferrocarril, tant en el transport de mercaderies (recollia la darrera proposta feta per la Generalitat respecte del FTC, amb estació entre Mollerussa i Golmés), com en el de passatgers (amb la reconversió en tren-tramvia de l’actual línia de FERROCARRIL LLEIDA-MANRESA, amb divuit parades*** dins el Pla d’Urgell, de les quals deu es trobaven dins l’àmbit central dels municipis de la conurbació de Mollerussa).
En l’àmbit viari, el PDUPU proposava la creació d’una via orbital (amb una pota est no prevista en el PTPP) entorn de la conurbació central, per facilitar la connexió entre els nuclis propers i desviar de la zona central el trànsit de pas, i precisava els traçats de les futures variants de Fondarella i el Palau d’Anglesola, ja previstes al PTPP.
El PDUPU proposava en aquest àmbit central l’establiment de l’avinguda Pla d’Urgell com a principal eix de connexió interna entre els nuclis de la conurbació, així com la reconversió de l’antiga N-II en passeig urbà.
També apostava per la creació d’una estació intermodal amb la reubicació de l’estació d’autobusos de Mollerussa per tal de connectar-la amb el futur tren-tramvia i el FTC.
La xarxa patrimonial i de paisatge
Com a element de diferenciació respecte de la resta de PDU redactats pel DPTOP, el PDUPU procedia a ordenar també la xarxa d’elements patrimonials i de paisatge, amb la qual cosa es pretenia destacar els elements patrimonials (historicoartístics, arquitectònics, naturals, arqueològics i/o paleontològics) i els conjunts urbanístics que eren la base històrica de la comarca, el sistema d‘espais constituïts pels entorns de protecció d’aquests espais, les sendes verdes (senders de gran i petit recorregut, carrerades, etc.), els espais visuals de connexió que els relacionaven, així com els equipaments del patrimoni cultural.
L’acord d’aprovació inicial del PDUPU es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 9 de novembre de 2010, amb la qual cosa s’obria un període d’exposició pública de 45 dies hàbils en el qual totes les persones interessades podien presentar-hi al•legacions. Un cop finalitzat, es preveia que el 6 de gener de 2011 s’iniciaria un termini addicional d’un mes per a les al•legacions dels ajuntaments de la comarca. En aquest marc, el consell comarcal del Pla d’Urgell va iniciar el desembre una jornada d’exposició pública del document.
Un cop valorades les al•legacions, el DPTOP podria aprovar provisionalment el PDUPU i trametre’l al conseller per a la seva aprovació definitiva.
Més informació
www.plaurgell.cat
www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=ad541cd2fb03c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ad541cd2fb03c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
* Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
** Fenomen hidrològic que es produeix quan en una regió les aigües superficials, per causes topogràfiques, no poden arribar a desguassar al mar, i acaben creant mars interiors, llacs, estanys o aiguamolls.
*** De les quals catorze eren noves. El PDUPU preveia la reserva de sòl, així com la reforma de les estacions actuals que es pensaven aprofitar.
En l’apartat d’infraestructures per la mobilitat, el PDUPU feia una aposta decidida per al foment del ferrocarril, tant en el transport de mercaderies (recollia la darrera proposta feta per la Generalitat respecte del FTC, amb estació entre Mollerussa i Golmés), com en el de passatgers (amb la reconversió en tren-tramvia de l’actual línia de FERROCARRIL LLEIDA-MANRESA, amb divuit parades*** dins el Pla d’Urgell, de les quals deu es trobaven dins l’àmbit central dels municipis de la conurbació de Mollerussa).
En l’àmbit viari, el PDUPU proposava la creació d’una via orbital (amb una pota est no prevista en el PTPP) entorn de la conurbació central, per facilitar la connexió entre els nuclis propers i desviar de la zona central el trànsit de pas, i precisava els traçats de les futures variants de Fondarella i el Palau d’Anglesola, ja previstes al PTPP.
El PDUPU proposava en aquest àmbit central l’establiment de l’avinguda Pla d’Urgell com a principal eix de connexió interna entre els nuclis de la conurbació, així com la reconversió de l’antiga N-II en passeig urbà.
També apostava per la creació d’una estació intermodal amb la reubicació de l’estació d’autobusos de Mollerussa per tal de connectar-la amb el futur tren-tramvia i el FTC.
La xarxa patrimonial i de paisatge
Com a element de diferenciació respecte de la resta de PDU redactats pel DPTOP, el PDUPU procedia a ordenar també la xarxa d’elements patrimonials i de paisatge, amb la qual cosa es pretenia destacar els elements patrimonials (historicoartístics, arquitectònics, naturals, arqueològics i/o paleontològics) i els conjunts urbanístics que eren la base històrica de la comarca, el sistema d‘espais constituïts pels entorns de protecció d’aquests espais, les sendes verdes (senders de gran i petit recorregut, carrerades, etc.), els espais visuals de connexió que els relacionaven, així com els equipaments del patrimoni cultural.
L’acord d’aprovació inicial del PDUPU es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 9 de novembre de 2010, amb la qual cosa s’obria un període d’exposició pública de 45 dies hàbils en el qual totes les persones interessades podien presentar-hi al•legacions. Un cop finalitzat, es preveia que el 6 de gener de 2011 s’iniciaria un termini addicional d’un mes per a les al•legacions dels ajuntaments de la comarca. En aquest marc, el consell comarcal del Pla d’Urgell va iniciar el desembre una jornada d’exposició pública del document.
Un cop valorades les al•legacions, el DPTOP podria aprovar provisionalment el PDUPU i trametre’l al conseller per a la seva aprovació definitiva.
Més informació
www.plaurgell.cat
www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=ad541cd2fb03c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ad541cd2fb03c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
* Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
** Fenomen hidrològic que es produeix quan en una regió les aigües superficials, per causes topogràfiques, no poden arribar a desguassar al mar, i acaben creant mars interiors, llacs, estanys o aiguamolls.
*** De les quals catorze eren noves. El PDUPU preveia la reserva de sòl, així com la reforma de les estacions actuals que es pensaven aprofitar.
Continguts relacionats
Pla d'Urgell
