Aprovació inicial
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va concedir l’aprovació inicial al PDUPU el 21 d’octubre de 2010, la funció del qual era delimitar amb més detall les determinacions sobre assentaments, espais oberts i infraestructures de mobilitat que el
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT-TERRES DE LLEIDA (PTPP) feia respecte d’una comarca que per la seva centralitat dins l’àmbit i per la disponibilitat de sòl planer tenia un important potencial per al desenvolupament econòmic.
L’aigua com a eix de connexió dels espais oberts
En l’apartat d’espais oberts, el PDUPU conservava les categories i àmbits de protecció establerts pel PTPP, i establia com a criteris mediambiental prioritaris la limitació del consum de sòl, la delimitació d’àrees amb riscos naturals o tecnològics, la conservació dels espais i hàbitats d’interès, el manteniment de la funcionalitat dels connectors ecològics i la necessitat de vincular la planificació d’usos del sòl amb la dels elements de mobilitat.
El PDUPU establia tres tipus de protecció del sòl. La màxima protecció s’establia per al sòl de protecció especial, format pels espais inclosos en la normativa sectorial, com ara l’
ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE L’ESTANY D’IVARS o els entorns del Parc de la Serra i dels Tossals de Margalef, tots tres espais delimitats com a parcs territorials i units a partir del connector ecològic dels Setzehams.
També s’establien fins a sis parcs comarcals, mediambientals però també destinats a l’oci, a la pineda de Bell-lloc d’Urgell, la serra de la calç de Castellnou de Seana, el tossal II de Golmés, los closos d’Ivars d’Urgell i les zones de la Figuera i la serra de Mollerussa.
Pel que feia al sòl de protecció territorial, es dividia en els sòls potencialment sotmesos a riscos naturals, especialment les àmplies zones inundables al voltant dels rius Corb i Ondara; i les reserves estratègiques de sòl per a infraestructures (com ara el
FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA (FTC)) i equipaments (entre els quals destacava l’espai d’equipaments mediambientals previst entre Sidamon i Fondarella).
El PDUPU establia la tipologia de sòl de protecció preventiva per a la resta del sòl no urbanitzable.
La xarxa hídrica, tant pel que feia al cursos fluvials naturals com a la xarxa de reg del canal d’Urgell, tenia un paper fonamental en l’establiment de connectors ecològics entre els espais anteriorment citats. Així, el canal d’Urgell i les seves branques es consideraven, també, sòl de protecció especial, pel seu valor natural i de connexió. En aquest sentit, el document establia com a prioritat la millora de la permeabilitat dels punts crítics de connexió biològica entre les infraestructures hidràuliques i les de mobilitat actuals i futures.
Creixement residencial concentrat en la conurbació de Mollerussa
El PDUPU seguia a grans trets el que ja preveia el PTPP pel que feia a estratègies de creixement dels diferents assentaments urbans de la comarca.
Així, establia una estratègia de creixement potenciat per al nucli central de la comarca, format per Mollerussa i els municipis veïns conurbats: Fondarella, Palau d’Anglesola, Miralcamp i Golmés.
S’establia una estratègia de creixement mitjà per als nuclis que per la seva dimensió superior als 2.000 habitants i la seva situació respecte de la capital constituïen pols complementaris en l’àmbit comarcal (Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Linyola i Torregrossa), així com en aquells que per la seva proximitat a la xarxa actual i futura de ferrocarril podien arribar a tenir un caràcter estructurant (Castellnou de Seana i Sidamon).
Per als caps de municipi més petits (Barbens, Ivars d’Urgell, el Poal, Vila-sana i Vilanova de Bellpuig), a més del nucli dels Arcs (dins el terme de Bellvís), s’establia una estratègia de creixement moderat.
L’estratègia de manteniment del caràcter rural dispers es limitava a les masies d’Aguilella (Barbens), Montalé i la Cendrosa (Ivars d’Urgell), a més del petit nucli del Bullidor (Barbens).
El PDUPU també considerava que el romanent de 19.282 habitatges nous previstos en les 621 ha de sòl (entre sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable) delimitades en les figures de planejament derivat vigent que estaven pendents de desenvolupament eren suficients per albergar aquest creixement residencial fins a l’horitzó del 2026, per al qual es preveia un volum de població d’uns 44.500 habitants. Cal destacar que el 82% del creixement residencial previst es concentrava en els municipis de la conurbació de Mollerussa.
El PDUPU preveia, també, la redefinició del límit de sòl urbà per aquells nuclis que no tenien un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat (el Poal, Vilanova de Bellpuig i el nucli dels Arcs a Bellvís), així com la modificació de diversos sectors en sòl urbanitzable, que quedaven afectats per la conversió en passeig de l’N-II i pel traçat de la futura via orbital.
El Pla també preveia per a futures modificacions dels plans d’ordenació urbanística dels municipis del Pla d’Urgell la possibilitat de proposar complecions del seu sòl urbà o extensions de major dimensió, sempre que l’actuació estigués justificada i no es vulnerés l’estratègia de desenvolupament fixada en el PTPP. El PDUPU establia així, amb caràcter indicatiu, tres àrees de localització de compleció preferent a Bellvís, Miralcamp i el nucli de Vallverd (Ivars d’Urgell); i nou àrees de localització d’extensió preferent (Castellnou de Seana, Fondarella, Linyola, el Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana).
Pel que feia al sòl industrial, el PDUPU preveia un gran sector d’activitats econòmiques (conegut com a SAE Pla d'Urgell), d’unes 300 ha, en el límit dels termes de Golmés i Vila-sana –però a tocar del nucli urbà de Mollerussa–, en uns terrenys amb una gran accessibilitat per la seva proximitat al traçat del futur FTC i a l’autovia A-2. A més proposava l’establiment d’una sèrie de petits parcs locals d’activitat en cada municipi destinats a tallers i petita indústria local.