Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA
Josep Ramon Mòdol
Pla director urbanístic de l'àmbit central del Camp de Tarragona Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona acorda l’aprovació provisional del Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona el novembre de 2010. El document, que recull i detalla els postulats del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, fa una aposta decidida per la millora del transport públic, especialment pel que fa a la xarxa ferroviària.


L’àmbit territorial del Pla director urbanístic (PDU) està integrat pels municipis d’Altafulla, el Catllar, Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Riera de Gaià, Salou, la Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca, de la comarca del Tarragonès; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, la Selva del Camp, Vinyols i els Arcs, del Baix Camp; i Garidells, de l’Alt Camp. Aquests 22 municipis sumen una superfície de 41.857 ha (418,57 km2) i una població (2009) de 390.821 habitants.

La delimitació d’aquest àmbit territorial feta per la Generalitat correspon a l’àmbit central de l’històric Camp de Tarragona, i respon a la necessitat d’ordenació d’un territori amb característiques metropolitanes, estructurat entorn de dos centres (Tarragona i Reus), però amb casuístiques diverses: des dels municipis litorals de caràcter residencial i turístic fins als petits nuclis rurals, passant per municipis de base agrícola, altres d’afectats pels grans eixos de comunicació, els que experimenten importants processos de creixement residencial, i amb un nucli en l’espai situat entre totes dues ciutats amb una forta i creixent integració funcional.

Antecedents
Els treballs de redacció del PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona es van iniciar a final del 2005, amb la intenció d’ordenar, cohesionar i potenciar un espai que constituïa la segona àrea urbana de Catalunya, i per tal que les dues grans ciutats de la regió i els elements territorials que les envolten afermessin la seva posició en la xarxa urbana catalana. Aquest pla, a més, es volia coordinar amb el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (PTPCT), incorporant-hi, però, un major nivell de detall i compromís en l’ordenació de l’àmbit.

L’agost de 2008, un cop presentat el document d’Avanç del PDU, des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Constantí, format pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC) i el Partit Popular (PP), així com des del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’oposició, es va protestar per la previsió per part de la Generalitat de crear un barri residencial d’unes 200 ha al sector de les Gavarres, situat entre l’autopista AP-7 i el terme municipal de Tarragona i deslligat del nucli urbà, en sòl definit com a no urbanitzable en el planejament municipal recentment aprovat. Des de la Generalitat s’assegurava que no s’aprovaria cap mesura en contra de la voluntat dels municipis afectats, però es justificava la previsió de sòl residencial per la seva localització en l’àrea d’influència de la futura ESTACIÓ INTERMODAL DEL CAMP. Des del consistori també es criticava el fet que ja es preveiés a la zona una estació del TRAMVIA DEL CAMP DE TARRAGONA (TramCamp), mentre que no es preveia cap estació per al nucli urbà de Constantí.
Façana marítima de Tarragona Foto: Moisès Jordi
El PDU s’aprova inicialment
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar inicialment el 21 d’abril de 2010 el PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona.

El PDU preveia poder donar sortida a les necessitats derivades de l’escenari de creixement previst per a l’horitzó 2026, que suposava un increment important en tots els indicadors respecte a les dades de 2007. En el cas de la població, es xifrava en el conjunt de l’àmbit en 552.810 habitants (183.383 més, amb un increment del 50%); pel que fa als llocs de treball, se situaven en 284.686 (122.617 més, amb un increment del 76%); i finalment, el volum d’habitatges previstos arribava a 216.298 (74.977 nous habitatges, un 53% més).

El PDU seguia l’estructura tradicional dels plans territorials, agrupant les seves consideracions en tres grans apartats: espais oberts, sistema d’assentaments urbans i infraestructures de mobilitat, amb una incidència molt important en aquest darrer, sobretot pel que feia a la xarxa ferroviària.

En l’apartat d’espais oberts, es preveien tres categories de protecció: els sòls de protecció especial, que recollia els espais ja protegits per la normativa sectorial d’àmbit nacional; els sòls de protecció territorial, distingint entre els espais d’interès agrari i/o paisatgístic (com les planes interiors del Baix Camp), els de potencial interès estratègic (definits en el PTPCT), els de riscos i afectacions (incloent-hi els entorns de l’aeroport i de la indústria petroquímica), i les zones de protecció d’infraestructures (corredor viari de l’AP-7, corredor ferroviari mediterrani); i els sòls de protecció preventiva, distingint entre els de caràcter ordinari (definits com a sòl no urbanitzable en el planejament municipal) i els de caràcter restringit (ja sigui per especificacions del planejament municipal o del PDU).

En l’àmbit del sistema d’assentaments urbans, a més de les prescripcions del PTPCT, el PDU estableix cinc àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, tots ells situats en l’espai central de l’àmbit, considerats imprescindibles per tirar endavant l’ordenació territorial proposada: l’entorn de l’Estació Central Intermodal, en l’encreuament del corredor ferroviari mediterrani amb la T-11, amb una extensió de 41,6 ha; l’entorn de l’estació de mercaderies i el Polígon Industrial de Constantí, amb 10,2 ha; el sector residencial la Canonja/Bonavista, a tocar de l’àrea residencial estratègica (ARE) de la Canonja, amb 28 ha; el sector residencial Rojals, a l’est de la ciutat de Reus, amb 54 ha; i el front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11 a la zona de les Gavarres, amb 10,6 ha.

Aquest darrer sector, situat a cavall dels municipis de Tarragona i Constantí, era tot el que quedava del projecte de crear un gran sector de creixement residencial al sector de les Gavarres, al qual es va oposar l’Ajuntament de Constantí. El PDU finalment proposava mantenir el triangle format per l’autopista AP-7, la T11 i el Polígon Riu Clar com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva i d’interès agrícola i paisatgístic.

Pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el pla es fonamentava en la priorització del transport públic a l’àmbit, amb una aposta decidida pel ferrocarril, posant l’èmfasi en la reordenació i l’impuls de les Rodalies, el TramCamp, i l’ampliació de la xarxa d’alta velocitat, i potenciant, també, la intermodalitat en els punts del territori on es generava més mobilitat.

El pla proposava la compleció de la xarxa d’alta velocitat amb la construcció del corredor mediterrani i la previsió d’un bypass que connectaria amb el centre de Tarragona. En aquest sentit, s’apostava per la creació d’una nova estació central intermodal on convergirien els trens de mitjana i de llarga distància, els de Rodalies, els autobusos, les terminals sud de l’aeroport i el TramCamp.

La proposta ferroviària es completava amb una única xarxa de Rodalies i una xarxa especialitzada de mercaderies que evitava en gran part el pas pels nuclis urbans. A aquestes obres calia afegir el projecte del TramCamp, destinat a connectar el nucli densament poblat de l’àmbit, el traçat del qual passava sobre l’antiga franja ferroviària entre Cambrils i Vila-seca, des d’on el traçat es bifurcava cap a Tarragona i Reus, amb un petit ramal que connectava amb l’Estació Central.

Les millores proposades en el sistema viari se centraven en la millora de l’eix de l’AP-7 (amb un tercer carril) i l’AUTOVIA A-7 ALCANAR-VILAFRANCA DEL PENEDÈS (amb un nou traçat), la nova AUTOVIA A-27 TARRAGONA-MONTBLANC, i la previsió d’una nova via orbital des de Reus fins a l’eix de AP-7 i l’A-7 en el municipi de Torredembarra, que permetria la reconducció de tràfics exteriors del sistema urbà.

El pla també proposava la conversió de la carretera N-240 en una plataforma de bus exprés per tal de facilitar l’accés a l’estació d’alta velocitat de la Secuita; un nou accés des del port de Tarragona fins a la C-31b de Tarragona a Salou amb un lateral específic per al trànsit de mercaderies; i el condicionament o millora dels eixos viaris locals i els seus enllaços amb les vies principals.
Polígon petroquímic de la Pobla de Mafumet Foto: Àlex Tarroja
Pel que feia a l’aeroport de Reus, el pla instava a estudiar la possible ubicació de noves terminals connectades directament amb la nova Estació Central.

El PDU també recollia, amb caràcter propositiu, vuit projectes estratègics, tres dels quals feien referència a la constitució d’eixos cívics (l’eix de la T-11, que incloïa l’Estació Central i un nou parc esportiu; l’eix de Bellisens i l’N-340; i l’eix Salou-Cambrils), tres més se centraven en la protecció medioambiental (parcs fluvials del Gaià i el Francolí i corredor ambiental de Sant Ramon), i dos se centraven en el desenvolupament econòmic de la regió (la potenciació del Polígon Industrial Sud, de la Zona d’Activitat Logística del Port de Tarragona i de la Universitat Laboral; i l’aprofitament com a estació de mercaderies de part de l’actual polígon industrial de Constantí).

La xarxa ferroviària centra les primeres reaccions
El 12 de maig de 2010 es va celebrar a Tarragona una jornada centrada en la futura xarxa ferroviària del Camp de Tarragona, en la qual les administracions i els agents socials presents van valorar molt positivament les propostes del PDU.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), va mostrar el seu suport al traçat previst per al TramCamp, que sortia del nucli urbà de Tarragona en paral•lel a la T-11, travessant els barris de ponent (Torreforta, Campclar i Bonavista) i arribava fins a la plaça Imperial Tarraco. En aquest sentit, l’alcalde va demanar que la línia continués per la rambla Nova fins a la font del Centenari, i va concretar la necessitat de connectar el Campus Sescelades i el futur PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE TARRAGONA. També va valorar positivament el nou traçat mixt per a Rodalies i alta velocitat, que preveia connectar el centre de Tarragona amb les línies d’alta velocitat.

Per la seva banda, l’alcalde de Constantí, Josep Maria Sabaté (ERC), va tornar a reclamar una estació del TramCamp en el nucli urbà, atès que es preveia que el traçat travessaria el municipi, per bé que els seus habitants no se’n podrien aprofitar.

El 20 de maig de 2010 el document va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), i a partir d’aquella data va quedar obert un període d’informació pública de 45 dies hàbils, durant el qual els ajuntaments, entitats i particulars afectats podien presentar-hi al•legacions.

El 25 de novembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona va realitzar l’aprovació provisional del Pla director si bé no va trascendir quina havia estat la resolució de les al•legacions. A final d’any encara no s’havia produït l’aprovació definitiva per part del DPTOP.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp, Tarragonès