Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA PLURIMUNICIPAL DE LA CERDANYA
Arnau Urgell
Zona verda al nucli de Queixans Foto Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

El novembre de 2010 entra en vigor el Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya. Es tracta del darrer dels instruments per adaptar urbanísticament la comarca a un nou context marcat pel gran creixement de les segones residències. El pla, que incorpora la desclassificació de tres sectors de sòl residencial i urbanístic, segueix els paràmetres del Pla director urbanístic de la Cerdanya, aprovat el juliol de 2008. Finalment incorpora dotze municipis després que Bellver i Llívia se n’escindissin.

La Cerdanya és una comarca natural amb tres grans divisions administratives: per una banda l’estatal, derivada del Tractat dels Pirineus (1659) ―l’Alta Cerdanya forma part de l’Estat francès mentre que la Baixa Cerdanya pertany a l’espanyol―; així mateix, la Baixa Cerdanya (546,3 km2) queda a cavall de la província de Lleida (sis municipis) i de Girona (onze municipis).
Urbanísticament la divisió provincial va suposar que la Cerdanya gironina tingués un pla intermunicipal coordinador –aprovat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) el 1986–, mentre que la lleidatana disposava d’unes normes subsidiàries conjuntes (aprovades per la Diputació de Lleida el 1983 i amb un text refós del 1992). En el cas dels municipis gironins, el gran creixement de les segones residències i la consolidació de Puigcerdà com a centre urbà obligava a fer-ne una revisió. D’aquesta manera, mentre la capital cerdana tirava endavant un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) –que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar el 2005–, la resta de municipis iniciaven la redacció d’una eina comuna coordinada des del Consell Comarcal. Paral•lelament, el PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DE L’ALT PIRINEU I ARAN –aprovat definitivament el juliol de 2006– preveia la redacció d’un PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) per a la comarca que Urbanisme tiraria endavant paral•lelament al POUP.

Tres municipis abandonen el POUP
El juliol de 2007 l’alcalde de Bellver de Cerdanya, Francesc Xavier Porta (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va anunciar que demanarien escindir el seu municipi del POUP. Aquesta proposta també la compartien els ajuntaments de Montellà i Martinet, Bellver, Alp i Isòvol. Per aturar l’onada de desercions, el Consell Comarcal va acordar dividir el POUP en setze plans que cada municipi aprovaria i després retornaria al Consell Comarcal per tal d’unificar-los en un sol document.

La proposta no va satisfer tots els municipis, i tant Llívia com Bellver, Alp i Isòvol van refermar el febrer de 2008 la seva decisió de tramitar el planejament en solitari després d’una visita del director general d’Urbanisme, Pere Solà. Tot i que des de la Generalitat es considerava ambdós tràmits equivalents, un cinquè municipi, Fontanals, va decidir anar pel seu compte. Per a l’alcalde Isidre Forga (Convergència i Unió, CiU), el Consell Comarcal “s’avançava molt” i aprovava qüestions del planejament sense comptar amb el vistiplau del municipi.

Mesos després, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), advertia que aprovar un POUM per separat “no donava més sobirania urbanística”. En aquest sentit, va recordar que el “filtre final” d’ambdues vies és la Comissió d’Urbanisme i que, tant si era plurimunicipal com si era individual, hauria de seguir les directrius del Pla director urbanístic. Segons Nadal, la decisió dels ajuntaments de Llívia, Bellver i Fontanals responia a “estratègies polítiques de partit” i no pas a qüestions de gestió urbanística. Tot i així, va considerar “legítima” la decisió dels tres municipis i va afirmar que no afectaria l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament urbanístic que garantís un manteniment de la qualitat de vida, de l’activitat econòmica i del paisatge cerdà.
Nucli d'Urús Foto Moisès Jordi
El PDU desclassifica tres sectors
El juliol de 2008 la Comissió d’Urbanisme va aprovar definitivament el PDU de la Cerdanya. El document, que apostava per basar els creixements en continuïtat i acabar amb les urbanitzacions aïllades, tirava endavant la decisió de desclassificar tres sectors de sòl urbanitzable.

Concretament, es tractava del sector de la serra de Queixans, al municipi de Fontanals, del sector sud de Gréixer, al municipi de Ger, i del sector industrial de Prats i Sansor. Per altra banda, es mantenia la prohibició d’edificar en dos àmbits del nucli de Sant Julià de Pedra a Bellver de Cerdanya –un projecte que havia tingut una forta contestació popular– i es proposava transferir l’aprofitament a un altre àmbit allunyat del conjunt monumental, ja fos en el mateix municipi o en un altre. Precisament Bellver i Puigcerdà eren els dos municipis on considerava que calia focalitzar el creixement. Finalment, es proposava reordenar el planejament previst a Masella i Alp per evitar la dispersió urbanística. Respecte dels espais oberts, el principal canvi era la unificació de les tipologies de sòl protegit en dues categories: protecció específica del paisatge i protecció ecològica i paisatgística.

El procés de revisió del planejament cerdà va finalitzar el juny de 2010 amb l’aprovació del POUP per part de la Comissió Urbanisme de Catalunya (CUC). El document, que havia rebut 311 al•legacions, assumia les directrius del PDU –entre les quals les desclassificacions de Fontanals, Ger i Prats i Sansor– i concentrava els creixements en espais propers als nuclis existents.

El PTOP destacava que el nou planejament, que inclou dotze municipis (Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Riu de Cerdanya i Urús) i 56 nuclis de població, deixava enrere un escenari de “reserva de sòl per al creixement per passar a construir una política de gestió urbanística”. En aquest sentit, assenyalava l’aposta per consolidar els nuclis, protegir el patrimoni, limitar l’impacte visual de les construccions en sòl urbanitzable i impulsar l’habitatge protegit. El text no apostava per potenciar el creixement en cap municipi –el PDU ho limitava a Bellver i Puigcerdà–, mentre que dels 56 nuclis assumien un creixement moderat Bolvir, Das, Ger, Guils, Lles i Urús.

En conjunt el POUP considerava com a sòl urbà 675,9 hectàrees, com a sòl urbanitzable delimitat 73,7 hectàrees, com a sòl urbanitzable no delimitat 5 hectàrees i la resta -35,425,4- com a no urbanitzable. Entre el sòl urbà no consolidat (és a dir inclòs en plans d’actuació urbanística i plans de millora urbana) i els sòls urbanitzables es podien fer un total de 2.057 habitatges. Respecte al document d’aprovació incial de l’any 2009 s’havia reduït un centenar d’hectàrees de sòl urbanitzable i 591 habitatges. Tots els municipis tenien una quantitat de sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat) inferior a les 10 hectàrees, a excepció de Bolvir (11,21 ha) i Ger (14,94 ha). El potencial de nous habitatges en sòl urbà no consolidat i en sòl no urbanitzable variava dels 294 de Ger fins als 117 de Meranges.

Taula 1 Comparació entre l'aprovació inicial i el text refós del POUP
 
  Aprovació inicial 2009
Text refós 2010
  ha habitatges ha habitatges
Sòl urbà fora PAU-PMU 649,1 10.410 624,4 10.213
Sòl urbà en PAU 12,4 275 30,4 529
Sòl urbà en PMU 38,3 605 21,1 511
Sòl urbà 699,8 11.291 675,9 11.253
Sòl urbanitzable delimitat 187,5 1.767 73,7 977
Sòl urbanitzable no delimitat 0 0 5,0 40
Sòl no urbanitzable 35.292,7 0 35.425,4 0
Total POUP Cerdanya 36.180,0 13.058 36.175,0 12.270
Nova extensió urbana 238,25 2.648 130,0 2.057


El text refós es va aprovar a mitjan mes de novembre i després de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va entrar en vigor. El Consell Comarcal es va “felicitar” per la finalització del procés i per haver aconseguit aprovar un document tant “necessari”.

Més informació:
www.pladelacerdanya.com


 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Cerdanya