Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D’ACTUACIÓ PER A MILLORAR LA QUALITAT DE L’AIRE A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Marc Sogues

Actualitzat a 31/12/2010

Les concentracions de diòxid de nitrogen continuen augmentant i sobrepassen els límits establerts en més de la meitat de les estacions de mesurament, amb la qual cosa la Unió Europea amenaça amb sancions. Al final de l’any Convergència i Unió (CiU), que s’havia mostrat contrària a la mesura de limitar la velocitat a 80 km/h als accessos a Barcelona amb la finalitat de reduir la contaminació, guanya les eleccions i anuncia que la suprimirà.

Antecedents 2007, 2008, 2009

Articles posteriors 2011

Durant els anys 2005 i 2006 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va registrar diverses vegades valors de mesurament de la qualitat de l’aire que superaven els nivells màxims establerts per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 µm (PM10) i per al diòxid de nitrogen (NO2), concretament a quaranta municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). La normativa europea (Directiva 1999/30/CE) fixava per a aquests contaminants una concentració màxima de 40 µg/m3 i establia, respectivament, el 2008 i el 2010 com a data límit per al seu acompliment.

Per tal d’assolir aquests paràmetres, el juliol de 2007, el Govern català va aprovar un pla d’actuació que incloïa 73 propostes per reduir les emissions de la indústria, el sector energètic, les activitats extractives, el transport terrestre, marítim i aeri, i el sector domèstic. Atès que el transport terrestre era una de les principals fonts de les emissions, es van proposar diverses mesures específiques per a aquest sector, una de les quals era la limitació de la velocitat a un màxim de 80 km/h als principals accessos a Barcelona, és a dir, a la C-31, la C-32, l’AP-2, la C-16, la C-33. Aquesta mesura, que afectava els 16 municipis de la denominada zona 1 de la qualitat de l’aire, els més propers a la ciutat de Barcelona*, va entrar en vigor l’1 de gener de 2008. A la C-32 i a la C-31 posteriorment es va posar en marxa un sistema de gestió variable de la velocitat, amb un límit màxim de 80 km/h.

Tot i ser només una de les 73 mesures del pla de millora, la limitació de la velocitat va generar una forta polèmica tècnica i política. El Servei Català de Trànsit (SCT) i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) la defensaven perquè entenien que contribuïa a reduir la contaminació i la sinistralitat, a més de millorar la fluïdesa del trànsit. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) l’acceptaven, per bé que els socialistes demanaven flexibilitzar la mesura de nit, de manera que es pogués circular a 100 km/h. En canvi, Convergència i Unió (CiU), el Partit Popular (PP) i entitats com el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i el Col•legi d’Enginyers hi estaven en contra perquè en qüestionaven l’eficàcia i en criticaven la rigidesa.

Empitjoren els resultats del diòxid de nitrogen
A començament del mes d’abril de 2010, el Departament de Medi Ambient i Habitatges (DMAH) va presentar l’informe de 2009 de la qualitat de l’aire a Catalunya, que mostrava resultats desiguals per als diferents contaminants: les PM10 es reduïen un 19% respecte a les dades de 2007, arribant per sota dels 40 µg/m3 establerts com a llindar per la Unió Europea a la major part dels punts de mesurament. Tanmateix, en un 23,3% de les estacions encara s’igualaven o es depassaven els valors permesos, i concretament a deu estacions se superava més de 35 dies el límit diari de 40 µg/m3.

El diòxid de nitrogen superava els nivells llindar de la UE al 58,5% de les estacions de mesurament. Tot i que el resultat era especialment negatiu a la primera corona metropolitana, on es registrava un incompliment en el 66% de les estacions i se situava en els 46 µg/m3 de mitjana, destacava el fet que, durant el 2009 i per primera vegada, també les estacions de la segona corona registraven uns resultats pitjors que els de l’any anterior, i propers ja al del llindar de la UE.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va explicar que l’increment del diòxid de nitrogen s’estava produint en ciutats europees on, paradoxalment, també s’estaven implementant programes de millora de la qualitat de l’aire, i va posar com a exemples els casos de Londres o Stuttgart. Baltasar va apuntar els nous vehicles dièsel com a possibles causa de l’augment, però va reconèixer que no hi havia una explicació clara de la situació, ja que també s’havia registrat un descens del volum total del trànsit rodat que oscil•lava entre un 3 i un 4% a causa de la crisi que hauria d’haver reduït la contaminació.

Al marge de les consideracions ambientals, el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, es va tornar a manifestar a favor dels 80 km/h argumentant que la mesura havia servit per reduir les congestions i la sinistralitat a la zona 1. Moya va explicar que a la zona 80 la tendència a la sinistralitat havia experimentat un acusat descens des de l’any 2007 i que aquesta tendència es mantenia durant el 2010**.

A començament d’octubre es va presentar l’informe de seguiment de les mesures proposades en el Pla director general de qualitat ambiental, que confirmava els resultats del mes d’abril, amb el descens de les micropartícules i l’augment del diòxid de nitrogen, que superava el límit anual permès a la major part de les estacions de mesurament.

Durant els darrers mesos de l’any, la Comissió Europea va amenaçar l’Estat espanyol amb sancions per la superació dels nivells llindars de PM10 i de diòxid de nitrogen registrada a diverses ciutats i, especialment, a Barcelona. Tot i que la capital catalana volia demanar una moratòria al•legant les mesures implementades des de 2007, el Ministeri de Medi Ambient considerava que la UE no concediria moratòries perquè les mesures endegades eren massa febles, i per això, a principi del mes de febrer, va reclamar la implementació de mesures de xoc. La secretària d’Estat de Canvi Climàtic, Teresa Ribera, va proposar restringir la circulació a l’interior dels nuclis urbans o introduir-hi peatges, i va recordar que el trànsit és responsabilitat dels ajuntaments.

Durant la campanya electoral prèvia a les eleccions del 22 de novembre, els 80 km/h van ser un dels arguments electorals més esmentats. Artur Mas (CiU), candidat a president, es va comprometre a eliminar la mesura si sortia escollit per a aquest càrrec, ja que considerava que no servia ni per reduir la contaminació ni per reduir la sinistralitat. En canvi, ICV-EUiA considerava que la mesura havia servit per evitar més de 1.200 morts en carretera i titllava els arguments de Mas de populistes. Les eleccions van donar com a guanyador el candidat convergent, la qual cosa va suposar un canvi en el Govern de la Generalitat. Això feia pensar que durant el 2011 es podria suprimir o modificar la limitació de velocitat a 80 km/h.


* Aquests municipis eren Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans

** El 2007 –abans de l’entrada en vigor de la mesura– es van comptabilitzar 658 accidents, amb 12 morts, 55 ferits greus i 861 de lleus, mentre que el 2009 aquestes xifres s’havien reduït fins a arribar als 554 accidents, amb 6 morts, 32 ferits greus i 735 de lleus.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati