Dissabte 16 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEDRERA DE CAN MARGARIT (BIGUES I RIELLS)
Pol Huguet-X3 Estudis Ambientals
Una vista general de la pedrera Foto: Plataforma Salvem Bigues i Riells
Actualitzat 31/12/2010

El maig de 2010 s’aprova el pla urbanístic que ha de permetre l’ampliació de la pedrera de Can Margarit, al municipi de Bigues i Riells (Vallès Occidental). La plataforma Salvem Bigues i Riells i ERC es continuen oposant a la pedrera i confien que no obtingui els últims permisos de la Generalitat, tot i que PSC i ICV (que també s’hi havien oposat) defensen que se n’ha reduït l’extensió a la meitat del que havia proposat CiU en la legislatura anterior i que l’empresa renuncia a construir el polígon industrial previst a Can Margarit. Aquest acord arriba després de dues dècades de conflictes, enfrontaments, acusacions i denúncies entre partidaris i detractors de la nova pedrera.


La pedrera de Can Margarit, gestionada pel grup empresarial Clapé, està situada al terme municipal de Bigues i Riells (Vallès Oriental) i es dedica a l’extracció d’àrids, sorres i graves, que ensaquen i transformen en formigó. L’àrea extractiva ocupa unes 11 ha al costat de la masia que li dóna nom, a la riba esquerra de la riera del Tenes i al sud-est de les urbanitzacions de Riells del Fai i, segons els documents de què disposa, ja s’hi extreia pedra des de finals del segle XIX.

L’ampliació de la pedrera
Al llarg de la dècada dels noranta s’havien generat diverses polèmiques arran de la pedrera relacionades amb l’extracció de pedra fora dels límits establerts, i els partits a l’oposició havien sol•licitat suspendre la llicència d’explotació o, fins i tot, havien posat la situació en coneixement de la Fiscalia per possible delicte contra el Medi Ambient. La Generalitat també hi havia imposat una multa de 140.000 €.

L’any 2002 l’empresa extractiva va redactar un pla parcial per desenvolupar un polígon industrial a la zona de la pedrera, en uns terrenys que, segons el planejament urbanístic vigent des de 1984, estaven declarats com a sòl edificable industrial. Aleshores, l’Ajuntament de Bigues i Riells, liderat per Josep M. Pastallé (Convergència i Unió, CiU), va decretar una suspensió de llicències argumentant que volia preservar el corredor biològic entre els Cingles de Bertí i la vall del riu Tenes.

L’any 2005, com a compensació, l’Ajuntament va acordar amb l’empresa extractiva que el consistori promouria en la revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) una ampliació de l’àrea classificada com a zona d’extracció amb 30 ha a la zona dels Tripons, just al nord-est de la pedrera actual, que es clausuraria. L’empresa també podria construir una planta de trituració d’àrids, una planta de formigó i un abocador de runes.

Els partits a l’oposició i la plataforma Salvem Bigues i Riells, constituïda en contra de l’ampliació de la pedrera, consideraven que la compensació que estava oferint l’Ajuntament era desmesurada, ja que, a part d’ampliar l’explotació, també se’ls oferia la titularitat d’una altra àrea de sòl industrial. Els opositors alertaven que les contraprestacions de l’empresa (restaurar la pedrera un cop abandonada, urbanitzar els vials d’accés i pagar un cànon per cada tona de pedra extreta) eren una obligació i no compensaven els impactes ambientals negatius derivats de l’activitat extractiva mateixa i del trànsit de camions. La plataforma va recollir unes 3.600 signatures en contra de la pedrera.
La pedrera amb les urbanitzacions de Riells del Fai al fons Foto: Plataforma Salvem Bigues i Riells
El mateix estiu de 2005, Carles Barcons, membre de la plataforma i del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va denunciar un abocament d’oli industrial a la llera del riu Tenes procedent de la pedrera, mentre que l’empresa, al seu torn, l’acusava de ser-ne el culpable. Els retrets i desqualificacions entre l’oposició i la plataforma, d’una banda, i el govern i l’empresa, de l’altra, van anar pujant de to en els plens municipals, els diaris locals i els butlletins d’unes organitzacions i altres.

El juliol de 2006 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar el POUM de Bigues i Riells deixant suspesa l’ampliació de la pedrera de Can Margarit i va reclamar l’aportació d’informes sobre la mobilitat, l’activitat temporal i l’impacte paisatgístic. Al cap de dos mesos, per acord de govern, la Generalitat aprovava l’ampliació de LA XARXA NATURA 2000, que englobava els terrenys on s’havia d’ampliar la pedrera i construir nous vials d’accés. Els opositors a la pedrera van celebrar la notícia, ja que, a partir d’aleshores, seria més difícil ampliar-la, però afirmaven que el conflicte no havia acabat.

Canvis al govern municipal i noves sentències judicials
Les eleccions municipals de juny de 2007 van donar la victòria al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que, juntament amb ERC i Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV), havien liderat l’oposició política a la pedrera. Els tres partits van formar govern i van proclamar la socialista Elena Argemí nova alcaldessa.

Al novembre, el grup municipal d’ERC sortia del govern i PSC i ICV perdien la majoria, tot i que la recuperaren el mes d’abril següent gràcies a un pacte amb el PP. El març de 2009 l’alcaldessa dimitia, criticant el paper destructiu i poc dialogant de l’oposició, i Joan Moreno (PSC) era proclamat nou alcalde.

A final d’any un jutge va anul•lar la suspensió de llicències per fer un polígon a la zona de la pedrera, previst pel pla parcial redactat l’any 2002. La tardor de 2009 una nova sentència obligava l’Ajuntament a desenvolupar el pla parcial del polígon de can Margarit, tot i que no hauria de pagar els 12 MEUR que l’empresa reclamava, però sí els 6.000 € que sumaven els costos del judici.

L’alcalde va explicar que aquestes sentències demostraven la mala gestió del govern anterior i explicava que s’intentaria arribar a un acord amb el grup Clapé per evitar emplaçar el polígon industrial en un corredor biològic, tot i que descartava l’’ampliació de la pedrera en una superfície igual que havia ofert CiU.
La pedrera i la urbanització el Racó del Bosc al fons Foto: Plataforma Salvem Bigues i Riells
Un nou acord entre govern i empresa desencalla el procés
El febrer de 2010 l’Ajuntament va informar que havia arribat a un acord a tres bandes amb el grup Clapé i la CTUB, segons el qual quedarien retirats tots els contenciosos que l’empresa havia interposat. L’acord preveia ampliar la pedrera, però ocupant ara 16,88 ha, la meitat de la proposta anterior. D’aquesta superfície, l’àrea extractiva ocuparia 10,5 ha i la resta seria “zona tècnica de protecció amb restauració immediata”. L’acord establia que el grup Clapé cediria a l’Ajuntament les 4,7 ha de sòl industrial de Can Margarit i renunciaria definitivament a construir-hi un polígon.

La resposta de la plataforma contrària a la pedrera va ser contundent i va criticar el canvi d’actitud de PSC i ICV, ja que el nou acord continuaria provocant un greu impacte ambiental i paisatgístic. També se’n va criticar el fet que es mantinguessin els vials d’accés i el trànsit per accedir a la nova pedrera i a l’abocador de runa que s’establiria a la pedrera antiga. La plataforma va anunciar que emprendria totes les accions legals possibles per aturar la nova pedrera.

El mes de maig la CTUB va aprovar definitivament el pla urbanístic de l’àrea extractiva de Can Margarit, sense modificar l’acord del mes de febrer. A partir d’aleshores el grup Clapés hauria de demanar els permisos corresponents a la Generalitat per arrencar la nova pedrera, i també per construir la planta d’envasament i la fàbrica de formigó que es podria situar fora de la zona de can Margarit, i instal•lar-se al polígon de Can Barri.

Pocs dies després el grup municipal d’ERC, acompanyat de dirigents comarcals i nacionals, va exposar el desacord del partit amb l’ampliació de la pedrera i va assegurar que pressionarien els departaments de la Generalitat que havien d’aprovar els últims tràmits i permisos per l’obertura de la pedrera. El mes de novembre la secció local d’ERC va presentar un recurs d’alçada al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques contra l’aprovació del pla urbanístic de l’àrea extractiva de Can Margarit com a pas previ per presentar recursos contenciosos. Amb tot, a final d’any el grup Clapés no havia iniciat els tràmits per ampliar la pedrera.

L’Ajuntament suspèn la concessió de llicències d’obres
D’altra banda a principi de juny l’Ajuntament va suspendre la concessió de llicències d’obres per a noves edificacions per tal que l’Institut Geològic de Catalunya pogués investigar l’origen de les esquerdes que els últims anys havien aparegut en diverses edificacions de Riells del Fai. L’alcalde descartava que tinguessin cap relació amb la pedrera i esperava que l’estudi, que havia de durar prop d’un any i mig, aclarís les causes i quines mesures es podien prendre per resoldre-les.

Més informació
www.salvembiguesiriells.com/salvem
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental