Dijous 30 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PAUM DE CALLÚS
Alfons Recio
Àrea prevista de creixement a l'entrada sud, entra la zona esportiva i el tren Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

A mitjan any 2010 es produeix la segona aprovació inicial del PAUM i de la modificació puntual (MP) del planejament de Callús. L’oposició i un dels regidors del govern municipal hi voten en contra pel model de creixement proposat, que consideren desmesurat. Pocs dies després, un col•lectiu ciutadà inicia una campanya per demanar que el PAUM i la MP siguin sotmesos a una consulta popular vinculant.

Callús es localitza en el primer meandre del Cardener un cop aquest abandona els altiplans al sud de la serra de Castelltallat per endinsar-se al pla de Bages. És un municipi de 12,4 km2 amb 1.759 habitants*, situat entre Manresa i Súria, sobre el corredor que forma el riu Cardener i pel qual avança la carretera C-55. Callús també és travessat per un dels ramals de la línia de mercaderies de materials de les mines de sals i potasses que es preveu convertir en tren tram de passatgers.

L’Ajuntament de Callús impulsa un PAUM
Un programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) és una figura en la qual s’estableixen les politiques del municipi pel que fa a les prioritats de creixement i transformació de sòl, així com en matèria d’habitatge, a partir del que marca el planejament municipal vigent. Fou introduït per la Llei d’urbanisme del 2002, i posteriorment recollit en el TEXT REFÓS DEL 2005. Tanmateix, el PAUM per si sol no té capacitat de canviar les classificacions ni qualificacions del sòl, i qualsevol proposta que faci en aquest sentit ha d’anar acompanyada d’una modificació puntual (MP) del planejament. Els PAUM es redacten en concertació amb la Generalitat, fet que permet pactar les polítiques que s’hi desenvoluparan, alhora que se simplifica la gestió urbanística posterior, ja que les transformacions que el PAUM recull ja disposen del vistiplau de la Generalitat. La vigència d’un PAUM és indefinida, però s’ha de revisar cada sis anys.

Callús havia aprovat la revisió del seu Pla general d’ordenació urbana (PGOU) l’any 1998 i el va començar a gestionar d’acord amb el seu Programa d’actuació i estudi econòmic i financer, que va ser revisat l’any 2002.

Ja a final de l’any 2007, l’ajuntament va decidir impulsar la redacció del seu PAUM, moment en què s’havien desenvolupat 41 ha, sobretot en direcció sud, aprofitant les terres més planeres que forma el meandre del riu. Van restar pendents de desenvolupar 12 ha, i 1,16 ha més estaven en tràmit, entre els diferents plans parcials (PP), unitats d’actuació (UA) i plans especials (PE). Amb el PAUM es pretenia facilitar la gestió urbanística per obtenir sòl per a infraestructures i habitatge públic, tot programant les prioritats pel que fa a les zones de desenvolupament urbanístic.

Segons l’alcalde de Callús, Josep Maria Ginestà i Boixadera (Moviment Alternatiu de Callús - Progrés Municipal, MAC-PM), el poble no tenia la vocació de competir amb la resta de municipis del Bages en creixement, i es plantejava un escenari en què, com a molt, s’arribés als 3.000 habitants.

Primera proposta del PAUM
Les principals propostes de creixement recollides del PAUM eren tres, totes en continuïtat amb el teixit preexistent. Per una banda, al sector de la Serreta, que resta entre la C-55 i la línia de tren, al nord del nucli urbà, s’hi proposen tipologies edificatòries en bloc, amb una densitat d’uns 100 habitatges per hectàrea, que confirmarien un àmbit de 1,6 ha amb 175 habitatges en total. En segon lloc, un espai de 6,2 ha al sud del terme, entre la línia de tren i la zona esportiva (PAU 5, PPU2 i PPU1), permetria la construcció de 299 habitatges. Finalment, al nord del nucli urbà de Callús, es recull el creixement de 5,5 ha entre la carretera i el carrer de la Tossa (PPU3 i PPU4), aportant-hi 218 habitatges més. Per a aquests dos darrers àmbits, es proposaven tipologies edificatòries mixtes d’habitatges unifamiliars i blocs plurifamiliars. La resta de sectors, la majoria a l’interior del nucli urbà, afegien 121 habitatges al total de 813 habitatges.

A partir de les previsions demogràfiques i de l’anàlisi socioeconòmica, en la memòria del PAUM es preveia necessària la construcció de 27 habitatges anuals, per tant, en sis anys es preveien 162 habitatges (i 400 en quinze anys). Però aquestes previsions es van haver d’incrementar per acomplir les previsions del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES, i es va assolir la xifra de fins a 295 habitatges a construir en sis anys, per arribar a un Callús de 2.377 habitants.

El PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS proposava una estratègia de creixement moderat per a Callús. El PDU també en reconeixia la creixent integració funcional amb Manresa, a més de considerar-lo important pel que fa al funcionament de l’eix Manresa-Solsona. De tot això, el PDU reconeix les opcions de creixement que el planejament municipal plantejava, tant en sol urbanitzable delimitat com en sòl no delimitat, però reclamava que es fes amb criteris de majors densitats residencial i amb mixtura d’usos residencials i d’activitat econòmica per potenciar la ciutat de tipus “compacte”.
Zona de creixement urbanístic actual a l'est de Callús Foto: Moisès Jordi
La tramitació del PAUM de Callús es feia simultàniament amb una MP del planejament, amb l’objectiu de millorar i concretar el grafisme dels plànols, rebaixar algunes alçades màximes, introduir normativa estètica, canvis de limitacions pel que fa als usos industrials admesos o a la incorporació d’una reserva de sòl per a una possible variant de la C-55, ja que tots els creixements del PAUM ja estaven previstos al PGOU del 1998. Tot plegat es feia amb la intenció de donar lloc a un text refós del planejament adaptat a la legislació urbanística vigent.

L’oposició en contra
A final de l’any 2008, l’oposició de l’Ajuntament formada per tres regidors** d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va comunicar al govern el seu vot contrari per a l’aprovació inicial del PAUM i la MP en el ple municipal. Segons va declarar Jaume Grau i García (ERC), el PAUM proposava un creixement poblacional intens que permetria arribar als 5.000 habitants. També es mostraven contraris a les intensitats edificatòries, que consideraven excessives, i criticaven el fet de que a la Serreta es preveiés construir-hi 175 habitatges.

Per contra, votarien favorablement un PAUM i una PM que considerés en 3.500 habitants el sostre màxim per a Callús i que concentrés el creixement entre el riu i la C-55. Tanmateix, per a ERC seria més important iniciar un debat per revisar el planejament del 1998.

Tot i la posició d’ERC, PAUM i MP van ser aprovats inicialment per l’Ajuntament en el ple del 10 desembre de 2008, amb els vots favorables del govern municipal (MAC-PM). D’aquesta manera es va obrir un període d’exposició publica que es va allargar fins a l’1 de maig de 2009.

Segona aprovació inicial
Durant l’exposició publica, el PAUM va recollir 42 al•legacions i 7 la MP. Davant d’aquestes manifestacions i en ser força contràries als objectius del PAUM mateix, el govern municipal va adoptar l’estratègia de reunir-se amb les persones que les van presentar per tal d’anar pactant i negociant els canvis que es podien incorporar en el PAUM. Atesa la importància d’aquestes negociacions, es va decidir tornar a aprovar inicialment el pla.

L’aprovació es va produir en el ple del dia 3 de maig de 2010, amb els vots negatius dels regidors del grup mixt de l’oposició i del regidor de Joventut i Esports, Josep A. Montiel i Lorenzo (MAC-PM), i el vot positiu de la resta de regidors. Segons Montiel, el PAUM hauria d’haver passat prèviament per una consulta popular que esclarís el posicionament del poble, ateses les discrepàncies que havia despertat. Per als regidors de l’oposició, el pla continuava proposant un creixement exagerat per a Callús, i apuntava que si s’arribava a executar plenament, el poble podria arribar a tenir fins a 7.000 habitants. De fet, segons Jaume Grau i Garcia (no adscrit), les previsions de creixement recollides en la segona aprovació inicials eren superiors a les de la primera.

L’alcalde, que va defensar el PAUM, insistia que aquest garantia un model de poble compacte i va posar en dubte que s’arribessin als 6.000 habitats.

La segona aprovació inicial rebaixa els habitatges de l’àmbit fins a 71, amb una densitat de 94 habitatges per hectàrea. Per contra, les altres dues zones incrementaven lleugerament la seva aportació. D’aquesta manera, l’espai comprès entre la zona esportiva i el FFCC (PAU 5, PPU2 i PPU1) passava a aportar 305 habitatges, mentre que, a la zona nord del nucli urbà (PPU3 i PPU4), se n’aportaven 229. Segon l’informe ambiental de la MP, entre tots els sectors, segons la nova proposta s’incorporaven 722 nous habitatges, un centenar menys respecte de la primera aprovació inicial.

Es dóna la circumstància que després del ple, Ginestà va anunciar la seva renúncia a l’alcaldia per raons de treball. El relleu el va agafar Sergi Perez i Ibàñez (MAC-PM).
Sector de sòl no urbanitzable entre el Cardener i el nucli urbà Foto: Moisès Jordi
Una plataforma ciutadana demana una consulta popular vinculant
Tanmateix, el mes de maig de 2010, un col•lectiu de ciutadans de Callús, que discrepaven amb el model de creixement recollit en el PAUM, van posar en marxa una campanya de recollida de signatures amb què demanaven sotmetre’l a consulta pública vinculant. El 8 de juny, el col•lectiu va entrar al registre de l’ajuntament 541 signatures.

Per a aquest grup de veïns, hi havia mancances pel que fa a la transparència i les oportunitats de participació ciutadana en la redacció del PAUM, i discrepaven de la necessitat de créixer fins a la xifra de 7.600 habitants, als quals es podria arribar si s’aplicava el pla, segons els càlculs que ells havien fet.

Sobre la possible consulta, l’alcalde Pérez havia manifestat la seva negativa a fer la consulta pública. També va declarar a la premsa que considerava del tot exagerats els càlculs del col•lectiu de veïns, atès que el PAUM havia incorporat la recomanació de 42 habitatges per hectàrea en els desenvolupaments futurs, i que amb aquesta ràtio matemàticament no es podien arribar a tants habitants.

El Consorci de la Zona Franca s’havia interessat per Callús
Sobre Callús el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) havia mostrat força interès, fins al punt d’acordar, l’any 2007, una opció de compra d’una finca rústica no urbanitzable*** de 83 ha coneguda com el pla de la Tosa, a tocar de la C-55. Segons el CZFB, la proximitat a l’eix Transversal i la C-16, combinat amb factors com l’esgotament i l’encariment del sòl industrial metropolità feien que l’àmbit de Callús fos industrialment prou atractiu. El CZFB havia presentat diversos projectes de parc empresarial, el darrer a final de l’any 2008, pel qual es transformaria una quarta part de la finca. L’alcalde sempre hi havia respost negativament a tots, i fins i tot, l’any 2007, el ple de l’Ajuntament havia aprovat una moció en contra de la instal•lació d’un polígon industrial al pla de la Tossa.

A final de l’any 2009, però, es va conèixer un projecte per a la instal•lació d’un hort solar al mateix àmbit, fet que va portar el govern municipal a escoltar la proposta del CZFB, per la qual la multinacional de l’automòbil Tata tenia interès a localitzar-s’hi.

Previsions
Un cop finalitzat el període d’exposició pública, caldrà resoldre les al•legacions presentades per tal de seguir amb la tramitació administrativa del PAUM. Segons les previsions apuntades pel govern municipal, s’espera que cap a final del 2010 es pugui aprovar definitivament.

Pel que fa a l’espai del pla de la Tossa, el fet que el consistori ja no es tanqui en banda al possible desenvolupament dels terrenys ha obert expectatives a la CZFB d’arribar a un acord.

Més informació
paum.callus.cat

* Per a l’any 2009, segons dades del padró municipal disponibles a www.Idescat.cat

** El novembre de 2009, els tres regidors d’ERC es van donar de baixa del partit per passar a donar suport a Reagrupament.cat. Acte seguit, es van donar d’alta com a regidors del grup mixt municipal de Callús. Tot i posar la seva acta a disposició de les llistes d’ERC, ningú d’aquest partit la va reclamar.

*** La finca, segons el PGOU, de l’any 1998.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages