Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El novembre de 2010 la Generalitat aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l’Alt Empordà, un instrument que regula els usos del parc natural i de les zones perifèriques definides com a connector biològic amb els altres espais naturals del voltant. Al llarg del procés de redacció, la restricció dels usos i l’extensió d’aquesta zona perifèrica generen l’oposició d’una part de la pagesia i dels municipis afectats que, tot i veure amb més bons ulls la darrera proposta, continuen discrepant-hi.


Antecedents 2008, 2009

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) es troba a la comarca de l’Alt Empordà, a la plana litoral regada pels rius Fluvià i Muga. Està format per dues unitats inconnexes, dividides pels nuclis de Castelló d’Empúries i Empuriabrava. Nou municipis tenen part del seu terme dins el PNAE: Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Palau-saverdera, Peralada, Pau, Pedret i Marzà, l’Escala, Roses i l’Armentera.

Aquest espai protegit té una superfície aproximada de 4.723 ha, de les quals 825 són reserva natural integral. Es tracta d’una zona humida formada per un conjunt d’estanys, closes i prats inundables que constitueixen un hàbitat privilegiat per a la fauna, especialment per a ocells aquàtics.

Al final de 2008, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar l’avantprojecte del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l’Alt Empordà, un instrument que no comportaria cap augment de la superfície del PNAE però que s’encarregaria de regular els usos de l’interior de la zona, així com també les zones incloses a la XARXA NATURA 2000 i al PEIN l’any 2006, i les àrees que el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ definia com a valor de connector, més enllà dels límits del PNAE, a més d’una franja marítima. En total, el Pla regularia una superfície de 9.892 ha terrestres (les 4.723 corresponents al PNAE i la resta a fora dels límits del PNAE) i 5.891 ha marítimes (ja protegides, en gran part, pel PEIN). Amb aquest plantejament, els municipis inclosos en el Pla, a part dels que tenien terreny dins del PNAE, serien Riumors, Fortià, Vilamacolum, Vilajuïga, Torroella de Fluvià, Ventalló i Vila-sacra.

El pla especial definia diverses zones en funció de la restricció dels usos que s’hi podien dur a terme, des de la reserva integral* (amb restriccions màximes), fins a la zona perifèrica de protecció i connexió (amb restriccions escasses i laxes, a part d’aquelles pròpies d’un sòl no urbanitzable) que hauria de servir de connector ecològic entre les dues unitats del PNAE i amb els espais naturals veïns, com el Parc Natural del Cap de Creus. També es preveien unes zones que, pels seus valors ecològics o estratègics, més endavant podrien ser incorporades al PNAE.

Segons l’avantprojecte, al llarg dels quatre anys següents a partir de l’aprovació, es destinarien 1,57 MEUR al manteniment de les instal•lacions del parc, a l’ordenació dels deltes de la Muga i del Fluvià, a la restauració dels estanys del Tec, Vilaüt i Mornau, i a una diagnosi de l’àmbit marí. A més, es faria un pla rector d’ús i gestió (PRUG) de tot el parc, un pla especial de la platja de Sant Pere Pescador i un pla d’ús públic.

Els primers mesos del 2009, els pagesos i alcaldes dels municipis afectats per la proposta del Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà van manifestar la seva oposició a qualsevol ampliació del parc natural o de les regulacions a les activitats agrícoles. A l’estiu, el DMAH va accedir a modificar el Pla i reduir les restriccions i la superfície amb regulació especial de les gairebé 10.000 ha terrestres inicials a unes 7.000 ha. Aquesta nova proposta, criticada per grups ecologistes com Depana o Salvem l’Empordà, era més ben vista per alcaldes i pagesos, però encara no els satisfeia prou. L’aprovació inicial del Pla es va haver d’ajornar respecte a les intencions del DMAH i aleshores es preveia aprovar-lo al llarg del 2010.
Vista dels aiguamolls des del mirador Torre Senillosa Foto: Moisès Jordi
El rebuig contra la nova proposta continua
Al final de 2009, 15 associacions de pagesos, caçadors, pescadors i empresaris turístics es van reunir per formar la plataforma “Defensem Catalunya”, en contra del Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà, així com de la creació del parc natural del Montgrí i la reserva marina de les illes Formigues. La plataforma, molt crítica amb la política ambiental de la Generalitat, va rebre el suport d’alts representants de Convergència i Unió (CiU). D’altra banda, després d’una reunió entre els representants dels 16 municipis afectats, n’hi va haver 12 que van reiterar el seu rebuig a la nova proposta de pla especial, i reclamaven que es restringís als límits actuals del PNAE.

Mentrestant, el director del PNAE, Sergi Romero, es mostrava molest perquè el pla especial estigués rebent tantes crítiques quan encara ni tan sols estava redactat. També va recordar que, després de 25 anys d’existència del PNAE, era imprescindible disposar de pla especial i que no tenir-ne comportava moltes dificultats. Segons Romero, potser no s’havia explicat bé o no s’havia entès què representa un parc i quins beneficis comporta, i va voler desmentir alguns falsos mites, com que els pagesos no podrien continuar plantant el que volguessin, fertilitzant la terra o posant xarxes protectores contra les pedregades.

Al llarg del març de 2010, el DMAH va presentar la darrera proposta de Pla als ajuntaments que, a l’espera de llegir la lletra petita, es van mostrar bastant satisfets. Segons diversos alcaldes, aquest cop se’ls havia informat bé, i veien més raonable la reducció a la meitat de la zona perifèrica del PNAE.

A més, la nova proposta no feia esment a possibles ampliacions del PNAE en aquests terrenys connectors, cosa que sí que feia la primera proposta. Per evitar males interpretacions, també s’havia especificat que en la zona perifèrica es permetria la reforma, ampliació i reconstrucció de masies per destinar-les a turisme rural o casa de colònies. Tot i així, no es podrien construir equipaments esportius o culturals, ni centrals elèctriques (excepte energies renovables integrades en edificis existents).

La zona marítima continuaria sent de més de 5.000 ha, compreses entre la desembocadura de la Muga i Sant Martí d’Empúries. El DMAH considerava que, en aquesta zona, no s’hi podrien construir instal•lacions ni fer extraccions de sorra. En canvi, sí que s’hi podria pescar, fondejar, navegar, banyar-s’hi, fer-hi activitats d’educació i treballs científics. En una part de la zona marítima s’haurien de regular les activitats esportives, com el surf d’estel, fet que ja havia provocat tensions entre la direcció del PNAE i l’alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí (Independents per Sant Pere Pescador-Acord Municipal).

S’aprova el Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà
El mes d’abril es va aprovar inicialment el Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà i es va obrir el període d’informació pública, que va durar dos mesos. Així, a mitjan juny, s’havien rebut vora 350 al•legacions al Pla. Els col•lectius de pagesos i diversos ajuntaments afectats continuaven trobant que les restriccions a l’activitat agrària en la zona perifèrica eren excessives. D’altra banda, la plataforma “Defensem Catalunya” havia recollit vora 500 firmes, en forma d’al•legació, reclamant que es retirés el projecte de pla especial.

Al setembre, el conseller de Medi Ambient va aprovar provisionalment el Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà, i el 23 de novembre, a cinc dies de les eleccions autonòmiques, el Govern de la Generalitat el va aprovar definitivament. El document final no recollia diferències substantives en relació amb l’última proposta feta pública, ja que mantenia la mateixa superfície perifèrica protegida. Els alcaldes i les entitats que hi havien redactat al•legacions encara no havien tingut temps de llegir el text i veure de quina manera s’havien incorporat o no.

Així, finalment, la superfície regulada pel Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà seria de 7.263 ha terrestres, respecte de les 4.723 ha incloses al PNAE o les 4.964 ha del PEIN. Pel que fa a la superfície marítima regulada pel pla especial, continuaria sent semblant a la prevista inicialment, i incorpora tota la superfície del PEIN i 34 ha més.
 
  Àmbit terrestre (ha) Àmbit marí (ha)
Parc Natural 4.723  0
PEIN (inclou tot el parc natural) 4.964 5.854
Pla especial (inclou el PEIN i la zona perifèrica) 7.263 5.888
 
Vista dels aiguamolls amb Roses al fons
Més concretament, la zona terrestre perifèrica del PNAE seria d’unes 2.300 ha, lluny de les gairebé 5.000 ha previstes inicialment. Aquesta zona perifèrica es repartia de manera molt desigual entre municipis.

La nova zona perifèrica de connexió i protecció incorpora dos nous municipis, Torroella de Fluvià i Ventalló, amb una quarantena d’hectàrees cada un, que corresponen a les ribes del riu Fluvià des de l’Armentera fins al pont de Torroella, de la C-31. Pel que fa a xifres absolutes, tots els municipis ja inclosos al PNAE (excepte Pedret i Marzà) acullen una part de la zona perifèrica, regulada pel pla especial i fora del PNAE. En xifres absolutes, Sant Pere Pescador i, en menor mesura, Castelló d’Empúries, Palau-Saverdera i Pau són els municipis amb una superfície més gran dins la zona perifèrica. Aquestes quatre localitats són, a la vegada, les que tenen una proporció més gran del municipi (entre la meitat i tres quarts) inclosa al Pla especial.

Aquesta zona perifèrica inclou, sobretot, terrenys agrícoles que serveixen de connectors faunístics entre les diverses unitats del PNAE i amb altres espais protegits. En canvi, la protectora de l’oest del parc fou gairebé eliminada respecte a la primera alternativa, i així, els municipis de Riumors, Fortià, Vilamacolum, Vilajuïga i Vila-sacra no inclouen cap part de la zona protectora, a diferència del que s’havia previst inicialment. Al nord, diverses franges connecten el PNAE amb la serra de Rodes i el Parc Natural del Cap de Creus, excloent-hi les zones urbanes i algunes zones agrícoles al voltant dels nuclis Pau, Palau-Saverdera, Roses i les diverses urbanitzacions properes. Una altra franja connecta la unitat septentrional del PNAE amb la meridional, entre Empuriabrava i Castelló d’Empúries, mentre que la franja de l’oest de Castelló ha estat eliminada i s’ha aprimat l’àrea regulada a les ribes de la Muga. Finalment, la darrera franja connectora important, encara que més prima que l’original, reforça la línia de costa inclosa al PNAE per l’interior, entre la desembocadura del Fluvià i Sant Martí d’Empúries, exceptuant els càmpings i urbanitzacions.

La gavina corsa torna als aiguamolls de l’Empordà
Mentrestant, aliena als debats, la fauna dels aiguamolls de l’Empordà tornava a donar bones notícies. El maig del 2010 es van detectar al PNAE set parelles de gavina corsa (Larus audouinii) amb els seus nius. Es tractava d’una espècie mediterrània que gairebé s’havia extingit a mitjan anys setanta (actualment més de la meitat dels 14.000 exemplars del món viuen al delta de l’Ebre). Aquesta notícia tenia una importància especial perquè des de feia 20 anys cap nova espècie nidificava als aiguamolls, mentre que algunes havien deixat de fer-ho.

El nou Govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del mes de novembre estava format per CiU, partit que havia recolzat les associacions contràries al Pla especial. Això feia preveure un possible replantejament dels límits de la zona perifèrica de protecció

Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.6ab71a7e3e7165ee7cf26710b0c0e1a0/?vgnextoid=da37db5c24340210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=da37db5c24340210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e28c0978efc0d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

* La Reserva Integral dels Estanys i la Reserva Integral de les Llaunes. A part la Reserva de l’Illa de Caramany estava considerada Reserva Natural Parcial.

Comparació entre els àmbits terrestres del PEIN i els del Pla especial de protecció:

  PEIN (inclou el parc natural) Pla especial
Zona perifèrica:
augment de la superfície del Pla especial respecte del PEIN (ha)
Terme municipal Superfície dins l'àmbit del PEIN % respecte del municipi Superfície dins l'àmbit del Pla (ha) % respecte del municipi % respecte de l'àmbit del Pla
Castelló d'Empúries 2.771 66 3.104,7 73 43 333,6
l'Armentera 30,9 6 152,5 27 2 121,6
l'Escala 103,5 6 223,2 14 3 119,7
Palau-saverdera 453,9 28 844,6 51 12 390,7
Pau 391,5 37 726,7 68 10 335,2
Pedret i Marzà 125,1 14 125,1 14 2 0
Peralada 424,8 10 442,3 10 6 17,5
Roses 52,1 1 289 6 4 236,9
Sant Pere Pescador 611,5 33 1264,2 68 17 652,7
Torroella de Fluvià 0 0 41,5 2 1 41,5
Ventalló 0 0 48,8 2 1 48,8
Total 4.964,6   7.262,6     2.298,2

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà

Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà