Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. PLA ESPECIAL
Arnau Urgell
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El setembre de 2010 el Govern aprova la revisió del Pla especial de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El document pretén ordenar les dues ampliacions de la superfície del parc –més de 2.000 noves hectàrees–, així com les noves polítiques de paisatge, els preceptes de la Xarxa Natura 2000 o de la Carta europea del turisme sostenible. D’aquesta manera es posa al dia un document aprovat formalment el 1994 però amb treballs que daten de final dels anys vuitanta. Cal recordar que el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va ser el primer parc declarat pel Parlament de Catalunya recuperat.

A la zona central de la Garrotxa es localitza la principal manifestació volcànica de Catalunya i del conjunt de la península Ibèrica. El conjunt està format per 40 volcans amb 10 cràters i 23 cons ben conservats, d’una edat compresa entre els 10.000 i els 700.000 anys. La zona volcànica de la Garrotxa es considera activa –i no adormida com fins a l’any 2009 l’havien qualificat els experts– i amb un risc d’entrar en erupció moderat (nivell dos en una escala de quatre). Val a dir que el risc es calcula a partir de la probabilitat (baixa) i les possibles pèrdues materials i humanes (alta).

A banda dels volcans pròpiament dits destaquen una vintena de colades de lava –entre les quals la de la Fageda d’en Jordà, considerada la més ben conservada de la Península–, una cinquantena de tossols –turonets originats per la interacció entre zones humides i colades–, així com 50 afloraments geològics d’interès.

El creixement residencial i el creixement industrial que va experimentar la zona a la dècada dels setanta suposaven una amenaça tant per als valors geològics com per als paisatgístics i ecològics de la zona, exemplificats amb l’explotació del volcà Croscat, el més jove i espectacular de la zona. En aquest context va néixer la campanya “Salvem els volcans” que va culminar, l’any 1976, amb la creació de la Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica i amb la celebració, un any després, de la cloenda de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural dels Països Catalans, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana.

La reivindicació proteccionista, molt lligada als moviments antifranquista i de defensa de la llengua i cultura catalanes, va aconseguir la primera gran victòria legal amb l’aprovació, per part del nou Parlament de Catalunya, de la Llei 2/1982, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava la zona com a paratge natural d’interès nacional. Es tractava de la primera protecció realitzada des de la recuperada cambra catalana, però no va ser fins al 1985, amb l’aprovació de la Llei d’espais naturals, que es va classificar l’espai com a parc natural. L’any següent, el Decret 71/1986 va descriure el perímetre exterior del parc i les parcel•les i les subparcel•les cadastrals incloses dins les reserves naturals. Ocupava globalment 12.007 ha, 980 de les quals formaven part de 26 reserves naturals i 121 quedaven excloses per ser zona urbana. La superfície es repartia en 11 municipis inclosa la capital, Olot, i la segona localitat en població, Sant Joan les Fonts.

Les ampliacions del parc natural
En la darrera dècada s’han produït dues ampliacions dels límits originals del parc natural. La primera va ser el 2001 amb la incorporació de la pràctica totalitat del municipi de Sant Feliu de Pallerols –va esdevenir el dotzè en formar part de l’àrea protegida–, fet que va augmentar la superfície fins a 13.858 ha. La segona es va produir el febrer de 2008 amb la incorporació de nous sectors que augmentaven la zona protegida a 15.309 ha, així com la declaració de dues reserves naturals.
 
Tren turístic a les graderes del volcà Croscat Foto: Moisès Jordi
L’increment dels límits va suposar incorporar al parc el vessant est de la serra de Mont-ros i un sector situat a l’oest de la costa de la Cau, al municipi de Sant Joan les Fonts; el sector de la capçalera de la vall de Begudà, als municipis de Sant Joan les Fonts i Santa Pau; el sector meridional de la serra de Finestres, als termes municipals de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles; els sectors situats al peu de la serra de Xenacs i el pla de Matabosc al municipi de les Preses, i dos sectors situats al nord-oest i sud-oest del municipi de Castellfollit de la Roca. A banda de l’augment de superfície protegida –al voltant d’un 10%–, el tràmit suposava la incorporació de les Preses com el tretzè municipi del parc.

El Decret també va incorporar la declaració de dues noves reserves naturals pel seu interès volcànic de caràcter singular i pel seu bon estat de conservació. Es tracta dels volcans de Sant Marc i Puig Roig, al municipi de Sant Feliu de Pallerols, i el conjunt format pels volcans del Cairat, Claperols i Repassot, al municipi de Sant Joan les Fonts. Globalment ocupen 141 ha i suposen que el parc compti amb 28 reserves (1.180 ha).

Nou pla especial
El maig de 2004 es va iniciar el procés per revisar el Pla especial de protecció de Pla natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Malgrat que formalment el document vigent s’havia aprovat el 1994, els treballs de redacció dataven de final de la dècada dels vuitanta. Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la junta rectora del parc consideraven que dues dècades després calia revisar el pla tant per adaptar-lo a les ampliacions que s’havien de produir, com per avançar en el coneixement del territori de la zona volcànica, sobretot amb la utilització de bases digitals en la cartografia. En aquest període també havia evolucionat molt l’experiència de gestió, el marc legal, el planejament urbanístic dels municipis i, en general, l’entorn socioeconòmic de la comarca. El nou pla especial també es volia adaptar a la realitat de la Xarxa Natura 2000, ajudar a l’obtenció de la Carta europea de turisme sostenible o implementar les polítiques de paisatge derivades del Conveni Europeu.

El Govern va aprovar el nou pla especial el setembre de 2010, amb l’objectiu d’aprofundir en la protecció del patrimoni geològic, conservar i fer un ús sostenible de la biodiversitat, salvaguardar la qualitat dels paisatges i promocionar un model turístic basat en la sostenibilitat. El document establia, per primera vegada, tres àrees d’influència més enllà dels límits del parc: l’àrea de protecció hidrològica, la connectivitat ecològica i la de risc per a la propagació d’incendis forestals. Així mateix, es definien 23 unitats paisatgístiques i s’ordenaven per primera vegada les més de 2.000 ha que s’havien incorporat al parc en sengles ampliacions.

Un mes després de l’aprovació del pla especial transcendia que un grup de vulcanòlegs i geòlegs havia descobert el que podrien ser “nous” volcans al sector de les Tries i de Batet, al terme d’Olot. Tanmateix, els científics demanaven temps per poder establir realment si les restes localitzades corresponien a cons no descoberts anteriorment. Val a dir que la recerca de nous volcans no sempre ha tingut èxit. L’any 2002 un altre grup de geòlegs van anunciar-ne la localització d’un al costat del Croscat, però finalment ho van acabar descartant. En tot cas, el nombre de 40 cons volcànics s’ha mantingut tant a la carta geològica de 1982 com a l’actualització que se n’ha fet, de l’any 2007.
Vista del Pla parcial El Serrat i, a darrera, l'ARE Mas Bosser Foto: Moisès Jordi
Olot ocupa les darreres grans zones urbanitzables
El parc natural envolta el nucli d’Olot de tal manera que el límit de la superfície urbana i urbanitzable coincideix en bona part del terme amb la zona protegida. El març de 2010 l’Ajuntament d’Olot va aprovar definitivament un pla parcial (després que el desembre de 2009 en fes l’aprovació inicial) per ocupar un dels principals espais urbanitzables de la ciutat de 8,5 ha, a les faldes del volcà Montsacopa. Allà es preveu construir 315 habitatges envoltats d’una anella verda, així com dos centres educatius. El pla parcial del Serrat seguirà la topografia del vessant del volcà entre el parc natural i l’eixample Balmes. L’àrea inclou el cementiri municipal, un equipament que des del 2008 –arran de la revisió de límits promoguda per la darrera ampliació– havia quedat parcialment a dins del parc. El maig de 2010 el ple d’Olot va aprovar una modificació del POUM per revisar la situació.

Per altra banda, un altre dels espais lliures de la mateixa zona del municipi, el sector de Mas Bosser, és l’espai escollit pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DTOP) per desenvolupar-hi una àrea residencial estratègica (ARE). El nou barri –al nord-oest del nucli urbà– tindrà una superfície total de 8,61 ha i una capacitat per construir 431 habitatges, 216 dels quals seran protegits.

Més informació
www.gencat.cat/parcs
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garrotxa