Dimarts 17 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
El 19 d’octubre de 2010 el Govern declara la serra de Collserola parc natural. Els principals objectius de la declaració són conservar els valors naturals de l’entorn, evitar que la pressió urbanística el malmeti i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen. En el Decret d’aprovació també es declaren les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada i Can Balasc. Amb aquesta declaració, la superfície protegida de Collserola augmenta 779,29 ha.
Antecedents 2005, 2006, 2007, 2008
La serra de Collserola, amb prop de 10.000 ha i situada entre el pla de Barcelona i la depressió del Vallès, i entre els rius Besòs i Llobregat, conté una important mostra dels ambients naturals mediterranis. Els seus valors ambientals van motivar que fou inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i que se n’aprovés un pla especial urbanístic de protecció.
La declaració de la serra de Collserola com a parc natural: un llarg procés
El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), amb la voluntat d’incrementar el grau de protecció d’aquella zona, va anunciar l’any 2005 l’interès a declarar la serra de Collserola com a parc natural ─una proposta formulada feia temps, sobretot per part de les entitats ecologistes─. L’objectiu de la declaració seria establir un règim de protecció i desenvolupament específic per a aquest territori, de manera que se’n millorés la cobertura com a espai PEIN i com a parc forestal de protecció urbanística, per tal de fer compatibles la conservació del patrimoni natural i cultural amb l’aprofitament dels recursos i l’activitat dels seus habitants.
L’any 2008 l’Ajuntament de Barcelona i el DMAH van acordar els límits del Parc Natural de la Serra de Collserola al terme municipal de Barcelona. Amb aquest acord s’ampliava la superfície protegida, tot i que es permetia la possibilitat de fer equipaments al parc. Aquest fet va suscitar el recel d’altres municipis que van aprofitar per reivindicar un tracte similar a l’hora de delimitar el parc en els seus termes municipals. Per la seva part, les entitats ecologistes van reclamar una protecció efectiva de Collserola.
Durant els mesos posteriors, l’equip del DMAH va preparar la documentació tècnica necessària per tal d’iniciar el procediment de consulta als ens locals i d’informació pública. Així, entre el maig i l’octubre de 2009, el DMAH va negociar el cos de la redacció definitiva del Decret, així com alguns aspectes puntuals de la delimitació amb els ajuntaments que tenien territori dintre del parc i amb el Consorci del Parc de Collserola.
El Projecte de decret de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les Reserves Naturals Parcials de la Font Groga i de la Rierada i Can Balasc es va sotmetre a informació pública durant un període de 45 dies naturals, des del 3 de desembre de 2009 fins al 16 de gener de 2010. Així mateix, durant aquest període, es va obrir el tràmit d’audiència als ens locals afectats i van ser requerits diversos informes preceptius a diverses unitats de la Generalitat de Catalunya, així com a altres entitats amb incidència en l’àmbit del PNSC.
El 19 d’octubre de 2010 el Govern declara la serra de Collserola parc natural. Els principals objectius de la declaració són conservar els valors naturals de l’entorn, evitar que la pressió urbanística el malmeti i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen. En el Decret d’aprovació també es declaren les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada i Can Balasc. Amb aquesta declaració, la superfície protegida de Collserola augmenta 779,29 ha.
Antecedents 2005, 2006, 2007, 2008
La serra de Collserola, amb prop de 10.000 ha i situada entre el pla de Barcelona i la depressió del Vallès, i entre els rius Besòs i Llobregat, conté una important mostra dels ambients naturals mediterranis. Els seus valors ambientals van motivar que fou inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i que se n’aprovés un pla especial urbanístic de protecció.
La declaració de la serra de Collserola com a parc natural: un llarg procés
El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), amb la voluntat d’incrementar el grau de protecció d’aquella zona, va anunciar l’any 2005 l’interès a declarar la serra de Collserola com a parc natural ─una proposta formulada feia temps, sobretot per part de les entitats ecologistes─. L’objectiu de la declaració seria establir un règim de protecció i desenvolupament específic per a aquest territori, de manera que se’n millorés la cobertura com a espai PEIN i com a parc forestal de protecció urbanística, per tal de fer compatibles la conservació del patrimoni natural i cultural amb l’aprofitament dels recursos i l’activitat dels seus habitants.
L’any 2008 l’Ajuntament de Barcelona i el DMAH van acordar els límits del Parc Natural de la Serra de Collserola al terme municipal de Barcelona. Amb aquest acord s’ampliava la superfície protegida, tot i que es permetia la possibilitat de fer equipaments al parc. Aquest fet va suscitar el recel d’altres municipis que van aprofitar per reivindicar un tracte similar a l’hora de delimitar el parc en els seus termes municipals. Per la seva part, les entitats ecologistes van reclamar una protecció efectiva de Collserola.
Durant els mesos posteriors, l’equip del DMAH va preparar la documentació tècnica necessària per tal d’iniciar el procediment de consulta als ens locals i d’informació pública. Així, entre el maig i l’octubre de 2009, el DMAH va negociar el cos de la redacció definitiva del Decret, així com alguns aspectes puntuals de la delimitació amb els ajuntaments que tenien territori dintre del parc i amb el Consorci del Parc de Collserola.
El Projecte de decret de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les Reserves Naturals Parcials de la Font Groga i de la Rierada i Can Balasc es va sotmetre a informació pública durant un període de 45 dies naturals, des del 3 de desembre de 2009 fins al 16 de gener de 2010. Així mateix, durant aquest període, es va obrir el tràmit d’audiència als ens locals afectats i van ser requerits diversos informes preceptius a diverses unitats de la Generalitat de Catalunya, així com a altres entitats amb incidència en l’àmbit del PNSC.
El període d’informe públic del projecte de decret de declaració del parc natural
Els documents que componien el projecte (Projecte de decret, Memòria i cartografia associada) van estar disponibles a les dependències de la Direcció General del Medi Natural (DGMN) a Barcelona, a les seus dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, així com a cadascun dels ajuntaments dels municipis que tenen part del seu territori dintre del parc.*
El DMAH va rebre 112 aportacions durant el procés d’informació pública: 91 documents d’al•legacions, formulats per part de particulars (46), entitats (24) i empreses (21); 12 informes d’audiència als ens locals; 8 informes preceptius; i 1 aportació interna. Pel que fa al conjunt d’aportacions, se’n van rebre per a tots nou municipis que integren el parc, tot i que Barcelona i Sant Cugat del Vallès van ser els municipis amb més al•legacions al seu terme municipal.
El 87% de les al•legacions de particulars proposava alguna modificació dels límits, i la gran majoria ho feia amb l’objectiu d’excloure les finques de la proposta de parc natural. En pocs casos, per bé que n’hi va haver, també, els particulars demanaven que la seva finca fos inclosa al parc natural, perquè creien que així seria més fàcil conservar-ne els valors naturals i paisatgístics i evitar-ne la degradació.
Pel que fa a les al•legacions de les entitats, es van rebre aportacions d’entitats conservacionistes, veïnals i de grups municipals de diferents partits polítics. Entre aquestes entitats destacaven la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Associació de Veïns Via Verda, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i la Institució Catalana d’Història Natural.
Dels 21 informes d’al•legacions d’empreses, hi havia un equilibri entre les relacionades amb la modificació dels límits ─per tal d’excloure les seves finques de la proposta de parc natural─ i les que expressaven inquietuds respecte al planejament urbanístic, en referència amb la possibilitat d’urbanitzar les finques i, per tant, en demanaven l’exclusió.
Del total d’aportacions rebudes, sense tenir en compte els informes preceptius, se’n van estimar totalment o parcialment un 41,3%.
El Govern declara Collserola parc natural
El 19 d’octubre de 2010 el Govern va aprovar el decret pel qual es declarava la serra de Collserola parc natural. Els principals objectius de la declaració, que recull el decret, són conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen.
La delimitació definitiva del parc natural incorporava 39 sectors d’ampliació al límit del PEIN amb un valor natural rellevant per poder mantenir la funcionalitat de la serra. La incorporació d’aquests sectors comportava l’ampliació de la superfície protegida pel PEIN en 779,29 ha, per la qual cosa la superfície final del parc passava a ser de 8.295 ha, el 20,5% de la qual pertanyia a Barcelona, el 17,4% a Cerdanyola del Vallès i el 25,5% a Sant Cugat del Vallès.
Entre els nous sectors incorporats al parc, destacaven els del dipòsit de Finestrelles, el parc del Tibidabo i Vallvidrera a Barcelona; el turó de Montcada i el barri de Terra Nostra a Montcada; el sector de la riera de Sant Cugat i Can Cerdà a Cerdanyola del Vallès; TORRE NEGRA i rodalia, la Floresta, les Planes i Can Busquets a Sant Cugat del Vallès; Roques Blanques-Can Canals i Can Puig-les Torrenteres al Papiol; Pi del Balç-riera del Molí a Molins; Can Cuiàs, el Cerdanet i torrent del Duc i Riera de la Salut-Mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat; VALL DE SANT JUST i Mas Lluhí a Sant Just Desvern; i Font de la Senyora a Esplugues de Llobregat.
Els documents que componien el projecte (Projecte de decret, Memòria i cartografia associada) van estar disponibles a les dependències de la Direcció General del Medi Natural (DGMN) a Barcelona, a les seus dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, així com a cadascun dels ajuntaments dels municipis que tenen part del seu territori dintre del parc.*
El DMAH va rebre 112 aportacions durant el procés d’informació pública: 91 documents d’al•legacions, formulats per part de particulars (46), entitats (24) i empreses (21); 12 informes d’audiència als ens locals; 8 informes preceptius; i 1 aportació interna. Pel que fa al conjunt d’aportacions, se’n van rebre per a tots nou municipis que integren el parc, tot i que Barcelona i Sant Cugat del Vallès van ser els municipis amb més al•legacions al seu terme municipal.
El 87% de les al•legacions de particulars proposava alguna modificació dels límits, i la gran majoria ho feia amb l’objectiu d’excloure les finques de la proposta de parc natural. En pocs casos, per bé que n’hi va haver, també, els particulars demanaven que la seva finca fos inclosa al parc natural, perquè creien que així seria més fàcil conservar-ne els valors naturals i paisatgístics i evitar-ne la degradació.
Pel que fa a les al•legacions de les entitats, es van rebre aportacions d’entitats conservacionistes, veïnals i de grups municipals de diferents partits polítics. Entre aquestes entitats destacaven la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Associació de Veïns Via Verda, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i la Institució Catalana d’Història Natural.
Dels 21 informes d’al•legacions d’empreses, hi havia un equilibri entre les relacionades amb la modificació dels límits ─per tal d’excloure les seves finques de la proposta de parc natural─ i les que expressaven inquietuds respecte al planejament urbanístic, en referència amb la possibilitat d’urbanitzar les finques i, per tant, en demanaven l’exclusió.
Del total d’aportacions rebudes, sense tenir en compte els informes preceptius, se’n van estimar totalment o parcialment un 41,3%.
El Govern declara Collserola parc natural
El 19 d’octubre de 2010 el Govern va aprovar el decret pel qual es declarava la serra de Collserola parc natural. Els principals objectius de la declaració, que recull el decret, són conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen.
La delimitació definitiva del parc natural incorporava 39 sectors d’ampliació al límit del PEIN amb un valor natural rellevant per poder mantenir la funcionalitat de la serra. La incorporació d’aquests sectors comportava l’ampliació de la superfície protegida pel PEIN en 779,29 ha, per la qual cosa la superfície final del parc passava a ser de 8.295 ha, el 20,5% de la qual pertanyia a Barcelona, el 17,4% a Cerdanyola del Vallès i el 25,5% a Sant Cugat del Vallès.
Entre els nous sectors incorporats al parc, destacaven els del dipòsit de Finestrelles, el parc del Tibidabo i Vallvidrera a Barcelona; el turó de Montcada i el barri de Terra Nostra a Montcada; el sector de la riera de Sant Cugat i Can Cerdà a Cerdanyola del Vallès; TORRE NEGRA i rodalia, la Floresta, les Planes i Can Busquets a Sant Cugat del Vallès; Roques Blanques-Can Canals i Can Puig-les Torrenteres al Papiol; Pi del Balç-riera del Molí a Molins; Can Cuiàs, el Cerdanet i torrent del Duc i Riera de la Salut-Mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat; VALL DE SANT JUST i Mas Lluhí a Sant Just Desvern; i Font de la Senyora a Esplugues de Llobregat.
La protecció i la gestió de l’espai natural
L’ordenació i la planificació del Parc Natural de la Serra de Collserola s’ha de portar a terme mitjançant un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, tal com ho preveu la Llei 12/1985, d’espais naturals. Segons queda recollit al Decret, aquest pla haurà d’estar aprovat en un termini de dos anys des de la seva publicació, és a dir, abans de desembre de 2012. L’ordenació de la gestió també podrà portar-se a terme mitjançant un pla rector d’ús i gestió (PRUG). D’altra banda, fins que aquest nou pla especial no estigui aprovat, els usos i activitats quedaran regulats pel Pla especial d’ordenació i de protecció del medi natural de la serra de Collserola, aprovat l’any 1987.
Quant a la gestió de l’espai, l’ha de dur a terme el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que ha d’exercir les funcions d’òrgan rector (òrgan de govern) i d’òrgan gestor (òrgan tècnic) del parc. D’altra banda, el Decret observa la figura d’un consell consultiu, òrgan on s’integren els sectors socials, culturals, professionals i econòmics i les entitats privades sense ànim de lucre que persegueixen finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci. A més, es crea un consell científic assessor amb l’objectiu d’assessorar, a partir del coneixement científic, l’òrgan rector i l’òrgan gestor del Parc sobre les actuacions que s’han de portar a terme.
Com a novetat, el Govern també va aprovar la incorporació de la Generalitat al Consorci del Parc Natural de Collserola, a través del DMAH.
Espais de regulació especial
L’àmbit del parc natural incorpora com a novetat unes àrees anomenades espais de regulació especial (ERE), i definides com a sectors amb una vinculació major a la trama urbana, ja sigui per la presència d’edificacions, ja sigui per les seves característiques d’àmbits d’enllaç entre els sistemes naturals i els espais verds de la ciutat. L’objectiu d’aquests ERE és permetre l’establiment d’una regulació urbanística especial que garanteixi la relació harmònica entre la ciutat i el parc, ordenar l’ús públic i dignificar el caràcter dels espais periurbans i permetre actuacions d’interès públic, social o comunitari, sempre de manera coherent amb la seva naturalesa d’espai natural de protecció especial.
El Decret estableix dos tipus d’ERE: 1) els àmbits d’ordenació específica (ERE 1), que tenen una presència significativa d’habitatges o amb àmbits d’equipaments que cal desenvolupar; i 2) els àmbits d’enllaç (ERE 2), que formen part del sistema general d’espais lliures, aptes per a la contenció del creixement urbà, i que es configuren com a portes d’entrada al parc amb un ús social.
Els ERE 1 es troben a Vallvidrera (Barcelona), a les Planes (Barcelona), al barri de Cal Notari (Barcelona), a Sol i Aire (Sant Cugat del Vallès) i a Mas Fortuny-Can Castellví (Barcelona i Sant Cugat del Vallès). Pel que fa als ERE 2, tots es troben al terme de Barcelona: àmbit d’enllaç del Parc de l’Oreneta, àmbit d’enllaç del Parc del Marquès de Sentmenat, àmbit d’enllaç del peu de funicular, àmbit d’enllaç de la Font del Bacallà i àmbit d’enllaç de l’antic Hospital de Sant Llàtzer.
Algunes entitats conservacionistes, com la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, consideraven que aquests ERE anaven en detriment de la protecció dels espais naturals, ja que hi havia el risc que patissin transformacions urbanístiques no desitjades.
Més informació
www.collserola.org
www.parccollserola.net
www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.6ab71a7e3e7165ee7cf26710b0c0e1a0/?vgnextoid=690f590eb6ee1210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=690f590eb6ee1210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=8bc84d0c0c8cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
* Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
L’ordenació i la planificació del Parc Natural de la Serra de Collserola s’ha de portar a terme mitjançant un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, tal com ho preveu la Llei 12/1985, d’espais naturals. Segons queda recollit al Decret, aquest pla haurà d’estar aprovat en un termini de dos anys des de la seva publicació, és a dir, abans de desembre de 2012. L’ordenació de la gestió també podrà portar-se a terme mitjançant un pla rector d’ús i gestió (PRUG). D’altra banda, fins que aquest nou pla especial no estigui aprovat, els usos i activitats quedaran regulats pel Pla especial d’ordenació i de protecció del medi natural de la serra de Collserola, aprovat l’any 1987.
Quant a la gestió de l’espai, l’ha de dur a terme el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que ha d’exercir les funcions d’òrgan rector (òrgan de govern) i d’òrgan gestor (òrgan tècnic) del parc. D’altra banda, el Decret observa la figura d’un consell consultiu, òrgan on s’integren els sectors socials, culturals, professionals i econòmics i les entitats privades sense ànim de lucre que persegueixen finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci. A més, es crea un consell científic assessor amb l’objectiu d’assessorar, a partir del coneixement científic, l’òrgan rector i l’òrgan gestor del Parc sobre les actuacions que s’han de portar a terme.
Com a novetat, el Govern també va aprovar la incorporació de la Generalitat al Consorci del Parc Natural de Collserola, a través del DMAH.
Espais de regulació especial
L’àmbit del parc natural incorpora com a novetat unes àrees anomenades espais de regulació especial (ERE), i definides com a sectors amb una vinculació major a la trama urbana, ja sigui per la presència d’edificacions, ja sigui per les seves característiques d’àmbits d’enllaç entre els sistemes naturals i els espais verds de la ciutat. L’objectiu d’aquests ERE és permetre l’establiment d’una regulació urbanística especial que garanteixi la relació harmònica entre la ciutat i el parc, ordenar l’ús públic i dignificar el caràcter dels espais periurbans i permetre actuacions d’interès públic, social o comunitari, sempre de manera coherent amb la seva naturalesa d’espai natural de protecció especial.
El Decret estableix dos tipus d’ERE: 1) els àmbits d’ordenació específica (ERE 1), que tenen una presència significativa d’habitatges o amb àmbits d’equipaments que cal desenvolupar; i 2) els àmbits d’enllaç (ERE 2), que formen part del sistema general d’espais lliures, aptes per a la contenció del creixement urbà, i que es configuren com a portes d’entrada al parc amb un ús social.
Els ERE 1 es troben a Vallvidrera (Barcelona), a les Planes (Barcelona), al barri de Cal Notari (Barcelona), a Sol i Aire (Sant Cugat del Vallès) i a Mas Fortuny-Can Castellví (Barcelona i Sant Cugat del Vallès). Pel que fa als ERE 2, tots es troben al terme de Barcelona: àmbit d’enllaç del Parc de l’Oreneta, àmbit d’enllaç del Parc del Marquès de Sentmenat, àmbit d’enllaç del peu de funicular, àmbit d’enllaç de la Font del Bacallà i àmbit d’enllaç de l’antic Hospital de Sant Llàtzer.
Algunes entitats conservacionistes, com la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, consideraven que aquests ERE anaven en detriment de la protecció dels espais naturals, ja que hi havia el risc que patissin transformacions urbanístiques no desitjades.
Més informació
www.collserola.org
www.parccollserola.net
www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.6ab71a7e3e7165ee7cf26710b0c0e1a0/?vgnextoid=690f590eb6ee1210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=690f590eb6ee1210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=8bc84d0c0c8cb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
* Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental
