El període d’informe públic del projecte de decret de declaració del parc natural
Els documents que componien el projecte (Projecte de decret, Memòria i cartografia associada) van estar disponibles a les dependències de la Direcció General del Medi Natural (DGMN) a Barcelona, a les seus dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, així com a cadascun dels ajuntaments dels municipis que tenen part del seu territori dintre del parc.*
El DMAH va rebre 112 aportacions durant el procés d’informació pública: 91 documents d’al•legacions, formulats per part de particulars (46), entitats (24) i empreses (21); 12 informes d’audiència als ens locals; 8 informes preceptius; i 1 aportació interna. Pel que fa al conjunt d’aportacions, se’n van rebre per a tots nou municipis que integren el parc, tot i que Barcelona i Sant Cugat del Vallès van ser els municipis amb més al•legacions al seu terme municipal.
El 87% de les al•legacions de particulars proposava alguna modificació dels límits, i la gran majoria ho feia amb l’objectiu d’excloure les finques de la proposta de parc natural. En pocs casos, per bé que n’hi va haver, també, els particulars demanaven que la seva finca fos inclosa al parc natural, perquè creien que així seria més fàcil conservar-ne els valors naturals i paisatgístics i evitar-ne la degradació.
Pel que fa a les al•legacions de les entitats, es van rebre aportacions d’entitats conservacionistes, veïnals i de grups municipals de diferents partits polítics. Entre aquestes entitats destacaven la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Associació de Veïns Via Verda, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i la Institució Catalana d’Història Natural.
Dels 21 informes d’al•legacions d’empreses, hi havia un equilibri entre les relacionades amb la modificació dels límits ─per tal d’excloure les seves finques de la proposta de parc natural─ i les que expressaven inquietuds respecte al planejament urbanístic, en referència amb la possibilitat d’urbanitzar les finques i, per tant, en demanaven l’exclusió.
Del total d’aportacions rebudes, sense tenir en compte els informes preceptius, se’n van estimar totalment o parcialment un 41,3%.
El Govern declara Collserola parc natural
El 19 d’octubre de 2010 el Govern va aprovar el decret pel qual es declarava la serra de Collserola parc natural. Els principals objectius de la declaració, que recull el decret, són conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen.
La delimitació definitiva del parc natural incorporava 39 sectors d’ampliació al límit del PEIN amb un valor natural rellevant per poder mantenir la funcionalitat de la serra. La incorporació d’aquests sectors comportava l’ampliació de la superfície protegida pel PEIN en 779,29 ha, per la qual cosa la superfície final del parc passava a ser de 8.295 ha, el 20,5% de la qual pertanyia a Barcelona, el 17,4% a Cerdanyola del Vallès i el 25,5% a Sant Cugat del Vallès.
Entre els nous sectors incorporats al parc, destacaven els del dipòsit de Finestrelles, el parc del Tibidabo i Vallvidrera a Barcelona; el turó de Montcada i el barri de Terra Nostra a Montcada; el sector de la riera de Sant Cugat i Can Cerdà a Cerdanyola del Vallès;
TORRE NEGRA i rodalia, la Floresta, les Planes i Can Busquets a Sant Cugat del Vallès; Roques Blanques-Can Canals i Can Puig-les Torrenteres al Papiol; Pi del Balç-riera del Molí a Molins; Can Cuiàs, el Cerdanet i torrent del Duc i Riera de la Salut-Mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat;
VALL DE SANT JUST i Mas Lluhí a Sant Just Desvern; i Font de la Senyora a Esplugues de Llobregat.