Dissabte 22 de Novembre de 2014
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Maria Xalabarder
La vall baixa del Llobregat des de la part alta de Santa Coloma de Cervelló Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

El mes de febrer del 2010, el Govern de la Generalitat presenta a tràmit parlamentari el projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la finalitat de crear un nou ens de govern i gestió metropolitana que assumeixi les funcions de les entitats creades arran de la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona l’any 1987 i que n’incorpori altres com les d’urbanisme. L’abast territorial, les competències i la representativitat política del nou organisme són debatuts en comissió parlamentària. Es preveu l’aprovació de la llei per al 2011.

L’àrea metropolitana de Barcelona és el continu urbà format per la capital i els trenta-cinc municipis dels voltants. Ocupa una extensió de 636 km² i té una població de gairebé tres milions i mig de persones, el 40% de la població total de Catalunya. El dinamisme i la densitat d’interrelacions de tota mena fa que aquests municipis siguin el motor econòmic i social del país. Les dinàmiques econòmiques, urbanístiques, socials i culturals ultrapassen les fronteres dels termes municipals i donen lloc al que popularment es denomina una “ciutat de ciutats”, amb característiques i necessitats específiques.

Des que l’any 1987 el Govern de la Generalitat va desmantellar la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) i, en substitució, es van crear la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA), han estat molts els intents frustrats, per part dels ajuntaments implicats, d’impulsar una llei que torni a reconèixer un govern metropolità de la capital catalana i els municipis de la primera corona.

L’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, signat el 14 de desembre de 2003 entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), per configurar el nou Govern de la Generalitat, preveia el reconeixement de les àrees metropolitanes en un marc de reforma del MODEL D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL de Catalunya –qüestió que va quedar ratificada amb l’aprovació de l’Estatut el 2006–. Aquest reconeixement, deia el document inicial, s’havia de materialitzar amb la creació d’una entitat de govern metropolità a l’àrea de Barcelona. Es va iniciar llavors la redacció i tramitació del projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona, en paral•lel a la LLEI DE VEGUERIES.

Es crea el Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
El maig del 2009 es va constituir el Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, integrat per la Mancomunitat i les dues entitats metropolitanes abans esmentades. L’objecte i finalitats d’aquest Consorci són estudiar, proposar i implementar estratègies d’actuació d’interès metropolità, establint acords de cooperació amb altres ens públics i privats. Però, més enllà dels seus estatuts, la seva finalitat primordial era promoure el consens polític i social necessari per a la institucionalització, per llei, de la nova àrea mettropolitana de Barcelona.
Cerdanyola del Vallès i, al fons, Montserrat des del turó de Montcada Foto: Àlex Tarroja
S’inicia la tramitació del projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona
El consell executiu de la Generalitat va aprovar el mes de febrer de 2010 el projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona, el mateix dia que el de la Llei d’organització territorial, més coneguda com a llei de vegueries.

El president José Montilla (PSC) i el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC), van informar personalment sobre els dos projectes de llei, que van defensar com a instruments per "racionalitzar" l’administració i "reorganitzar" els serveis públics de la Generalitat en el territori. La futura llei de l’àrea metropolitana de Barcelona enfortirà les competències de la capital catalana i dels 35 municipis pròxims, tot integrant les entitats metropolitanes existents i incloent-hi noves competències. Segons Montilla, "no es tracta de recuperar antigues institucions, però sí de posar una mica d’ordre i simplificar el marasme de les institucions metropolitanes que es van crear en aquell moment". El president va admetre que volia assolir el màxim consens en el tràmit parlamentari per a ambdós projectes.

El 10 de febrer, la mesa del Parlament va admetre a tràmit, per la via d’urgència, el projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona, i immediatament es va obrir el període per a la presentació d’esmenes a la totalitat per part dels grups polítics que ho volguessin. Un cop superat amb èxit aquest primer pas un mes després, el 10 de març, el ple del Parlament de Catalunya va iniciar el tràmit d’al•legacions a l’articulat i negociacions en comissió per al redactat final.

El contingut del projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona
El projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona especifica la naturalesa del futur ens de govern i gestió metropolità, la seva demarcació, la seva organització, les seves atribucions i la configuració de la seva hisenda. Està compost d’un títol preliminar i de sis títols més, als quals segueixen deu disposicions addicionals, cinc de transitòries, una de derogatòria i dues de finals.

Pel que fa a l’abast territorial, pren com a base els municipis que actualment formen part d’alguna de les tres entitats existents -és a dir 36 municipis- i preveu el procediment d’incorporació de nous municipis, garantint la continuïtat territorial.

Els òrgans de govern previstos són el Consell Metropolità, el president –escollit entre els alcaldes integrants–, la Junta de Govern i la Comissió Especial de Comptes, i tots aquells complementaris que es consideri necessari crear. Els alcaldes dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona seran membres del Consell Metropolità, tot i que podran delegar la seva condició de conseller metropolità en un regidor o regidora del mateix ajuntament, garantint així la representativitat proporcional de tots els municipis que l’integrin segons els rangs següents: Barcelona tindrà 25 membres; els municipis de més de 100.000 habitants, en tindran 4; els municipis d’entre 100.000 i 75.000 habitants, 3 membres; els municipis d’entre 20.000 i 75.000 habitants, 2 membres, i els municipis de menys de 20.000 habitants, 1 membre. En total seran 90 consellers, dels quals 36 són alcaldes i membres nats. Amb l’anterior estructura de tres entitats, el nombre de consellers era de 150. La durada del mandat del Consell Metropolità i la dels seus membres serà la mateixa que la dels ajuntaments.

També existiran òrgans de representació local, com el que estableix l’Assemblea d’Alcaldes, amb la funció d’informar prèviament dels acords més transcendents que el Consell pugui adoptar; o altres instàncies sectorials de representació i participació municipal i dels agents públics i privats i civils: entitats cíviques, sindicats, organitzacions empresarials, universitats, experts i representants d’altres administracions.

Així mateix, es configurarà la hisenda metropolitana reordenant la situació actual per tal que el sistema de finançament respongui a les singularitats i necessitats d’una gran conurbació urbana i a les atribucions assignades a l’àrea. El títol V, sobre finançament de l’àrea metropolitana de Barcelona preveu com a principals ingressos de dret públic, la participació en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat i els de la vegueria metropolitana de Barcelona, el recàrrec sobre l’impost de béns immobles, les aportacions dels municipis i el producte de la recaptació, per delegació del cànon d’aigua.

El sistema d’organització regula el procés d’extinció de les dues entitats metropolitanes i el procés de traspàs efectiu de la Mancomunitat de municipis a la nova àrea metropolitana de Barcelona. D’aquesta manera assumirà les competències que exerceixen les actuals entitats metropolitanes del transport, de serveis hidràulics i tractament de residus i la Mancomunitat de municipis i, en matèria d’urbanisme, aquelles competències que preveu l’actual legislació urbanística.

Específicament en matèria urbanística es crearà la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) de l’àmbit metropolità, que serà paritària entre l’àrea metropolitana de Barcelona i el Govern de la Generalitat, assumint les potestats de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona que serà dissolta. L’actual Pla general metropolità (PGM) –vigent des del 1976– serà substituït per un pla director urbanístic d’aquesta àrea, com a primer encàrrec d’aquesta CTU.

Finalment, també preveu la possibilitat de posar en marxa polítiques comunes de caràcter social, educatives, formatives i de promoció econòmica.
Montcada i Reixac i, al fons, el Montseny des del turó de Montcada Foto: Àlex Tarroja
Reaccions polítiques i civils durant la tramitació parlamentària
L’inici de la tramitació parlamentaria del projecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona va donar lloc a un intens debat polític sobre les característiques i funcionament del nou organisme metropolità, per bé que hi ha un ampli consens sobre la necessitat i l’interès d’aquesta llei. El debat parlamentari es va concretar en al•legacions puntuals a l’articulat plantejades tant pels diferents grups polítics com per entitats civils.

L’article 11 –sobre la presidència de l’organisme– és el que va suscitar més polèmica i es va fer transcendir a l’arena pública. Segons el redactat, la presidència “pot recaure en qualsevol alcalde”. Tanmateix, CiU i ERC defensen que aquest càrrec sempre sigui ostentat per l’alcalde de Barcelona. En relació amb aquesta qüestió, Hereu va defensar: “Estic segur que l’alcalde del govern metropolità serà el de Barcelona, però no perquè nominalment s’especifiqui, sinó justament com a expressió de la voluntat expressada en l’Assemblea Metropolitana”. Aquesta qüestió encara estava pendent de ser consensuada a l’acabament d’aquest article.

Per la seva banda, el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell –municipi no inclòs a l’àrea metropolitana de Barcelona–, Manuel Bustos, en compareixença el 7 d’abril davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per la tramitació de la llei, va reclamar autonomia per als alcaldes a l’hora de decidir el president. Bustos també va destacar l’elevat consens a nivell local que s’havia obtingut pel que feia al projecte de llei i va reclamar el suport de tots els partits polítics. “L’àrea metropolitana de Barcelona –segons va dir–, no suplantarà l’administració municipal, ni menyscabarà les competències municipals. La seva finalitat és compartir, coordinar i crear un òrgan àgil, eficaç i eficient.”

Una de les entitats civils que més visible ha fet la seva opinió entorn del projecte de llei va ser l’Associació Via Vallès. Fundada el 2009 i integrada per persones de tot l’àmbit vallesà –tant del Vallès Occidental com de l’Oriental–, va presentar el 15 d’abril el manifest Som metropolitans, en què demanaven una reformulació del projecte perquè englobi “les set comarques de la futura vegueria de Barcelona”. El document, elaborat després de contrastar opinions amb diverses patronals, sindicats i associacions de la comarca, critica que l’avantprojecte de llei de l’àrea metropolitana de Barcelona “divideix les comarques, i particularment el Vallès, en una zona metropolitana i una altra de comarcal, que inevitablement tindrà un tractament perifèric, molt diferent pel que fa a planificació i inversions en el futur”. És per això, i per evitar la duplicitat d’administracions –el govern metropolità i el de la vegueria– que el president de Via Vallès, Joan Saborido, creu que els municipis ara exclosos haurien de poder-s’hi integrar d’una manera més flexible.

Entre les poblacions excloses, l’entitat posa l’accent en els casos vallesans de Sabadell –separada de l’àrea metropolitana de Barcelona pel carrer que limita amb Barberà– i Mollet, més allunyada de Barcelona però amb unes característiques socioeconòmiques que fan que “miri totalment cap a Barcelona”. Aquí també recorden que l’alcalde de Martorell –és una altra de les poblacions ara excloses– va demanar canvis en els límits geogràfics de l’àrea. Tot i això, sostenien que l’àrea metropolitana de Barcelona ha de servir per a “la coordinació, la planificació directora i estratègica i les grans inversions que afecten tots els seus territoris i, en segon ordre, la prestació de serveis, que ha de ser més flexible”, com també la potestat de cada municipi per decidir sobre l’urbanisme propi.

Es preveia que el 2011 s’aprovaria la llei i el mateix any començaria a funcionar el nou ens de govern de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Més informació
www.amb.cat
www.bcn2000.es
www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=200-00084/08&ad=1
www.parlament.cat/activitat/bopc/08b702.pdf
viavalles.blogspot.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati