Dissabte 16 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DEL PENEDÈS
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2010

El mes de juliol s'aprova la Llei de vegueries que no inclou la regió del Penedès tot i que unes setmanes abans s’havia reconegut l’àmbit funcional de planificació d’aquest territori. La Plataforma per una Vegueria Pròpia es mostra trista i indignada per aquesta decisió mentre algunes fonts no descarten que en un futur el Penedès pugui esdevenir la vuitena vegueria.


Antecedents 2004, 2006, 2007, 2008

L’inici del procés per dotar Catalunya d’una organització territorial pròpia, l’any 2004, va suposar la proposta de distribuir l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia en tres vegueries: el Camp de Tarragona, la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la Catalunya Central. A partir del 2005 la Plataforma Cívica per a una Vegueria Pròpia (PVP) va abanderar la lluita per reagrupar les quatre comarques –a excepció dels municipis del nord de l’Anoia, la denominada Alta Segarra– en una vuitena vegueria, que coincidís amb l’antiga de Vilafranca, vigent entre 1300 i 1716.

La PVP ha aconseguit al llarg de sis anys un ampli suport que s’ha concretat amb mocions a favor de la vegueria en 63 ajuntaments –que representen el 90% de la població de l’àmbit– i els quatre consells comarcals. També compta amb l’adhesió de 13 associacions empresarials, 130 entitats i 12.500 ciutadans a tall individual.

A nivell parlamentari, l’any 2006 la Comissió de Política Territorial va aprovar, a petició de Convergència i Unió (CiU) i amb el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del Partit Popular (PP), una iniciativa a favor de la constitució de la vegueria del Penedès. Un any després, els mateixos partits –afegint-se Ciutadans (C’s) – van instar a la Generalitat a crear un nou àmbit funcional de planificació. L’abril de 2008 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va encarregar la redacció d’un pla director territorial per les quatre comarques que integrés les determinacions dels plans territorials parcials (PTP) que es trobaven en procés de redacció i aprovació, acció que tant la PVP com els partits polítics partidaris de l’àmbit del Penedès van considerar insuficient, i van acordar iniciar una iniciativa legislativa per modificar la Llei d’ordenació territorial i la del Pla territorial general de Catalunya (PTGC). El conseller Nadal va respondre que tant la revisió del PTCG com la creació de l’àmbit no es faria fins que s’aprovessin definitivament els tres PTP. En canvi, la PVP reclamava que el Pla territorial parcial del Penedès no fos fruit de “retalls” i en volia una nova redacció.

L’àmbit de planificació avança lentament
El març de 2009 la PVP va acusar el Govern i el DPTOP d’intentar “bloquejar” la constitució de l’àmbit funcional de planificació territorial del Penedès. La plataforma considerava que el PSC –amb el consentiment d’ERC i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) – buscava el “fet consumat” de deixar l’àmbit en una “simple referència tòpica” per no interferir els seus interessos electorals.

Després de setmanes sense avançar, a començament de juliol el conseller Joaquim Nadal va entrar un escrit a la comissió de Política Territorial del Parlament, en el qual marcava el març de 2010 com a data per a l’aprovació de la revisió del PTGC. Aquest fet obria definitivament la porta a la creació de l’àmbit funcional del Penedès –no a la vegueria–, del qual formarien part l’Alt Penedès i el Baix Penedès, el Garraf i aquells municipis de l’Anoia que ho volguessin. El portaveu de la PVP, Fèlix Simón, va considerar positiu que per primera vegada es posés una data sobre la taula, però al mateix temps va alertar que encara no s’havia aconseguit res. Mentrestant, la plataforma demanava una moratòria en la redacció dels tres plans territorials per tal que quedessin supeditats a allò que determinés el del Penedès. A més, rebutjaven la “tàctica” de descentralitzar els serveis a partir dels set àmbits, ja que consideraven que suposava imposar “de facto” un mapa sense el Penedès.

S’acosta l’àmbit territorial mentre s’allunya la vegueria
El 12 de novembre de 2009 el Govern va aprovar iniciar els tràmits per a la creació de l’àmbit territorial del Penedès, que es recolliria en un projecte de llei que l’executiu duria al Parlament per reformar el PTGC. Tot i això, es mantenia la voluntat de no aturar la redacció dels diversos plans territorials parcials i que aquests, al seu torn, servissin com a base per al futur PTP del Penedès. De fet, la consellera de Justícia, Montserrat Tura (PSC) –que actuava com a portaveu del Govern–, va advertir que la modificació no es portaria a terme fins que s’haguessin aprovat definitivament tots els PTP dels set àmbits.

Des d’ERC es va valorar la importància del pas, ja que ho consideraven una “condició imprescindible” per assolir la vegueria del Penedès, una decisió que deixaven per a la legislatura següent. Per la seva banda, l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí (Entesa per Igualada, ExI), va assegurar que l’àmbit funcional “responia a una realitat i unes afinitats històriques”, però manifestava que la cooperació amb el Garraf i el Penedès s’havia de realitzar adscrivint l’Anoia a la regió metropolitana. En aquest sentit, a la comarca hi havia tres posicions: la majoritària –que reclamava la vegueria del Penedès–, la de l’equip de govern d’Igualada –que volia formar part de la regió 1 o metropolitana– i la dels ajuntaments del nord de l’Anoia que consideraven irrenunciable formar part de la Catalunya Central, i, en cas contrari, demanaven constituir-se com a comarca pròpia.

El 4 de desembre set setmanaris del Penedès –Diari de Vilanova, Diari del Baix Penedès, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit, La Fura, La Veu de l’Anoia i L’Extra– van publicar un editorial conjunt titulat “La dignitat del Penedès”, en què es recollia la preocupació per la manca d’avanç de l’àmbit funcional i on es reiterava el suport a la vegueria pròpia. A més, els mitjans denunciaven la manca d’atenció del PTP metropolità als criteris inclosos al Pla director territorial de l’Alt Penedès.

Just un mes després, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’avantprojecte de la LLEI D’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL redactat pel Departament de Governació i Administracions Públiques. El text, tal com s’esperava, mantenia les set vegueries inicials i descartava la del Penedès. La PVP, que va presentar-hi al•legacions, va afirmar en un comunicat que el suport d’ajuntaments, consells comarcals, empreses i ciutadans “superava els requisits” que l’avantprojecte marcava per crear noves vegueries. Concretament es reclama el consentiment de dues cinquenes parts dels municipis de l’àmbit –i que representessin un terç de la població– o bé la meitat de municipis i dues cinquenes parts de la població. Després, la proposta l’hauria de dur al Parlament, el Govern, els grups parlamentaris o les mateixes vegueries per tal que fos aprovada en forma de llei. El 15 de desembre, la comissió de govern local en va aprovar l’avantprojecte –tràmit previ per enviar la llei al Consell Executiu del Govern, que la podria debatre el 5 de gener.

L’endemà, el ple del Parlament va acceptar la proposició de llei presentada per CiU i el PP, amb el suport d’ERC, per tal de tirar endavant l’àmbit de planificació del Penedès. Just el mateix dia, el PSC havia retirat l’esmena a la totalitat en constatar que no podria aturar l’inici del tràmit parlamentari. Els diputats de CiU i ERC van explicar que esperaven un procediment curt i que la llei es podria aprovar definitivament la primavera de 2010. Tot i que els diversos grups van deslligar en les seves intervencions l’àmbit funcional de la vegueria, el diputat de CiU, Joan Raventós, es va mostrar convençut que era un “pas previ a l’objectiu final”. Per a l’alcalde d’Igualada, la creació de l’àmbit Penedès els acostava a la regió 1, mentre que la diputada d’ERC, Marina Llansana, li contestava que si no es concretava la vuitena vegueria, l’Anoia aniria a la Catalunya Central. Tot i això, els republicans mantenien la seva aposta per la vegueria pròpia, això sí, a la següent legislatura i fora del procés de tramitació de la llei.

La llei inicia el tràmit parlamentari sense el Penedès
Després d’un mes d’incertesa, el 2 de febrer de 2010 la Llei d’organització de vegueries va arribar al Govern. El text continuava no incloent la regió penedesenca i no havia patit canvis pel que feia a la creació de noves vegueries. Tot i això, tant des de la PVP com des de CiU no es renunciava a aconseguir l’objectiu al llarg de la tramitació parlamentària i incrementaven la pressió sobre ERC. El diputat republicà de Gelida, Miquel Carrillo, intentava defensar la bondat del projecte tot recordant que “per primera vegada en 180 anys Catalunya tindria una organització territorial pròpia” i que els “mecanismes de creació de noves vegueries s’havien previst únicament pensant en el Penedès”.

El 10 de març la llei iniciava el tràmit parlamentari amb el rebuig –amb els vots del PSC, ERC i ICV– de les esmenes a la totalitat presentades per CiU, el PP i C’s. Amb aquesta situació, que suposava un nou revés per la vegueria penedesenca, els convergents van demanar al Govern agilitar pel tràmit d’urgència l’aprovació de la llei de l’àmbit de planificació.

Mentrestant ERC insistia amb el fet que no es tancava la porta a la vegueria. Pel diputat Miquel Carrillo es podria tenir la regió penedesenca “fins i tot abans que s’hagués complementat els set consells previstos en la llei”. També el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC), de visita a Sant Sadurní d’Anoia, va assegurar que la llei “era bona tant per al Penedès com per a la resta del país” i que ja s’establien mecanismes per aconseguir la vuitena vegueria. Tot i això, tant CiU com la PVC consideraven que s’havia d’assolir en el marc de la tramitació parlamentària, ja que després el procés era molt complicat. En aquest sentit, el 28 d’abril els convergents van presentar una esmena a la llei per incloure al text la demarcació del Penedès.

La Plataforma per una Vegueria Pròpia va fer una crida a tots els partits –també el PSC i ICV– per tal que donessin suports a l’esmena de CiU i van augmentar la pressió a ERC a fi que s’hi sumés.

S’aprova la Llei sense el Penedès
El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre el recurs que el Partit Popular (PP) havia presentat contra 114 dels 223 articles del nou Estatut de Catalunya. El Tribunal estipulava que la Generalitat només podia optar a convertir les diputacions en consells de vegueria i recordava que l’alteració dels límits provincials corresponien a una llei orgànica estatal.

En aquest context –i a l’espera de l’aprovació de la Llei de vegueries– el 14 de juliol es va aprovar per unanimitat la llei que reconeixia l’àmbit funcional de planificació del Penedès. Un tràmit que es va rebre amb molta satisfacció per part de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, ja que, tal com va afirmar el seu portaveu Felix Simón, situava l’objectiu d’aconseguir una vegueria “més a prop”. Tot i això l’entitat va lamentar un “retard de tres anys” que hauria afavorit una transformació del territori i “una hipoteca” per no poder-ne controlar el desenvolupament.

La llei de l’àmbit funcional va ser fruit de dues proposicions presentades per CiU i el PP que finalment es van tramitar conjuntament. Tot i el suport dels tres grups del Govern, el PSC va expressar les seves reticències tot deixant clar que “no es tractava d’una drecera cap a la creació de la vegueria del Penedès com alguns pretenen”, segons va afirmar el diputat penedesenc Roberto Labandera. En canvi, el diputat de CiU, Joan Raventós, va assegurar que l’àmbit funcional “no era l’única destinació, sinó una parada per reprendre el camí desitjat”.

Finalment, el 27 de juliol el Parlament va aprovar amb els vots del PSC, ERC i ICV la Llei de vegueries sense la del Penedès, després que es rebutgés una esmena dels partits de l’oposició. Tot i això la diputada d’ERC Marina Llansana considerava que en un futur el Penedès podria esdevenir la vuitena vegueria ja que reunia tots els requisits. El portaveu de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, Fèlix Simón, es va mostrar “trist i indignat” per la decisió i recordava que les quatre comarques quedarien dividides en tres vegueries.

Es preveia que després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 es constituïssin els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i els altres tres quan es modifiquessin els límits provincials per part del Congrés dels Diputats. La vegueria del Penedès, per la seva banda, restaria pendent, a més, de l’aprovació per part del Parlament.

Més informació
www.vegueriapropia.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati